Anar al contingut

Sexe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sexe
L'èxit reproductiu del sexe en animals: la fusió d'un espermatozoide i un òvul, que en unir-se creen un zigot.

El sexe biològic[1] es definix com la totalitat de les característiques de l'estructura, funcions, fenotip i genotip[2] d'un organisme biològic, és dir, tant als òrguens sexuals externs com als caràcters sexuals secundaris derivats, els cromosomes sexuals i les estructures reproductives internes. El sexe és un caràcter biològic propi dels organismes en reproducció sexual que implica recombinació de material genètic d'individus de diferent sexe. Açò determina si l'individu sorgit d'esta combinació produirà cèlules masculines (espermatozoides), o cèlules femenines (òvuls).[3]
Per a la majoria dels humans els indicadors anatòmics del sexe s'alineen d'un modo binari, sent el seu sexe masculí o femení,[4] La reproducció sexual implica la combinació de cèlules especialisades cridades gamets per a formar fills que hereten el material genètic, i per tant les traces i naturalea d'abdós pares. Els gamets poden ser idèntics en forma i funció (isogametos), pero en alguns casos han evolucionat cap a una asimetria de tal manera que hi ha dos tipos de gamets específics per sexe (heterogametos): els gamets masculíns són chicotets, mòvils, i optimisats per al transport de la seua informació genètica a certa distància; mentres que els gamets femeníns són grans, no mòvils i contenen els nutrients necessaris per al desenroll primerenc de l'organisme jove.

El sexe d'un organisme es definix pels gamets que produïx: els de el sexe masculí produïxen gamets masculins (espermatozoides) mentres que els de sexe femení produïxen gamets femenins (òvuls), els organismes individuals que produïxen tant gamets masculins com a gamets femenins es denominen hermafrodites. En l'espècie humana no existix el hermafroditisme, pero sí l'intersexualitat (anteriorment cridada seudohermafroditisme), una anomalia física congènita que, en aparència, té similituts en el hermafroditisme. En freqüència les diferències físiques s'associen en el sexe de l'organisme; este dimorfisme sexual pot reflectir les pressions reproductives diferents de cada sexe.

En la sexualitat humana el sexe biològic constituïx un d'elements de l'identitat sexual, junt a l'identitat de gènero, l'expressió de gènero i l'orientació sexual.[5][6]

no obstant, també poden donar-se variacions intersexuals que són pròpies de les espècies animals. l'intersexualitat fa que l'individu naixca en una anatomia reproductiva o sexual que no s'ajusta completament a lo que s'espera d'un cos femení o un cos masculí, degut a que l'individu naix en genitals o traces no normatives.[7][8]

Etimologia

El terme «sexe» deriva del llatí sexus, per == Evolució ==

Artícul principal → Evolució del sexe.

Es considera que la reproducció sexual va aparéixer per primera volta en l'últim antepassat comú eucariota fa 2500 millons d'anys.[9][10] Bangiomorpha un fòssil d'alga roja de 1200 millons d'anys (1200 000 000), és el primer organisme del registre fòssil que mostra indicis de reproducció sexual.[11]

La raó de l'evolució inicial del sexe i les raons per les que ha sobrevixcut fins al present són encara matèria de debat. Algunes de les teories plausibles són: que el sexe crea la variació de la descendència, el sexe ajuda a la propagació de característiques ventajoses, i que el sexe ajuda a l'eliminació dels traces desfavorables; procés que ocorre per mig de la selecció sexual.

La reproducció sexual és un procés específic de les eucariota, organismes les cèlules dels quals contenen un núcleu i mitocondries. Ademés dels animals, les plantes i els fongos, atres eucariota (per eixemple, el paràsit de la malària) també participen en la reproducció sexual. Algunes bactèries utilisen la conjugació, que és una transferència de material genètic entre les cèlules, i encara que no és lo mateix que la reproducció sexual, es traduïx també en la mescla de les traces genètiques.

Lo que es considera la definició de la reproducció sexual és la diferència entre els gamets i la naturalea binària de la fertilisació. La multiplicitat de tipos de gamets dins d'una espècie encara es consideren una forma de reproducció sexual. No obstant, cèlules terceres que no són gamets es coneixen en els animals multicelulars.

Mentres que l'evolució del sexe en sí es remonta a l'etapa de cèlula eucariota, l'orige de la determinació del sexe cromosòmic és més recent. El sistema ZW per a la determinació del sexe és compartit per les aus, alguns peixos i alguns crustàceus. La majoria dels mamífers i també alguns insectes (Drosophila) i plantes (Ginkgo) utilisen la determinació XY. La determinació X0 es troba en certs insectes.


Els cromosomes ZW i XY no contenen gens similars, i comparant els pollets i els humans, el cromosoma Z s'assembla al cromosoma 9 de l'autosoma humà, en lloc de X o I, sugerint que la determinació del sexe ZW i XY no compartixen el seu orige, sino que els cromosomes sexuals es deriven dels cromosomes autosòmics de l'antepassat comú d'aus i mamífers. No obstant en un document de 2004 que compara el cromosoma Z del pollet en el cromosomes X de l'ornitorrinc, se sugerix que els dos sistemes estan relacionats.

Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Sexe».Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..OMS,OPS,BIREME.
  3. ↑ «Sexual reproduction». Britannica. Consultat el 15 de març de 2026.
  4. ↑ «sexe» (en català). Diccionàri de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 18/10/15.
  5. ↑ Shively, Michael G.; De Cecco, John P.(2 de decembre de 1977).«Components of Sexual Identity».Journal of Homosexuality.3(1): 41–48.ISSN 0091-8369.doi:10.1300/J082v03n01_04.(en anglés)
  6. ↑ Monroy, Anamely (2002). «La sexualitat en l'adolescència», Salut i sexualitat en l'adolescència i joventut, Editorial Pax Mèxic, p. 256. ISBN 978-968-860-507-3.
  7. ↑ Cabral M. i Benzur G.(2005).«Quan dic intersex: un diàlec introductori a l'intersexualitat».Cad. Pagu (24).Consultat el 03/06/21.
  8. ↑ «sexe» (en català). Diccionàri de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 18/10/15.
  9. ↑ Ursula Goodenough, Joseph Heitman (2014). Origins of Eukaryotic Sexual Reproduction. NCBI.
  10. ↑ Dave Speijer 2015, Sex is a ubiquitous, ancient, and inherent attribute of eukaryotic life PNAS July 21, 2015 112 (29) 8827-8834; https://doi.org/10.1073/pnas.1501725112
  11. ↑ Hörandl I, Hadacek F(August 2020).«Oxygen, life forms, and the evolution of sexes in multicellular eukaryotes».Heredity.125(1–2): 1–14.doi:10.1038/s41437-020-0317-9.


Enllaços externs