Anar al contingut

Blastodermo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
A. Exterior d'una blàstula. B. Tall travesser. S'indiquen blastodermo i blastocele.

En biologia es denomina blastodermo a una capa de cèlules que en les etapes primerenques del desenroll embrionari en animals inferiors forma la paret de la blàstula i en mamífers conforma la paret del blastocisto.[1]

Formació

[editar | editar còdic]

Després de la fecundació, el zigot sofrix ràpides divisions successives, procés cridat segmentaació. Una volta que ha alcançat l'estadi de 8 cèlules, cridades blastómeras, l'ou adquirix l'aspecte d'una mora, raó per la qual rep el nom de mórula.[2] La segmentaació contínua fins a alcançar les 64 cèlules. En este moment, just abans de la gastrulación,[3] el zigot és considerat un embrió, conformat per una sola capa de cèlules (el blastodermo), que rodeja una cavitat central plena de líquit denominada blastocele.[1] A partir del blastodermo s'inicia el desenroll,[2] originant les capes germinals primàries, l'ectodermo, l'endodermo i el mesodermo, d'a on sorgirà l'embrió i tots els seus anexos embrionaris.[1]

Erro al crear miniatura:
Esquema d'un ou de gallina:
1. clafoll
2. membrana externa
3. membrana interna
4. chalaza
5. albúmina exterior
6. albúmina mija
7. membrana vitelina
8. núcleu d'afalac
9. disc germinal (blastodermo)
10. ull groga
11. ull blanc
12. albúmina interior
13. chalaza
14. cámara
15. cutícula.

En un ou macrolecito com els ous en ull de les aus o el calamar tropical Sepioteuthis sepioidea (BLAINVILLE),[4] el blastodermo es forma en un pol. L'ull evita la divisió completa de l'ou, resultant en una divisió meroblástica. En el pol animal (que conté menys ull que el pol vegetal), el zigot es subdivide successivament, formant el blastodermo, que gradualment s'estén entorn a l'ull i forma l'embrió.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Mosby (2004). Elsevier Espanya (ed.). Diccionari Mosby Pocket de Medicina, Enfermeria i Ciències de la salut, 4 edició (en és), pp. 181 - 182. ISBN 9788481746754, 8481746754.
  2. 2,0 2,1 Luque Cabrera José (2001). Elsevier Espanya (ed.). Text ilustrat de biologia molecular i ingenieria genètica: conceptes, tècniques i aplicacions en ciències de la salut, Edició ilustrada edició (en és), pp. 119. ISBN 8481745057, 9788481745054.
  3. Brewer, Mireya M. de (2001). Univ Nacional de Riu Quart (ed.). Diccionari entomológico (en és), pp. 25. ISBN 9506651744, 9789506651749.
  4. FAGUNDEZ, Sylvia; RAMIREZ, Raúl (1992). bol. invemar. [online] (ed.). [1] DESARROLLO EMBRIONARIO DEL CALAMAR TROPICAL SEPIOTEUTHIS SEPIOIDEA (BLAINVILLE) (CEPHALOPODA: LOLIGINIDAE)] (en espanyol), pp. p.13-21.
  5. Campbell Reece (2005). Biologia, 7a edició, Pearson Publishing.