Anar al contingut

Orgue artificial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un oït artificial usant un implant coclear.

Un orgue artificial és un dispositiu artificial o teixits cultivats, que es implanta o integra en un ser humà per a restaurar la funció de l'orgue danyat. L'objectiu que es busca és que el pacient pot retornar a una vida tan normal com siga possible. La funció de substitució no necessàriament té que estar relacionada en el respal vital.

Esta definició implica que el dispositiu no deu estar contínuament conectat a una font d'energia estacionaria o atres recursos fixos, com els filtres o les unitats de processament químic; el periodo de recarrega de les bateries o dels productes químics, i de neteja, substitució de filtres, i atres procediments similars exclouria que un dispositiu poguera denominar-se com a orgue artificial. Aixina, una màquina de diálisis, encara que és un dispositiu de soport vital molt exitós i críticament important que reemplaça per complet les funcions d'un renyó, no es considera un orgue artificial.

Història

Durant la gran part de l'història de la humanitat, les pròtesis varen ser els únics eixemples de membres artificials utilisats en medicina, en l'objectiu de millorar la calitat de vida o d'ocultar una ferida o desfiguramiento. Durant el Renaixença varen escomençar a introduir-se pròtesis funcionals, com la mà de ferro de Götz von Berlichingen. El cirugià francés Ambroise Vaig parar es va destacar en el desenroll i l'implantació de noves pròtesis. Durant els sigles XIX i XX, els conflictes bèlics com la guerra de Secessió i les dos Guerres Mundials varen impulsar molts alvanços en l'àrea de les pròtesis ortopédicas.[1]

En lo concerniente a reemplaçar o suplementar la funció dels òrguens interns, una fita d'importància va ser l'invenció del pulmó d'acer, que s'utilisava freqüentment per a tractar als malalts de polio.[2] En 1944 es va construir el primer renyó artificial i en 1953 es va amprar en èxit el primer cor-pulmó artificial, que va ser ideat pel nortamericà John Heysham Gibbon. En els anys 60 i 70 de el XX es va produir un increment considerable en l'experimentació en òrguens artificials.[1] En els anys 80, l'us de dispositius com les pròtesis cardíaques, els renyons artificials, els marcadors i diferents tipos d'implants ortopédicos s'havia expandit considerablement.[3]


Va ser també a finals de el XX quan varen començar els primers experiments en el nou camp de l'ingenieria de teixits, en l'objectiu d'implantar cèlules vives capaces de multiplicar-se en soports artificials en propietats precisament controlades.[4] A finals dels 90 va aparéixer el concepte de medicina regenerativa referit a la creació de teixits i òrguens artificials capaços de autorregenerarse i de suplir una funció biològica de manera autònoma, incorporant idees provinents de l'ingenieria de teixits, la nanotecnología, el transplant d'òrguens, aixina com de les investigacions de pròtesis biomecánicas i cèlules mare, entre atres àrees.[5]

En el XXI els alvanços de l'ingenieria de teixits han segut notoris. Entre ells destaquen la fabricació d'implants i òrguens per mig d'impressores 3D i la creació dels cridats òrguens en chip, dispositius que recreen a microescala les funcions d'un orgue real i permeten el seu estudi. També despunta la creació de organoides en cultius 3D, que porten a terme processos de desenroll generant una estructura similar als òrguens naturals a on la autoorganisació té un paper crític.[6] Ademés s'explora la possibilitat d'utilisar la biologia sintètica per a definir noves funcions i estructures biològiques no existents en la naturalea.[6]

Propòsit

Els principals objectius de l'us d'òrguens artificials són:

  • proporcionar soport vital per a previndre una mort imminent mentres s'espera un transplant (per eixemple, cor artificial );
  • evitar els diversos problemes bioéticos i meges que comporta l'us d'òrguens humans per a transplants;[7]
  • millorar l'autonomia del pacient (per eixemple, una extremitat artificial);
  • millorar la capacitat del pacient per a interactuar socialment (per eixemple, implant coclear); o
  • millorar la calitat de vida d'un pacient per mig de la restauració estètica despuix d'una cirugia de càncer o un accident.

La construcció i instalació d'òrguens artificials és un procés inicialment costós i que requerix molta investigació.[8][9] L'us de qualsevol orgue artificial per part dels humans casi sempre està precedit per extensos experiments en animals.[10][11][12] Les proves inicials en humans es llimiten en freqüència a aquells que ya s'enfronten a la mort o que han agotat totes les demés possibilitats de tractament.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Birdane, Leman; Cingi, Cemal; Elçioğlu, Ömür; Muluk, Nuray Bayar(2016-08).«The development of artificial organs and prostheses worldwide and in the Ottoman Empire».Journal of Medical Biography.24(3): 323–327.ISSN 0967-7720.doi:10.1177/0967772014533056.Consultat el 2022-02-04.(en en)
  2. ↑ «The Iron Lung» (en en). Science Museum. Consultat el 2022-02-04.
  3. ↑ Nosé, Yukihiko; Malchesky, Paul S.(1987-12-01).«Future of Artificial Organs; Therapeutic Artificial Organs».MRS Online Proceedings Library.110(1): 723–727.ISSN 1946-4274.doi:10.1557/PROC-110-723.Consultat el 2022-02-04.(en en)
  4. ↑ Vacanti, Charles A.(2006-07).«The history of tissue engineering».Journal of Cellular and Molecular Medicine.10(3): 569–576.ISSN 1582-1838.doi:10.1111/j.1582-4934.2006.tb00421.x.Consultat el 2022-02-04.(en en)
  5. ↑ Sampogna, Gianluca; Guraya, Salman Yousuf; Forgione, Antonello(2015-09-01).«Regenerative medicine: Historical roots and potential strategies in modern medicine».Journal of Microscopy and Ultrastructure.3(3): 101–107.ISSN 2213-879X.doi:10.1016/j.jmau.2015.05.002.Consultat el 2022-02-04.(en en)
  6. ↑ 6,0 6,1 «on-estan-els-llimites Creació d'òrguens artificials: ¿on estan els llímits?», SINC, FECYT. Consultat el 2022-02-04.
  7. ↑ «Òrguens artificials: medicina regenerativa que busca salvar vides». Consultat el 2022-02-13.
  8. ↑ Fountain, Henry (15 de setembre de 2012). «A First: Organs Tailor-Made With Body's Own Cells» (en en). The New York Claves. Consultat el 16 de març de 2016.
  9. ↑ Mussivand, T.; V. Kung, R. T.; McCarthy, P. M.; Poirier, V. L.(Maig de 1997).«Cost Effectiveness of Artificial Organ Technologies Versus Conventional Therapy».ASAIO Journal.43(3): 230–236.doi:10.1097/00002480-199743030-00021.(en en)
  10. ↑ «Why llaure animals used for testing medical products?». FDA.org. Food and Drug Administration (4 de març de 2016). Consultat el 16 de març de 2016.
  11. ↑ (1997).«Laboratory animals for artificial organ evaluation».International Journal of Artificial Organs.20(2): 76–80.doi:10.1177/039139889702000205.(en en)
  12. ↑ «A bioprosthetic ovary created using 3D printed microporous scaffolds restores ovarian function in sterilized mice.». NIH (Maig de 2017). Archivat des de l'original, el 31 de giner de 2018. Consultat el 30 de giner de 2018.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Orgue_artificial&oldid=1140578»