Anar al contingut

Pronúcleo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Procés de fertilisació en l'òvul d'una rata.

El pronúcleo és el núcleu dels gamets. Posseïx la mitat del número de cromosomas dels núcleus de les atres cèlulas no reproductives. Durant la fecundació els pronúcleos d'un òvul i a lo manco un espermatozoide es fusionen per a crear el núcleu únic del cigoto.

Pronúcleo masculí

[editar | editar còdic]

El pronúcleo masculí deriva del cap de l'espermatozoide estimulat per estar immers en el citoplasma de l'ovòcit.[1] Per via del cap de l'espermatozoide, un set de cromosomes haploides i intensament empaquetades ha penetrat a la citoplasma del ovòcit. Com a resposta a eixos estímuls, es produïx ruptures de la membrana nuclear que tanca a el ADN, i un recanvi de les proteïnas especialisades de tal modo que compactar l'ADN per les histonas, un dels requisits previs a l'interacció dels genomes pronucleares.[2] Este ADN aixina de condensado deu ser desnugat en un pas inicial. Les protaminas que estan enredrades al voltant dels bri de el ADN s'expandixen i són descompostes. En l'ajuda d'enzimes i molècules de la citoplasma l'ovòcit, gradualment s'expandix el pronúcleo patern.[3]

Pronúcleo femení

[editar | editar còdic]

Al mateix temps que es forma el pronúcleo patern, es genera el pronúcleo matern. La penetració de l'espermatozoide a l'ovòcit secundari estimula el que es reprenga i termine la segona meiosis. En acabant de que el segon cos polar és creat, els cromosomas materns que queden en l'ovòcit són rodejats per una membrana nuclear i descondensadas.[3] El pronúcleo femení no sofrix tants canvis com els que modifiquen al pronúcleo masculí. La formació del pronúcleo femení procedix per mig de la descondensaació dels cromosomas materns.[1] Conté ademés les proteïnes i atres components requerits pel pronúcleo masculí per a dirigir la fusió d'abdós gamets en la formació del zigot.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Belén Buch Vaig prendre. La Fecundació en el ser humà [1] archivat en Wayback Machine. Facultat de Ciències de l'Universitat de Màlaga. Últim accés 15 de giner, 2008.
  2. 2,0 2,1 Luís Javier del Valle Mendoza. Carència de nucleoplasmina en els ovòcits de Holothuria tubulosa.Una atra possible activitat que remodela la cromatina de l'espermatozoide [2] archivat en Wayback Machine. (2000) Últim accés 15 de giner, 2008.
  3. 3,0 3,1 Universités de Fribourg, Lausanne et Berne (Suisse). Development of the placental villi [3] archivat en Wayback Machine. (en anglés) Últim accés 16 de giner, 2008.

Vore també

[editar | editar còdic]