Orientació sexual

Orientació sexual

L'orientació sexual és el tipo d'atracció sexual que una persona sent segons el sexe o gènero de la persona o persones per les que se sent atreta, aixina com els patrons d'atracció que la caracterisen. Inicialment el concepte de «orientació sexual» responia a la pregunta sobre «quí» són les persones (de quin sexe i gènero) per les que una persona determinada es veu atreta (homosexual, bisexual, heterosexual, asexual, pansexual, orientacions flexibles), pero més recentment alguns especialistes han estés el concepte d'orientació sexual a atres factors d'atracció, com les diferències d'edat, les pràctiques BDSM/kinky, les modalitats queer, etc. Constituïx un dels tres elements de l'identitat sexual, junt a l'identitat de gènero i el rol de gènero.

Segons l'Associació Nortamericana de Psicologia, l'orientació sexual deriva entre un continu marcat per dos extrems, l'atracció exclusiva per un atre sexe i l'atracció exclusiva cap a individus del mateix sexe; per això, per al seu estudi, es consideren quatre categories: l'heterosexualidad, l'homosexualitat, la bisexualitat i l'asexualidad. Segons l'Associació Nortamericana de Psicologia «una persona pot vore's atreta per hòmens, dònes, abdós, cap, o per persones de gènero queer, andróginas, o tindre atres identitats de gènero. Els individus poden identificar-se com a lesbiana, gai, heterosexual, bisexual, queer, pansexual, o asexual, entre unes atres».

La preferència sexual sugerix un grau d'elecció que determina la vida sexual d'una persona en establir un gènero com a objecte de desig, per lo que és incorrecte utilisar el terme per a referir-se a l'orientació sexual d'una persona. La concordancia o discordança es referix a la relació o similitut entre preferència sexual i orientació sexual. La concordancia referix persones en preferències sexuals que coincidixen en la seua orientació sexual (un varó declarat homosexual que sosté relacions sexuals en persones del gènero masculí), mentres que la discordança fa referència a la diferència entre la preferència sexual i l'orientació sexual (una dòna declarada heterosexual que sent atracció sexual a persones del gènero femení, que sosté relacions sexuals en persones del gènero masculí i que preferix ser cridada heterosexual).

Monosexualidad i polisexualidad

Monosexualidad

Artícul principal → Monosexualidad.

Definix un patró de comportament com l'atracció emocional o sexual cap a un determinat sexe o gènero. Dins d'este espectre sol classificar-se l'heterosexualidad i l'homosexualitat per representar únicament l'atracció cap a un sol grup específic de persones.

En un concepte més alluntat de la classificació de l'orientació sexual, sol dir-se que la monosexualidad definix un patró de comportament sexual en el que es preferix l'interacció sexual en solament una persona; fent referència a la fidelitat de parella, la dependència, la demisexualidad o l'atracció específica per una sola persona. Dins de l'estudi del comportament sexual humà i els rols de gènero, referix al procés per mig del qual una persona d'identitat polisexual s'establix en un sol patró de comportament sexual en el que solament interactua en un sol grup específic de persones que tenen determinat sexe o gènero (per eixemple: un varó bisexual de preferències sexuals androfílicas que ha decidit establir-se sexualment dins de relacions en atres varons). El terme monosexualización no deu ser confòs en el terme utilisat en diferents camps de la biologia i la sociologia, ya que tenen diferents significats i diferent aplicació. Dins del camp de la biologia, el terme monosexualización referix al procés biològic en el que un feto adquirix per mig de distints processos hormonals les característiques pròpies d'un sexe. Dins del camp de la sociologia, el terme monosexualización referix a l'establiment del poder social dins d'un grup de persones selecte pel seu gènero.

Polisexualidad

Artícul principal → Polisexualidad.

Polisexualidad referix a un patró de comportament en el que se sent atracció sexual o emocional cap a varis grups de persones de determinat sexe o gènero, de manera oposta a la monosexualidad. El terme no deu ser confòs en els térmens pansexualidad i poliamor, ya que fan referència a distints patrons dins del comportament sexual. La polisexualidad es distinguix de la pansexualidad per representar únicament l'atracció cap a alguns grups de persones de determinat sexe o gènero, mentres que la pansexualidad referix a l'atracció plural per distints grups específics de persones en els que es troben els gèneros binaris i les distintes identitats de gènero. Dins de la polisexualidad pot incloure's l'atracció cap a abdós gèneros binaris o cap a identitats de gènero que no es troben dins de l'espectre dels gèneros binaris. Diferenciat del concepte de poliamor que referix a la flexibilitat poligámica de l'acceptació de més d'una parella sexual.

Tendència sexual

En els estudis referents a la classificació de l'orientació sexual, sol parlar-se de patrons de comportament que no es definixen com heterosexualidad o homosexualitat, pròpiament. En este sentit solen aplicar-se varietat de térmens que fan referència als patrons de comportament sexual d'un individu, i no al tipo d'orientació sexual en la que l'individu s'identifica o es reconeix. El terme tendència sol ser utilisat per a descriure la presència de patrons de comportament sexual (heterosexual o homosexual) regulars en una persona que es reconeix dins de determinada orientació sexual, els comportaments de la qual, en ocasions, s'allunten de lo que s'establix clínicament com a propi d'eixa orientació sexual. El terme tendència sol ser adherit a un calificatiu de l'orientació sexual per a denotar la presència de patrons sexuals impropis de l'orientació sexual de la que es parla, sense aplegar a la necessitat de classificar-ho com a bisexualitat o pansexualidad. Existixen dos dimensions dins d'esta classificació heterosexualidad en tendències homosexuals, a on una persona que s'identifica com a heterosexual presenta algun patró de conducta homosexual, i homosexualitat en tendències heterosexuals, a on una persona que s'identifica com a homosexual presenta algun patró de conducta heterosexual.

Androfilia i ginecofilia

Artícul principal → Androfilia.

Androfilia és un terme que fa referència a un patró en el comportament sexual en el que se sent atracció sexual per individus del sexe masculí, sense importar el tipo d'orientació sexual que estiga present. La androfilia pot aparéixer com un patró sexual regular dins de la classificació de les orientacions sexuals en els casos de: un femení heterosexual, un masculí homosexual, un bisexual i un pansexual. El terme sol utilisar-se com un concepte de menor extensió que referix únicament als patrons cronofílicos de l'atracció per persones adultes del gènero masculí o a l'atracció per pubescentes o postpubescentes de sexe masculí. Andromimetofilia és un terme similar a androfilia que referix a l'atracció per individus femenins que presenten traces culturals o socials que convencionalment s'assignen a les persones del gènero masculí en la societat tradicional, podent també ser aplicat en alguns casos a femenins transgénero (transexuals, travestistas, andróginos i alguns casos de genderqueer). Sol classificar-se a la andromimetofilia com un patró de comportament sexual anormal o parafilia com en el fetichisme travestista.

Ginefilia o ginecofilia és un terme que fa referència a un patró en el comportament sexual en el que se sent atracció sexual per individus del sexe femení, sense importar el tipo d'orientació sexual que estiga present. La ginefilia o ginecofilia pot aparéixer com un patró sexual regular dins de la classificació de les orientacions sexuals en els casos de: un masculí heterosexual, un femení homosexual, un bisexual i un pansexual. El terme sol utilisar-se com un concepte de menor extensió que referix únicament als patrons cronofílicos de l'atracció per persones adultes del gènero femení o a l'atracció per pubescentes o postpubescentes de sexe femení. Ginemimetofilia o ginecomimetofilia és un terme similar a ginecofilia que referix a l'atracció per individus masculins que presenten traces culturals o socials que convencionalment s'assignen a les persones del gènero femení en la societat tradicional, podent també ser aplicat en alguns casos a masculins transgénero (transexuals, travestistas, andróginos i alguns casos de genderqueer). Sol classificar-se a la ginemimetofilia com un patró de comportament sexual anormal o parafilia com en el fetichisme transvestista.

Els térmens androfilia i ginecofilia poden ser utilisats per a referir-se a la preferència sexual d'una persona, sense la consideració sobre la seua verdadera orientació sexual. En ocasions funcionen com un substitut ètic que pretén eliminar la classificació convencional de l'orientació sexual com a heterosexual, bisexual o homosexual; aplicant els térmens androfilia i ginefilia per a eliminar les associacions culturals de l'homosexualitat en la feminitat i la masculinitat, independentment del sexe o gènero de l'individu.

Orientacions sexuals

Els criteris de l'orientació sexual poden ser classificats dins dels paràmetros de la monosexualidad i la polisexualidad; sent l'heterosexualidad i l'homosexualitat categories de la monosexualidad; mentres que la bisexualitat i la pansexualidad cauen baix els paràmetros de la polisexualidad. Notablement es consideren tres orientacions sexuals principals, la heterosexualidad, l'homosexualitat i la bisexualitat. Atres orientacions poden ser considerades com a orientacions sexuals específiques o poden ser catalogades com una variant d'alguna de les orientacions sexuals primàries, com la pansexualidad que és freqüentment catalogada com una variant de la bisexualitat. Finalment, l'asexualidad es considera una falta total o parcial d'orientació o atracció sexual. Les causes per les que una persona experimenta una o una atra orientació sexual són objecte de numerosos estudis. S'han investigat possibles influències genètiques, hormonals, culturals, socials i del desenroll, pero no hi ha consens en la comunitat científica per a determinar en exactitut qué és lo que determina l'orientació sexual. Segons John Money, l'orientació sexual succeïx per una variació de l'hipotàlem del cervell. En el cas de la dòna, si la cèlula monosexual és masculinizante, ella serà homosexual; mentres que si és feminizante, serà heterosexual. En l'home passa al revés: és la masculinizante la que ho fa heterosexual mentres que la feminizante ho fa homosexual.

Heterosexualidad

Artícul principal → Heterosexualidad.

La heterosexualidad (del grec ἕτερος [jéteros] 'un atre, diferent' i el sufix sexualitat) és un terme utilisat per a referir-se a l'atracció sexual o emocional cap a persones del sexe opost. La heterosexualidad és un comportament sexual apreciable en diverses espècies animals, el qual constituïx una majoria sexual en el promig poblacional de determinades espècies, és dir, és un patró de comportament molt freqüent entre els individus d'una mateixa espècie. La heterosexualidad és un model evolutiu que definix el comportament sexual reproductiu de les espècies, manifestant-se en l'adaptabilitat, complementación de les gònadas i la compatibilitat de les cèles reproductives entre dos individus de la mateixa espècie. La heterosexualidad s'establix com un model social percebut en les nocions tradicionals de la família, la sexualitat i el matrimoni. Este model social tradicional freqüentment s'ajusta a l'heteronormatividad i l'heterosexisme per a establir distints patrons de comportament i distints aspectes culturals que, pràcticament, suprimixen la possibilitat d'atres variants de l'orientació sexual. La heterosexualidad, per la seua majoria poblacional, s'ha colocat socialment com un patró dels aspectes socials dins de la religió i la política. Els models polítics i religiosos de la heterosexualidad en la societat freqüentment estipulen la heteronormatividad social, no com una norma, sino com una estipulació que supon a la heterosexualidad com una majoria poblacional naturalment designada o una forma de vida en la majoria poblacional, recaent en els aspectes del heterosexisme.

Homosexualitat

Artícul principal → Homosexualitat.

En orige, denominada com a 'bandera gai', hui cridada bandera LGBT.

L'homosexualitat (del grec ὁμός, "homo" que significa igual i el sufix sexualitat) és el terme social utilisat per a referir-se a l'atracció sexual o emocional cap a persones del mateix sexe. Sol denominar-se lesbiana a una dòna homosexual; i gay a un varó homosexual, encara que l'adjectiu 'gai' també s'utilisa per a referir-se a dònes homosexuals. L'homosexualitat, com també succeïx en la bisexualitat, és un tipo de conducta natural de caràcter sexual que apareix manifestada entre els principals patrons de comportament sexual de diferents espècies animals.

Bisexualitat

Artícul principal → Bisexualitat.

Bandera de la bisexualitat.

La bisexualitat és una orientació sexual o emocional cap a persones del sexe opost i del sexe propi, o be es tracta d'una orientació sexual o emocional cap a persones de qualsevol gènero, inclosos els gèneros no binaris. Quan s'accepta com a vàlida esta última definició, la pansexualidad es pot usar com un sinònim de la bisexualitat. Una forma intermija d'entendre la bisexualitat és l'heteroflexibilidad o bicuriosidad, pròpia de persones heterosexual en certa orientació a l'homosexualitat, les preferències sexuals de la qual es dirigixen ocasionalment cap a persones del mateix sexe, pese a que l'individu s'identifique com a heterosexual. Atres orientacions derivades de la bisexualitat (sempre que s'accepte la definició més àmplia de la bisexualitat, incloent en ella l'atracció cap a persones no binàries) són la polisexualidad (persona que se sent atreta per més de dos gèneros, be siguen binaris o no binaris) i l'omnisexualidad (persona que se sent atreta per tots els gèneros, tant pels binaris com pels no binaris). Igual que succeïx en l'homosexualitat, la bisexualitat es manifesta com un comportament sexual natural en diverses espècies animals.

En opinió d'Alfred Kinsey, la bisexualitat és una fixació transitòria entre la heterosexualidad i l'homosexualitat, segons la seua ubicació en el continu homosexual-heterosexual. Açò és, es tracta d'una combinació de les conductes heterosexual i homosexual. Segons Sigmund Freud, el ser humà naix en orientació bisexual i conforme es desenrolla, adquirix i unifica la seua sexualitat cap a una sola orientació, ya siga heterosexual o homosexual. La bisexualitat es manifesta com un comportament sexual natural en diverses espècies animals.

Pansexualidad

Artícul principal → Pansexualidad.

Bandera de la pansexualidad.

La pansexualidad és una orientació sexual o emocional cap a qualsevol persona, independentment de quin siga la seua gènero o el seu sexe. Encara que a sovint es considera que bisexualitat i pansexualidad són sinònims, alguns pansexuals afirmen que els bisexuals seguixen patrons binaris (masculí-femení), mentres que els pansexuals no tenen en conte els gèneros, sino les persones. Un pansexual se sent atret per qualsevol persona, més allà de quin siga el seu gènero (masculí, femení o no binari) o sexe (macho, femella o intersexual). Les persones pansexuals afirmen que per a ells el gènero i el sexe són conceptes buits de significat o que no tenen importància a l'hora de sentir atracció. Existixen varis térmens que poden catalogar-se baix els criteris de pansexualidad, destacant la polisexualidad (persones que se senten atretes per més de dos gèneros, be siguen binaris o no binaris) i l'omnisexualidad (persones que se senten atretes per tots els gèneros, tant pels binaris com pels no binaris). No obstant, sol afirmar-se que la polisexualidad i la omnisexualidad són variants de la bisexualitat, ya que abdós orientacions sexuals seguixen patrons propis del binarisme de gènero (masculí-femení).

Asexualidad

Artícul principal → Asexualidad.

Bandera de la asexualidad.

La asexualidad és la falta parcial o total d'atracció sexual cap a qualsevol tipo d'orientació sexual, per lo que a sovint no es cataloga baix els paràmetros d'orientació sexual. No obstant, organisacions com Asexual Visibility and Education Network busquen el reconeiximent de la asexualidad com una orientació sexual que es catalogue baix els paràmetros sicològic-socials de l'heterosexualidad, l'homosexualitat i la bisexualitat. Dins de la conducta asexual, l'individu manifesta poca o cap atracció sexual cap a uns atres, pero açò no eximix a les persones asexuals d'experimentar atracció emocional, afectiva o romàntica cap a atres persones. La asexualidad no deu confondre's en el celibat o l'abstinència, que són només la supressió de les relacions sexuals per motius religiosos o personals, no involucrant la supressió del desig sexual. Aquelles persones que tenen una atracció sexual normativa es definixen com alosexuals. La asexualidad té variables segons el grau d'atracció, destacant la demisexualidad i la grisexualidad.

Evolució i orige

Existixen distintes hipòtesis que relacionen l'orige de l'orientació sexual com el producte d'una série de determinacions biològiques i socials a les que se somet l'individu durant la seua etapa prenatal o postnatal. Les teories queer modernes que referixen a l'orige de l'orientació sexual solen favorir l'hipòtesis de que l'orientació sexual es deu completament a events biològics que ocorren en l'etapa prenatal de l'individu, rebujant els components socials i la seua influència en la vida de l'individu per una nula relació entre les relacions familiars i l'orientació sexual d'una persona. Els estudis de l'orientació sexual solen estar principalment enfocats a l'orige de l'homosexualitat i la bisexualitat en el comportament sexual humà, ya que es presupon a la heterosexualidad com un model natural propi de la reproducció sexual, encara que també la heterosexualidad siga objecte d'estudi.

Orige biològic

Artícul principal → Biologia i orientació sexual.

L'orige biològic de l'orientació sexual sol ser explicat en diverses hipòtesis. En diversos estudis sobre l'orige biològic de l'orientació sexual solen identificar-se tres dimensions biològiques principals que podrien ser determinants de l'orientació sexual i diversos factors del comportament sexual humà; en estes dimensions es classifiquen les hipòtesis pel seu orige genètic, pel seu orige hormonal i pel seu orige estructural. Dins de les hipòtesis d'orige estructural, merament biològiques, es troben les hipòtesis de la naturalea sexual animal i l'homosexualitat en animals, ademés la fisiologia humana que comprén el sistema nerviós en relació en l'orientació sexual i l'hipòtesis rebujada de que les orientacions queer es deguen als efectes patològics d'un virus. Les hipòtesis que corresponen a l'explicació de l'orientació sexual com a orige genètic normalment basen les seues hipòtesis en la possibilitat d'existència d'un gen específic o model de determinació evolutiva que explique les distintes variants de l'orientació sexual. Les hipòtesis que corresponen a l'explicació de l'orientació sexual com a orige hormonal solen fer recalcament en la determinació bioquímica de l'orientació sexual, producte de l'alteració de l'acció del hipotàlem per la seua exposició a agents hormonals sexuals en l'etapa prenatal.

Naturalea animal

Artícul principal → Reproducció sexual.

Emparellament entre eixemplars de Coccinella septempunctata.

La heterosexualidad és una conducta la finalitat principal de la qual és que es produïxca l'emparellament i la subsegüent reproducció, com a mecanisme involucrat en la conservació de les espècies. Els sexes s'identifiquen, llevat anomalies, segons el dimorfisme sexual que a la seua volta influïx en les gònades i estes en les hormones que governen les conductes reproductives; és dir, en les característiques fenotípicas. L'atracció intersexual és el mecanisme biològic que facilita el procés fins a alcançar la combinació del material genètic d'abdós progenitors i en algun moment la criança de la descendència. Les característiques evolutives de la selecció natural permeten el desenroll d'adequació corporals que permeten la fecundació i la combinació genètica de dos individus de la mateixa espècie en un producte generacional. Naturalment, les espècies que rigen el seu cicle reproductiu d'acort a la reproducció sexual, presenten òrguens especialisats que faciliten la fecundació en l'acte de la còpula o emparellament.

Eixemplars femelles de Labrador retriever en joc sexual.

L'homosexualitat i la bisexualitat són patrons de comportament sexual que poden ser apreciats en al voltant de 1500 espècies animals que, poden o no, tindre una relació evolutiva en la família Hominidae a la que pertany el Homo sapiens. L'homosexualitat i la bisexualitat són recurrencias poblacionals en distintes espècies animals que es manifesten com una variant biològica del comportament sexual animal. En les espècies animals que manifesten conducta homosexual solen observar-se patrons de comportament comuns que no necessàriament involucren la còpula homosexual, sino que, en algunes ocasions, pot manifestar-se simplement com la necessitat d'un individu d'establir vínculs biosocials en individus del seu mateix sexe.

L'observació del comportament homosexual animal en espècies és originat d'un estudi contemporàneu dels models queer que intenten fonamentar el comportament homosexual humà com una variant biològica comuna en distintes espècies. En l'estudi dels patrons d'homosexualitat animal es reconeix a Joan Roughgarden, Bruce Bagemihl i Paul Vasey com els introductores globals de les investigacions sobre la naturalitat homosexual en espècies animals alienes a la humana. Els patrons de comportament sexual animal relacionats en l'homosexualitat i la bisexualitat es manifesten en una menor recurrencia poblacional que la heterosexualidad. La poca recurrencia d'orientacions distintes a la majoria sexual heterosexual se sustenta baix el model tradicional de la demografia de l'orientació sexual, lo que podria supondre una variant biològica poc freqüent en el comportament sexual de diverses espècies animals.

La asexualidad pot manifestar-se com un tipo de comportament sexual animal en poca recurrencia poblacional, ya que el seu orige biològic s'atribuïx a la determinació fisiològica i la capacitat hormonal d'un individu. L'hipòtesis sugerix la determinació de la asexualidad com la baixa o nula resposta sensitiva de la testosterona en funció de l'excitació sexual o un tipo de determinació in utero. El model de la asexualidad animal basa la seua especificació en el model de l'homosexualitat animal, per l'existència poblacional d'individus pertanyents a espècies animals que no han segut castrats, els quals no experimenten cap tipo de comportament sexual heterosexual o homosexual.

Hipòtesis d'un virus gai

El virus gai o germen gai és una hipòtesis rebujada sobre la causa de l'homosexualitat, els principis de la qual sugerixen l'existència d'un virus humà que provoca el comportament homosexual. Va ser proposta per Gregory Cochran i Paul W. Ewald com un intent de trobar una causa microbiana a lo que llavors es considerava una maltia. L'hipòtesis partia del supòsit de que l'homosexualitat era una conducta patològica provocada per l'activitat d'un virus, el qual desencadenava respostes patològiques que causaven una alteració de l'estructura cerebral del supòsit infectat. Cochran i Ewald varen concloure que el supost virus es concentrava en zones urbanes, els habitants de les quals eren més propensos a contraure el virus ya que existia una major cantitat de persones homosexuals en zones urbanes. Pero al no tindre proves científiques o arguments contundents que especificaren el perqué, ha segut descartada com a real en la majoria dels països desenrollats.

Estructura cerebral i orientació sexual

Artícul principal → Biologia i orientació sexual Estudis de l'estructura del cervell.

L'hipòtesis de l'estructura cerebral en relació en l'orientació sexual es basa en l'anàlisis estructural i fisiològic de la conformació cerebral i la manifestació de diferències físiques entre persones heterosexuals i persones homosexuals (diferències obtingudes de l'anàlisis del hipotàlem, secció encefálica determinant en els processos naturals del comportament sexual humà). L'hipòtesis de l'estructura cerebral sugerix que la determinació de l'orientació sexual d'un individu depén de l'estructura i desenroll de l'hipotàlem en la conformació fisiològica del subjecte, desenroll que pot presentar-se en distints processos bioquímics que es relacionen en l'hipòtesis de determinació in utero. La diferència en l'estructura cerebral correspon a cada u dels gènero binaris i les distintes orientacions sexuals, ya que es presenten diferències apreciables en la proporció de l'hipotàlem de les mostres segons el seu gènero o orientació sexual. En l'any de 1990, Dick F. Swaab i Michel A. Hofman, varen determinar característiques del dimorfisme sexual cerebral que es manifestava en una distinta proporció de tamany en el núcleu supraquiasmático entre varons heterosexuals i varons homosexuals (estudi que va establir la base per a determinar les components biològiques de la determinació de la transexualidad). L'experiment de Swaab i Hofman va consistir en la sumissió d'eixemplars de rates al tractament en ATD (1,4,6-Androstatriene-3,17-dione), un component químic Inhibidor que evita la transformació de la testosterona en estradiol, capaç d'alterar el comportament social i sexual animal. L'experiment va concloure en la presentació de resultats en tres distintes poblacions de rates. Les rates que varen ser tractades pre-natalmente i postnatalmente en ATD varen presentar una major cantitat de neuronas concentrades en el núcleu supraquiasmático, ademés de que una mostra de dita població va presentar comportament bisexual. La tercera població de rates no es va sometre a cap tractament, per lo que no va manifestar comportaments extraordinaris. Els resultats obtinguts de l'observació del grup de rates varen servir de base per a l'hipòtesis que sugerix que un número elevat de neurones vasopresoras en el núcleu supraquiasmático d'un masculí adult homosexual pot reflectir-se en les diferències en l'interacció de les hormones sexuals i el desenroll cerebral prenatal i postnatal. El estradiol és freqüentment relacionat en una importància estructural que ho lliga a la diferenciació de l'estructura cerebral d'abdós gèneros binaris, podent tindre resultats com un determinant hormonal prenatal del comportament sexual humà.

En l'any de 1992, Laura Allen i Roger Gorski varen establir la proporció de la comissura anterior en tres poblacions distintes que contenien 30 varons homosexuals, 30 varons heterosexuals i 30 dònes heterosexuals. Els resultats varen tirar una diferència en la proporció de la comissura anterior de les mostres, mostrant que els varons homosexuals posseïen comissures anteriors de major tamany, seguides en proporció per les mostres de dònes heterosexuals i varons heterosexuals, els qui varen registrar un menor tamany en les comissures anteriors. L'estudi va ser repres/représ per William Byne i Bruce Parsons en l'any de 1993, els qui varen registrar distints màrgens en la proporció de la comissura anterior de varons heterosexuals i varons homosexuals, concloent que el tamany de les comissures anteriors era variable i no depenia de gènero, ni orientació sexual.

William Byne i Bruce Parsons sugerixen una hipòtesis que relaciona el transgénero en l'homosexualitat, establint una hipòtesis que sugerix que les traces conductuals biològicament establits que es relacionen en les diferències de gènero faciliten el desenroll de l'homosexualitat en masculins, experiment que es corrobora en el fenomen de l'homosexualitat precursada per l'inconformidad de gènero infantil. Byne i Parsons sugerixen que dites conductes són produïdes per efectes hormonals en la corfa cerebral, i no en l'hipotàlem.

Simon LeVay va estudiar quatre tipos de neurones del hipotàlem, denominades INAH1, INAH2, INAH3 i INAH4. Les neurones INAH resulten de gran importància en l'estudi de LeVay per la seua funció en el comportament sexual humà i a la distinta proporció de tamany que varen presentar en mostres masculines i femenines pertanyents a estudis d'anys anteriors. L'experiment de LeVay va consistir en l'anàlisis de 41 cervells de cadàvers identificats en distints gèneros i orientacions sexuals: 19 varons homosexuals fallits per sida, 16 varons heterosexuals (6 dels quals varen fallir de sida) i 6 dònes heterosexuals (una d'elles morta de sida). LeVay no va trobar proves de diferències de tamany de les neurones INAH1, INAH2 o INAH4. Encara que el grup INAH3 semblava ser el doble de tamany en masculins heterosexuals que en el dels masculins homosexuals que seria d'un tamany similar al INAH3 del cervell dels femenins heterosexuals. L'estudi no és completament acceptat per la seua insignificança estadística i la possibilitat que els resultats anaren alterats per la presència de mort de sida en l'anàlisis.

L'experiment de LeVay va ser repres/représ per William Byne. Byne va analisar les neurones INAH de distintes mostres humanes de 14 masculins homosexuals fallits de sida, 14 masculins heterosexuals (10 fallits de sida) i 34 femenins heterosexuals (9 fallits de sida). Varen trobar diferències de tamany de les INAH3 entre varons i dònes, de manera similar a l'estudi de LeVay. El tamany de les INAH3 dels varons homosexuals semblava llaugerament menor que la dels heterosexuals pero major que la de les dònes heterosexuals, encara que cap d'abdós diferències tenia significancia estadística.

En 2010, Dick F. Swaab i Alicia Garcia-Falgueras varen determinar que l'orientació sexual es deu completament a la reacció hormonal del feto en la testosterona lliberada en la gestació materna. Dita reacció és determinant en la diferenciació dimórfica del producte com un macho biològic o una femella biològica, reacció que també té efectes sobre les cèlules nervioses de l'individu. Esta alteració en les cèlules nervioses reforça l'hipòtesis de la determinació in utero, atribuint l'orientació sexual a events totalment biològics i no socials, degut a que l'homoparentalidad i la monoparentalidad no tenen efectes en l'orientació sexual dels infants.

Orige genètic

Estudis sobre bessons

Gary i Larry Lane, actors i bessons idèntics gai en 2012.

Artícul principal → Biologia i orientació sexual Estudis sobre bessons.

En diversos estudis en bessons, dedicats a analisar les provabilitats estadístiques de l'homosexualitat i les components genètiques de la mateixa, s'ha tractat d'aïllar els factors genètics que produïxen el comportament homosexual en humans, basats en la coincidència estadística de les homosexualitat en bessons de monocigoto (fenomen popularment denominat en el parla anglesa com a gay twins).

L'estudi original és establit per Michael Bailey i Richard Pillard de l'Universitat de Boston en l'any 1991. L'estudi es va conduir per mig de l'anàlisis de bessons de monocigoto i bessons de dicigoto en una enquesta poblacional. En l'anàlisis de bessons de monocigoto, també cridats bessons idèntics, es va determinar que un percentage de 52% en la població analisada presentava orientació sexual homosexual quan l'atre individu presentava orientació sexual homosexual. En l'anàlisis de bessons de dicigoto, també cridats bessons fraternals, es va determinar que el 22% de la població analisada presentava orientació sexual homosexual quan l'atre individu presentava orientació sexual homosexual. Els resultats de la "homosexualitat compartida" entre bessons monocigóticos va establir l'hipòtesis de l'existència d'un component genètic que determina l'orientació sexual d'un individu per mig d'un grup de variants genètiques del polimorfisme genètic i l'herència genètica. L'estudi de Bailey i Pillard va ser corroborat per Scott L. Hershberger en l'any 2001, en a on va demostrar l'existència clara d'un component genètic en la determinació de l'orientació sexual, per la concordancia en orientació sexual heterosexual i homosexual que varen presentar individus de monocigoto que va analisar en la reproducció de l'anàlisis original. Michael Bailey, en el respal de Michael P. Dunne i Nicholas G. Martin, varen realisar un cens poblacional sobre l'orientació sexual de bessons de monocigoto i dicigoto que vivien en Austràlia en l'any 2000. Com a resultat del cens, es va determinar que un 30% dels 4900 bessons monocigóticos enquestats, varen resultar ser abdós homosexuals.

Lligament cromosòmic i gay gene

Artícul principal → Xq28.

Dean Hamer va encapçalar una enquesta poblacional en l'any 1993 sobre l'anàlisis genètic de 76 germans masculins gai i l'anàlisis dels seus respectius antecedents genealògics. L'enquesta va tirar la coincidència poblacional que establia que els varons homosexuals presentaven una major cantitat de familiars homosexuals en la seua branca materna que en la seua branca paterna. Estos resultats varen promoure l'estudi dels antecedents familiars de masculins homosexuals, i l'anàlisis i rastreig genètic dels ligamientos del cromosoma X en el seu mapa genètic. Hamer va establir l'hipòtesis de l'existència d'un gen particular que determina l'homosexualitat (hipòtesis coneguda com a gai gene en el parla anglesa) que semblava ser transmés maternalmente i que semblava ubicar-se en el recalat de Xq28. Hamer va elegir 40 parells de germans que presentaven orientació sexual homosexual i va trobar que 33 d'ells compartien un conjunt de cinc marcadors genètics idèntics en el cromosoma X. Hamer va reportar el 19 de juliol de 1993 per a la revista Science, la possible existència d'un gen o varis gens que determinen el comportament sexual d'una persona heterosexual o homosexual.

L'experiment d'Hamer va ser reproduït posteriorment per Stella Hu en l'any 1995, qui va analisar una mostra poblacional de varons homosexuals i va determinar que el 64% del material genètic compartia un mateix marcador ubicat en el recalat Xq28 del cromosoma X. Estudis posteriorment realisats sobre l'anàlisis de varons homosexuals (Estudi de Bailey de l'any 1999; i l'estudi de Macknight i Malcolm de l'any 2000) i la seua genètica establixen distintes discrepàncies científiques, ya que no varen conseguir replicar els resultats obtinguts per Hamer i Hu. Brian S. Mustanski va realisar un anàlisis en l'any 2005 sobre el genoma complet dels individus i els familiars d'estos en els experiments d'Hamer i Hu. Mustanski va trobar distints locus hipotètics per al gen que determina l'orientació sexual en 7q36, 8p12 i 10q26, l'últim mostrant una major relació en la genètica maternal (lo que respalaria l'hipòtesis d'Hamer).

En l'any 2008 es va produir una lleu resposta social sobre l'interpretació, segons organisacions polítiques de bases religioses i conservadores en Estats Units, sobre l'artícul Answers to Your Questions For a Better Understanding of Sexual Orientation & Homosexuality (2008) de l'American Psychological Association; este artícul establix la possibilitat de que l'orientació sexual pot ser determinada d'acort a l'interacció de factors biològics i socials, assegurant que és impossible determinar les causes exactes de l'homosexualitat fins al moment per l'inexistència d'estudis científics verificables. Davant esta publicació es va afirmar que la American Psychological Association havia rebujat l'hipòtesis genètica de l'orientació sexual, lo que es va interpretar públicament com que esta organisació havia afirmat que l'homosexualitat era adquirida, voluntària, un padecimiento psiquiàtric o una condició psicològicament ocasionada. Es desconeix una publicació oficial verificable de la American Psychological Association que sustente lo expressat per dites organisacions. A pesar de que es desconeix l'existència i locus precís del "gen de l'homosexualitat", se senyala que podria ser determinada per l'herència d'un gen polimòrfic complex, és dir, un gen rar que comprén vàries característiques, pero que solament pot manifestar una única característica en la construcció del fenotip. Actualment s'establix un nou model de la "genètica homosexual" que es determina per la presència d'un gen polimòrfic que determina la feminisació i la masculinización biològica d'un individu. Dit model sugerix la presència de l'homosexualitat com una possible variant recesiva de l'orientació sexual heterosexual.

Un estudi realisat en 2019 per investigadors de l'Universitat d'Harvard i el Massachusetts Institute of Technology (MIT), descarta l'idea de que l'atracció per les persones del mateix sexe depén d'un únic gen. L'investigació publicada en la revista Science, va establir que «mils de variants genètiques que podrien relacionar-se en entre el 8 i el 25% del comportament homosexual en tota la població». En dita investigació es varen usar les senyes de 409.000 persones inscrites en el proyecte Biobank, de Regne Unit, i de 68.500 registrades en la companyia de genètica 23andMe, d'Estats Units (100 voltes més gran que la segona investigació d'este tipo), i, usant el método GWAS, es varen escanejar els genomes complets dels participants, trobant mils de variants associades modestament en l'homosexualitat, a través de les quals resulta impossible predir el comportament sexual d'un individu cap a les persones del mateix sexe. Solament es varen trobar cinc variants relacionades significativament en esta traça, les que, combinades, expliquen «menys del 1% de la variació de la conducta sexual en persones del mateix sexe». En conclusió esta variació del ser humà no està donada pels gens pero «Inclús si l'homosexualitat no està determinada genèticament, com a mostra este estudi, això no significa que no siga d'alguna manera una part innata i indispensable de la personalitat d'un individu»

Determinació evolutiva

Artícul principal → Evolució del sexe.

El model natural de la heterosexualidad presupon un adecuamiento dels organismes animals als processos de la reproducció sexual. La determinació evolutiva correspon al model de la selecció natural com a determinant de l'orientació sexual, relacionant-se en l'hipòtesis de la naturalea animal. La heterosexualidad basa el seu model en la complementación natural de gèneros per als processos de reproducció. En el cas humà, l'orientació sexual heterosexual és un model que assegura la reproducció degut a que s'ajusta fisiológicamente a la complementación de gamets i gònadas per a produir la replicació de l'espècie. Dins de l'evolució del sexe, els animals han evolucionat per a adquirir un determinat aparat reproductor i aditamentos de corteig dimórficos, propis de femelles biològiques o mascles biològics.

Una hipòtesis que concernix a l'orige genètic de l'homosexualitat i la bisexualitat, estipula la possible existència d'un gen en la construcció cromosomática que determine la conducta sexual homosexual en l'humà. Existixen espècies animals en que els patrons sexuals i intersexualidad són ocasionats per processos evolutius detonats per canvis genètics, produint eixemplars metamasculinos i metafemeninos, tal és el cas de l'espècie Drosophila melanogaster (espècie que compartix vàries similituts genètiques en l'espècie humana). En la mateixa hipòtesis de l'orige genètic de l'homosexualitat s'establix que l'homosexualitat pot ser transmesa a la descendència per la figura materna. També se sosté que l'identitat materna de la descendència homosexual té una major capacitat de fecunditat que l'identitat materna de la descendència heterosexual, sugerint a l'homosexualitat com un model evolutiu de selecció natural dissenyat per a reduir el nivell de fecunditat d'una generació d'una espècie (descendència homosexual), ya que l'anterior generació de l'espècie (identitat materna) posseïa la fecunditat suficient per a produir més eixemplars de l'espècie.

Orige hormonal

Se sugerix que l'orientació sexual és definida des del naiximent i que depén de la capacitat del feto a reaccionar a diferents agents hormonals que ho someten a processos químics de la monosexualización in utero. El feto és somés a l'acció de la testosterona lliberada per l'organisme matern, desencadenant la sexualización del feto quan la testosterona entre en contacte en el feto, o no existixca contacte algun; el contacte en la testosterona permetrà l'evolució del feto com un mascle biològic i el seu nul contacte produirà l'evolució del feto com una femella biològica, encara que poden ocórrer atres variants com l'intersexualidad i l'androginia física quan existixen nivells irregulars en el contacte de la testosterona per una acció dels antígenos materns. Esta hipòtesis relaciona a l'identitat materna en l'orige de l'homosexualitat.^{cita requerida}

Determinació in utero

En 1990, Dick F. Swaab i Michel A. Hofman, varen determinar les diferències cerebrals del núcleu supraquiasmático entre varons heterosexuals i varons homosexuals . L'experiment de Swaab i Hofman va consistir en la sumissió de grups de rates al tractament en ATD, un component químic Inhibidor que evita la transformació de la testosterona en estradiol, capaç d'alterar el comportament social i sexual animal. L'experiment va concloure en la presentació de resultats en tres distintes poblacions de rates. Les rates que varen ser tractades pre-natalmente i postnatalmente en ATD varen presentar una major cantitat de neuronas concentrades en el núcleu supraquiasmático, ademés de que una mostra de dita població va presentar comportament bisexual. La tercera població de rates no es va sometre a cap tractament, per lo que no va manifestar comportaments extraordinaris. Els resultats obtinguts de l'observació del grup de rates varen servir de base per a l'hipòtesis que sugerix que un número elevat de neurones vasopresoras en el núcleu supraquiasmático d'un masculí adult homosexual pot reflectir-se en les diferències en l'interacció de les hormones sexuals i el desenroll cerebral prenatal i postnatal. El estradiol és freqüentment relacionat en una importància estructural que ho lliga a la diferenciació de l'estructura cerebral d'abdós gèneros binaris, podent tindre resultats com un determinant hormonal prenatal del comportament sexual humà. William Byne i Bruce Parsons sugerixen que tant el transgénero i l'homosexualitat es deuen a efectes hormonals ocorreguts en la corfa cerebral, experiment que és respalat en el fenomen de l'homosexualitat precursada per la inconformidad de gènero infantil.

Dick F. Swaab i Alicia Garcia-Falgueras varen determinar en un estudi de 2010 que el cervell humà manifesta una diferenciació dimórfica a mida que el feto és somés a agents hormonals naturals en el desenrolle gestacional dins del cos matern, estabeciendo l'orige de l'homosexualitat com un event totalment biològic ocasionat per events bioquímics in utero. El cervell del producte es desenrolla com a conseqüència de l'assimilació de les hormones maternes que promouen la sexualización (hormones lliberades per l'organisme matern que promouen la diferenciació del feto, és dir, inciten al desenroll corporal del feto per a que es diferencíe com a masculí o com a femení). La sexualización d'un feto depén de l'assimilació del feto i la seua reacció catalizante o nula reacció en la testosterona; en el cas de reaccionar en la testosterona lliberada per l'organisme matern, el feto assimilarà la forma masculina, en el cas de no reaccionar en la testosterona, prendrà la forma femenina. La testosterona actuarà en diferents magnituts dins de l'organisme, lo que produiria distints efectes bioquímics sobre les cèlules nervioses del feto, manifestant-se en vàries possibilitats sexuals que afecten l'identitat de gènero i l'orientació sexual del subjecte. Esta hipòtesis reforça l'hipòtesis de l'orientació sexual com a producte de l'acció hormonal in utero. L'hipòtesis servix com a base per als estudis queer moderns que rebugen tot tipo de component social o sicològic dins de la determinació de l'orientació sexual (principalment l'homosexualitat i la bisexualitat), ya que s'ha demostrat que l'ambient familiar monoparental o homoparental no té cap tipo efecte en l'identitat de gènero o l'orientació sexual de l'infant somés a l'interacció en dit ambient.

Com a variants de l'hipòtesis de l'orientació sexual com un procés hormonal in utero s'establixen hipòtesis adicionals com l'hipòtesis del efecte de l'orde de naiximent dels germans i l'hipòtesis de la inconformidad de gènero infantil com un procés enterament biològic. L'hipòtesis de l'efecte de l'orde de naiximent dels germans sugerix que existix una major provabilitat d'homosexualitat en individus masculins que descendixen d'una cadena de naiximent d'atres individus masculins, és dir, l'homosexualitat en una persona és més provable si esta és la menor d'una série de naiximent masculins anteriors (germans majors). Este procés és determinat per una acció hormonal materna que és establida per una acumulació d'estrògens en els possibles naiximent femenins que es varen convertir en naiximent masculins. Esta hipòtesis reforça l'hipòtesis de que l'orientació sexual és determinada per processos hormonals. La incorformidad de gènero infantil és un fenomen sicològic en el que un individu prepubescente no s'identifica en els patrons sociològic i sicològics del seu gènero, en canvi s'identifica en els del gènero opost. D'esta manera, es considera a este fenomen un precursor de l'homosexualitat, en alterar l'identitat de gènero de l'individu.

El bisfenol A (BPA) és un component químic present en varis artículs plàstics (refractarios, aliments enlatados i empaques plàstics), el qual sol ser reconegut pels seus efectes hormonals en el cos humà i ser registrat com a causant de diversos padecimientos com: càncer, pubertat precoç, obesitat, impotència sexual, alteracions en el desenroll mamari, infertilitat, desig sexual reduït, etcétera. El bisfenol A sol ser identificat com un possible component de risc que afecta el comportament sexual animal, degut a que el BPA pot comportar-se com estrògen i alterar les funcions hormonals naturals del cos humà. En l'any 2010 es va fer un estudi científic en el que s'aplicaven dosis de BPA a varis espècimen de rates en la finalitat d'observar les conseqüències d'este químic en el desenroll hormonal; els resultats varen tirar que la presència de BPA implica periodos més curts de reproductividad entre els espècimen femenins, ademés d'una concurrència ocasional de càncer endócrino.

La relació del BPA en el desenroll hormonal de l'homosexualitat sorgix en l'investigació fisiològica del BPA com feminizador de la química hormonal masculina, resultant en alteracions endócrinas que propicien el desenroll de la feminisació física.Plantilla:¿Quins? En l'any 2009 es va publicar un experiment en macacos (Macaca fascicularis) en el que es va observar una aparent feminisació conductual en els infants que varen ser somesos a dosis de BPA durant la gestació; els espècimen masculins varen manifestar una resposta conductual, social i sensorial cap a les seues mares, similar a la respostes dels espècimen de gènero femení, marcant-se aparentment en una conducta d'identificació transgénero. Este estudi va alçar una resposta social que va afirmar que l'increment poblacional de l'homosexualitat masculina podria ser causat per l'interacció del BPA (utilisat comercialment des de l'any 1957) en el desenroll in utero; encara que d'açò s'entén que, segons la demografia de l'orientació sexual, l'homosexualitat és més provable en la població i estadística actual per la simple duplicació poblacional que existix des dels anys 1950, marcat en el periodo de la revolució sexual que va permetre la lliure expressió de l'homosexualitat oberta. En l'any 2011 es va realisar un atre experiment en el que va sometre a la dosis de BPA a rates adultes, rates que varen manifestar una feminisació en les seues respostes sensorials, ya que els seus sentits d'ubicació espacial es varen assemblar en els sentits habituals de les rates de gènero femení, ademés es va observar que les rates mascle someses al BPA tendien a ser menys atractives per a les femelles. Es desconeix un estudi oficial i verificable que posicione l'homosexualitat com a conseqüència de l'interacció (adulta, infantil o in utero) en el BPA.^{cita requerida}

Efecte de l'orde de naiximent dels germans

Artícul principal → efecte de l'orde de naiximent dels germans.

L'hipòtesis de l'efecte de l'orde de naiximent dels germans és una hipòtesis proposta pel sexólogo Ray Blanchard, la qual establix l'orige de l'orientació sexual homosexual en masculins per l'intervenció de diversos processos hormonals desencadenats per l'entitat materna en l'etapa de gestació. L'hipòtesis establix que d'una série de naiximent masculins anteriors, aumenta la possibilitat d'homosexualitat en naiximent masculins posteriors, és dir, a mida que la taxa d'orde de naiximent de varons en naiximent exitosos aumenta, la provabilitat de que un feto masculí posterior present homosexualitat aumenta. L'hipòtesis és simplement identificada com el efecte de l'orde de naiximent dels germans per la relació entre els germans majors masculins heterosexuals i la seua relació en la determinació biològica del germà masculí menor homosexual.

Blanchard va establir en 2004 que este efecte d'homosexualitat predeterminada pel naiximent de germans majors es devia a la hipòtesis de la inmudad materna, la qual sugerix que a mida que l'identitat materna conseguix embarassos masculins exitosos, experimentarà una immunisació progressiva cap als antígenos (testosterona) que desencadenaran la monosexualización del feto. Esta immunisació conseguida despuix de cada embaràs masculí desenrollarà en el sistema inmunitario matern, anticossos anti-masculins que retindran un percentage de la testosterona que necessita el feto per a desenrollar la monosexualización i la diferenciació cerebral dimórfica, per lo que en cas de ser un nou masculí, experimentarà una "feminisació cerebral" in utero que es manifestarà en l'orientació sexual homosexual.

Blanchard va sugerir en l'any 2008 que cada embaràs masculí exitós produiria un 33% de majors provabilitats de que l'últim naiximent masculí siga homosexual, no obstant, l'existència d'embarassos femenins exitosos en l'historial reproductiu de la figura materna reduïx dita provabilitat. La germandat atribuïda a diferents identitats maternes no té efectes en l'orientació sexual, és dir, l'existència de germans de distintes mares en un mateix entorn familiar no és influent en la determinació de l'homosexualitat.

Inconformidad de gènero infantil

Artícul principal → Inconformidad de gènero infantil.

La inconformidad de gènero infantil és un fenomen social que es caracterisa per l'identificació social d'un infant en els atributs socials tradicionals del gènero opost al seu gènero biològic. L'infant presentarà una inconformidad en el seu gènero biològic que freqüentment és alimentada pels desijos de pertànyer i ser reconegut com una persona del gènero opost al seu gènero biològic. Sol identificar-se en la autoidentificació de l'infant com una persona del gènero opost o l'adopció de certs comportaments que es relacionen tradicionalment en els del gènero opost (manifestant-se en comportaments transvestistas i preferència per joguets dissenyats tradicionalment per a infants del gènero opost). Este fenomen és estudiat principalment en la població masculina i és sicològica, biològica i socialment relacionat en l'orientació sexual homosexual.

El sexólogo Richard Green va analisar els patrons de la inconformidad de gènero infantil com a precursora de l'homosexualitat en el seu llibre The "Sissy Boy Syndrome" and the Development of Homosexuality (1987). Green assegura que la inconformidad de gènero infantil, fenomen poblacionalmente major en masculins, pot derivar en orientació sexual homosexual en el posterior desenroll de l'individu. William Byne i Bruce Parsons sugerixen que l'homosexualitat i el trasgénero en expressió de transexualidad es relacionen per un desenroll in utero de l'estructura cerebral, establint una hipòtesis que sugerix que les traces conductuals biològicament establits que es relacionen en les diferències de gènero faciliten el desenroll de l'homosexualitat en masculins per una predisposició natural ocasionada per l'acció d'agents hormonals que varen produir una feminisació cerebral dimórfica en un individu masculí en etapa prenatal. Byne i Parsons asseguren que el seu experiment es respala en el fenomen de l'homosexualitat precursada per la inconformidad de gènero infantil. Byne i Parsons sugerixen que dites conductes són produïdes per efectes hormonals en la corfa cerebral, i no en l'hipotàlem com ho asseguren els estudis de Dick F. Swaab i Michel A. Hofman (1990) i els estudis de Laura Allen i Roger Gorski (1992).

Orige ambiental

Artícul principal → Història LGBT.

L'orige ambiental és una hipòtesis que atribuïx l'establiment de l'orientació sexual d'un individu en els elements socioculturals que conformen el seu entorn. En dites hipòtesis s'inclouen diverses hipòtesis d'orige sicològic que ubiquen a l'orientació sexual com a producte d'events conscients o inconscients dins del desenroll social i biològic d'un individu. Halperin creïa l'homosexualitat podia ser ocasionada per problemes familiars no solucionats, va concloure dient que un pare dèbil i una mare forta poden influir en el varó per a acabar sent homosexual.

Hipòtesis freudianes

Vore també: Punt de vista sicològic de l'homosexualitat, Psicoanálisis, i Desenroll psicosexual

Les hipòtesis freudianes de la sexualitat solen resultar rellevants en l'explicació tradicional, no mèdica, del comportament sexual humà. Sigmund Freud creïa que tota acció humana era inconscientment motivada per un impuls sexual al que denominava libido, event produït per una transformació analògica d'energia de l'impuls sexual. En l'hipòtesis del psicoanálisis d'establix que dits impulsos són reprimits, de tal manera que troben una manera inconscient de manifestar-se segons la cultura que rodeja a l'individu. Les postures de Freud varen representar una revolució sexual a la moral victoriana que ocultava la sexualitat humana, contradient-la en les postures de que tot comportament du un component sexual en l'hipòtesis de la libido i que els infants són completament sexuals, proponent ademés, un model que sugeria la conformació del desig sexual infantil en l'hipòtesis del desenroll psicosexual.

Freud va conseguir diverses hipòtesis del comportament sexual alié a l'heterosexual pels estudis de sexología anteriors de Richard von Krafft-Ebing i Magnus Hirschfeld. En una crítica al treball del endocrinólogo Eugen Steinach, el qual va consistir en el transplant dels testículs d'un varó homosexual en un varó heterosexual en un intent per convertir al varó heterosexual en homosexual, Freud va assegurar que el treball de Steinach va ser rellevant en les determinacions orgàniques del homoerotisme. En este sentit, Freud considerava que l'experiment de Steinach era prematur i que haguera segut efectiu en alterar l'orientació sexual d'una persona solament en casos en que l'homosexualitat estiguera fortament associada en característiques físiques típiques del sexe contrari. L'experiment de Steinach era improvable per la resposta immune d'abdós pacients i a l'impossibilitat de l'homosexualitat com a producte orgànic de les gònades.

Entre els artículs de Freud sobre el tema estan Tres Ensajos Sobre l'hipòtesis de la Sexualitat (1905) i Alguns Mecanismes Neuróticos sobre Celosies, Paranoia i Homosexualitat (1922). Freud considerava que els humans naixien en una predisposició natural a la bisexualitat, la qual es convertia en heterosexualidad o homosexualitat d'acort a les assimilació sicològiques de l'objecte sexual en la novela familiar del subjecte. La creència de Freud sobre la bisexualitat inicial es deu a la noció clínica victoriana de que els infants integraven els dos gèneros en el seu cos per la nula manifestació del dimorfisme sexual fins a l'etapa de la pubertat. Freud menciona que certs casos d'homosexualitat es deuen a la disforia en l'experiència heterosexual, provocant una inversió de la libido en el seu objecte sexual.

L'homosexualitat femenina segons la perspectiva de Freud va ser analisada en l'ensaig La Psicogénesis d'un Cas d'Homosexualitat en una Dòna (1920), en a on descriu el cas d'una dòna jove que és somesa al psicoanálisis pels seus pares, en espera de que algun d'estos métodos la "curara" delesbianisme. En l'ensaig, Freud plasma les seues consideracions de que l'homosexualitat no era una maltia o un problema neurótico i que la teràpia no presentava cap tipo de resultat exitós, dia que intentar transformar un homosexual en heterosexual, era tan impossible com intentar transformar un heterosexual en homosexual.

En la tradició psicoanalítica de l'escola freudiana (seguidors acadèmics de les hipòtesis propostes per Freud) s'establix l'homosexualitat com un producte de diversos events que sofrix un individu en les etapes del desenroll psicosexual, en a on no ocorre una madurea heterosexual per una repercussió en alguna d'estes etapes. L'escola freudiana rastreja un orige de l'homosexualitat en l'etapa fàlica i les relacions edípicas en els progenitors, en el que l'individu s'identificarà en l'identitat parental del gènero opost i adquirirà la preferència sexual de dita identitat (Eixemple: un varó que s'identifica en la seua mare, desenrollarà la preferència androfílica que este observa en la seua mare), no conseguint aixina, la madurea heterosexual.

Ambient familiar i determinants socials

Vore també: Família monoparental, Homoparentalidad, Complex d'Edipo, i Complex d'Electra

En les nocions no contemporànees de l'orientació sexual es presupon, segons la noció popular, que la heterosexualidad és una orientació sexual predominant que és producte de la correcta criança de l'infant, la qual pot ser alterada per distints factors. Solen identificar-se distintes creències populars que referien a l'orige de l'homosexualitat, entre les que s'ubica l'homosexualitat com a producte d'un contagi social, com a producte d'una família no convencional o com a producte de traumes sicològics. La majoria d'estes hipòtesis solen ser rebujades ya que són irrellevants en la determinació de l'orientació sexual.

En la determinació de l'orientació sexual segons l'ambient familiar, s'establixen distintes hipòtesis. L'hipòtesis de la heterosexualidad com a producte d'un ambient familiar sà és rebujada, per la provabilitat poblacional d'un atre tipo d'orientacions sexuals es presenten en ambients familiars sans i ambients familiars poc sans. Este model es preasume equivocadamente d'acort a que l'ambient familiar sà (format, segons la noció tradicional, per la família nuclear que es compon d'una parella heterosexual) és propici per al desenroll d'infants sans, ya que este model considera a atres orientacions sexuals, alienes a la heterosexualidad, com a desórdens mentals ocasionats per l'interacció familiar particular. Del model anterior es desprén l'hipòtesis de la monoparentalidad i la homoparentalidad com a determinants en la conformació de l'orientació sexual d'un infant. Tant la monoparentalidad, com la homoparentalidad, no presenten cap efecte en l'orientació sexual de l'infant, per lo que no són determinants en l'estudi de l'orientació sexual. En la visió ètica contemporànea sobre l'adopció per part de persones LGBT, s'assegura que les estructures familiar conformades per LGBT són igualment funcionals que la família tradicional heterosexual, per lo que s'assegura una neutralitat en el tema, d'acort a organisme oficials com l'American Psychological Association i l'American Psychiatric Association.

L'hipòtesis del abús sexual com a determinant en l'homosexualitat s'entén en una visió abstracta de la violació sexual masculí-masculí. El que perpetra la violació pot negar la seua homosexualitat en una forma confusa d'agressivitat que es cristaliza en accions maquillades de comportaments hipermasculinos, proyectant possiblement, desijos homosexuals en la seua víctima. En una recapitulació de la violació, la víctima pot experimentar pèrdua temporal de control, acompanyada de por constant i freqüents cuestionamientos sobre la seua verdadera identitat sexual o orientació sexual. A pesar del model anterior, l'orientació dels participants es troba establida des d'un principi, per lo que la violació sexual no és rellevant en la determinació de l'orientació sexual en abdós involucrats.

Cultura com a determinant en l'orientació sexual

A l'hipòtesis de que l'orientació sexual és determinada pels efectes de l'ambient, s'inclouen atres conceptes com la cultura i la regió en la que s'habita, basats en la noció tradicional no contemporànea de la diversitat de l'orientació sexual. Abdós conceptes no solen relacionar-se molt, ya que no són un factor determinant en l'establiment de l'orientació sexual, sino que solament suprimixen socialment l'expressió d'esta. Per diversos motius com les llegislacions, els estereotips, les creències religioses i el convencionalisme de la societat, un individu serà incapaç de reconéixer la seua verdadera orientació sexual si la societat li l'impedix. En societats a on existixen pensaments lliberals que permeten elGBT, serà freqüent trobar persones obertament reconegudes com LGBT. Degut a que este tipo de pensament lliberal es concentra principalment en zones urbanes poc subjectes a les creències religioses i en llegislacions més modernes, es considera a la regió en que s'habita com un precursor de l'orientació sexual; en canvi, si orientacions sexuals com l'homosexualitat són castigades socialment, es trobaran poques persones obertament homosexuals. En diverses visions de la cultura occidental, l'homosexualitat s'ha convertit en una normalitat poblacional, deixant arrere les creències anteriors a el XIX que asseguraven que l'homosexualitat era una contradicció innatural que practicaven les persones que vivien en pecat, ademés de les creències menys discriminatòries del XIX i el XX de que l'homosexualitat era una perversió. En un atre tipo de nocions tradicionals no contemporànees, es relaciona l'ambient homosocial i l'ambient heterosocial com a determinants en la construcció de patrons conductuals de l'orientació sexual heterosexual o homosexual. La homosocialidad i la heterosocialidad no tenen efectes en la conformació de l'orientació sexual de l'individu.

Elecció i transgressió social

L'hipòtesis de l'orientació sexual com a producte d'una elecció voluntària o com una transgressió social és completament rebujada pels estudis científics degut a que s'entén àmpliament que l'orientació sexual no pot ser elegida, ni canviada. Este model únicament ampara l'orientació sexual, i no la preferència sexual, la qual pot tindre un grau d'elecció voluntària i manifestar-se en comportaments relacionats en la androfilia i la ginecofilia. Comportaments adicionals com l'heteroflexibilidad i la bicuriosidad no involucren una orientació sexual específica, ya regularment representen una curiositat personal, aliena a la verdadera orientació sexual de l'individu. Una persona pot negar la seua verdadera orientació sexual al grau de portar a terme actes sexuals impropis de la naturalea de la seua orientació sexual real; este fet no altera la verdadera orientació de l'individu.

Reorientació sexual

Artícul principal → Teràpia de reorientació sexual.

La teràpia de reorientació sexual és un método terapèutic d'intervencions socials en el que es pretén alterar l'orientació sexual d'un individu, regularment aquelles minories sexuals per a que empaten en l'orientació sexual heterosexual. Les teràpies solen registrar una aparent efectivitat que, en realitat, no altera l'orientació sexual de l'individu, sino que solament la suprimix baix la motivació personal alimentada en el desig de l'integració social o l'identificació religiosa. La teràpia de reorientació sexual és desaprovada per organisacions com: American Psychological Association, American Psychiatric Association, American Psychoanalitical Association, American Academy of Pediatrics, American Counseling Association, National Association of Social Workers, American School Counselor Association i Canadian Psychological Association. Estes organisacions asseguren que la teràpia de reorientació sexual no és efectiva o pot ser psicològicament impactant o disfórica per a l'individu, ademés de que pot atentar contra els drets i llibertats de l'expressió sexual.

Demografia

Artícul principal → Orientació sexual (demogràfic).

No hi ha una sifra exacta del percentage de persones que tenen una orientació sexual determinada, en gran part, pels prejuïns que hi ha en la societat sobre l'orientació sexual. Per eixemple, l'homosexualitat i la bisexualitat és illegal en varis països. Moltes persones temen dir que són homosexuals o bisexuals per la discriminació, per tant les enquestes solament prenen en conte a aquelles persones que diuen obertament ser homosexuals o bisexuals. En dites enquestes els percentages són variats, en algunes que mostren fins a un 12% de la població que és homosexual o bisexual.

A nivell mundial

En 2021 Ipsos va realisar l'enquesta més recent i estesa a nivell internacional sobre l'orientació sexual. Per a realisar l'investigació, se li pregunte a persones de 27 països de tots els continents sobre la seua orientació sexual. L'enquesta va revelar que el 80% dels enquestats varen declarar sentir atracció sexual solament per persones del sexe opost, el 11% varen dir sentir atracció sexual solament per persones del mateix sexe o abdós sexes, i el 9% no va respondre.

Enquesta internacional sobre l'orientació sexual

País	Consultora	Any	Persones que varen dir sentir atracció sexual solament per persones del mateix sexe o abdós sexes	Persones que varen dir sentir atracció sexual solament per persones del sexe opost	No contesta/ No sap
Estats Units Estats Units	IPSOS	2021	00000000000001313%	00000000000008383%	0000000000000044%
Austràlia Austràlia	IPSOS	2021	00000000000001616%	00000000000007777%	0000000000000077%
Erro al crear miniatura: Alemània Alemània	IPSOS	2021	00000000000001111%	00000000000007878%	00000000000001111%
Argentina Argentina	IPSOS	2021	00000000000001010%	00000000000008585%	0000000000000055%
Bèlgica Bèlgica	IPSOS	2021	00000000000001616%	00000000000008181%	0000000000000033%
Brasil Brasil	IPSOS	2021	00000000000001616%	00000000000007878%	0000000000000066%
Chile Chile	IPSOS	2021	00000000000001313%	00000000000008383%	0000000000000044%
Colòmbia Colòmbia	IPSOS	2021	0000000000000066%	00000000000009191%	0000000000000033%
China China	IPSOS	2021	00000000000001111%	00000000000008585%	0000000000000044%
Canada Canadà	IPSOS	2021	00000000000001313%	00000000000008181%	0000000000000066%
[[Image:|border|20px|França]] França França	IPSOS	2021	00000000000001313%	00000000000008080%	0000000000000077%
[[Image:|border|20px|Regne Unit]] Regne Unit Regne Unit	IPSOS	2021	00000000000001515%	00000000000007979%	0000000000000066%
Suècia Suècia	IPSOS	2021	00000000000001212%	00000000000008383%	0000000000000055%
Espanya Espanya	IPSOS	2021	00000000000001010%	00000000000008383%	0000000000000077%
[[Image:|border|20px|Itàlia]] Itàlia Itàlia	IPSOS	2021	0000000000000099%	00000000000008787%	0000000000000044%
[[Image:|border|20px|Mèxic]] Mèxic Mèxic	IPSOS	2021	00000000000001111%	00000000000008585%	0000000000000044%
Corea del Sur Corea del Sur	IPSOS	2021	0000000000000099%	00000000000008484%	0000000000000077%
Països Baixos Països Baixos	IPSOS	2021	00000000000001212%	00000000000008181%	0000000000000077%
[[Image:Plantilla:Bandera/Suràfrica|border|20px|Suràfrica]] Suràfrica Suràfrica	IPSOS	2021	00000000000001010%	00000000000008686%	0000000000000044%
[[Image:|border|20px|Perú]] Perú Perú	IPSOS	2021	0000000000000088%	00000000000009292%	0000000000000000%
[[Image:|border|20px|Rússia]] Rússia Rússia	IPSOS	2021	0000000000000044%	00000000000009191%	0000000000000055%
Índia Índia	IPSOS	2021	00000000000001717%	00000000000006969%	00000000000001414%
Polònia Polònia	IPSOS	2021	0000000000000099%	00000000000008888%	0000000000000033%
Turquia Turquia	IPSOS	2021	0000000000000077%	00000000000008686%	0000000000000077%
Hongria Hongria	IPSOS	2021	0000000000000077%	00000000000008989%	0000000000000044%
[[Image:|border|20px|Japó]] Japó Japó	IPSOS	2021	0000000000000066%	00000000000008181%	00000000000001313%
Erro al crear miniatura: Malàsia Malàsia	IPSOS	2021	00000000000001212%	00000000000006464%	00000000000002525%

Població que reporta conductes sexuals cap a persones del mateix sexe

Els estudis demogràfics sobre el percentage poblacional que reporta algun tipo conductes sexuals (atracció sexual, desijos sexuals o relacions sexuals) cap a persones del mateix sexe no tendixen a considerar l'identificació de la persona com a heterosexual, homosexual o bisexual. En l'Informe Kinsey es registren distints percentage que referixen únicament a les experiències sexuals de tipo homosexual que va registrar una població selecta, a on: 37% dels varons entrevistats varen experimentar alguna volta un orgasme homosexual a partir de l'adolescència, 13% dels varons varen sentir desijos homosexuals, 25% d'ells varen tindre experiències homosexuals no incidentals entre les edats de 16 a 55 anys i 18% varen mantindre igual número de relacions heterosexuals que homosexuals; mentres que en un informe Kinsey sobre l'homosexualitat femenina es va registrar que 13% de dònes havien experimentat algun orgasme homosexual a partir de l'adolescència.

En l'estudi Homosexuality/Heterosexuality: Concepts of Sexual Orientation (1990) de David P. McWhirter, Stephanie A. Sanders i June Machover Reinisch es va registrar que un percentage de 13.95% de masculins i 4.25% de femenins havien sostingut experiències homosexuals regulars d'una manera no incidental. En The Janus Report on Sexual Behavior (1993) per Sam Janus i Cynthia L. Janus es va registrar que 9% dels varons i 5% de les dònes es trobaven envolts en recurrents experiències homosexuals. En The Social Organization of Sexuality: Sexual Practices in the United States (1994) d'Edward O. Laumann, John H. Gagnon, Robert T. Michael i Stuart Michaels, es va reportar que 7.7% dels varons i 7.5% de les dònes presentaven constants desijos homosexuals. En The Prevalence of Homosexual Behavior and Attraction in the United States, the United Kingdom and France: Results of National Population-based Samples (1995) per Randall Sell, James A. Wells i David Wypij, es va reportar que 6%-10% dels varons i 2%-4% de les dònes reportaven haver tingut experiències homosexuals.

Percentage d'adults que reporten algun tipo d'atracció cap a persones del mateix sexe

Treball acadèmic	Any	Persones que reporten algun tipo d'atracció cap a persones del mateix sexe
Australian Llongitudinal Survey of Health and Relationships	2005	6.5%
National Survey of Family Growth	2006-2008	11%

Percentage d'adults que reporten algun tipo de comportament sexual en persones del mateix sexe

Treball acadèmic	Any	Persones que reporten algun tipo de comportament sexual en persones del mateix sexe
Australian Llongitudinal Survey of Health and Relationships	2005	8.8%
National Survey of Family Growth	2006-2008	7.5%
Norwegian Living Conditions Survey	2010	6.9%

Població asexual

En l'any 1983, Paula Nurius publica un estudi estadístic que retrata el comportament sexual i els principis mèdics i sicològics de l'orientació sexual. L'estudi va incloure a 689 estudiants universitaris a els qui se'ls va preguntar la freqüència en la que practicaven relacions sexuals i lo que involucraven en elles. Els resultats serien classificats en un graduat de 0-100 en heteroerotisme i homoerotisme; els resultats que donaren una puntuació de 10, o menor, en abdós graduats serien catalogats com a asexual. Els resultats de l'estudi varen tirar un percentage total de 5% de masculins i 10% de femenins classificats en la categoria asexual.

En consideracions generals de la demografia mundial de l'orientació sexual, es considera que aproximadament el 1% de la població mundial és asexual. Este estudi, realisat en Regne Unit a 18,884 habitants en l'any 1994, és un dels treballs més citats actualment per a establir una visió estadística de la població mundial que és asexual; este estudi va ser realisat originalment per a recolectar informació sobre els hàbits i comportaments sexuals de les habitants de Regne Unit com a part d'una investigació fonamentada en la salut sexual i el sida.

Informe Kinsey

Artícul principal → Informe Kinsey.

A finals dels anys 1940 i els primers anys de 1950, Alfred C. Kinsey publica distints ensajos basats en recopilacions i enquestes sobre el comportament sexual humà en un context modern, distint de les nocions tradicionals que soportaven la moral victoriana conservadora. Els estudis de Kinsey varen ser revolucionaris per reconsiderar la freqüència dels components sexuals de la naturalea humana. En 1948 publica ellibre Sexual Behaviour in the Human Male (Comportament Sexual en l'Humà Masculí), seguit cinc anys més vesprada per una contraparte cridada Sexual Behaviour in the Human Female (Comportament Sexual en l'Humà Femení), tot com una resposta a les cuestionantes modernes del comportament sexual humà en estudis de l'Universitat d'Indiana. El resultat de l'investigació d'abdós llibres és conegut com Informe Kinsey, en ell es plasmen distintes estadístiques que referixen al comportament sexual d'una mostra poblacional masculina i una mostra poblacional femenina. La moral va condenar dits resultats per incloure estadístiques que no solien ser considerades en informes sobre la sexualitat humana, l'informe incloïa freqüents resenyes sobre l'homosexualitat i la sexualitat adolescent. Les troballes referien principalment a l'orientació sexual i els components de la seua determinació sicològica, demostrant la freqüència de l'homosexualitat i la bisexualitat en la societat i els desijos o experiències sexuals homosexuals en la població heterosexual (prenent en conte vàries mostres de distints estrats socioeconòmics).

Kinsey va reportar en Sexual Behaviour in the Human Male (1948) lo següent:

• El 37% dels varons va reportar haver experimentat un orgasme homosexual en la posadolescencia.
• El 13% dels varons va reportar haver sentit desijos homosexuals.
• El 25% dels varons va reportar haver tingut experiències homosexuals "no incidentals" (de poca regularitat) en la posadolescencia i l'etapa adulta.
• El 18% dels varons va reportar haver mantingut relacions homosexuals i heterosexuals en un balanç promig.
• El 10% dels varons va reportar tindre conducta estrictament homosexual en un periodo mínim de tres anys.
• El 4% dels varons va manifestar una conducta estrictament homosexual durant tota la seua vida, despuix de l'adolescència.
• L'1.5% dels varons varen ser classificats en la categoria "X" per a classificar a la nula resposta en els espectres d'heterosexualidad o homosexualitat (asexualidad). Kinsey va reportar els següents percentages: varons fadrins sense matrimonis anteriors, 3-4%; varons en matrimoni, 0%; varons en matrimonis anteriors, 1-2%. Kinsey va reportar en Sexual Behaviour in the Human Female (1953) lo següent:

• El 13% de dònes va reportar haver experimentat un orgasme homosexual en la posadolescencia.
• El 3% de les dònes va reportar tindre conducta estrictament homosexual en un periodo mínim de tres anys.
• Kinsey va reportar dònes baix la categoria "X" per a aquelles persones que no classificaven baix els espectres d'heterosexualidad o homosexualitat. Kinsey va reportar lo següent: dònes fadrines sense matrimonis anteriors, 14-19%; dònes en matrimoni, 1-3%; Dònes en matrimonis anteriors, 5-8%.

Vore també

Identitat sexual Androfilia Andromimetofilia Atracció sexual Biologia i orientació sexual Efecte de l'orde de naiximent dels germans Escala de Kinsey - Informe Kinsey Expressió de gènero

Fluïdea sexual Punt de vista sicològic de l'homosexualitat Ginemimetofilia Identitat de gènero Heteroaliado Homofòbia - Suïcidi entre jóvens LGBT Homosexualitat - Homosexualitat i religió; Homosexualitat en animals; Llegislació sobre l'homosexualitat en el món

LGBT - Simbologia LGBT; Història LGBT Principis de Yogyakarta Queer Sexe biològic Sexuación Teoria queer Teràpia de reorientació sexual - Exgay

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]} en espanyol de l'Asexual Visibility and Education Network (AVEN) en les definicions originals d'asexualidad i demisexualidad, etc.
• asexuality. org/ Asexual Visibility and Eductaion Network (AVEN) Portal d'AVEN en anglés.
• archive. org/web/20070820134916/http://www. cha. org. ar/ Comunitat Homosexual Argentina (CHA)
• org/parent/emotions/feelings/sexual_orientation. html Sexual Orientation Artícul en anglés en Kids Health.
• apa. org/helpcenter/sexual-orientation. aspx Sexual Orientation Artícul en anglés de la American Psychological Association sobre l'orientació sexual.
• youtube. com/watch? v=xKqKsXdokCM Is Homosexuality a Choice (Educational Cartoon) Video en anglés en Youtube sobre la determinació de l'homosexualitat.