Estrona

L'estrona (E1, també cridada foliculina, hormona folicular, estrina, cetohidroxiestrina, estrol, menformón o perlatán) és una hormona estrogénica secretada pel ovari i el teixit adiposo. És un dels tres estrògens naturals, junt en l'estradiol i l'estriol. L'estrona és la menys abundant de les tres hormones; el estradiol està present casi sempre en el cos de la dòna en edat reproductiva, i el estriol és abundant principalment durant l'embaràs. L'estrona és l'estrògen predominant en les dònes posmenopáusicas.

L'estrona es transforma en sulfat de estrona, una molècula que actua com reservorio ya que pot convertir-se, si és necessari, en un estrògen més actiu, el estradiol.

Biosíntesis

L'estrona se sintetisa per mig de l'enzima aromatasa a partir de l'androstenediona, un derivat de la progesterona. La conversió implica la desmetilaació del carbono-19 i l'aromatizaació de l'anell A. Esta reacció és similar a la de la conversió de la testosterona en estradiol.

Propietats físiques i químiques

L'estrona es presenta en forma de pols cristalina sòlida, blanc i vàter. El seu punt de fusió està en 254.5 °C i la seua gravetat específica és d'1.23. És inflamable a altes temperatures i els productes de la seua combustió són el monòxit de carbono (CO) i el diòxit de carbono (CO₂).

És molt poc soluble en l'aigua (100 centímetros cúbics a 25 °C dissol 0,0003 g), poc soluble en alcohol (1:250 a 15 °C), en alcohol hervir (1:50), en acetona (1:50), en cloroform (1:110). És soluble en dioxano, en piridina, en glicerina, etilglicol i solucions de hidròxit alcalinos i menor en éter i en els olis vegetals. El seu poder rotatori està comprés entre +158 i +166 en solució de dioxano, contenint 100 mg. de estrona per cada 10 centímetros cúbics.