Anatomia vegetal
La anatomia vegetal és l'estudi dels teixits i l'estructura celular dels òrguens de les plantas, la "estructura interna" de les plantes.[1][2] El terme anatomia, com aplicat a les plantes, generalment tracta en estructures que són observades per un microscopi òptic en bo amplificament o en els microscopis electrònics de transmissió o d'agranada, els caràcters presos baix els dos últims moltes voltes referits com "caràcters ultraestructurales" i "caràcters micromorfológicos" respectivament; s'exclouen els caràcters celulars dels òrguens reproductius, que s'ubiquen en els camps de l'embriologia de les plantes i la palinología.[1][2]
Esta definició d'anatomia diferix de l'utilisada en zoologia, en la que el terme anatomia referix a l'estudi dels òrguens interns, mentres que és l'histologia la que s'ocupa de l'estudi de cèlulas i teixits dels animales.[1] L'anatomia està fortament correlacionada en la fisiologia de les plantes -l'estudi dels processos metabòlics de les plantes-.[1]
L'anatomia com a camp s'ocupa dels caràcters vegetatius, s'inclouen per eixemple, l'estructura de la cèlula vegetal, els meristemas i la diferenciació en tipos celulars i teixits fins a la madurea de la cèlula (p.ej. colénquima, esclerénquima, fas vasculars -xilema i floema-, la dermis -epidermis, peridermis, tricomas, estomes, estructures secretoras-, bandes de Caspari, els primordios foliares i primordios de l'ull, etc.), la seua disposició en l'estela, els canvis durant el creiximent secundari, la disposició de les cèlules en la làmina foliar, entre uns atres.[1] Dels demés caràcters que requerixen normalment tècniques microscòpiques, els caràcters dels esporangis i el desenroll del polen, de l'òvul, i la formació de la llavor s'estudien en el camp de l'embriologia vegetal;[3] les espores i els grans de polen s'estudien en el camp de la palinología.[4]
Els caràcters anatòmics són un dels "camps d'evidència taxonómica" utilisats en anàlisis filogenético (uns atres són morfologia, embriologia, cromosomes, palinología, metabòlits secundaris, proteïnes).[2]
En comparació als morfològics, els caràcters anatòmics requerixen d'una habilitat tècnica i prendre'ls consumix molt temps.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Simpson (2005). «10: Plant Anatomy and Physiology», Plant Systematics, Elsevier Academic Press. ISBN 978-0-12-644460-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Judd, Walter S.; Campbell, {{{nom2}}}; Kellogg, {{{nom3}}}; Stevens, {{{nom4}}} (2007). «4: Structural and Biochemical Characters», Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 3ª edició, Sinauer Associates. ISBN 978-0-87893-407-2.
- ↑ MG Simpson. 2005. Plant Embryology. En: Plant Systematics. Elsevier Academic Press. Capítul 11.
- ↑ Simpson (2005). «12: Palynology», Plant Systematics, Elsevier Academic Press. ISBN 978-0-12-644460-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anatomía vegetal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.