Blàstula

Trànsit de mórula a blàstula.

La blàstula (del llatí científic blastula, i este del grec βλαστός blastós 'germen' i el sufix diminutivo llatí -ŭla) és un estat primerenc del desenroll embrionari en els animalés, el segon d'ells. La mórula precedix a la blàstula i la blàstula dona lloc a la gàstrula en la seqüència de desenroll normal de qualsevol animal; es considera que l'organisme està en dit estat (blàstula) quan presenta més de 64 cèlules. La blàstula primerenca presenta totes les cèlules sense aumentar el volum inicial del blastocisto.

Abans de la blàstula s'ha format la mórula i abans de la mórula el zigot. La formació de la blàstula és el final del procés cridat segmentación, en el que el zigot (ou), una volta activat, es dividix per mitosis en numeroses cèlulas unides anomenades blastòmers, dita divisió es dona gràcies a l'acció de factors de transcripció que regulen l'intervenció de el FPM (factor promotor de la mitosis) encarregat d'iniciar la fase M del cicle celular.

L'absència de creiximent en el volum del zigot respon a processos metabòlics de la mitosis, el més important resulta ser l'absència en el cicle de les fases G1 i G2 (gap), en les quals es dona aument en el volum de les cèlules o creiximent celular. En aparéixer estes dos fases de la mateixa manera que atres factors de transcripció es diu que la blàstula entra en la transició de blàstula mija, per eixemple en Xenopus s'incorporen les dos fases poc despuix de la segmentación 12.

Tipos de blàstules

Archiu:Blastula ( CAPS 12 ).jpg

A. Blàstula B. Blastocele i blastodermo.

En Embriologia les blàstules han segut classificades en diferents tipos, en base en el contingut i la distribució del vitelo del ou, que a la seua volta es relaciona en el tipo de segmentación.

Celoblástula

Quan l'ou conté poc vitelo (isolecítico), la segmentación total igual o desigual conduïx a una blàstula en el blastocele rodejat per una capa regular de cèlules, coneguda com 'celoblástula' que en principi té tots els blastòmers iguals. Pero en els ous heterolecíticos el blastocele es desplaça cap al pol animal, perque els blastòmers del pol vegetatiu, més rics en vitelo, són més grans i per eixe motiu la celobástula és irregular.

Estereoblástula

A voltes el blastocele és virtual ya que està ocupat per voluminosos blastòmers del pol vegetatiu; es parla llavors de 'estereoblástula'. Este tipo de blàstula presenta una conya de micrómeros disposts sobre la massa de macrómeros.

Discoblástula

És el resultat de la segmentación parcial discoidal dels ous telolecíticos de peixos i reptils. En el pol animal de l'ou es forma una conya de blastòmers que cobrix el vitelo no segmentat.

Periblástula

Els ous centrolecíticos dels artròpodes, en el seu segmentación parcial superficial, originen una blàstula en un blastocele virtual i els blastòmers rodejant la massa de vitelo no segmentat, coneguda com 'periblástula'.

Formació de la blàstula en mamífers (blastocisto)

Al voltant de quatre dies despuix de la fecundació, els embrions entren en una fase d'compactación, durant la qual els blastòmers externs es comprimixen entre sí donant orige a una capa superficial cridada trofoblasto, mentres que, pel procés de cavitación, entre els blastòmers interns s'acumula aigua i sodi fins a formar una cavitat denominada blastocele, i un chicotet grup de cèlules s'acumula en un extrem constituint la massa celular interna o embrioblasto. En el moment de la segmentación, la zona pelúcida permaneix íntegra i manté unides les cèlules, pero quan la blàstula aumenta de volum, poc a poc es trenca i, aproximadament cap al quint dia, desapareix.