Anar al contingut

Gamet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Gamet

Archiu:Comp256 esperma640 X.ogg Els gamets (del grec γαμετή gametḗ 'esposa' o γαμέτης gamétēs 'marit')[1] són les cèlules sexuals haploides dels organismes pluricelulars originades per meiosis a partir de les cèlules germinals (o meiocitos en el cas de cèlules diploides).

La reproducció en els humans s'efectua per mig de la reproducció sexual, lo que significa que es necessita l'unió de dos cèlules sexuals diferents per a formar un zigot, i iniciar el procés de desenroll de l'embrió (embriogénesis). Estes cèlules sexuals es denominen «gamets» i són de dos classes: masculins (espermatozoides) i femenins (òvuls).

Característiques

[editar | editar còdic]

Els gamets reben noms diferents segons el sexe del portador i el regne (animal, vegetal) al que pertanyguen. En els animals, els gamets procedixen d'una estirp celular específica cridada llínea germinal, diferenciada en etapes primerenques del desenroll, i es diuen òvul el femení i espermatozoide el masculí; i una volta fusionats produïxen una cèlula denominada zigot o cridada ou fecundado que contenen dos conjunts de cromosomes, per lo que és diploide.[2] En les plantes, el gamet femení es diu oósfera, i el polen és el gametòfit masculí, en l'interior del com es formen els gamets masculins que fecundan a l'oósfera.

Els gamets són cèlules compostes per un sol joc de cromosomes (tenen una versió única de l'informació genètica que determinarà les característiques físiques de l'individu) que durant la fecundació es fusionaran en un atre gamet del sexe opost per a formar el zigot. A la formació de gamets se li crida gametogénesis. Els òrguens que produïxen els gamets es diuen gònades en els animals, i gametangios en els organismes vegetals.

La cèlula resultant de la fusió dels gamets reunix els cromosomes d'abdós, aixina que els gamets solen ser cèlules haploides. En organismes diploides, com els animals, la formació dels gamets implica un procés de meiosis, en la seua corresponent reducció cromosòmica. En organismes haplodiplontes, com les plantes, els gamets són produïts per la fase haploide (gametófito), mentres que és la fase diploide (esporófito), produïda precisament a partir de la fecundació, la que produïx espores per meiosis.

Investigació

[editar | editar còdic]

Una de les llínees d'investigació més nova és la formació de gamets artificials en laboratoris. Este alvanç podria sense dubte supondre un abans i un despuix en tècniques de reproducció assistida.
Diferents grups d'investigació han desenrollat fins a la data gamets artificials en models animals a partir de cèlules somàtiques, pero és un camp encara en desenroll en humans per diversos motius (ètics, científics, fiabilitat...) El major problema fins a la data és que no s'han pogut crear gamets idèntics a la cèlula somàtica, solament similars.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]