Ingenieria de teixits
La Ingenieria de teixits, també coneguda com a medicina regenerativa, és la branca de la bioingeniería que se servix de la combinació de cèlulas, métodos d'ingenieria de materials, bioquímica i fisicoquímica per a millorar o reemplaçar funcions biològiques. Mentres la majoria de definicions de l'ingenieria de teixits cobrix un ampli ranc d'aplicacions, en la pràctica el terme està íntimament relacionat en les aplicacions de reparar o reemplaçar parcial o totalment teixits (per eixemple, os, cartílec, vàlvula cardíaca, bufa, etc.). A sovint, els teixits implicats requerixen certes propietats mecàniques i estructures per a la seua pròpia funció.
En el fondo inclou també les transfusions, transplants, teràpies gèniques...
Esta ingenieria és una especialitat que aplica els principis de l'ingenieria i les ciències de la vida a la fabricació de substituts biològics que mantinguen, milloren o restauren la funció d'òrguens i teixits en el cos humà. De naturalea eminentment interdisciplinària, l'ingenieria de teixits inclou conceptes de branques tan diverses com la biologia celular, la microfabricación, la robòtica i la ciència dels materials per a dissenyar parts de tongada del cos humà.
El terme ha segut també aplicat als esforços de disseny de funcions bioquímiques usant cèlules junt en sistemes de soport creats artificialment (com per eixemple un pàncrees artificial o fege artificial).
Àrees del coneiximent
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Histologia.
L'ingenieria de teixits usa fonamentalment cèlulas cultivades i/o modificades genèticament en el laboratori com a material d'ingenieria.
Aixina mateix s'utilisen bastides 3D que fungen com a guies i soports per al transport celular i molecular. Estos servixen per a reemplaçar part d'os o d'òrguens danyats que han deixat de desenrollar la seua funció.
Les bastides poden ser fabricats en diferents materials com colágeno, hidrogeles, nano fibres i biopolímers.
El desenroll de les bastides té que complir en les següents característiques:
- Biocompatibilidad
- Inerte al mig
- Degradació paulatina per mig del creiximent celular i tisular
- Porosidad adequada per a la subjecció celular
- Derivats del material no tòxics
En este sentit els nanotubos de carbono són ferms candidats per a convertir-se en "bastides" per a òrguens ya que són biocompatibles, resistents a la biodegradación i poden ser funcionals en biomoléculas.
Campos d'acció
[editar | editar còdic]En la majoria de casos, la creació de teixits i estructures biològiques in vitro requerix un considerable coneiximent de la cèlula per a garantisar la seua supervivència, creiximent i incentivar la seua funcionalitat. En general, els requeriments bàsics de les cèlules deuen ser mantinguts durant el seu cultiu inclouen oxigen, pH, humitat, temperatura, nutrients i el manteniment de la Pressió osmótica. El procés de cultiu celular presenta problemes adicionals en el manteniment de les condicions òptimes.
Un atre camp de l'ingenieria de teixits és l'introducció als propis factors o l'estimulació requerida per a induir les funcions vitals. En molts casos, el manteniment del cultiu celular no és suficient. Factors de creiximent, hormonas, metabòlits específics o nutrients, estímuls químics i físics són en ocasions necessaris. Per eixemple, certes cèlules responen a canvis en l'oxigen com a part del seu desenroll normal, com puga ser els Condròcits, el qual deu adaptar-se a condicions de baixa concentració d'O2 o hipoxia durant els desenrolls esquelètics. Uns atres, com les cèlules Endoteliales, respon a una tensió tallant des del decorregut que fluïx, el qual es troba en els gots sanguíneus. Una direcció prometedora és l'ingenieria de teixits in situ (intraoperatoria). Segons este enfocament, les construccions de teixits poden ser creades i implantades en el mateix procediment quirúrgic. La sembradura de bastida es realisa intraoperatoriamente en cèlules aïllades durant l'operació. En este enfocament, les cèlules no necessiten ser cultivades in vitro.[1][2]
Biorreactores
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Biorreactor.
En molts casos, biorreactorés són amprats per a mantindre unes condicions de cultiu celular específiques. Els dispositius són molt diversos, en múltiples dissenys ad hoc per a aplicacions específiques. L'us de biorreactores permet el control precís i continu de les condicions de cultiu celular i permeten també introduir diferents estímuls al cultiu de teixits.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ingeniería de tejidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.