Anar al contingut

Embaràs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Embaràs
Per a l'embaràs en atres mamífers vore Gestació.


El embaràs,[1] gestació o preñez és l'estat de la femella de la espècie humana una volta que ha quedat embarassada (prenyada) concebent al feto i duent-ho en el seu pancha.[2][3][4] Transcorre entre la fecundació del òvul pel espermatozoide, fins al moment del part. Sobre els significatius canvis fisiològics, metabòlics i inclús morfològics que es produïxen en la dòna encaminats a protegir, nutrir i permetre el desenroll del feto, com l'interrupció dels cicles menstruals, o l'aument del tamany de les mames per a preparar la alletament. El terme «gestació» fa referència als processos fisiològics de creiximent i desenroll del feto en l'interior del úter matern. En rigor, i ben expressat, la gestació es referix al desenroll del feto i l'embaràs es referix als canvis en la dòna que ho fan possible, encara que en la pràctica moltes persones utilisen abdós térmens com sinònims. En l'espècie humana les gestacions solen ser úniques, encara que també poden produir-se embarassos múltiples. L'aplicació de tècniques de reproducció assistida està fent aumentar l'incidència d'embarassos múltiples.[5][6]

L'embaràs humà dura entre 38 a 40 semanes a partir de la fecundació, aproximadament 9 mesos. Tenint en conte la variació que es dona en relació en la duració de l'embaràs, és més precís dir que sol durar entre 37 i 42 semanes ya que solament el 4 % de les dònes donen a llum en la data predita per mig de la regla de Naegele. Si el bebé naix abans de la trigesimoséptima semana es considera un part «prematur», i si naix despuix de la cuadragesimosegunda es considera un part «posmaduro».[7][8][9]

Definició i tipos

L'embaràs.

En 2007 el Comité d'Aspectes Ètics de la Reproducció Humana i la Salut de les Dònes de la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) va definir a l'embaràs com la part del procés de la reproducció humana que comença en l'implantació del conceptus en la dòna.cita requerida La preñez s'inicia en el moment de la nidación i termina en el part. La definició llegal de l'embaràs seguix a la definició mèdica: per a la Organisació Mundial de la Salut (OMS) l'embaràs comença quan termina l'implantació, que és el procés que comença quan s'adherix el blastocito a la paret de l'úter (uns 4 o 6 dies despuix de la fecundació).[10] Llavors el blastocito travessa el endometri uterí i invadix el estroma. El procés d'implantació finalisa quan el defecte en la superfície del epiteli es tanca i es completa el procés de nidación, començant llavors l'embaràs. Açò ocorre entre els dies 12 a 16 despuix de la fecundació. Es denomina embaràs ectópico o extrauterino al que es produïx fòra de l'úter, per una implantació anómala de l'òvul fecundado (habitualment en alguna de les dos trompes de Falopi) i en molta menys freqüència en la cavitat peritoneal (embaràs abdominal) i atres llocs.[11]

Artícul principal → Embarasse no desijat.

El embaràs no desijat és aquell que es produïx sense el desig o planificació prèvia per part de la dòna i davant l'absència o fallo de métodos anticonceptius precoitals adequats i la inefectividad o no administració de métodos anticonceptius d'emergència posteriors al coit que previnguen un possible embaràs. Davant un embaràs no desijat i atenent als principis de salut reproductiva de la OMS, la dòna pot continuar en la gestació i dur a terme el embaràs, o practicar una interrupció voluntària de l'embaràs o abort induït, ya siga per mig d'un abort en medicaments o un abort quirúrgic, depenent del periodo de gestació i sempre en l'assistència sanitària adequada, tenint en conte que esta pràctica pot ser illegal en alguns països.[12]

En tot el món, el 38 % dels embarassos són no desijats, el 21 % d'ells es dona en adolescents (dels quals entre el 30 i el 60 % terminen en un abort); uns 80 millons d'embarassos no desijats cada any d'un total de 210 millons d'embarassos en tot lo món.[13]

Característiques generals

Embrió humà a les 5 semanes.

La fecundació es produïx per l'unió del gamet femení en el gamet masculí. Existix certa controvèrsia sobre quàn comença l'embaràs, havent diverses opinions al respecte. Per a la Organisació Mundial de la Salut (OMS), l'embaràs comença quan termina l'implantació de l'embrió en l'úter, ya que, en molts casos, l'òvul és fecundado pero no aplega a implantar-se i l'embaràs no comença. L'implantació és un procés que comença uns 5 o 6 dies despuix de la fecundació i que consistix en la adherencia del blastocito a la paret de l'úter, quan el blastocito travessa l'endometri i invadix el estroma, després la superfície de l'epiteli es tanca i es completa el procés de nidación, començant llavors l'embaràs.[11]

Quan es tracta d'una fecundació in vitro, l'embrió és fecundado en un tubo d'ensaig, s'espera tres dies i després transferit a l'úter de la futura mare. En el moment de la nidación l'embaràs comença pero, en la majoria dels casos, l'embrió no s'adherix i la dòna no queda embarassada.[14]

Per a molts científics, la vida escomença en el moment de la fecundació i, per lo tant, l'embaràs comença quan un espermatozoide alcança i travessa la membrana celar de l'òvul, fusionant-se els núcleus i compartint abdós la seua dotació genètica per a donar lloc a una cèlula ou o zigot, en un procés denominat fecundació. La multiplicació celar del zigot dona lloc a l'embrió, del desenroll del qual deriva l'individu adult. La polèmica sobre el moment en que comença l'embaràs no és una senya menor ya que incidix en les discussions ètiques en relació en el abort les tècniques de reproducció assistida i l'us d'anticonceptius, raó per la qual permaneix molt actual.[15]

La embriologia és la part de la medicina que estudia el complex procés de desenroll embrionari des del moment de la fecundació fins a la formació del feto, que és com es denomina a l'organisme resultant d'este desenroll quan encara no ha tingut lloc el part. Dins de l'úter, el feto està surant en el líquit amniótico, i a la seua volta elíquit i el feto estan envolts en el sac amniótico, que està adossat a l'úter. En el coll de l'úter, es forma un tapó de mucosidad densa durant l'embaràs per a dificultar l'ingrés de microorganismes que provoquen infecció intrauterina. Este tapó serà expulsat durant l'inici del treball de part. Mentres permaneix dins, el zigot, embrió o feto obté nutrients i oxigen i elimina els rebujos del seu metabolisme a través de la placenta. La placenta està ancorada a la paret interna de l'úter i està unida al feto pel cordonera umbilical. L'expulsió de la placenta despuix del part es denomina alumbramiento.

Calendari

Artícul principal → Calendari de l'embaràs.
Image animada d'un embaràs generada a partir de tomografía axials computarizades d'una dòna de 30 anys en 37 semanes.

D'acort al seu desenroll, l'embaràs se sol dividir en tres etapes de tres mesos cada una, en l'objectiu de simplificar la referència als diferents estats de desenroll del feto. Durant el primer trimestre el risc d'abort és major (mort natural de l'embrió o feto). Açò té major incidència en embarassos conseguits per mig de fecundació in vitro, ya que l'embrió implantat podria deixar de desenrollar-se per fallos en els cromosomes heretats dels gamets dels seus progenitors. Durant el segon trimestre (a partir de les 14 semanes de gestació) el desenroll del feto pot escomençar a ser monitorizado o diagnosticat. El tercer trimestre marca el principi de la viabilitat —aproximadament despuix de la semana 25— que vol dir que el feto podria aplegar a sobreviure d'ocórrer un part prematur, part normal o cesàrea. Ya que a partir d'este moment els pulmons fetals es troben formats casi totalment, solament els falta madurar.

Data provable de part

Artícul principal → Data provable de part.
Dòna embarassada de 40 semanes
Una dòna d'huit mesos d'embaràs.

Els càlculs per a determinar la data provable del part (FPP) es realisen usant la data de l'última menstruació o per correlació que estimen l'edat gestacional per mig d'una ecografia. La majoria dels naiximent ocorren entre la semana 37 i 42 despuix del dia de l'última menstruació i solament el 5 % de dònes donen a llum el dia exacte de la data provable de part calculada pel seu professional de salut.[16]

Un estudi realisat en el Brigham and Women's Hospital de Boston va trobar que l'edat, la paritat (número de fills que ha tingut una fémina) i el grup ètnic són les variables que correlacionan més en la duració de l'embaràs. Les dònes multíparas (en més d'un embaràs), menors de 19 anys o majors de 34, o afroamericanes solen tindre embarassos més llarcs que les dònes primíparas (primer embaràs), caucásicas en edats entre els 19 i els 34 anys.[17] També s'han trobat diferències en la duració de l'embaràs relacionades en l'estatura de la mare, tenint de mija embarassos més curts les dònes de menor estatura.[18]

Usant la data de l'última menstruació, se li afig sèt dies i se li resta tres mesos, donant la data provable de part. Aixina, una data segura d'última menstruació del 28 de novembre de 2017, produirà una data provable de part per al 5 de setembre de 2018 —s'usa l'any següent a l'any de l'última regla—. Si la data de l'última menstruació cau en els primers dos mesos, es manté l'any en curs, en tots els demés mesos, s'usa l'any subsegüent. Aixina, una data segura d'última menstruació del 2 de giner de 2018, produïx una data provable de part per al 9 d'octubre de 2018 —l'any es manté—.[19][20]

Detecció i data de fecundació

El principi de l'embaràs és detectat en la presència de l'hormona gonadotropina coriónica humana (hCG) que és produïda per l'embrió despuix de la concepció i posteriorment pel plasma matern (la placenta), esta hormona apareix en la sanc i en l'orina de les dònes en estat fins a 10 dies despuix de la concepció i esta pot ser detectada per mig d'anàlisis d'orina i de sanc. Abdós tipos de prova solament poden detectar si la dòna està o no embarassada, pero no la data d'inici del mateix.

Signes presuntius de l'embaràs

Tal volta el primer signe presuntiu de l'embaràs siga l'amenorrea o absència del periodo menstrual. Degut a que pot ocórrer amenorrea per causes distintes a un embaràs, no sempre és un inici segur d'embaràs, especialment si la fémina no té cicles regulars. No obstant, poden presentar-se varis signes més que, junt a l'amenorrea sugerixen un embaràs, com són: la hipersensibilidad en els peçons, marejos, bossades matutinos, somnolència, alteració en la percepció d'olors, i desijos intensos de certs tipos d'aliments (antoixos). Açò lo pots notar a partir del segon al tercer més de la concepció.

Sagnat d'implantació

És un dels primers síntomes de l'embaràs, encara que no succeïx en totes les dònes. El sagnat d'implantació ocorre aproximadament 12 dies despuix de l'ovulació, en els dies en que s'espera la menstruació. Este sagnat es distinguix per ser poc durador - no més de 5 dies - i molt llauger. El sagnat d'implantació ocorre perque el blastocito s'assenta en l'úter i en algunes ocasions es trenquen algunes venes que afecten a l'endometri i provoquen el sagnat.

Fatiga

Un atre signe de sospita de l'embaràs és el cansanci, caracterisada per astènia, debilitat i somnolència. Encara que algunes dònes senten energia renovada, la majoria confessarien sentir intensa fatiga. Algunes afirmen quedar-se dormides a qualsevol hora del dia, a voltes en acabant d'haver eixit dellit, i unes atres asseguren sentir tal somnolència en la sobretaula. Unes atres senten cansanci pronunciat en aplegar la nit. Dita fatiga és a sovint incontrolable i exigix el somi. Mai s'ha trobat una explicació a este estrany desig de dormir. És un síntoma freqüent en els primers mesos de l'embaràs i es creu que és un efecte de l'elevada producció de progesterona. Esta hormona és un sedante per al ser humà, en forts efectes tranquilizantes i hipnòtics.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut En les etapes posteriors es presenta un atre tipo de fatiga deguda simplement a cansanci corporal, pero rara volta ocorre en el primer trimestre de l'embaràs.

Interrupció de la menstruació

Artícul principal → Amenorrea.

Al cap de dos semanes d'ocorreguda la fecundació es notarà l'absència de menstruació. La cessació de la menstruació en una fémina sana en edat reproductiva i sexualment activa, que fins a llavors ha tingut un cicle menstrual regular i predible, és un signe molt sugestiu de l'embaràs. És un signe sospitós de l'embaràs denominat amenorrea i no és exclusiu de la gestació. Ademés de l'embaràs són causes de l'amenorrea maltiaés físiques (algunes de certa gravetat, com tumors de l'ovari, trastorns de la glándula tiroides i moltes atres), un choc molt fort, anorèxia, l'efecte d'un viage en avió, una operació, estrés o la ansietat poden retardar la menstruació. La pèrdua de la menstruació durant la preñez, també supon que no maduren folículs ovàrics durant els 9 mesos que dura per lo que si una dòna queda encinta en numeroses ocasions podria retardar l'edat en la que tinga menopausa. En ocasions, despuix de la concepció, s'observen un o dos episodis d'hemorràgia uterina que simulen la menstruació i es confonen en ella. És denominat signe de Long-Evans i és més freqüent en multíparas que en primigestas.

Gusts

El canvi en el gust i la preferència per certs aliments pot ser un dels primers signes. És comú el rebuig a certs aliments, begudes i olors com el fum dels cigarrets.[21] A sovint es descriu un sabor metàlic en la boca que fa variar el gust pels aliments. Es creu que els antoixos es deuen a l'aument dels nivells hormonals; a voltes s'experimenten en la segona mitat del cicle menstrual pel mateix motiu. No és convenient satisfer antoixos en aliments d'alt contingut calòric, el poder nutritiu del qual siga baix.

Desijos freqüents d'orinar

A mida que s'estén l'úter, oprimix la bufa. Per tant, esta tracta d'expulsar chicotetes cantitats d'orina, i moltes dònes senten desijos freqüents d'orinar des de la primera semana despuix de la concepció; potser necessiten anar al quarto de bany cada hora. Açò també es deu a l'efecte de la progesterona, ya que és un potent relajante del múscul pla,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut (que és el múscul del com està format la bufa, l'úter i atres òrguens) lo que servix per a mantindre a l'úter en repòs fins al moment del part. Llevat que senta ardor o dolor en orinar, no és necessari que consulte al mege. Cap a les 12 semanes, el tamany de l'úter aumentarà, de modo que pujarà i eixirà de la cavitat pelviana. Açò reduirà la pressió sobre la bufa i la freqüència de la micció per lo que la bufa es va cap a un costat.

Canvis en les mames

Artícul principal → Mama.

Ocorre congestió i turgencia en els sens pel factor hormonal i l'aparició del calostre. Pot aparéixer en etapes precoces de la gestació per l'aument de la prolactina, entre atres hormones. Les areolas es tornen més sensibles i hiperpigmentades.[22]

Manifestacions cutànees

Existix una hiperpigmentación de certes àrees de la pell durant l'embaràs. Apareixen també en algunes embarassades estrías abdominals i a nivell de les mames. En atres dònes es nota l'aparició de cloasmas a nivell de la pell de la cara. Estes hiperpigmentaciones poden presentar-se en us d'anticonceptius orals i en malties del colágeno, mentres que les estrías són també un signe en el síndrome de Cushing.[23]

Mucosa vaginal

Com a conseqüència de l'aument en la vascularisació de la vagina i el coll de l'úter durant l'embaràs per l'efecte vascularizante de la progesterona, es nota que la mucosa d'estes estructures es torna d'un color violeta. A este canvi azulado de la mucosa vaginal i del coll de l'úter li'l coneix com el signe de Chadwick.[22]

Fotografia d'una dòna en la semana 26 de l'embaràs.

Signes de provabilitat

Són signes i síntomes fonamentalment característics de l'embaràs que aporten un alt nivell de provabilitat al diagnòstic de l'embaràs.

Determinacions hormonals

Artícul principal → Gonadotropina coriónica humana.

La presència de l'hormona gonadotropina coriónica humana (hCG) en el plasma matern i la seua excreció per l'orina són la base dels estudis hormonals de l'embaràs. La producció d'esta hormona pel sincitiotrofoblasto comença molt primerenc en l'embaràs. Les proves sensibles poden detectar a l'hormona hCG en el plasma matern o en l'orina 9 o 10 dies despuix de la ovulació.[24] Esta hormona és la base de la majoria de les proves d'embaràs, encara que poden usar tècniques diferents, com el radioinmunoensayo, anticossos monoclonals, inmunofluorescencia i les proves caseres que usen el principi d'hemaglutinación. Atres hormones que aumenten en l'embaràs inclouen als estrògens, en especial el estriol, i la progesterona.

Tamany abdominal

Per lo general, cap a les dotze semanes de la gestació es fa possible palpar l'úter per damunt de la sínfisis púbica o mont de venus. Des d'eixe moment, l'úter continua aumentant gradualment fins al final de l'embaràs. L'aument del tamany abdominal pugues també deure's a atres causes que exclouen a l'embaràs, com són els miomas uterins, tumors d'ovari, ascitis, etc.

Formes de l'úter

Signe de Noble-Budin

A partir de les huit semanes de la gestació la pressió del producte de la gestació fa que s'ocupen els fondos de sac que es formen en l'unió de la vagina en els costats del coll uterí.[24] De modo que es percep en el tacte vaginal, la forma redonejada i turgente de l'úter en explorar els costats profunts del coll uterí.

Signe d'Hegar
Artícul principal → Signe d'Hegar.

A partir de la sexta a octava semana de l'embaràs, durant l'examen bimanual de l'úter se sent bla en excés, pastoso i elàstic—en especial el istme de l'úter—[25] en contrast en la durea i fermea del coll uterí.

Signe de Piskacek

En realisar l'exploració física de l'úter, en especial si l'implantació del embrió va ocórrer propenc a un dels orificis de les trompes de Falopi, es percep una asimetria en prominència cap al banya uterina que sosté l'implantació.[25] És un signe que pot observar-se també en l'us d'anticonceptius orals.[24]

Signe de Goodell
Artícul principal → Signe de Goodell.

Relacionat en canvis del coll uterí, el qual es torna bla en l'embaràs a diferència de la seua consistència dura en estats no gestacionals.[24] Es fa l'analogia de sentir el coll uterí com tocar els llavis bucals, en lloc de sentir-ho normalment com seria el tocar-se la punta de la nas.[25]

Contracció de Braxton Hicks

Despuix de la semana 17 de gestació, es perceben lleus contracció uterines, endurint-se per moments en la finalitat de facilitar un millor fluix sanguíneu cap a la placenta, l'endometri i el feto.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Estes contracció es caracterisen perque comprenen tot l'úter, començant en la part superior i estenent-se gradualment cap a avall i tendixen a ajudar a que l'úter creixca.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Es diferencien de les contracció de part perque solen ser sense dolor i irregulars.[26]

Piloteig fetal

Durant la segona mitat de l'embaràs, entre el quarto i quint més es pot palpar parts fetals a través del tacte vaginal. Quan l'examinador espenta lleument el fondo de sac que rodeja al coll uterí pot apreciar la separació del feto del seu dit i la tornada del mateix a la seua posició inicial en contacte en el dit de l'examinador. És un signe que en rares ocasions pot sentir-se en tumors voluminosos de l'ovari concomitant en ascitis.[23]

Palpació del feto

Aproximadament a partir del quint més de l'embaràs és possible per a un examinador experimentat sentir les parts fetals a través de la paret abdominal materna, maniobra que és més exitosa cap al terme de l'embaràs. Parts similars poden ser palpables davant tumors intraabdominals, alguns miomas subserosos poden, per eixemple, aplegar a tindre el mateix tamany i consistència que el cap fetal, causant errors en el diagnòstic.[23]


Signes de certea d'un embaràs

Els signes positius de certea d'un embaràs consistixen en poder demostrar sense error la presència d'estructures embrionàries per mig d'ultrasò i atres imàgens radiològiques.

Activitat cardíaca fetal

Artícul principal → Freqüència cardíaca fetal.

L'identificació de pulsacions cardíaques fetals separades i distintes de les de la mare assegura el diagnòstic de l'embaràs. Es pot auscultar l'activitat cardíaca fetal en un estetoscopi o un fetoscopio especial o en una ecografia Doppler. El clapit cardíac fetal és ràpit (d'entre 120 i 160 clapits per minut), i pot ser identificat en exactitut a partir de les semanes 19 i 20, llevat en dònes obeses en les que es dificulta escoltar el foc fetal.[23]

Rastreig ecográfico

En qualsevol moment de l'embaràs, en especial en presència d'un feto madur en la segona mitat de l'embaràs, és possible demostrar per ecografia transabdominal bidimensional o tridimensional tant les seues parts anatòmiques com el sac vitelino.

Factors de risc

Hi ha embarassos que, per les seues especials circumstàncies, requerixen un conte i un seguiment específic. En ells poden sorgir complicacions o problemes imprevists que deuen ser atesos pronta i professionalment per a evitar colocar a la mare o al feto en situació de risc. Alguns d'estos factors de risc es llisten a continuació.

Desnutrición

La nutrició de la dòna abans, durant i despuix de l'embaràs és fonamental per a tindre chiquets sans. Els requeriments de nutrients aumenten considerablement durant l'embaràs i l'alletament. Una fémina que aplega desnutrida o es desnutre durant l'embaràs pot tindre complicacions durant est i el part. Aixina com possibilitats de tindre un fill de pes baix en nàixer (menor a 2500 g). Estos chiquets té més possibilitats de:[27]

  • créixer i desenrollar-se en retart.
  • contraure infeccions i morir (el risc aumenta quant menor siga el pes del naixcut).
  • tindre baixes reserves de micronutrientes, lo que pot dur a malties com l'anèmia, deficiència en Zinc o vitamina A, etc.
  • riscs a desenrollar malties cardíaques, hipertensió, obesitat i diabetis d'adults.
  • provocar malformacions durant el desenroll fetal, com un mal tancament del tubo neural, lo que provoca la maltia de la Espina bífida. És molt important per a la dòna el consum d'àcit fólico (vitamina B9), per a evitar malformacions en el feto com l'Espina bífida. Ademés, també és positiu consumir tot tipo d'àcit grassos essencials (Àcit gras omega 3, Àcit gras omega 6) que contribuïxen a un bon desenroll del sistema nerviós, puix les baïnes de Mielina estan constituïdes per estos greixos que solament podem obtindre per mig de la dieta, i el feto, únicament a través de l'alimentació materna. A l'igual, és important, no consumir aliments crus com a cuixot serrà, sushi, etc., ya que poden contindre microorganismes que ocasionen una infecció que puga afectar al feto, i posar en perilla seua vida.

Adolescència

Artícul principal → Embarasse precoç.

El 40 % de les féminas en països en vies de desenroll té un part abans de complir 20 anys. Molt pocs d'estos embarassos són planejats o desijats per les adolescents. Moltes d'elles són forçades per les pressions socials a tindre matrimonis primerencs i embarassos primerencs, o són resultat d'adolescents a les que se'ls va negar lliure accés a anticonceptius. El embarasse en adolescents pot tindre conseqüències adverses per a la salut tant de curt determini com de llarc determini. En el curt determini el resultat de l'embaràs serà molt provablement desfavorable. Una raó és biomèdica: l'adolescent encinta és més propensa a sofrir toxemia d'embaràs i desproporció cefalo-pèlvica quan els ossos de la pelvis no s'han desenrollat completament, i té més provabilitats de tindre un bebé en infrapeso de naiximent. Un atre tipo de conseqüències a llarc determini són les fístoles obstétricas, que a conseqüència del treball de part prolongat o obstruït, és un orifici entre la vagina i la bufa o el recte, lo que causa que la dòna patixca d'incontinència crònica. Este padecimiento afecta a més de dos millons de jóvens i dònes en tot lo món i s'estima que cada any s'agreguen entre 50 000 i 100 000 nous casos. Les embarassades adolescents tenen major possibilitat de tindre desnutrición i de donar a llum a fills en infrapeso. Per motius físics i socials:[27]

  • els seus cossos encara no estan del tot desenrollats, per açò les seues necessitats de nutrients són molt altes durant la gestació. Ademés tenen majors possibilitats de morir durant l'embaràs o alletament que les dònes majors. Açò degut principalment al nivell de pobrea en que viuen, que no solament expon a la mare sino també als fills. S'observa que la situació de les embarassades es va presentar com a complexa i difícil abans, durant i despuix del naiximent, açò per les carències econòmiques. El factor pobrea origina menors oportunitats d'educació, educació que disminuiria els embarassos a primerenca edat i en conseqüència la pobrea. Açò degut a que si l'embaràs es presenta en condicions de pobrea tindrà segurament condicions econòmiques i socials. La repetició intergeneracional de l'embarasse adolescent pot ser un mecanisme intermediari en la reproducció intergeneracional de la pobrea.
  • algunes jóvens temen dir que estan embarassades, i per este motiu retarden els contes prenatals. Algunes chiquetes són obligades a deixar l'escola i en alguns casos la seua casa, per lo que deuen buscar sustente per a elles mateixes, i en alguns casos recorren a la prostitució per a conseguir-ho. Estos perills es poden procurar advertint a chiquetes i adolescents dels riscs de l'embaràs i explicant els distints métodos anticonceptius. Ademés li les deu observar i aconsellar si estan encintas.[27]

Anèmia

L'anèmia materna és un factor de risc important i pot afectar a l'embaràs, especialment durant el primer trimestre. Pot provocar pes baix en nàixer en el futur bebé. Per a previndre estos riscs, és necessari prendre totes les mides necessàries per a diagnosticar i corregir l'anèmia de la mare.[28]

En les dònes es comet en freqüència l'error d'atribuir la presència de l'anèmia als sagnats menstruals i llimitar-se a prescriure suplements de ferro, sense realisar les evaluacions necessàries per a buscar o descartar possibles malties causants de l'anèmia.[29] Les principals causes d'anèmia inclouen poca ingesta de ferro, pèrdues excessives (alteracions en el cicle menstrual, microhemorràgias intestinals), o processos que cursen en inflamació intestinal crònica o alteracions de l'absorció intestinal, com la maltia celíaca i la sensibilitat al gluten no celíaca sense diagnosticar ni tractar (l'anèmia pot ser la seua única manifestació, en absència de síntomes digestius),[30][31][32][33] o la maltia de Crohn.[34]

Maltia celíaca sense diagnosticar

AP

La maltia celíaca sense diagnosticar i sense tractar és una causa relativament freqüent, pero poc coneguda, de diversos trastorns reproductius. Es tracta d'una maltia autoinmune provocada pel consum de gluten, que pot afectar a qualsevol orgue. Habitualment es presenta sense cap síntoma digestiu i la majoria dels casos no són reconeguts ni diagnosticats. En freqüència, els trastorns reproductius són l'únic indici de la presència d'una maltia celíaca, tals com menstruacions irregulars, infertilitat o reducció de la fertilitat, aborts espontàneus, complicacions durant l'embaràs, restricció del creiximent intrauterino, mort fetal, part prematur, baix pes en nàixer i trastorns de la alletament.[35][36]

Per lo general, la dieta sense gluten estricta evita o disminuïx el risc de trastorns reproductius.[35]

Les complicacions o fracassos de l'embaràs no es poden explicar simplement per una malabsorción, sino per la resposta autoinmune provocada per l'exposició al gluten, que causa danys en la placenta.[35]

Aixina mateix, l'embaràs pot ser un desencadenant del desenroll de la maltia celíaca en féminas en predisposició genètica que consumixen gluten.[37]

Hemorràgia preparto

Artícul principal → Hemorràgia obstétrica.

Abans de les 24 semanes, una hemorràgia vaginal pot desembocar en abort. Despuix, el feto es considera viable, és dir que podria sobreviure fòra de l'úter matern. L'hemorràgia despuix de les 24 semanes es coneix com a hemorràgia preparto, i les dos causes principals procedixen de la placenta.

Solsida de placenta

Artícul principal → Solsida prematura de placenta.

Si la placenta es desprén de l'úter, es produirà hemorràgia. La sanc s'acumula fins a derramar-se pel coll de l'úter, i va acompanyat de dolor intens i contracció uterines. Es considera una urgència obstétrica, ya que posa en perilla vida tant de la mare com la del feto i solament en casos molt especials no termina en cesàrea d'emergència.

Placenta prèvia

Artícul principal → Placenta prèvia.

Quan la placenta està adherida a la part inferior de la paret de l'úter, es denomina placenta prèvia. Si es troba total o parcialment sobre el coll uterí, pot resultar perillosa durant el part, en provocar hemorràgia i interrompre la circulació sanguínea del feto. El problema es detecta en ultrasò. Si es produïx hemorràgia, l'ingressaran en l'hospital i el chiquet naixerà per mig de cesàrea.

Diabetis

Artícul principal → Diabetis mellitus gestacional.

Si l'embarassada té diabetis mellitus deu assegurar-se de tindre baix controla seua situació abans de quedar-se en estat, per a que les possibilitats de tindre un fill sà i un part normal siguen lo més altes possibles. És provable que necessite una major cantitat d'insulina durant l'embaràs per lo que deu realisar-se un seguiment mèdic estricte, per al seguiment del benestar fetal, monitoreo dels nivells de glicemia i maneig dietètic. Hi ha dònes a els qui se'ls diagnostica diabetis mellitus gestacional, un tipo de diabetis que es desenrolla solament durant l'embaràs i que sol desaparéixer poc despuix del part. Els riscs d'este tipo de diabetis són menors i rarament es precisa insulina; en reduir l'ingesta de sucre sol ser suficient. La complicació principal en els fills de mares en diabetis gestacional és la macrosomía fetal (chiquets en pes major de 4 quilos). Una revisió de 2018 conclou que un dels principals factors de risc per a desenrollar tant la diabetis tipo 1 com la diabetis tipo 2 és el consum de gluten. Est, present en el blat, el centeno, l'ordi i la avena, provoca un aument de la permeabilidad intestinal, independentment de la predisposició genètica, és dir, tant en celíacos com en no celíacos.[38]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut El gluten conté péptidos citotóxicos que travessen la barrera intestinal i provoquen inflamació sistémica. Estos péptidos penetren en el pàncrees, afecten la seua morfologia i poden induir estrés de les cèles beta, que són les responsables de sintetisar i segregar la insulina.[39] Els estudis en animals i un estudi en humans han demostrat que la dieta sense gluten durant l'embaràs reduïx el risc de que el futur bebé desenrolle diabetis tipo 1; es produïx un canvi en la morfologia del pàncrees, incloent un major número d'illots pancreàtics.[39]

Embaràs ectópico

Artícul principal → Embarasse ectópico.

El embaràs ectópico es desenrolla fòra de l'úter, per lo general en una de les trompes de Falopi, pero pot ser també en els ovaris, en el coll uterí, o en òrguens intraabdominals. Pot provocar dolor abdominal pel creiximent de l'embrió en la trompa o per una hemorràgia abdominal interna. Desgraciadament, és difícil diagnosticar un embaràs ectópico i encara hi ha dònes que moren com a conseqüència d'això. Hi ha una série de condicionants que favorixen l'aument de risc de patir embarassos ectópicos. Entre ells, una història anterior d'infecció pèlvica, l'us d'un dispositiu intrauterino contraceptiu (encara que no l'espiral de Mirena) i un embaràs ectópico previ. Les dònes que reunixquen algun dels condicionants referits són controlades de colp i repent en un centre maternal per a assegurar-se de que el desenroll de l'embaràs és normal. El prenyat ectópico deu ser tractat per mig de cirugia o en un fàrmac. Les operacions consistixen en cirugia laparoscópica o oberta, depenent de les circumstàncies i de les condicions de la mare, i solen comportar l'extirpació de la trompa afectada. Solen causar una reducció de la fertilitat.

Cardiopatia

La majoria de les féminas en problemes cardiològics duen una preñez estable, encara que a voltes deguen recórrer als antibiòtics per a protegir les seues artèries en el moment de donar a llum. Si patix alguna cardiopatia important, el cardiòlec s'encarregarà de comunicar-li-ho. Les dònes en marcapasos, un transplant de cor i una atra operació coronaria poden dur un embaràs segur i normal. Les que presenten anormalitats musculars deuen consultar-ho abans de quedar-se embarassades.cita requerida

Hipertensió

Artícul principal → Hipertensió gestacional.

Hipertensió gestacional, és l'aparició d'hipertensió per damunt de 140/90 mmHg, en una gestante sense diagnòstic previ, despuix de les 20 semanes d'embaràs.[40] Si existix hipertensió prèvia a l'embaràs, requerix chequeo mèdic i tractament abans de la gestació. Possiblement requerixca canvi de fàrmacs i un seguiment de la funció renal. En el seguiment adequat és factible tindre un embaràs i part normals. Si durant l'embaràs desenrolla hipertensió gestacional, pot requerir tractament ambulatori o hospitalari, depenent de la severitat. En ocasions es requerix alvançar el part, per mig d'inducció o cesàrea, per a previndre complicacions per a la mare i el feto. Un aument de la pressió arterial a partir de la vigèsima semana de l'embaràs pot ser síntoma de preeclampsia, una afecció que potencialment amenaça la vida de la gestante i el recent naixcut.


Canvis fisiològics durant l'embaràs

La dòna encinta es troba en un estat hipervolémico crònic. El volum d'aigua corporal total s'incrementa per l'aument de la retenció de sal i aigua pels renyons. Esta major cantitat d'aigua ocasiona dilució de la sanc, lo que explicaria la anèmia fisiològica pròpia de l'embaràs que persistix durant tota la preñez. L'aument del volum sanguíneu causa un aument en el despesa cardíaca, el volum urinari i el pes matern. L'acció de la certes prostaglandinas causa broncodilatación i aument en la freqüència respiratòria. A nivell renal es veu una lleu disminució en la depuració de creatinina, i atres metabòlits. El pes de la mare durant l'embaràs aumenta a costa del pes del feto, el pes del líquit amniótico, placenta i membranes ovulares, l'increment del tamany de l'úter, la retenció de líquits materns i l'inevitable depòsit de grassa en teixits materns. El metabolisme de la mare també incrementa durant l'embaràs. La freqüència cardíaca incrementa fins a un promig de 90 clapits per minut. La tensió arterial es manté constant o a sovint lleument disminuïda. La resistència venosa aumenta, en especial per baix de la cintura gestant. El cor tendix a aumentar de tamany, condició anomenada hipertrofia ventricular especialment esquerra i desapareix a les poques semanes despuix del alumbramiento. La presència circulant de prostaglandina causa vasodilatación en oposició als vasoconstrictores fisiològics angiotensina i noradrenalina, en especial perque la angiotensina II aumenta per a mantindre la pressió arterial normal. L'hipertensió i l'aparició d'edema són per lo general signes d'alarma durant l'embaràs. La taxa o índex de filtrat glomerular i la perfusión del renyó aumenten a costa de l'aument de la despesa cardíaca i la vasodilatación renal. Això causa un lleu aument dels valors de creatinina en sanc per disminució del aclaramiento de creatinina i igualment de nitrogen ureico. La disminució de la pressió parcial de diòxit de carbono en la sanc materna causa un aument en l'excreció renal de bicarbonato.

Desenroll humà prenatal

Desenroll prenatal despuix de la fecundació més a més:

  • Més 1: Medix 4 mm i pesa 1 g. Desenroll incipient del cap. El cor ya clapix
    Més 1: Medix 4 mm i pesa 1 g. Desenroll incipient del cap. El cor ya clapix
  • Més 3: Medix 10 cm i pesa 45 g. Desenroll de les parpalles i moviment de les extremitats
    Més 3: Medix 10 cm i pesa 45 g. Desenroll de les parpalles i moviment de les extremitats
  • Erro al crear miniatura:
    Més 5: Medix 18 cm i pesa 500 g. Creix el cabell del cap, pestanyes i celles (anexos cutàneus). Desenroll del sistema inmunitario
  • Més 9: Medix 50 cm i pesa aproximadament 3000 g. Els pulmons ya estan completament formats per a la vida exterior. cau elanugo i la pell s'estira.
    Més 9: Medix 50 cm i pesa aproximadament 3000 g. Els pulmons ya estan completament formats per a la vida exterior. cau elanugo i la pell s'estira.

Epigenética de l'embaràs

Els hàbits de vida i l'ambient matern juguen un paper fonamental en el correcte desenroll de l'embrió, tant en l'edat primerenca com, en alguns casos, en l'edat adulta. Alguns hàbits com el consume de tabac o alcohol causen mutacions en el chiquet, aumentant el factor de risc de certes malties. Ademés de les mutacions, es produïxen canvis epigenéticos. Es tracten d'alteracions reversibles certament heretables de l'ADN produïdes per l'ambient. Els factors més estudiats són: la nutrició, la diabetis, la depressió o l'estrés.

Àcit fólico

Multitut d'estudis han demostrat que una dieta rica en àcit fólico durant la preñez evita defectes del tubo neural, creiximent intrauterino disminuït, trastorn de l'espectre autiste, defectes cardíacs congènits, alèrgia i càncer. Durant l'embaràs, la disponibilitat de donadores de metilo de fonts dietètiques pot variar la síntesis de S-adenosil-metionina i, per lo tant, alterar la metilació de l'ADN i les modificacions d'histona en el epigenoma fetal. En un model de rata es va mostrar que la suplementación en donadores de metilo abans i durant l'embaràs va induir un guany en la metilació i, per lo tant, canvis en el fenotip i longevitat de la descendència. Les crío de rates en un dèficit d'àcit fólico varen presentar canvis en el epigenoma cerebral i disminució del pes corporal.

Dieta rica en greixos

De la mateixa manera que els donadores de metilo, s'ha vist que la dieta materna rica en greixos induïx alteracions en el patró de metilació, aumentant la sensibilitat a l'insulina i el pes corporal de la descendència. En un estudi de la descendència de dònes en diabetis pregestacional o DMG s'ha demostrat que el metabolisme matern aberrant s'associa en un rendiment intelectual i un desenroll psicomotor més deficients. Ademés, es varen observar canvis en la metilació de la descendència en dietes hipercalóricas. Es va reduir la metilació de l'ADN en el promotor del factor de transcripció Zfp423. Esta desregulación de Zfp423 pot elevar la diferenciació cap a teixit adiposo durant el desenroll fetal i l'alteració de la funció metabòlica.

Desnutrición

La desnutrición materna moderada va produir alteracions en el nivell de metilació i acetilación dels gens relacionats en les vies hipotalàmiques fetals. Tals canvis estaven associats en una activitat reduïda de DNMT. En estudis en humans s'ha vist un major risc de mort, espina bífida i esquizofrènia en la descendència. Entre atres causes, persones expostes a hambruna tenen hipometilación del gen IGF2, relacionat en el creiximent fetal.

Estrés i depressió

L'estrés matern i la depressió s'han relacionat en un aument de quatre voltes en el risc de desenrollar depressió en el chiquet, ademés d'aumentar el risc de malties d'inici en l'edat adulta. Un estudi epidemiològic també ha sugerit que existix una forta correlació entre els factors estresantes materns i el pes en nàixer. L'exposició fetal a la corticosterona induïda per estrés és una de les causes principals d'esta correlació. A nivell epigenético, un model de rata va demostrar que el estrés prenatal disminuïx l'expressió de BDNF en la amígdala i el hipocamp tant al desmame com en l'edat adulta.[41]

Embaràs assistit per mig de tecnologia

Artícul principal → Reproducció assistida.

Existix la tecnologia de reproducció assistida per a parelles o persones que no poden tindre embarassos, com medicaments, inseminació artificial, fertilisació in vitro.[6]

Embaràs en persones transgénero

Thomas Beatie

Una persona transgénero que conte en úter funcional, ovaris i el restant del sistema reproductor que permeta la gestació, pot mantindre la seua capacitat reproductiva, incloent l'embaràs.[42] Est ha segut el cas de Thomas Beatie, un home trans que entre 2008 i 2010 va donar a llum tres fills.[43][44] Un atre cas conegut és el de Trystan Reese, que va donar a llum en la década de 2010.[45][46][47]

Vore també

Referències

  1. ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Embarasse». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
  2. ↑ «embarasse, definició, RAER».
  3. ↑ «embarassat, definició, RAER».
  4. ↑ «prenyada(2), definició, RAER».
  5. ↑ Medical Advisory Secretariat«In vitro fertilization and multiple pregnancies: an evidence-based analysis».Consultat el 21 d'octubre de 2025.
  6. ↑ 6,0 6,1 (2024).«Multiple births from medically assisted reproduction: contribution of different types of procedures and trends over clave».European Journal of Obstetrics & Gynecology and Reproductive Biology.300
    63-68.Consultat el 21 d'octubre de 2025. OA
  7. ↑ «Embarasse més allà de les 42 semanes» (en castellà). www. neixeracasa. com. Consultat el 30 de juliol de 2020.
  8. ↑ R. Mittendorf, M. A. Williams, C. S. Berkey, P. F. Cotter«The length of uncomplicated human gestation».Consultat el 30 de juliol de 2020.
  9. ↑ Torvid Kiserud. «How long does a pregnancy last?» (en anglés). https://tidsskriftet.no. Consultat el 30 de juliol de 2020.
  10. ↑ Menéndez, G. G. I., Navas, C. I., Hidalgo, R. I., & Espert, C. J. L'embaràs i les seues complicacions en la mare adolescent, Revista Cubana d'Obstetrícia
  11. ↑ 11,0 11,1 Atrash HK, Friede A, Hogue CJR«Abdominal Pregnancy in the United States: Frequency and Mortality».Obstet Gynecol (March 1987).63(3)
    333-7.
  12. ↑ Definició de Salut Reproductiva de l'OMS en ICMER
  13. ↑ J. Joseph Speidel, Cynthia C. Harper, and Wayne C. Shields(2008).«The Potential of Long-acting Reversible Contraception to Decrease Unintended Pregnancy».Contraception.Consultat el 3 de giner de 2015.
  14. ↑ Fecundació in vitro.
  15. ↑ «Abdominal pregnancy in the United States: frequency and maternal mortality».
  16. ↑ KidsHealth. org (març de 2006). Calendari semanal de l'embaràs. Editat per Elana Pearl Ben-Joseph i The Nemours Foundation. Consultat el 29 de giner de 2008.
  17. ↑ (1993).«Predictors of human gestationalength».American journals of obstetrics and gynecology.(168)
    480-484.Consultat el 30 de juliol de 2020.
  18. ↑ (2016).«Shorter mothers have shorter pregnancies».journals of obstetrics and gynecology.(36)Consultat el 30 de juliol de 2020.
  19. ↑ «Calcula Edat Gestacional». www. polgalvan. sld. cu. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2022. Consultat el 2022-01-09.
  20. ↑ Stanford Children's Health. «Cóm calcular la data de part». www. stanfordchildrens. org. Consultat el 2022-01-09.
  21. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Appetite
  22. ↑ 22,0 22,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada pac
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada fertilab
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada udc
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Institut Químic Biològic. Signe de GOODELL Diccionari de Térmens Mèdics. Últim accés 26 de giner de 2008.
  26. ↑ «¿Estic en treball de part?: MedlinePlus enciclopèdia mèdica» (en és). medlineplus. gov. Consultat el 2022-01-09.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.FAO. .
  28. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada RahmatiDelpishe2017
  29. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Bilbao2006
  30. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada LefflerGreen2015
  31. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada CatassiBai2013
  32. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada NIHConsenso2005
  33. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada VoltaCaio2015
  34. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Lomer2011
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada TersigniCastellani
  36. ↑ Saccone G, Berghella V, Sarno L, Maruotti GM, Cetin I, Greco L, K#an AS, McCarthy F, Martinelli D, Fortunato F, Martinelli P«Celiac disease and obstetric complications: a systematic review and metaanalysis».Am J Obstet Gynecol.pii: S0002-9378(15)
    01194-1.doi:10.1016/j. ajog.2015.09.080.
  37. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada HealthCanada2012
  38. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada HollonPuppa
  39. ↑ 39,0 39,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada HauptJorgensenHolm2018
  40. ↑ Gabbe SG, Niebyl JR, Simpson JL (2007). «33», Obstetrics - Normal and Problem Pregnancies, 5 edició, Philadelphia: Elsevier Churchillivingstone. ISBN 0443065721.
  41. ↑ Epigenomics.7(1)
    85–102.ISSN 1750-1911.doi:10.2217/epi.14.71.Consultat el 2022-01-19.
  42. ↑ «SALUT TRANS».
  43. ↑ «Thomas Beatie Speaker, Author, Pop-culture Icon & Family Man». www. definenormal. com. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2012. Consultat el 8 de decembre de 2018.
  44. ↑ Thomas Beatie, «Llabor of Love: Is society ready for this pregnant husband?» The Advocate, April 8, 2008, p. 24.
  45. ↑ «Biological, Psychological, Social, and Llegal Aspects of Trans Parenthood Based on a Real Case—A Literature Review».Int. J. Environ. Res. Public Health.16(6)
    925.doi:10.3390/ijerph16060925.
  46. ↑ Redacció Clarín. «[1]». Consultat el 9 de juny de 2024.
  47. ↑ «[2]». Consultat el 9 de juny de 2024 (en anglés).

Bibliografia

Erro al crear miniatura:
William Hunter, Anatomia uteri humani gravidi tabulis illustrata, 1774
  • Molina, S. Marta i uns atres (2004) «Embaràs en l'adolescència i la seua relació en la deserció escolar.» Revista Mèdica de Chile. 132: 65-70
  • Nacions Unides (1995) Plataforma d'acció mundial de l'IV conferència de la dòna. Beijing – China
  • ARANDA, X. 1985 «La dòna jove en Chile: senyes i estudis en dònes jóvens» en Amèrica Llatina, Aportes per a una discussió. CEPAL, Ed. Llaura/fòrum jovenil, Montevideo.
  • DESCHAMPS, I. P., 1979 Embarasse Maternitat en Adolescents, Ed. Herder, Barcelona.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Embaràs&oldid=1503726»