Es denomina zona pelúcida (ZP)[1] a la fina capa acelular translúcida, que recobrix l'ovòcit dels mamífers. Està composta per vàries glicoproteínas, agrupades en quatre famílies: ZP1, ZP2, ZP3 i ZP4.
La ZP funciona com a barrera específica per als espermatozoides abans de la fertilisació. Immediatament despuix de la fertilisació actua per a evitar la poliespermia i ademés protegix a l'embrió en contra de l'infiltració de leucocits i microorganismes.
Les irregularitats en la composició, la gruixa o la forma de la ZP afecten la fecundació i la calitat de l'embrió.

Zona pelúcida

Estructura

La Zona pelúcida (ZP) és una capa acelular homogénea, una matriu extracelular translúcida, formada de glucoproteínas, que engloba l'ovòcit.[2]
La ZP es forma al voltant de l'ovòcit, a partir de la formació del folícul primari, quan les cèlules epiteliales que ho rodegen, es tornen de planes a cúbiques.[3]
Durant el creiximent de la ZP, en la seua fase primerenca apareix com a pegats de filaments fins, entre l'ovòcit i les cèlules foliculars. A mida que el creiximent ovocitario continua, la ZP es torna una ret densa i grossa de filaments interconectados rodejant completament a l'ovòcit i separant-ho de les cèlules foliculars.[4]

Microarquitectura

 
Dalt(a): proteïna ZPC en grisa. Avall(c): Zona pelúcida en roig. Corona radiata (núcleus en blau).

La Zona pelúcida (ZP) mostra un patró de cordoneres de matriu extracelular entrecreuats en la superfície, pel depòsit desigual de proteïnes de la ZP en els espais entre les cèlules de la corona radiada.

La ZP té diferent gruixa entre les espècies, varia des de 5 μm en la rata, a 15-20 μm en la dòna i 27 μm en la vaca.[5]


La ZP en el humà té una gruixa total de 0.015-0.020 mm és dir de 15-20 μm.[6] La gruixa de la ZP varia durant les primeres etapes de l'embrió (fecundació) i a partir de les primeres divisions celulars sol aprimar-se fins a una capa fina en l'estadi de blastocisto.[7]

L'anàlisis per mig del microscopi de polarisació mostra la disposició dels filaments de la ZP i per la seua birrefringencia, es pot evidenciar la seua estructura trilaminar.

Ultraestructura

Dins del folícul ovàric, la Zona pelúcida (ZP) està travessada per les microvellositats procedents de l'ovòcit i de les cèlules epiteliales de la granulosa. Les microvellositats d'estos dos tipos celulars es comuniquen en la gruixa de la ZP per mig d'unions comunicants.[6]
En l'òvul lliberat, les microvellositats persistixen en la vora interna de la ZP, encara que moltes de les cèlules granuloses de la Corona radiata ya s'han separat.

Bioquímica

 
Filaments de la Zona pelúcida interna. PVS= espai peri-vitelina. Microscopi electrònic.

La zona pelúcida (ZP) està formada per filaments composts de dímers de glucoproteínas denominades de forma genèrica ZP1, ZP2, ZP3, ZP4.
Estes proteïnes són fortament glicosiladas, les cadenes de carbohidrats resulten la mitat de la massa de cada una de les glicoproteína.

En un anàlisis bioquímic de la ZP humana apareixen quatre glucoproteínas:

Les proteïnes de la ZP es polimerizan en llarcs filaments interconectados, a través d'una unitat estructural comuna coneguda com a domini ZP, que consta de dos dominis el ZP-N i el ZP-C.
El domini ZP és un component estructural, d'aproximadament 260 aminoàcits de llarc, junt al seu extrem C-terminal.[10]

Referències

  1. ↑ OMS,OPS (ed.): «Zona pelúcida». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca virtual de salut.
  2. ↑ «Zona pelúcida». Histologia, Universitat de Chile.
  3. ↑ (2001).«Antígenos de zona pelúcida en l'ovòcit humà: la seua importància en les estratègies anticonceptives.».Revista d'investigació clínica.53(2)
    174-180.Consultat el 23 de febrer de 2021.
  4. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Hetz J.. . Universitat de Chile, Facultat de Ciències Veterinàries i Pecuàries, Escola de Ciències Veterinàries.
  5. ↑ Jiménez Movilla M.«Anàlisis de la Composició, Estructura i Funció de les Glicoproteína de la Zona Pelúcida en especial referència a l'Espècie Humana.».Universitat de Múrcia, Facultat de Medicina, Departament de Biologia Celular.Consultat el 25 de febrer de 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 (2008) «13:Aparat genital», Histologia Sobotta, 2a edició, Mèdica Panamericana, p. 503.
  7. ↑ (2015).«Eclosió assistida: per a millorar l'implantació de l'embrió.».Ginecol Obstet Mex.83(4)Consultat el 23 de febrer de 2021.
  8. ↑ UniProt, ZP1
  9. ↑ (2018).«Fecundació Humana. Aspectes moleculars. Revisió Bibliogràfica.».Multimed.Universitat de Ciències Mèdiques de Granma.22(6)Consultat el 25 de febrer de 2021.
  10. ↑ (2013).«Structural Analysis of Peptide-Analogues of Human Zona Pellucida ZP1 Protein with Amyloidogenic Properties: Insights into Mammalian Zona Pellucida Formation.».PLoS ONE.8(9)doi:10.1371/journal.posa.0073258.Consultat el 26 de febrer de 2021.