Anar al contingut

Element químic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Element químic

Un element, en química, és un tipo de matèria formada per àtoms de la mateixa categoria.[1] Els àtoms que ho constituïxen posseïxen un número determinat de protones en el seu núcleu,[2] fent-ho pertànyer a una categoria única classificada per la seua número atómico, aun cuando este puga desplegar distintes masses atòmiques.

Un àtom és aquella substància que no pot ser descomposta per mig d'una reacció química, en atres més simples. Poden existir dos àtoms d'un mateix element en característiques distintes i, en el cas de que estos posseïxquen número másico distint, pertanyen al mateix element, pero en lo que es coneix com un dels seus isòtops. També és important diferenciar entre els «elements químics» d'una substància simple. Els elements es troben en la taula periòdica dels elements.

Taula periòdica dels elements químics.

l'ozon (O3) i el dioxígeno (O2) són dos substàncies simples, cada una d'elles en propietats diferents. I l'element químic que forma estes dos substàncies simples és l'oxigen (O).

Alguns elements s'han trobat en la naturalea i atres obtinguts de manera artificial, formant part de substàncies simples o de composts químics. Uns atres han segut creats artificialment en els acceleradors de partícules o en reactors atòmics. Estos últims solen ser inestables i solament existixen durant milèsimes de segon. A lo llarc de l'història de l'univers s'han anat generant la varietat d'elements químics a partir de nucleosíntesis en varis processos, fonamentalment deguts a estreles.

Els noms dels elements químics són noms comuns i com a tals deuen escriure's sense mayúscula inicial, llevat que una atra regla ortogràfica ho imponga.

Elements de la taula periòdica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Taula periòdica dels elements.


Els elements químics es troben classificats en la taula periòdica dels elements. A continuació es detallen els elements coneguts, ordenats pel seu número atómico.

Número atómico Nom Símbol Periodo,
Grup
Pes atòmic
(uma)
Densitat
(g/cm³)
a 20°C
Punt de fusió
 (°C)
Punt d'ebullició
 (°C)
Any del seu
descobriment
Persona que ho va descobrir
1 Hidrogen H 1, 1 1.00784(7)[3][4][5] 0.084 g/l -259.1 -252.69 1766 T. Von Hohenheim (Paracelso)
2 Heli He 1, 18 4.002602(2)[3][5] 0.17 g/l -272.2 -268.9 1895 Ramsay i Cleve
3 Liti Li 2, 1 6.941(2)[3][4][5][6] 0.53 180.5 1317 1817 Arfwedson
4 Berili Be 2, 2 9.012182(3) 1.85 1278 2970 1797 Vauquelin
5 Bor B 2, 13 10.811(7)[3][4][5] 2.46 2300 2550 1808 Davy i Gai-Lussac
6 Carbono C 2, 14 12.0107(8)[3][5] 3.51 3550 4827 Prehistòria Desconegut
7 Nitrogen N 2, 15 14.0067(2)[3][5] 1.17 g/l -209.9 -195.8 1772 Rutherford
8 Oxigen O 2, 16 15.9994(3)[3][5] 1.33 g/l -218.4 -182.9 1774 Priestly i Scheele
9 Flúor F 2, 17 18.9984032(5) 1.58 g/l -219.6 -188.1 1886 Moissan
10 Neó Ne 2, 18 20.1797(6)[3][4] 0.84 g/l -248.7 -246.1 1898 Ramsay i Travers
11 Sodi Na 3, 1 22.98976928(2) 0.97 97.8 892 1807 Davy
12 Magnesi Mg 3, 2 24.3050(6) 1.74 648.8 1107 1755 Black
13 Alumini A el 3, 13 26.9815386(8) 2.70 660.5 2467 1825 Oersted
14 Silici Si 3, 14 28.0855(3)[5] 2.33 1410 2355 1824 Berzelius
15 Fòsfor P 3, 15 30.973762(2) 1.82 44 (P4) 280 (P4) 1669 Brand
16 Sofre S 3, 16 32.065(5)[3][5] 2.06 113 444.7 Prehistòria Desconegut
17 Clor Cl 3, 17 35.453(2)[3][4][5] 2.95 g/l -34.6 -101 1774 Scheele
18 Argón Ar 3, 18 39.948(1)[3][5] 1.66 g/l -189.4 -185.9 1894 Ramsay i Rayleigh
19 Potassi K 4, 1 39.0983(1) 0.86 63.7 774 1807 Davy
20 Calcio Ca 4, 2 40.078(4)[3] 1.54 839 1487 1808 Davy
21 Escandio Sc 4, 3 44.955912(6) 2.99 1539 2832 1879 Nilson
22 Titani Tu 4, 4 47.867(1) 4.51 1660 3260 1791 Gregor i Klaproth
23 Vanadi V 4, 5 50.9415(1) 6.09 1890 3380 1801 del Riu
24 Cromo Cr 4, 6 51.9961(6) 7.14 1857 2482 1797 Vauquelin
25 Manganeso Mn 4, 7 54.938045(5) 7.44 1244 2097 1774 Gahn
26 Ferro Fe 4, 8 55.845(2) 7.87 1535 2750 Prehistòria Desconegut
27 Cobalt Co 4, 9 58.933200(9) 8.89 1495 2870 1735 Brandt
28 Níquel Ni 4, 10 58.6934(2) 8.91 1453 2732 1751 Cronstedt
29 Coure Cu 4, 11 63.546(3)[5] 8.92 1083.5 2595 Prehistòria Desconegut
30 Zinc Zn 4, 12 65.409(4) 7.14 419.6 907 Prehistòria Desconegut
31 Gali Ga 4, 13 69.723(1) 5.91 29.8 2403 1875 Lecoq de Boisbaudran
32 Germani Ge 4, 14 72.64(1) 5.32 937.4 2830 1886 Winkler
33 Arsènic As 4, 15 74.92160(2) 5.72 613 613
(sublimació)
1250 Albertus Magnus
34 Seleni Es 4, 16 78.96(3)[5] 4.82 217 685 1817 Berzelius
35 Bromo Br 4, 17 79.904(1) 3.14 -7.3 58.8 1826 Balard
36 Kriptón Kr 4, 18 83.798(2)[3][4] 3.48 g/l -156.6 -152.3 1898 Ramsay i Travers
37 Rubidi Rb 5, 1 85.4678(3)[3] 1.53 39 688 1861 Bunsen i Kirchhoff
38 Estronci Sr 5, 2 87.62(1)[3][5] 2.63 769 1384 1790 Crawford
39 Itri I 5, 3 88.90585(2) 4.47 1523 3337 1794 Gadolin
40 Zirconio Zr 5, 4 91.224(2)[3] 6.51 1852 4377 1789 Klaproth
41 Niobi Nb 5, 5 92.906 38(2) 8.58 2468 4927 1801 Hatchett
42 Molibdeno Mo 5, 6 95.94(2)[3] 10.28 2617 5560 1778 Scheele
43 Tecnecio Tc 5, 7 [98.9063][7] 11.49 2172 5030 1937 Perrier i Segrè
44 Ruteni Ru 5, 8 101.07(2)[3] 12.45 2310 3900 1844 Klaus
45 Rodio Rh 5, 9 102.90550(2) 12.41 1966 3727 1803 Wollaston
46 Paladi Pd 5, 10 106.42(1)[3] 12.02 1552 3140 1803 Wollaston
47 Argent Ag 5, 11 107.8682(2)[3] 10.49 961.9 2212 Prehistòria Desconegut
48 Cadmi Cd 5, 12 112.411(8)[3] 8.64 321 765 1817 Strohmeyer i Hermann
49 Indi In 5, 13 114.818(3) 7.31 156.2 2080 1863 Reich i Richter
50 Estany Sn 5, 14 118.710(7)[3] 7.29 232 2270 Prehistòria Desconegut
51 Antimoni Sb 5, 15 121.760(1)[3] 6.69 630.7 1750 Prehistòria Desconegut
52 Teluro Et 5, 16 127.60(3)[3] 6.25 449.6 990 1782 von Reichenstein
53 Yodo I 5, 17 126.90447(3) 4.94 113.5 184.4 1811 Courtois
54 Xenón Xe 5, 18 131.293(6)[3][4] 4.49 g/l -111.9 -107 1898 Ramsay i Travers
55 Cesi Cs 6, 1 132.9054519(2) 1.90 28.4 690 1860 Kirchhoff i Bunsen
56 Bari Ba 6, 2 137.327(7) 3.65 725 1640 1808 Davy
57 Lantano La 6 138.90547(7)[3] 6.16 920 3454 1839 Mosander
58 Ceri Ce 6 140.116(1)[3] 6.77 798 3257 1803 W. Hisinger i Berzelius
59 Praseodimi Pr 6 140.90765(2) 6.48 931 3212 1895 von Welsbach
60 Neodimi Nd 6 144.242(3)[3] 7.00 1010 3127 1895 von Welsbach
61 Prometio Pm 6 [146.9151][7] 7.22 1080 2730 1945 Marinsky i Glendenin
62 Samari Sm 6 150.36(2)[3] 7.54 1072 1778 1879 Lecoq de Boisbaudran
63 Europi Eu 6 151.964(1)[3] 5.25 822 1597 1901 Demarçay
64 Gadolini Gd 6 157.25(3)[3] 7.89 1311 3233 1880 de Marignac
65 Terbi Tb 6 158.92535(2) 8.25 1360 3041 1843 Mosander
66 Disprosio Dy 6 162.500(1)[3] 8.56 1409 2335 1886 Lecoq de Boisbaudran
67 Holmi Ho 6 164.93032(2) 8.78 1470 2720 1878 Soret
68 Erbi Er 6 167.259(3)[3] 9.05 1522 2510 1842 Mosander
69 Tuli Tm 6 168.93421(2) 9.32 1545 1727 1879 Cleve
70 Iterbio Yb 6 173.04(3)[3] 6.97 824 1193 1878 de Marignac
71 Luteci Lu 6, 3 174.967(1)[3] 9.84 1656 3315 1907 Urbain
72 Hafni Hf 6, 4 178.49(2) 13.31 2150 5400 1923 Coster i de Hevesy
73 Tantalio Ta 6, 5 180.9479(1) 16.68 2996 5425 1802 Ekeberg
74 Wolframio W 6, 6 183.84(1) 19.26 3407 5927 1783 Elhuyar
75 Reni Re 6, 7 186.207(1) 21.03 3180 5627 1925 Noddack, Tacke i Berg
76 Osmi Vos 6, 8 190.23(3)[3] 22.61 3045 5027 1803 Tennant
77 Iridi Anar 6, 9 192.217(3) 22.56 2410 4130 1803 Tennant
78 Platí Pt 6, 10 195.084(9) 21.45 1772 3827 1735 de Ulloa
79 Or Au 6, 11 196.966569(4) 19.32 1064.4 2940 Prehistòria Desconegut
80 Mercurio Hg 6, 12 200.59(2) 13.55 -38.9 356.6 Prehistòria Desconegut
81 Talio Tl 6, 13 204.3833(2) 11.85 303.6 1457 1861 Crookes
82 Plom Pb 6, 14 207.2(1)[3][5] 11.34 327.5 1740 Prehistòria Desconegut
83 Bismut Bi 6, 15 208.98040(1) 9.80 271.4 1560 1753 Geoffroy
84 Poloni Po 6, 16 [208.9824][7] 9.20 254 962 1898 Marie i Pierre Curie
85 Astato At 6, 17 [209.9871][7] 302 337 1940 Corson i MacKenzie
86 Radón Rn 6, 18 [222.0176][7] 9.23 g/l -71 -61.8 1900 Dorn
87 Francio Fr 7, 1 [223.0197][7] 27 677 1939 Perey
88 Ràdio Ra 7, 2 [226.0254][7] 5.50 700 1140 1898 Marie i Pierre Curie
89 Actini Ac 7 [227.0278][7] 10.07 1047 3197 1899 Debierne
90 Tori Th 7 232.03806(2)[7][3] 11.72 1750 4787 1829 Berzelius
91 Protactinio Pa 7 231.03588(2)[7] 15.37 1554 4030 1917 Hahn i Meitner
92 Urani O 7 238.02891(3)[7][3][4] 18.97 1132.4 3818 1789 Klaproth
93 Neptuni Np 7 [237.0482][7] 20.48 640 3902 1940 McMillan i Abelson
94 Plutoni Pu 7 [244.0642][7] 19.81 641 3327 1940 Seaborg
95 Americio Am 7 [243.0614][7] 13.67 1176 2607 1944 Seaborg
96 Curio Cm 7 [247.0703][7] 13.51 1340 3110 1944 Seaborg
97 Berkelio Bk 7 [247.0703][7] 14.79 1050 2627 1949 Seaborg
98 Californi Cf 7 [251.0796][7] 15.1 900 1950 Seaborg
99 Einstenio És 7 [252.0829][7] 860 1952 Seaborg
100 Fermi Fm 7 [257.0951][7] 1952 Seaborg
101 Mendelevi Md 7 [258.0986][7] 1955 Seaborg
102 Nobeli No 7 [259.1009][7] 1958 Seaborg
103 Laurencio Lr 7, 3 [260.1053][7] 1961 Ghiorso
104 Rutherfordio Rf 7, 4 [261.1087][7] 1964/69 Flerov
105 Dubnio Db 7, 5 [262.1138][7] 1967/70 Flerov
106 Seaborgio Sg 7, 6 [263.1182][7] 1974 Flerov
107 Bohrio Bh 7, 7 [262.1229][7] 1976 Oganessian
108 Hassio Hs 7, 8 [265][7] 1984 GSI (*)
109 Meitnerio Mt 7, 9 [266][7] 1982 GSI
110 Darmstatio Ds 7, 10 [269][7] 1994 GSI
111 Roentgenio Rg 7, 11 [272][7] 1994 GSI
112 Copernicio Cn 7, 12 [285][7] 1996 GSI
113 Nihonio Nh 7, 13 [284][7] 2004 JINR (*), LLNL (*)
114 Flerovio Fl 7, 14 [289][7] 1999 JINR
115 Moscovio Mc 7, 15 [288][7] 2004 JINR, LLNL
116 Livermorio Lv 7, 16 [290][7] 2006 JINR, LLNL(**)
117 Teneso Ts 7, 17 [7] 2009-2010 JINR
118 Oganesón Og 7, 18 [294][7] 2006 JINR, LLNL(**)

Element 118

[editar | editar còdic]

El descobriment de l'element 118 per un equip del Lawrence Berkeley National Laboratory entre els anys 2009 i 2010 va ser més tart revocat perque no va ser possible repetir tal experiment. No obstant científics russos en l'any 2006 varen publicar la seua síntesis i este resultat no ha segut qüestionat per atres científics.[8] [9]

Procedència dels seus noms

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Elements químics.

La denominació dels elements procedix dels seus noms en grec, llatí, anglés o duen el nom del seu descobridor o ciutat en que es varen descobrir.

  • Hidrogen (H)1: del grec ‘engendrador d'aigua’.
  • Heli (He)2: de l'atmòsfera del Sol (el deu grec Heli). Es va descobrir per primera volta en l'espectre de la corona solar durant un eclipse en 1868, encara que la majoria dels científics no ho varen acceptar fins que es va aïllar en la Terra.
  • Liti (Li)3: del grec lithos, roca de color roig molt intens a la flama.
  • Berili (Be)4 de berilo, mineral que conté berili.
  • Bor (B)5: de l'àrap buraq.
  • Carbono (C)6: carbó.
  • Nitrogen (N)7: en grec nitrum, ‘engendrador de nitrats
  • Oxigen (O): en grec ‘engendrador d'àcits’ (oxys).
  • Flúor (F): del llatí fluere.
  • Neó (Ne): nou (del grec neos).
  • Sodi (Na): Del llatí sodanum (moixa). El símbol Na ve del llatí nátrium (nitrat de sodi) color groc a la flama.
  • Magnesi (Mg): de Magnesia, comarca de Tesalia (Grècia).
  • Alumini (Al): del llatí alumen.
  • Silici (Si): del llatí sílex, sílice.
  • Fòsfor (P) del grec phosphoros, ‘portador de llum’ (el fòsfor emet llum en l'obscuritat perque ardix en combinar-se llentament en l'oxigen de l'aire).
  • Sofre (S) del llatí sulphurium.
  • Clor (Cl) del grec chloros (groc verdoso).
  • Argón (Ar) del grec argos, ‘inactiu’ (degut a que els gasos nobles són poc reactius).
  • Potassi (K): de l'anglés pot ashes (‘cendres’), ya que les cendres d'algunes plantes són riques en potassi. El símbol K prové del grec kalium.
  • Calcio (Ca) del grec calx, ‘calcàrea’.
  • Escandio (Sc) de Scandia (Escandinavia).
  • Titani (Tu): dels Titanes, els primers fills de la Terra segons la mitologia grega.
  • Vanadi (V): de deesa escandinava Vanadis.
  • Cromo (Cr): del grec chroma, ‘color’.
  • Manganeso (Mn): de magnes, magnètic.
  • Ferro (Fe): del llatí ferrum.
  • Cobalt (Co): segons una versió, prové del grec kobalos, ‘mina’.
  • Níquel (Ni): prové del terme suec koppar nickel i de l'alemà kupfer nickel, ‘coure del dimoni Nick’ o coure fals (metal que apareix en les mines de coure, pero no és coure).
  • Coure (Cu): de cuprum, nom de l'illa de Chipre.
  • Zinc (Zn): de l'alemà zink, que significa orige obscur.
  • Gali (Ga): de Gallia (nom romà de França).
  • Germani (Ge): de Germania (nom romà d'Alemània).
  • Arsènic (As): arsenikon, oropimente (auripigmentum) groc.
  • Seleni (Es):de Selene (nom grec de la Lluna).
  • Bromo (Br): del grec bromos, ‘pudor’.
  • Kriptón (Kr): del grec kryptos, ‘amagat, secret’.
  • Rubidi (Rb): del llatí rubidius, roig molt intens (a la flama).
  • Estronci (Sr): de Strontian, ciutat d'Escòcia.
  • Itri (I): de Ytterby, poble de Suècia.
  • Zirconi o Zirconio (Zr): de l'àrap zargun, ‘color dorat’.
  • Niobi (Nb): de Níobe (filla de Tàntal).
  • Molibdeno (Mo): de molybdos, ‘plom’. (Segons pareix, els primers químics ho varen confondre en mena de plom).
  • Tecnecio (Tc): del grec technetos, ‘artificial’, perque va ser un dels primers sintetisats.
  • Ruteni (Ru): del llatí Ruthenia (nom romà de Rússia).
  • Rodio (Rh): del grec rhodon, color rosat.
  • Paladi (Pd): de la deesa grega del saber, Pala Atenea.
  • Argent (Ag): del llatí argéntum.
  • Cadmi (Cd): del llatí cadmia, nom antic del carbonat de zinc. (Provablement perque casi tot el cadmi industrial s'obté com a subproducte en el refinat dels minerals de zinc).
  • Indi (In): pel color índigo (añil) que s'observa en el seu espectre.
  • Estany (Sn): del llatí stannum.
  • Teluro (Et): de tel-lus, ‘terra’.
  • Antimoni (Sb): del llatí antimonium. El símbol Sb, del llatí stibium.
  • Yodo (I): del grec iodes, violeta.
  • Xenón (Xe): del grec xenon (ξένος), ‘estranger, estrany, rar’.
  • Cesi (Cs): del llatí caesius, color blau celest.
  • Bari (Ba): del grec barys, ‘pesat’.
  • Lantano (La): del grec lanthanein, ‘yacer amagat’.
  • Ceri (Ce): per l'asteroide Ceres, descobert dos anys abans. El ceri metàlic es troba principalment en una aleació de ferro que s'utilisa en les pedres de les misteres.
  • Praseodimi (Pr): de prasios, ‘vert’, i dídymos, ‘bessó’.
  • Neodimi (Nd): de neos-dývàrem donar, ‘nou bessó (del lantano)’.
  • Prometio (Pm): del deu grec Prometeo.
  • Samari (Sm): del mineral samarskita.
  • Europi (Eu): d'Europa.
  • Gadolini (Gd): del mineral gadolinita, del químic finlandés Gadolin.
  • Terbi (Tb): de Ytterby, poble de Suècia.
  • Disprosio (Dy): del grec dysprositos, de difícil accés.
  • Holmi (Ho): del llatí Holmia (nom romà d'Estocolm).
  • Erbi (Er): de Ytterby, poble de Suècia.
  • Tuli (Tm): de Thule, nom.
  • Iterbio (Yb): de Ytterby, poble de Suècia.
  • Luteci (Lu): de Lutecia, antic nom de París.
  • Hafni (Hf): de Hafnia, nomene llatí de Copenhague.
  • Tantalio (Ta): de Tàntal, un personage de la mitologia grega.
  • Wolframio (W): de l'anglés wolfrahm; o Tungsteno, del suec tung sten, ‘pedra pesada’.
  • Reni (Re): del llatí Rhenus (nom romà del riu Rin).
  • Osmi (Vos): del grec osme, olor (per la forta olor de l'ORSO4).
  • Iridi (Anar): d'arc iris.
  • Platí (Pt): per la seua similitut a l'argent (quan en 1748 Antonio de Ulloa ho va trobar en una expedició ho va cridar "platina").
  • Or (Au): de aurum, aurora resplandeciente
  • Mercurio (Hg): el seu nom es deu al planeta del mateix nom, pero la seua abreviatura és Hg perque Dioscórides ho cridava «argent aquàtic» (en grec hydrárgyros, hydra: ‘aigua’, gyros: ‘argent’).
  • Talio (Tl): del grec thallos, talle, refillol o refillol vert.
  • Plom (Pb): del llatí plumbum.
  • Bismut (Bi): de l'alemà weisse masse, massa blanca.
  • Poloni (Po): de Polònia, en honor al país d'orige de Marie Curie, codescubridora de l'element, junt en el seu marit Pierre.
  • Astato (At): del grec astatos, inestable.
  • Radón (Rn): de l'anglés radium emanation (‘emanació radiactiva’).
  • Francio (Fr): de França.
  • Ràdio (Ra): del llatí radius, ‘raig’.
  • Actini (Ac): del grec aktinos, ‘centelleig o raig’.
  • Tori (Th): de Thor, deu de la guerra escandinau.
  • Protactinio (Pa): del grec protos (primer) i actinium.
  • Urani (O): del planeta Urà.
  • Neptuni (Np): del planeta Neptú.
  • Plutoni (Pu): del planetoide Plutó.
  • Americio (Am): d'Amèrica.
  • Curio (Cm): en honor de Pierre i Marie Curie.
  • Berkelio (Bk): de Berkeley, a on es troba una important universitat californiana.
  • Californi (Cf): de l'estat nortamericà de Califòrnia.
  • Einstenio (És): en honor d'Albert Einstein.
  • Fermi (Fm): en honor d'Enrico Fermi.
  • Mendelevi (Md): en honor al químic rus Dmitri Ivánovich Mendeléiev, precursor de l'actual taula periòdica.
  • Nobeli (No): en honor d'Alfred Nobel.
  • Lawrencio (Lr): en honor d'E. O. Lawrence.
  • Rutherfordio (Rf): en honor a Ernest Rutherford, científic colaborador del model atòmic i física nuclear.
  • Dubnio (Db): en honor al Joint Institute for Nuclear Research, un centre d'investigació rus localisat en Dubna.
  • Seaborgio (Sg): en honor a Glenn T. Seaborg.
  • Bohrio (Bh): en honor a Niels Bohr.
  • Hassio (Hs): es deu a l'estat alemà de Hesse en el que es troba el grup d'investigació alemà Gesellschaft für Schwerionenforschung (GSI).
  • Meitnerio (Mt): en honor a Lise Meitner, matemàtica i física d'orige austríac i suec.
  • Darmstatio (Ds): en honor al lloc a on va ser descobert, Darmstadt, en a on es localisa el GSI.
  • Roentgenio (Rg): en honor a Wilhelm Conrad Roentgen, descobridor dels rajos X.
  • Copernicio (Cn): en honor a Nicolás Copérnico, astrònom polac formulador de la teoria heliocéntrica.
  • Flerovio (Fl): en honor a Georgi Flerov, físic nuclear soviètic
  • Livermorio (Lv): en honor al Lawrence Livermore National Laboratory
  • Nihonio (Nh): Element 113, ha segut descobert en Japó.(Nihon)
  • Moscovio (Mc): Element 115, ha segut descobert en Moscou, (Rússia).
  • Teneso (Ts): Element 117, ha segut descobert en Tennessee, (EE. UU.).
  • Oganesón (Og): en honor al físic rus Yuri Oganessian.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Urdiales, Blanca Ànima Valdivia; Granillo, {{{nom2}}}; Dominguez, {{{nom3}}} (2000). Biologia General: Els sistemes vivents (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077440604.
  2. Diccionario de la lengua española
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 3,29 3,30 3,31 3,32 3,33 3,34 3,35 3,36 3,37 3,38 La composició isotòpica d'alguns elements presents en certs fragments geològics pot variar de la facilitada en la taula.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 La composició isotòpica pot variar en els materials comercials, per lo que el pes atòmic pot variar del dau significativament.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 La composició isotòpica de varis metals terrestres que necessiten una precisió major en el seu pes atòmic no pot ser facilitada.
  6. El pes atòmic del liti comercialisat pot variar entre 6.939 i 6.996—en anàlisis futurs es tractarà d'especificar més la senya.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 7,20 7,21 7,22 7,23 7,24 7,25 7,26 7,27 7,28 7,29 7,30 7,31 7,32 7,33 7,34 7,35 7,36 L'element no té un nucleoide estable, i el seu valor entre corchetes, (per eixemple, [209]), indica el número másico de l'isòtop en major duració de dit element.
  8. «enews.lbl.gov». Archivat des d'el Anulació de LBNL pel descobriment de 1999. original, el 29 de giner de 2008. Consultat el 18 de giner de 2008.
  9. (1991).Pure Appl. Chem..63(6)
    pp. 879-886.ISSN 0033-4545.doi:10.1351/pac199163060879.Consultat el 28 de setembre de 2009. i (2002).Chemistry International.24(2)Consultat el 28 de setembre de 2009.