Orgue en un chip
.jpg){kind=avatar}
.jpg)
Un orgue en un chip (OoC per les seues sigles en anglés) és un sistema de cultiu celular que simula el microambiente i els aspectes funcionals clau d'òrguens vius en una escala microscòpica, usant principis de biomimetismo, microingeniería i tecnologies de microfluidos. Esta plataforma està dissenyada principalment per a la manufactura i prova de nous medicaments com a part del descobriment de fàrmacs,[1] encara que un atre propòsit és aportar un substitut més ràpit i menys costós per a l'experimentació en animals, útil per a estudis de toxicologia i ensajos clínics.[2]
En abril del 2017, el Centre de Seguritat d'Aliments i Nutrició Aplicada (CFSAN per les seues sigles en anglés), en els Estats Units, va anunciar que realisaria investigacions per a determinar si un renyó en un chip podia modelar en precisió les reaccions humanes a aliments.[3] En octubre del 2017, l'Administració d'Aliments i Medicaments va anunciar que realisaria investigacions per a incorporar la tecnologia d'òrguens en un chip al procés d'aprovació de drogues en els Estats Units.[4]
Comparació en atres cultius
[editar | editar còdic]Els òrguens en un chip són distints als cultius celulars bidimensionales, perque estos últims no simulen el microambiente de les cèlules dins d'un organisme, i tendixen a perdre la seua funció diferenciada. També són distints als cultius celulars tridimensionals a pur de geles de matriu extracelular, perque estos no poden simular els interfaços entre teixits distints, els gradient químics ni l'activitat mecànica que està present en tots els òrguens.[5]
Tecnologia
[editar | editar còdic]S'usen rets de canals microfluídicos per a mimetizar l'estructura de l'orgue, com els nefrones dels renyons. Generalment, les superfícies dels canals es tracten en materials que simulen a la matriu extracelular, la qual cosa requerix de tecnologia d'ingenieria de teixits, pero permet que les cèlules s'adherixquen, escampen i proliferen d'un modo realiste. Posteriorment, s'aplica el fluix d'un decorregut que puga generar forces mecàniques que recapitulen les forces experimentades per les cèlules en un ambient humà.[6] El disseny d'este fluix fa us de la microfluidica, la qual cosa permet la regulació exacta del decorregut per a reduir la turbulència i crear una corrent laminar. En açò, es permet l'aparició de gradient químics que influencien la migració i diferenciació celulars, aixina com les interaccions entre cèlules.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal of Controlled Release.190
- 82–93.doi:10.1016/j.jconrel.2014.05.004.
- ↑ Science.328(5986)
- 1662–1668.doi:10.1126/science.1188302.
- ↑ «‘Organs-on-Chips’ Technology: FDA Testing Groundbreaking Science» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2018. Consultat el 3 de maig de 2018.
- ↑ «The FDA Recruits British Organs-on-Chips to Speed Up Drug Development» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2018. Consultat el 3 de maig de 2018.
- ↑ Trends in Cell Biology.21(12)
- 745–754.doi:10.1016/j.tcb.2011.09.005.Consultat el 3 de maig de 2018.
- ↑ Current Opinion in Biotechnology.45
- 34–42.doi:10.1016/j.copbio.2016.11.019.Consultat el 3 de maig de 2018.
- ↑ Drug Discovery Today.22(2)
- 397–403.doi:10.1016/j.drudis.2016.11.009.Consultat el 3 de maig de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Órgano en un chip» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.