Zigot
En biologia, es denomina zigot, cigota, ou o zigoto (del grec ζυγωτός zygōtós 'uncido, unit', derivat de ζυγοῦν zygoûn 'uncir, unir')[1] a la cèlula resultant de l'unió del gamet masculí (espermatozoide o anterozoide) en el gamet femení (òvul) en la reproducció sexual dels organismes (animals, plantas, fongos i alguns eucariota unicelulars). La fusió dels gamets va seguida de la fusió dels núcleus, en lo que resulta que el núcleu del zigot posseïx dos jocs complets de determinants genètics (cromosomas), cada u d'ells procedent del núcleu d'un gamet. El seu citoplasma i les seues orgànuls són sempre d'orige matern en procedir de l'òvul.
El zigot resultant experimenta un procés denominat segmentaació, en el qual es produïxen vàries mitosis consecutives i s'origina una massa de cèlulas embrionàries, els blastòmers, que conformen la mórula, que posteriorment evoluciona a blàstula. Tots els animals (s.s.) experimenten este fenomen. L'ou i despuix el zigot, presenten una polaritat determinada, de modo que es distinguix el pol germinativo o pol animal, a on se situa el núcleu i a on es desenrolla tota l'activitat metabòlica, i el pol vegetatiu que és la zona a on s'acumulen les substàncies de reserva o vitelo.
Segmentación
Unes trenta hores despuix de la fecundació, el zigot sofrix una série de divisions mitòtiques no equatorials que donen orige a un ràpit increment en el número de cèlules que ho conformen, cridades blastòmers. En primer lloc, el zigot es dividix en dos blastòmers, després en 4, en 8, i aixina successivament durant el pas del zigot a lo llarc de la trompa de Falopi corresponent cap al úter. El zigot encara es troba dins de la zona pelúcida. Les divisions subsecuentes a les 12 cèlules donen orige a la mórula.
Classificació
La cantitat de vitelo i la seua localisació permeten classificar els zigots en quatre categories, que coincidixen plenament en els tipos d'òvuls:
- Isolecíticos o oligolecíticos. Contenen poc vitelo, el qual es presenta en forma de fines granulació distribuïdes de manera uniforme per tota la citoplasma. Posseïxen este tipo d'ous les esponges, els cnidarios, els nemertinos, la majoria dels moluscs, els equinoderms, els urocordados, els cefalocordados i els mamífers (tant els marsupials com els placentarios, incloent el ser humà). En este últim cas, es parla a voltes d'ous alecíticos, perque estan pràcticament desprovistos de vitelo ya que, gràcies a que el desenroll embrionari està facilitat per la placenta, carix d'utilitat. La segmentaació que partix d'ells és sempre total i en general desigual, pero uns pocs ous isolecíticos donen lloc a una segmentaació igual.
- Heterolecíticos o mesolecíticos. Tenen una cantitat més abundant de vitelo que forma granulació més heterogénees i es distribuïx de manera desigual; les granulació més grosses s'acumulen prop del pol vegetatiu i les més chicotetes prop del pol animal o germinativo, prop del núcleu. Són ous característics d'anèlits, moluscs (llevat cefalòpodes), teleósteos i amfibis. El seu segmentaació és sempre total i desigual.
- Telolecíticos. Contenen una gran cantitat de vitelo que es reunix en una massa que relega al citoplasma i al núcleu al pol germinativo, en lo que s'origina una zona ben diferenciada, el disc germinativo o cicátrula. Els òvuls són voluminosos i són característics dels cefalòpodes, selacios, reptils, aus i mamífers prototerios. El seu segmentaació és parcial i discoidal.
- Centrolecíticos. El vitelo és molt abundant i forma una massa central rodejada pel citoplasma, que s'estén per tota la perifèria, a on també se situa el núcleu. Són típics dels artròpodes. La segmentaació que partix d'ells és parcial i superficial.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Altaba, C. R. et al., 1991. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7
- Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principis integrals de zoologia, 13ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrit (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cigoto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.