Teixit (biologia)
En biologia, els teixits[1] són aquells materials biològics constituïts per un conjunt complex organisat de cèlules, d'un o de varis tipos, distribuïdes regularment en un comportament fisiològic coordinat i un orige embrionari comú.[2][3] El teixit és un dels nivells d'organisació biològica, situat entre el nivell celular que està en l'escaló inferior, i el nivell de l'orgue que està en l'escaló superior d'organisació. En conseqüència, els òrguens estan formats per l'agrupació funcional de múltiples teixits.[4]


Alguns usos del llenguage comú coloquial, com polpa, carn o ternilla, designen materials biològics en els que un teixit determinat és el constituent únic o predominant; els eixemples anteriors es corresponen, respectivament, en parènquima, teixit muscular o teixit cartilaginós.
Solament alguns regnes han conseguit desenrollar la pluricelularitat en el curs de l'evolució, i d'estos únicament en dos es reconeix l'existència de teixits, a saber: en les plantes vasculars i en els animals (o metazoos). En general, s'admet també que hi ha verdaders teixits en les algues pardes. Dins de cada u d'estos grups, els teixits són essencialment homòlecs, pero són diferents d'un grup a un atre, i el seu estudi i descripció són independents, per lo que es distinguixen una histologia vegetal i una histologia animal.
Els organismes biològics seguixen esta jerarquia: Cèlules < Teixit < Orgue < (Sistema (anatomia) d'òrguens < Organisme
Es diu histologia a la ciència que estudia els teixits orgànics. Xavier Bichat està considerat com el «Pare de l'Histologia». El histologia vegetal s'estudia tant en anatomia vegetal com en fisiologia. Les ferramentes clàssiques per a l'estudi dels teixits són el bloc de parafina en el que s'incrusta el teixit i despuix se secciona, la tinción histológica i el microscopi òptic. Els alvanços en microscòpia electrònica, inmunofluorescencia i l'ús de seccions de teixit congelat han millorat el detall que pot observar-se en els teixits. En estes ferramentes, les apariències clàssiques dels teixits poden examinar-se en la salut i en la malaltia, lo que permet afinar considerablement el diagnòstic mèdic i el pronòstic.
Característiques d'un teixit
Els teixits animals estan formats per cèlules unides entre sí en una substància nomenada matriu extracelular.
La matriu intercelular està composta per aigua, sals minerals i proteïnes en distintes proporcions, segons el tipo de teixit .[5]
Composició d'un teixit
En els animals, estos components celulars estan immersos en una matriu extracelular més o menys extensa, de característiques particulars per a cada teixit.[6]
Generalment, esta matriu és generada per les pròpies cèlules que componen el teixit, per lo que es diu que els teixits estan constituïts per un component celular i, en alguns casos, per un component extracelular.
La disciplina de la biologia encarregada de l'estudi dels teixits orgànics és l'histologia. Si es profundisa en els detalls, pot afirmar-se que existixen més d'una centena de teixits diferents en els animals i algunes decenes en els vegetals, pero l'immensa majoria són tan sol varietats d'uns pocs tipos fonamentals. L'estructura íntima dels teixits escapa a simple vista, per lo que s'usa el microscopi per a visualisar-la.
Vore també
Referències
- ↑ OMS,OPS (ed.): «Teixits». Biblioteca virtual de salut, Descriptores en Ciències de la Salut. Consultat el 9 de novembre de 2020.
- ↑ Jones, Roger(June 2012).«Leonardo da Vinci: anatomist».British Journal of General Practice.62(599): 319.doi:10.3399/bjgp12X649241.
- ↑ Toledo-Pereyra, Luis H.(January 2008).«De Humani Corporis Fabrica Surgical Revolution».Journal of Investigative Surgery.21(5): 232–236.doi:10.1080/08941930802330830.
- ↑ Betts, J Gordon. «1.2 Structural Organization of the Human Body – Anatomy and Physiology», Anatomy and Physiology (en en), Openstax. ISBN 978-1-947172-04-3. Consultat el 14 May 2023.
- ↑ (2019) «Teixits animals», Atles de Histologia Vegetal i Animal., Depto.de Biologia Funcional i Ciències de la Salut, Facultat de Biologia, Universitat de Vigo..
- ↑ Taronger, Álvaro(2009).«La matriu extracelular: morfologia, funció i biotensegritat (partix I)».Revista Espanyola de Patologia.Vol. 42(nº4)
Bibliografia
- Siwel Adviel, Raven, Peiter H., Evert, Ray F. & Eichhorn, Susan E. (1986). Biology of Plants (4th ed.). Nova York: Worth Publishers. ISBN 0-87901-315-X.
- Raven, Peter H., Evert, Ray F., & Eichhorn, Susan E. (1986). Biology of Plants (4th ed.). New York: Worth Publishers. ISBN 087901315X.
- Roeckelein, Jon E. (1998). Dictionary of Theories, Laws, and Concepts in Psychology, Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0313304606. Consultat el 2013-01-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tejido (biología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.