Blastòmer
Els blastòmers són un tipo de cèlules embrionàries animalés indiferenciadas resultants de la segmentación del zigot despuix de la fecundació. Estes cèlules posseïxen totipotencialidad, o siga que poden donar orige a cèlules de qualsevol teixit.
En el ser humà, els blastòmers són produïts despuix de la fecundació i es dividixen per mitosis. Dos dies despuix de la fecundació hi ha 4 blastòmers, i entre 7 i 8 al tercer dia.
Mórula
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mórula.
Els blastòmers es dividixen veloç i repetidament durant els primers dies de la gestació encara que el tamany de l'embrió permaneix constant (aumenta el número de cèlules pero no el seu tamany). Passats quatre dies, l'ou fecundado té més de 32 blastòmers, rebent a partir d'eixe moment el nom de mórula.[1] Posteriorment es produïx la blastulación, que representa l'inici de la diferenciació celular de tal manera que un grup de blastòmers se situen formant una envoltura externa denominada trofoblasto, que posteriorment donarà orige a la placenta, mentres que uns atres s'agrupen constituint la massa celular interna o embrioblasto que donarà orige a l'embrió.
.jpg){kind=link}
Blastocele
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Blastocele.
El blastocele és una cavitat plena de líquit i que junt al trofoectodermo i la massa celular interna formen el blastocisto (vejau diagrama).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Institut Químic Biològic. «Desenrolle embrionari precoç. Implantació i placentación» (en espanyol). Ginecologia i Obstericia. Consultat el 7 de giner de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blastómero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.