Sals minerals
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Les sals minerals són composts inorgànics fonamentalment iònics. Les sales, en general, són combinacions de cationes i aniones, excloent els composts del ion hidronio (H3O+), que es classifiquen com àcits.[1] En este context, el calificatiu «mineral» és sinònim de «inorgànic», puix existixen sales que els seus cationes i aniones són total o parcialment d'orige orgànic.[1]
Les sales minerals tenen funció estructural i funcions de regulació del pH, de la pressió osmótica i de reaccions bioquímiques, en les que intervenen ions específics. Participen en reaccions químiques a nivells electrolítics.
Les sales minerals no són un grup reconegut en el llibre NOMENCLATURE OF INORGANIC CHEMISTRY IUPAC Recommendations 2005.[2]
En els sers vius
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1990) «I-8», Nomenclature of Inorganic Chemistry. Recommendations 1990, 1ª edició (en anglés), Oxford: Blackwell Scientific Publications, pp. 118 i 121. ISBN 0-632-02494-1.
- ↑ «NOMENCLATURE OF INORGANIC CHEMISTRY IUPAC Recommendations 2005».
Els processos vitals requerixen la presència de certes sales baix la forma de ions com els clorur, els carbonat i els sulfat.
Les sales es poden trobar en els sers vius de tres formes:
Precipitades
[editar | editar còdic]Constituïxen:
- Silicat: closques d'alguns (diatomeas), espículas d'algunes esponges i estructura de sostingues en alguns vegetals (gramíneas).
- Carbonat càlcic: closques d'alguns protozous marins, esquelets externs de corals, moluscs i artròpodes, aixina com estructures dures.
- Fosfat de calcio: esquelet de vertebrats.
En forma precipitada, les sales minerals formen estructures dures, que proporcionen estructura o protecció en ser que les posseïx. També actuen en funció reguladora.
Ionisades
[editar | editar còdic]Les sales dissoltes en aigua manifesten càrregues positives o negatives. Els cationes més abundants en la composició dels sers vius són el sodi (Na+), el potassi (K+), el calcio (Ca2+), el magnesi (Mg2+), l'amoni (NH4+). Els aniones més representatius en la composició dels sers vius són el clorur (Cl−), el fosfat (PO43−), el carbonat (CO32−) i el bicarbonat (HCO3−). Les sales dissoltes en aigua poden realisar funcions tals com:
mantindre el grau de salinitat;
controlar la contracció muscular; produir gradient electroquímics; estabilisar dispersió coloidales; intervenen en l'equilibri osmótico.
Associades a molècules
[editar | editar còdic]Dins d'este grup es troben les fosfoproteínas i els fosfolípits.
Els ions de les sales poden associar-se a molècules, realisant funcions que tant el ion com la molècula no realisarien per separat. Alguns eixemples són el cas de l'hemoglobina, els citocromos i la clorofila.
De tal manera que les sales minerals estan associades a les molècules orgàniques i suborgánicas.
Funció de les sales minerals
[editar | editar còdic]Les funcions de les sales minerals són les següents:
- formar part de l'estructura òssea (aportant calcio, fòsfor, magnesi i flúor);
- regular el balanç de l'aigua dins i fòra de les cèlules (electrolitos), procés també conegut com òsmosis;
- intervenen en l'excitabilidad nerviosa i en l'activitat muscular (calcio, magnesi);
- permetre l'entrada de substàncies a les cèlules (la glucosa necessita del sodi per a poder ser aprofitada com a font d'energia a nivell celular);
- colaborar en els processos metabòlics (el crom és necessari per al funcionament de l'insulina, el seleni participa com un antioxidant);
- Intervindre en el bon funcionament del sistema immunològic (zinc, seleni, coure).
- També formen part de molècules de gran tamany com l'hemoglobina de la sanc i la clorofila en els vegetals.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sales minerales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.