Membrana plasmática
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La membrana plasmática, membrana celular, membrana endoplasmática o plasmalema és una capa o bicapa lipídica de fosfolípits i atres substàncies que delimita tota la cèlula, dividint el mig extracelular del intracelular (citoplasma).
.png){kind=link}
Les membranes celulars que componen la cèlula, incloses les membranes plasmáticas i les membranes internes eucariota (com la membrana nuclear), estan fetes de glicerofosfolípidos, molècules compostes de glicerol, un grup fosfat i dos cadenes lipídicas (com els àcit grassos). El glicerol és una molècula de tres carbono que funciona com l'eix central d'esta membrana. Es forma una geometria que permet que els glicerofosfolípidos s'alineen un al costat de l'atre per a formar làmines amples; els glicerofosfolípidos són, en molt, els lípits més abundants en les membranes celulars, i com tots els lípits, són insolubles en aigua, pero la seua geometria única fa que s'agreguen en capes sense cap aporte d'energia.[1]
Té una mida aproximada de 7,4 nm[2] (74 Å) i no és visible al microscopi òptic, pero sí al microscopi electrònic i se situa baix una atra capa exterior, denominada paret celular (quan esta existix).
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de la teoria de la membrana celular.
En 1925, dos científics holandesos (E. Gorter i R. Grendel), varen estudiar la membrana celular i varen triar als glòbuls rojos degut a que estos no posseïxen cap orgànul membranoso que interferixca en l'anàlisis, descobrint que la membrana està composta per lípits disposts en una capa doble (bicapa).[3]
Funció
[editar | editar còdic]En tot tipo de cèlules, la membrana posseïx en general les següents funcions: Protecció celular del mig extern.
- Anclaje del citoesquelet.
- Semipermeabilidad, per a l'intercanvi de substàncies.
- Òsmosis, per a la difusió passiva de soluts.
La membrana permet l'unió entre cèlules per mig de proteïnes especialisades (com les cadherinas), formant teixits i facilitant la comunicació intercelular directa. Atres funcions d'acort en el tipo d'organismes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nature Education 2014, Cell membranes Scitable by Nature Education. eBook: Essentials of Cell Biology, Unit 3.1, Cell Biology for Seminars, Unit 3.1
- ↑ Gartner, Leslie P. (24 de febrer de 2017). Text d'histologia + StudentConsult: Atles a color (en és), Elsevier Espanya. ISBN 9788491131908.
- ↑ Cooper GM. The Cell: A Molecular Approach. 2nd edition. Sunderland (MA): Sinauer Associates; 2000. Structure of the Plasma Membrane.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Membrana plasmática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.