WP:FF

Per a garantisar la calitat dels artículs de L'Enciclopèdia, és necessari basar-els en fonts fiables i verificables, acceptant-se com a referències solament els treballs d'autors acreditats en la matèria en qüestió i no les opinions personals dels wikipedistas. En el mateix fi, és ademés preferible amprar contingut firmat a aquell sense firmar.

Normes bàsiques

Les normes d'aplicació general a seguir són les següents:

1. Els artículs de L'Enciclopèdia deuen utilisar principalment fonts fiables, independents i publicades.
   • Fonts són materials (llibres, revistes, archius multimèdia) dels que prové l'informació.
   • Les fonts fiables són materials creibles sobre que estan publicats baix un procés que oferix seguritat respecte de la seua veracitat; els seus autors estan generalment considerats com a dignes de confiança o d'autoritat en relació en el tema en qüestió.
   • Fonts independents són aquelles creades per persones o entitats no supeditades a atres persones o entitats. El seu estil tendix a ser de caràcter neutral: estan dirigides a la major part de la societat. La pròpia L'Enciclopèdia, que s'acull a la política sobre neutralitat, té com a objectiu permanent constituir una font independent.
   • El terme «publicades» està més comunament associat en materials textuals. No obstant, els materials d'àudio, vídeo i multimèdia que hagen segut gravats i despuix emesos, distribuïts o archivats per un tercer reputat poden també complir els criteris necessaris per a ser considerats fonts fiables. Com les fonts textuals, les fonts de mijos deuen estar produïdes per un tercer confiable i estar apropiadament citades. Adicionalment, una còpia archivada del mig deu existir. És útil —pero de cap modo necessari— que la còpia archivada siga accessible a través d'Internet.
2. Les fonts deuen respalar directament l'informació com està presentada en un artícul i deuen ser adequades a les afirmacions fetes. Els editors d'artículs deuran evitar efectuar investigació original, especialment a l'hora de fer afirmacions d'alcanç basades en síntesis d'informació de diverses fonts. Les conclusions deuen procedir de les fonts, i no de l'editor de L'Enciclopèdia.
3. S'intentaran utilisar fonts fiables de bona reputació, sempre que esta qualitat puga ser determinada. El grau d'acceptació i us d'una font concreta per part d'unes atres proporciona una evidència, ya siga en sentit positiu o negatiu, de la reputació d'eixa font concreta. Quant més generalisat i més consistent siga l'us de dita font, major serà el grau d'evidència sobre la seua reputació. Per eixemple, el fet de que una font de referència per a uns continguts concrets no siga posada en qüestió, a pesar de tindre un us generalisat, evidencia la bona fiabilitat i confiabilidad de dita font per a referenciar continguts similars, mentres que dubtes generalisats sobre la seua confiabilidad pesarien en contra seua. Quan la cita per part d'atres mijos és l'indicador principal de la reputació d'una font, deu tindre's especial conte en que esta última complixca en el restant de les polítiques i normes de L'Enciclopèdia, i que no represente a parts en reivindicacions minoritàries o excessivament beligerants.
4. La falta de fonts fiables disponibles per a un tema podrà ser motiu per a prescindir de l'artícul corresponent, seguint-se per a això els procediments habituals de borrat.

Tipos de fonts

Fonts primàries, secundàries i terciarias

Artícul principal → L'Enciclopèdia:L'Enciclopèdia no és una font primàriaFonts primàries, secundàries i terciarias.

Plantilla:Dreceres Els artículs de L'Enciclopèdia deuen basar-se en fonts secundàries fiables. Les fonts primàries poden considerar-se fiables en algunes ocasions, pero no de forma general. Quan s'usen fonts primàries, deurà fer-se en precaució, puix és fàcil, per eixemple, prendre vàries d'elles de forma selectiva, intencionalmente o no, i construir a partir d'estes una investigació original que contradiga o substituïxca a les fonts secundàries fiables. Ademés, les fonts primàries són considerades fiables per a la confirmació d'informació d'índole més general que la de la pròpia informació descrita en elles. Un eixemple d'açò pot ser una obra de ficció, que es considera una font fiable per al resum del seu argument, i no aixina per a interpretacions, anàlisis o conclusions. En tal sentit, un treball de ficció no és acceptable com a font per a, per eixemple, l'anàlisis dels seus personages. En este cas es precisarà d'una font secundària fiable (com a artículs o monografies), ya que és d'estes fonts d'a on deu extraure's tals interpretacions, anàlisis i conclusions, els quals s'elaboren despuix d'una selecció crítica, raonada, revisada i acceptada per parells de les fonts primàries disponibles. Com a eixemple adicional, no és acceptable prendre una declaració o escrit concret d'un personage públic i deduir a partir d'eixe material quin és el seu pensament. Una font secundària és sempre preferible a una font terciaria (enciclopèdies basades en fonts secundàries, compendios, llibres de text o escolars i atres fonts recopilatorio), i els editors de L'Enciclopèdia deuran ponderar el pes relatiu d'estes dos categories de fonts en usar-les com a referències per a un artícul. Les fonts terciarias podran usar-se per a aportar informació general o sumaris, pero no deuen usar-se com a font d'informació puntual.

Publicacions especialisades

Les publicacions universitàries i les revisades per parells solen ser les fonts més fidedignes, encara que no sempre estan disponibles per als editors de L'Enciclopèdia. Per això, també podrà recórrer-se als artículs que apareguen en el restant de publicacions especialisades, sobretot si estes mostren una reputació ben consolidada en el seu camp, ya siga científic, humanístic, o qualsevol un atre. De la mateixa manera, també són útils les monografies completes, si, com els artículs, són obra d'autors en currículum acreditat en la respectiva matèria. L'existència d'un consens en una comunitat acadèmica la poden usar, per eixemple, fonts secundàries o terciarias independents que apleguen a la mateixa conclusió. No obstant, l'afirmació de que tots o una gran majoria de científics, estudiosos o experts compartixen una mateixa opinió precisa d'una font fiable. Sense ella, és necessari que les opinions s'indiquen com a provinents de fonts específiques referenciables. En este sentit, les entrades de L'Enciclopèdia deuen tendir a contemplar en la bibliografia de la matèria en qüestió tots els punts de vista significatius en una proporció relativa a la repercussió de cada u d'ells sobre la citada matèria. En ocasions, el número de cites de l'artícul o monografia que apareixen en atres publicacions permet determinar dita repercussió (vejau la norma 3). Per contra, els estudis aïllats poden considerar-se merament tentatius o provisionals i susceptibles de modificació a partir d'investigacions parals, sobretot en matèries com la Medicina, a on una única publicació sol estar llunt de ser definitiva. En atres camps, un únic estudi pot considerar-se fiable; no obstant, tinga's en conte que les afirmacions extraordinàries requerixen fonts de reputació contrastada. Per esta mateixa raó, la neutralitat pot millorar-se recorrent a revisions, llibres de text o metaanálisis. També deu tindre's en conte que algunes investigacions poden haver-se quedat obsoletes en ser superades per investigacions més recents, competir en teories alternatives que pretenguen explicar un mateix fet, o ser objecte de controvèrsia dins de la seua disciplina. L'elecció de les fonts adequades depén del context, i l'informació deu ser atribuïda clarament quan existixquen punts de vista divergents.

Prensa generalista

Les fonts especialisades deuen tindre prioritat sobre la prensa generalista, ya que diaris i semanaris tendixen a simplificar la seua exposició, ometent a voltes senyes importants o descrivint el tema de forma enciclopédicamente poc útil, en dirigir-se a un públic més ampli que no té per qué dominar la disciplina. De la mateixa manera, cal distinguir entre les notícies i els artículs d'opinió, perque estos últims solament són fiables en quant reflectixen l'opinió abocada per un autor reputat, i no com a respal a senyes sobre fets. Les opinions (si és que estes es consideren rellevants per a la matèria en qüestió) deuen mostrar-se com a tals en el propi cos dels artículs, i no simplement en les notes o referències al peu. Per lo demés, les notícies procedents de les agències de prensa o mijos de contrastada reputació sí que permeten referenciar correctament assunts d'actualitat quan no hi haja una atra font per a tal efecte. A este respecto, és convenient no oblidar que la mateixa notícia en distints mijos pot ser tractada de forma completament diferent, inclús contradictòria. Si van a utilisar-se fonts periodístiques, caldrà deixar constància d'açò, per a respectar el punt de vista neutral sobre el tema. No es consideren fiables, no obstant, els artículs de prensa groga o sensacionalista per a sustentar afirmacions sobre events d'actualitat, ni les notícies del cor per a sustentar afirmacions en artículs d'índole biogràfica (vegen-se nostres polítiques contra la propagació de rumors i sobre les persones vives). Finalment, cal senyalar que alguns periodistes poden utilisar L'Enciclopèdia per a redactar part de les seues notícies, per lo que sempre és convenient comprovar que l'informació continguda en una notícia utilisada o a utilisar com a referència per a L'Enciclopèdia haja segut arreplegada en atres mijos, a banda de L'Enciclopèdia i de l'artícul periodístic en qüestió, per a d'esta manera previndre que L'Enciclopèdia es convertixca en font primària.

Autopublicación

Plantilla:Dreceres L'anonimat i la falta de verificabilitat en una font, aixina com l'us d'informació que no està llegalment autorisada, provoca una falta de credibilitat en l'informació que proporciona. D'ahí que els llibres autopublicados, fanzines, pàgines web personals, blogs, fòrums de discussió, rets socials, wikis obertes, knols, podcasts, entre uns atres mijos d'informació no formals, sobretot referent a opinions o anàlisis del tema tractat, no siguen acceptables, llevat que siguen obra de persones o entitats d'autoritat àmpliament reconeguda en el tema, el seu contingut es base en fonts acreditades o siguen citats per a verificar informació sobre sí mateixos. Deu tindre's en conte que si l'informació és rellevant, una font fiable provablement ya l'haja tractat. Alguns mijos copien o traduïxen contingut provinent d'agències d'informació o dels mijos de comunicació massius. Si el mig senyala la font en la que s'arreplega dita informació, deurà citar-se o enllaçar-se en la font original fiable.

Fonts autopublicades sobre sí mateixes

Les fonts autopublicades solament poden utilisar-se per a afirmacions simples, no controvertides i no normatives sobre la pròpia font. Més concretament, sempre que es complixquen les següents condicions:

• el material no estiga redactat de forma desproporcionadament favorable als propis interessos i no continga afirmacions excepcionals;

• no continga afirmacions sobre tercers;

• no continga afirmacions sobre acontenyiments que no estiguen directament relacionats en la font;

• no existixca un dubte raonable sobre la seua autenticitat; i

• l'artícul no es base principalment en este tipo de fonts.

Contingut generat per usuaris

Els llocs web el contingut de la qual és en gran mida generat pels usuaris generalment no són acceptables com a fonts. Es tracta, per eixemple, de fòrums d'internet, rets socials, plataformes per a compartir i estajar vídeos i imàgens, wikis i atres llocs web creats colaborativamente. Concretament, açò inclou, per eixemple, Facebook, Instagram, Reddit, Snapchat, TikTok i Tumblr.

Àmbits específics

Biografies de persones vives

Artícul principal → L'Enciclopèdia:Biografies de persones vives.

Deu tindre's especial conte en la redacció d'artículs sobre persones vives per la necessitat de respectar les lleis del país o jurisdicció des d'a on es lligga l'informació. Per això, deu retirar-se immediatament el material polèmic que no posseïxca referències o les tinga de dubtosa calitat, sense moure-les a la pàgina de discussió; esta norma s'aplica a tots els espais de noms, i no solament al d'artículs.

Punts de vista marginals

Les organisacions o individus que defenen punts de vista catalogats per fonts fiables com a marginals, pseudocientíficos o extremistes poden amprar-se com a fonts únicament per a artículs sobre ells mateixos o les seues activitats. Qualsevol informació amprada d'este tipo deu ser rellevant en el camp tractat i en cap cas pot constituir la base de l'artícul. S'evitarà l'ocupació de material obtingut de dites fonts com a base per a afirmacions sobre tercers no comprobables. Aixina mateix, no es permet l'ocupació d'estes fonts en l'objecte de difuminar el punt de vista majoritari o per a justificar el grau d'acceptació d'una teoria pseudocientífica, extremista o marginal. Per últim, algunes d'estes fonts poden ser excloses de l'artícul totalment per la seua falta de representativitat.

Vore també

• L'Enciclopèdia:Referències
• L'Enciclopèdia:Verificabilitat
• L'Enciclopèdia:L'Enciclopèdia no és una font primària
• L'Enciclopèdia:Llimitació general de responsabilitat

Enllaços externs

• archive. org/web/20080717183529/http://academic. bowdoin. edu:80/WritingGuides/primaries. htm Cóm llegir una font primària, Reading, Writing, and Researching for History: A Guide for College Students, Patrick Rael, 2004. (en anglés) archivat de l'original bowdoin. edu/WritingGuides/primaries. htm que va desaparéixer.
• archive. org/web/20080515111739/http://academic. bowdoin. edu/WritingGuides/secondary. htm Cóm llegir una font secundària, Reading, Writing, and Researching for History: A Guide for College Students, Patrick Rael, 2004. (en anglés) archivat de l'original bowdoin. edu/WritingGuides/secondary. htm que va desaparéixer.