Catión
Un catión és un ion en càrrega elèctrica positiva, és dir, que ha perdut electrons.[1] Els cationes es descriuen en un estat d'oxidació positiu. En térmens químics, és quan un àtom neutre pert un o més electrons de la seua dotació original, este fenomen es coneix com ionisació. Ion: En química, es definix al ion (del grec ió (ιών), participi present de "ienai" ("ιεναι") "anar", d'ahí "el que va") com una espècie química, ya siga un àtom o una molècula, carregada eléctricamente. Les sals típicament estan formades per cationes i aniones (encara que el enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalente). També els cationes estan presents en l'organisme en elements coneguts com, el sodi (Na) i el potassi (K) en forma de sals ionizades. Eixemple: El catión K+ és un K que va perdre un electró per a quedar isoelectrónico en el argón. El Mg2+ és un Mg que va perdre 2 electrons per a quedar isoelectrónico en el neó.
Cationes freqüents
[editar | editar còdic]| Nom IUPAC | Fòrmula | Nom tradicional | |
|---|---|---|---|
| Cationes simples | |||
| Catión alumini | A el3+ | Catión alumini | |
| Catión bari | Ba2+ | Catión bari | |
| Catión berili | Be2+ | Catión berili | |
| Catión cesi | Cs+ | Catión cesi | |
| Catión calcio | Ca2+ | Catión calcio | |
| Catión cromo (II) | Cr2+ | Catión hipocromoso | |
| Catión cromo (III) | Cr3+ | Catión cromoso | |
| Catión cromo (VI) | Cr6+ | Catión cròmic | |
| Catión cobalt (II) | Co2+ | Catión cobaltoso | |
| Catión cobalt (III) | Co3+ | Catión cobáltico | |
| Catión cobre (I) | Cu+ | Catión cuproso | |
| Catión cobre (II) | Cu2+ | Catión cúprico | |
| Catión gali | Ga3+ | Catión gali | |
| Catión heli | He2+ | (partícula α) | |
| Catión hidrogen | H+ | Catión hidrogen (Protón) | |
| Catión ferro (II) | Fe2+ | Catión ferroso | |
| Catión ferro (III) | Fe3+ | Catión fèrric | |
| Catión plom (II) | Pb2+ | Catión plumboso | |
| Catión plome (IV) | Pb4+ | Catión plúmbico | |
| Catión liti | Li+ | Catión liti | |
| Catión magnesi | Mg2+ | Catión magnesi | |
| Catión manganeso (II) | Mn2+ | Catión hipomanganoso | |
| Catión manganeso (III) | Mn3+ | Catión manganoso | |
| Catión manganeso (IV) | Mn4+ | Catión mangánico | |
| Catión manganeso (VII) | Mn7+ | Catión permangánico | |
| Catión mercuri (II) | Hg2+ | Catión mercúrico | |
| Catión níquel (II) | Ni2+ | Catión niqueloso | |
| Catión níquel (III) | Ni3+ | Catión niquélico | |
| Catión potassi | K+ | Catión potassi | |
| Catión argent | Ag+ | Catión argéntico | |
| Catión sodi | Na+ | Catión sòdic | |
| Catión estronci | Sr2+ | Catión estronci | |
| Catión estany (II) | Sn2+ | Catión estannoso | |
| Catión estany (IV) | Sn4+ | Catión estánnico | |
| Catión zinc | Zn2+ | Catión zinc | |
| Cationes poliatómicos | |||
| Catión amoni | NH4+ | ||
| Catión hidronio | H3O+ | ||
| Catión nitronio | NO2+ | ||
| Catión mercuri (I) | Hg22+ | Catión mercurioso | |
Des de la publicació en 2005 d'el "Llibre Rojo" de la IUPAC de recomanacions per a la nomenclatura i formulació inorgàniques, la nomenclatura tradicional o antiga en les terminacions "-orso" i "-ico" és desaconsellada llevat per a els oxoácidos. Estos cationes poden ser identificats per mig de distintes reaccions en mijos tant àcit com a bàsics, depenent de les propietats dels mateixos.
Cationes en processos biològics
[editar | editar còdic]Els cationes juguen molts papers en els processos biològics. Els gradient de concentració de diversos cationes (Na+, K+, etc.) a través de les membranes celars mantenen diferents potencials electroquímics que són amprats per a transportar diferents molècules orgàniques a l'interior de les cèles per difusió facilitada.[2] També promouen la contracció muscular, la transmissió d'impulsos nerviosos, etc. Ademés, els cationes metàlics estan presents en els llocs actius de moltes enzimas formant part de funcions catalítiques, etc.
Cationes en medicina
[editar | editar còdic]En medicina s'ampren complexos de cationes paramagnéticos com el Gd3+ com a agents de contrast en RMI (resonància magnètica d'imàgens) de teixits blans.[3] També s'ampra el cisplatino com a medicament contra el càncer per la seua coordinació al DNA impedint la seua replicació i, per tant, impedint el creiximent de cèles tumorals que són les de major taxa de creiximent.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tornell, Andrés Pérez (1988). google. es/books? id=XpymZJPuwlgC&pg=PA16&dq=cati%C3%B3n+es+un+ion&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjnxtXS4c_jAhURAWMBHYxOD6YQ6AEINjAD#v=onepage&q=cati%C3%B3n%20es%20un%20ion&f=false Química general. Apunts de formulació química (en és), EDITUM. ISBN 9788476841211.
- ↑ David L. Nelson i Michael M. Coix, "Lehninger. Principis de bioquímica" Editorial Omega. Quinta edició.
- ↑ (1998).Radiology.208(2)
- 353–7.
- ↑ Stephen TrzaskaC&EN News.83(25)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.