Castració

Castració

La castració, en els animals o en els sers humans, és la tècnica quirúrgica destinada a retirar els òrguens sexuals, en hòmens o en dònes. Açò causa l'esterilisació, en lo que s'impedix la reproducció; també es reduïx dràsticament, en conseqüència, la producció de les hormonas generades bàsicament en dits òrguens, com la testosterona o els estrògens (una chicoteta part de les quals es produïx en la corfa suprarrenal).

Quan es tracta de l'ablació de clítoris o el sagellat dels llavis vulvares en la dòna, també es parla d'infibulació.

Castració en els sers humans

Història

La castració d'Urà. Fresca de Giorgio Vasari i Cristofano Gherardi (c. 1560, Sala vaig donar Cosimo I, Palazzo Vecchio, Florencia, Itàlia).

La castració es coneix des de temps inmemoriales i es va utilisar en freqüència en certes cultures, com en Europa, el Mig Oriente, Índia, Àfrica i China, per raons religioses o socials. Despuix de les batalles, alguns pobles castraven als presoners o als morts, per a simbolisar la seua victòria i medir el seu poder.

Algunes religions, com el judaisme, s'oponien totalment a esta pràctica encara que en algunes époques tallaven el prepucio als enemics vençuts.

En l'Antiguetat en Mesopotamia en temps del rei assiri es castigaven les pràctiques homosexuals en la castració.

Despuix d'impondre's el cristianisme com religió oficial en l'Antiga Roma, els fills successors de Constantino varen dictar una llei que condenava a la castració a hòmens per assumir el rol passiu en pràctiques homosexuals.

A este castic també eren condenats els hòmens homosexuals durant el regne visigodo baix l'influència de la religió catòlica.

Els venedors àraps musulmans d'esclaus negres africans, comunament els castraven per a incrementar el seu valor comercial. Despuix de negar-li qualsevol líquit a la víctima en un dia o dos, li extreen els testículs, i despuix usaven un ferro calent per a cicatrisar la ferida. Posteriorment obligaven a l'esclau a prendre grans cantitats d'aigua per a que se li obriren els canals de l'orina. S'estima que el 90% dels esclaus morien en esta pràctica, no obstant, els esclaus castrats eren molt ben pagats inclusivament.

En Europa, quan no es permetia cantar en públic a les dònes, els chiquets eren castrats per a evitar que pergueren la calitat de les seues veus en la pubertat i per a desenrollar un to de veu especial. Se'ls cridava castrati i eren molt usats en els cors de les capelles.

Durant l'época dels furs municipals en la península ibèrica se sometia a la castració als hòmens judeus per mantindre relacions sexuals en cristianes.

La castració en humans ha segut proposta, i a voltes usada, com un método de control de natalitat en les regions del planeta més pobres.

En el dret s'ha utilisat com a pena, generalment argumentant una prevenció especial positiva exacerbada per als casos de violadors o pederastas, i inclús per a multitut d'actes violents, que també s'han relacionat en la virilitat. Durant el periodo nazi, es varen realisar castració en alguns camps de concentració, principalment a varons judeus i presoners russos (vore, Josef Mengele).

Molt famosos són en les cultures chinenca i àrap els cridats eunucs (també mencionats en la Bíblia). Els eunucs eren hòmens al servici del emperador o emperatriu, els qui passaven per esta espècie de prova de fidelitat. Els eunucs tenien diverses funcions dins del palau entre les que es trobava la de ser guardians de les zones dels palaus dedicades a les esposes dels grans senyors (haremés). En algunes cultures, les seues gònades una volta amputadas eren depositades en un cofre i quan fallien se'ls enterrava en este cofre i el seu contingut per a simbolisar que morien sancers. Els eunucs també varen existir en Egipte antic, Grècia i en Pèrsia, entre atres nacions.

Llista de casos coneguts

Retrat del castrati Farinelli (1734) per Bartolomeo Nazari.

• Alvenc Qian, el historiador chinenc castrat per orde del emperador de China per rebel.

• Pedro Abelardo, monge medieval castrat per orde del tio de la seua dòna, que era opost al seu matrimoni.

• Bishop Wimund, un aventurer anglés de el XII i invasor de les costes d'Escòcia.

• Bagoas, va ser castrat de molt jove, per a ser un eunuc al servici sexual de personages poderosos.

• Esporo, jove romà, castrat a petició de Nerón.

• Alan Turing, matemàtic, famós per dessifrar els còdics nazis durant l'II Guerra Mundial, precursor de l'informàtica, va sofrir la castració química en 1952 per la seua homosexualitat, dos anys despuix es va suïcidar. En el 2009, el primer ministre britànic, Gordon Brown, va oferir una disculpa formal per esta condena.

• Segons una denúncia, en els Països Baixos un número no menor a dèu menors d'edat, internats en instituts catòlics, haurien segut castrats per a suprimir la seua homosexualitat, durant la década de 1950. La Comissió Deetman, encarregada, des de 1945, d'investigar els abusos sexuals ocorreguts dins de l'Iglésia catòlica neerlandesa no va aplegar a profundisar-la, per falta de majors senyes, encara que es coneix el testimoni d'una de les víctimes. En els Països Baixos, la teràpia electroconvulsiva i la castració eren métodos no poc comuns de tractar el homosexualitat en hòmens menors de 21 anys; es calcula que uns 400 hòmens varen ser castrats en hospitals neerlandesos entre 1930 i 1968, quan es va abolir la pràctica.

Raons

L'extracció quirúrgica d'un o abdós testículs es realisa en el cas de càncer testicular, davant traumatismes severs d'este orgue, infart del mateix, o atres raons mèdiques. L'extracció quirúrgica o l'inutilizaació química dels dos testículs pot utilisar-se en cas de càncer de próstata per a reduir-ho (a través de la disminució de la concentració sanguínea de les hormones produïdes pels testículs).^{cita requerida}

La castració química «temporal» ha segut estudiada i desenrollada per a ser utilisada com a acció preventiva i castic per a persones que han comés crims sexuals en repetides ocasions, com la violació o un atre tipo de violència sexual. Este tipo de castic té precedents en el Dret Medieval. La castració química o quirúrgica està sent discutida en molts països com una opció voluntària dels condenats a presó, aixina evitarien estar presos per molts anys. En el cas de la castració química, es precisen injeccions regulars d'antiandrógeno. L'efectivitat d'esta mida és discutida i existixen numerosos casos de violadors castrats i que han reincidit en els seus crims.^{cita requerida}

Conseqüències mèdiques

Algú castrat abans de l'inici de la seua pubertat retindrà la seua veu aguda, cos i genitals chicotets (en cas de quedar-li el pene es manté com un pene infantil), no desenrollarà pelussa púbica, i tindrà poca apetencia de sexe, o cap.

En temps antics, la castració incloïa l'extracció de tots els genitals masculins. Açò involucrava un gran perill de mort per una hemorràgia o una infecció, i en alguns llocs, com en l'Imperi Romà d'Orient, es vea com una sentència de mort. Eliminar exclusivament els testículs implicava molt manco risc.

Les castració despuix de l'inici de la pubertat, típicament, reduïxen o eliminen la libido. Els castrats poden, no obstant, ocasionalment tindre erecció, orgasmes i eyaculacions (encara que estes són de semen totalment carent d'espermatozoides). La veu normalment no sofrix canvis. Es produïx una llaugera redistribució adiposa corporal.

Tractament i restauració

La castració és una supressió de tipo major de teixits, i la seua gravetat la situa en l'àmbit de les amputacions. Per la qual cosa, encara que han segut desenrollats alguns tractaments per a eixa situació, són complexos i vanguardistes, i els seus resultats poden variar. El desenroll de noves millories en els tractaments ya existents podria requerir temps. Els tractaments coneguts i aplicables són:

• Implante d'un pene artificial.
• Implante de testículs artificials (pròtesis).
• Transplant de pene, siga el d'un cadàver (en resultats que poden variar) o un cultivat en laboratori (un método que està sent investigat).
• Restauració del prepucio.
• Faloplastia.
• Agrandamiento del pene (en els seus propis riscs, pero que un pacient al que encara li quede una porció de pene podria assumir).
• Teràpia en testosterona en l'objectiu de suplir la falta de producció d'eixa hormona en els testículs

La castració en animals

Una castració en un cavall en l'us d'anestèsia general.

La castració és comuna tant en animals grans com a chicotets, quan es desija favorir un desenroll donat, un canvi en els hàbits o per a previndre la sobrepoblaació.

En animals de companyia

Els animals de companyia o mascotes, en els que també és freqüent cridar-li esterilisació, s'extrauen els ovaris per a eliminar el periodo de celosia i la reproducció i, secundariament, per a promoure un canvi de hàbits. Sent més comú l'esterilisació de les femelles, sol realisar-se també en els mascles, sobretot en el cas dels gats.

Aixina mateix, la castració és el método d'elecció per a la curació de determinades malalties del sistema reproductor, com els tumors testiculars i el hiperplàsia prostàtica en els mascles, o la piómetra en les femelles.

En molts països europeus la castració d'animals és considerada una pràctica cruel, aplegant a estar prohibida en alguns països com Noruega, a on per llei no es permet castrar a gossos ni gats a excepció de que hi haja un problema de salut que ho justifique.

En animals de ganaderia

En l'indústria alimentària, el ganado vacú i atres animals, com els porcs o el ganado oví, freqüentment es castren per a incrementar el seu pes i millorar les qualitats de la seua carn. En este cas, només són castrats els mascles, en la qual cosa també es facilita el seu maneig, sent esta última la raó que du a castrar als cavalls (cavall capón).

Existixen, en molts casos, diferents denominacions per als animals mascles que han segut castrats, per a diferenciar-los dels que permaneixen sancers: el bou passa a ser bou, el gall és capón, el porc en castrar-se deixa de ser verraco per a ser cridat simplement chancho o capón en vàries regions d'Amèrica Llatina, i al cavall o a l'asno que conserva els seus atributs li'l crida garañón. En general, en la majoria de les espècies, es designa com semental o padrillo al mascle que conserva la seua capacitat reproductiva.^{cita requerida}

Aspectes negatius

A pesar dels aspectes positius de la castració en animals de companyia, també existixen conseqüències negatives. Quan es castra a un animal és altament provable que puga patir d'obesitat, per l'absència casi total de hormones sexuals, lo que ocasiona el depòsit de greix corporal i una activitat física menor, lo que constituïx en sí mateixa un problema sério, que ademés podria dur a que l'animal patixca trastorns articulares com artritis o artrosis, padecimientos cardíacs o circulatoris i uns atres, en una baixa en la calitat de vida. Si be és cert que, en alguns casos, en una observança en l'alimentació i l'eixercici, és possible realisar un control del pes, i l'animal pot mantindre una condició física normal. Com a contrapartida, en els animals castrats es reduïx significativament l'aparició de malalties dels òrguens reproductius. ^{cita requerida}

Estes contraindicació, sumades al que implica l'anestèsia general baix la qual deu realisar-se l'intervenció quirúrgica o a les complicacions durant i despuix de l'operació, fan que molts amos de mascotes apelen a atres mijos per a controlar la reproducció; com no deixar que les gates o les gosses ixquen de casa en época de celosia, o l'us de la vasectomia o la lligam de trompes. No obstant, quan lo que es desija és evitar l'incomoditat que implica el tindre periòdicament un animal en celosia, la castració és el método d'elecció, ya que les pràctiques succedànees, com l'administració de comprimits o injeccions anticonceptives presenten un major índex de complicacions. ^{cita requerida}

Castració en gossos

En els gossos, la cantitat de problemes de salut potencials associats en la castració supera en créixens a les ventages, lo que fa interessant l'us de sistemes de control de la reproducció que no afecten al seu nivell hormonal, com la vasectomia.

• Afecta al desenroll cognitiu en gossos que no han aplegat a la madurea, lo que dificulta l'adestrament dels mateixos.

• Duplica la provabilitat de desenrollar osteosarcoma (càncer d'os), que aumenta fins al 28,4% absolut per als rottweilers castrats. Est és un càncer comú i de difícil tractament, en una alta mortantat.
• Aumenta en un 60% la possibilitat de patir hemangiosarcoma cardíac, un càncer comú que resulta una de les principals causes de mort en Salukis, Bulldogs francesos, Irish Water Spaniel, Retriever de pèl pla, Golden Retrievers, Boxers, Afghan Hounds, Setters anglesos, Terriesr escocés, Boston Terriers, Bulldogs i pastors alemans.
• Triplica el risc d'hipotiroïdisme. Esta causa obesitat, letàrgia, pèrdua del pèl i anomalies reproductives.
• Aumenta la gravetat del deterioració cognitiva geriàtric (demència senil). Esta provoca desorientaació o problemes de somi.
• Triplica el risc d'obesitat. Esta malaltia crònica aumenta la provabilitat de sofrir hipotiroïdisme, diabetis mellitus, pancreatitis, trencament del lligament creuat i neoplasia (tumors).
• Cuadruplica la provabilitat de sofrir càncer de próstata. Al contrari que en els humans, en els gossos sembla ser que la testosterona és una protecció natural contra la carcinoma ductal o urotelial de próstata.

• Duplica la possibilitat de patir tumors malignes en el tracto urinari.
• Retarda el tancament de les plaques de creiximent en els oss, lo que provoca proporcions antinaturals i el desgast prematur de les articulacions.
• Aumenta fins a en un 30% la possibilitat de reaccions adverses a les vacunes, incloent alèrgias, urticaria, anafilaxia, desocupació cardíaca, choc cardiogénico o mort súbita.

Vore també

• Castració química
• Castrato
• Complex de castració
• Orquidectomía

Referències

• El contenido de este artículo incorpora material de una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.