Cèlula mare
Les cèlules mare o cèlules troncals són cèlula que es troben en tots els organismes pluricelulares[1] i que tenen la capacitat de dividir-se (a través de la mitosis) i diferenciar-se en diversos tipos de cèlules especialisades, ademés d'autorrenovarse per a produir més cèlules mare.[2] En els mamífers, existixen diversos tipos de cèlules mare que es poden classificar tenint en conte la seua potència celular,[3] és dir, el número de diferents tipos celulars en els que pot diferenciar-se.[4] En els organismes adults, les cèlules mare i les cèlules progenitores actuen en la regeneració o reparació dels teixits de l'organisme.[5]
Generalitats
[editar | editar còdic]Les cèlules mare —en anglés stem cells (a on stem significa tronc, traduint-se a sovint com a «cèlules troncals»)— tenen la capacitat de dividir-se asimétricamente donant lloc a dos cèlules filles, una de les quals té les mateixes propietats que la cèlula mare original (autorrenovación) i l'atra adquirix la capacitat de poder diferenciar-se si les condicions ambientals són adequades.[6]
La majoria dels teixits d'un organisme adult, posseïxen una població resident de cèlules mare adultes que permeten la seua renovació periòdica o la seua regeneració quan es produïx algun dany tisular.[7] Algunes cèlules mare adultes són capaces de diferenciar-se en més d'un tipo celular com les cèlules mare mesenquimales i les cèlules mare hematopoyéticas, mentres que unes atres són precursores directes de les cèlules del teixit en el que es troben, com per eixemple les cèlules mare de la pell, múscul intestí o les cèlules mare gonadales (cèlules mare germinals).[8]
Les cèlules mare embrionàries són aquelles que formen part de la massa celular interna d'un embrió de 4-5 dies d'edat. Estes són pluripotentes lo que significa que poden donar orige a les tres capes germinals: ectodermo, mesodermo i endodermo. Una característica fonamental de les cèlules mare embrionàries és que poden mantindre's (en l'embrió o en determinades condicions de cultiu) de forma indefinida, formant en dividir-se una cèlula idèntica a elles mateixes, i mantenint una població estable de cèlules mare. Existixen tècniques experimentals a on es poden obtindre cèlules mare embrionàries sense que açò implique la destrucció de l'embrió.[3]
Tipos de cèlules mare
[editar | editar còdic]Tenint en conte el seu potència,[3] les cèlules mare poden classificar-se en sis tipos:[4]
Les cèlules mare totipotentes
[editar | editar còdic]Poden créixer i formar un organisme complet, tant els components embrionaris (com per eixemple, les tres capes embrionàries, el linaje germinal i els teixits que donaran lloc al sac vitelino), com els extraembrionarios (com la placenta). És dir, poden formar tots els tipos celulars.[9][10] La cèlula mare totipotente per excelència és el zigot, format quan un òvul és fecundado per un espermatozoide.
Les cèlules mare pluripotentes
[editar | editar còdic]No poden formar un organisme complet, pero sí qualsevol atre tipo de cèlula corresponent als tres linajes embrionaris (endodermo, ectodermo i mesodermo). Poden, per lo tant, formar linajes celulars. Es troben en distintes etapes del desenroll embrionari. Les cèlules mare pluripotentes més estudiades són les cèlules mare embrionàries (en anglés embryonic stem cells o ES cells) que es poden aïllar de la massa celular interna del blastocisto.[11] El blastocisto està format per una capa externa denominada trofoblasto, formada per unes 70 cèlules, i una massa celular interna constituïda per unes 30 cèlules que són les cèlules mare embrionàries que tenen la capacitat de diferenciar-se en tots els tipos celulars que apareixen en l'organisme adult, donant lloc als teixits i òrguens. En l'actualitat s'utilisen com a model per a estudiar el desenroll embrionari i per a entendre quins són els mecanismes i les senyals que permeten a una cèlula pluripotente aplegar a formar qualsevol cèlula plenament diferenciada de l'organisme.[12]
Les cèlules embrionàries multipotentes
[editar | editar còdic]Són cèlules mare embrionàries pluripotentes que es deriven dels esbossos gonadales de l'embrió. Estos esbossos gonadales es troben en una zona específica de l'embrió denominada cresta gonadal, que donarà lloc a les gònades, ovari o testícul, i als òvuls i espermatozoides respectivament. Tenen una capacitat de diferenciació similar a les de les cèlules mare embrionàries, pero el seu aïllament resulta més difícil.[13]
Cèlules mare pluripotentes induïdes (iPS)
[editar | editar còdic]Hui en dia es poden manipular cèlules humanes d'adult i generar cèlules en pluripotencialidad induïda (iPS), s'ha vist que posseïxen el mateix potencial de creiximent i diferenciació de les cèlules mare embrionàries.
Shinya Yamanaka va desenrollar una tècnica de manipulació de cèlules humanes d'adult i generar cèlules en pluripotencialidad induïda (iPS). Entre les ventages tècniques de les iPS se senyala que no induïxen rebuig immunològic, lo que obri la possibilitat de crear fàrmacs específics per a un pacient determinat; no requerix l'utilisació d'òvuls humans, la tècnica és molt fàcil de realisar-se i el seu cost és reduït.[14][15]
Les cèlules mare multipotentes
[editar | editar còdic]Són aquelles que solament poden generar cèlules de la seua mateixa capa o linaje d'orige embrionari (per eixemple: una cèlula mare mesenquimal de mèdula òssea, en tindre naturalea mesodèrmica, donarà orige a cèlules d'eixa capa com miocitos, adipocits o osteòcits, entre atres). Un atre eixemple són les cèlules mare hematopoyéticas, cèlules mare de la sanc que pot diferenciar-se en els múltiples tipos celulars de la sanc.[3]
Les cèlules mare unipotentes
[editar | editar còdic]També cridades cèlules progenitores són cèlules mare que té la capacitat de diferenciar-se en solament un tipo de cèlules.[16] Per eixemple les cèlules mare musculars, també denominades cèlules satèlit solament poden diferenciar-se en cèlules musculars.
Ademés de per el criteri de potència, les cèlules mare també poden classificar-se sobre si es troben en l'embrió o en teixits adults.
Les cèlules mare adultes es troben en teixits i òrguens adults i posseïxen la capacitat de diferenciar-se per a donar lloc a cèlules adultes del teixit en el que es troben. En humans, es coneixen fins ara al voltant de 20 tipos distints de cèlules mare adultes, que són les encarregades de regenerar els teixits en continu desgast com la pell, l'intestí, el miocardi o ben teixits que han sofrit un dany (com per eixemple el fege o l'estòmec ).[2]
En esta classificació s'inclouen cèlules mare unipotentes, com les cèlules mare hematopoyéticas de la mèdula òssea (encarregades de la formació de la sanc). En la mateixa mèdula òssea, encara que també en sanc del cordonera umbilical, en sanc perifèrica i en la grassa corporal s'ha trobat un atre tipo de cèlules mare adultes, denominades mesenquimales que pot diferenciar-se en numerosos tipos de cèlules dels tres derivats embrionaris (musculars, vasculars, nervioses, hematopoyéticas, òssees, etc.).
Les cèlules mare oligopotentes
[editar | editar còdic]Estes solament poden diferenciar-se en pocs tipos de cèlules, com les cèlules mare linfoides o mieloides.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sablowski R.'Trends Cell Biol'.14 (11)
- ↑ 2,0 2,1 (2014) Developmental biology, 10ª edició, Sunderland, Mass.: Sinauer. ISBN 978-0878939787.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (2007) «The Potential of Stem Cells: An Inventory», Nikolaus Knoepffler, Dagmar Schipanski, Stefan Lorenz Sorgner (ed.). Human biotechnology as Social Challenge, Ashgate Publishing, Ltd, p. 28. ISBN 978-0-7546-5755-2.
- ↑ 4,0 4,1 Knowles, Lori P.
- ↑ ««Stem Cell Basics en el NIH.»» (en en). NIH gov. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2012. Consultat el 8 de decembre de 2012.
- ↑ Inaba M, Yamashita YM'Cell Stem Cell'.11 (4)
- ↑ Dor I, Melton DA3 (9)
- ↑ Tuch BE(2006).Australian Family Physician.35(9)
- 719–21.
- ↑ Mitalipov S, Wolf D'Adv Biochem Eng Biotechnol'.114
- ↑ Hanna JH, Saha K, Jaenisch R'Cell'.12;143 (4)
- ↑ (2005).J Biosci Bioeng.100(1)
- 12–27.doi:10.1263/jbb.100.12.
- ↑ Shenghui, H.E., Nakada, D., & Morrison, S.J.Annual Review of Cell and Developmental.25
- ↑ 'Int J Dev Biol.'.42 (7)
- ↑ Caulfield, T. & Rachul, C.
- ↑ «Science Spin: iPS Cell Research in the News»'Clinical Pharmacology & Therapeutics'.89doi:10.1038/clpt.2010.309.
- ↑ «A family business: stem cell progeny join the niche to regulate homeostasis.» Hsu YC, Fuchs E. Nat Rev Mol Cell Biol. 2012 Jan 23;13(2):103-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Célula madre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.