Element químic

Element químic

Un element, en química, és un tipo de matèria formada per àtoms de la mateixa categoria. Els àtoms que ho constituïxen posseïxen un número determinat de protones en el seu núcleu, fent-ho pertànyer a una categoria única classificada per la seua número atómico, aun cuando este puga desplegar distintes masses atòmiques.

Un àtom és aquella substància que no pot ser descomposta per mig d'una reacció química, en atres més simples. Poden existir dos àtoms d'un mateix element en característiques distintes i, en el cas de que estos posseïxquen número másico distint, pertanyen al mateix element, pero en lo que es coneix com un dels seus isòtops. També és important diferenciar entre els «elements químics» d'una substància simple. Els elements es troben en la taula periòdica dels elements.

Taula periòdica dels elements químics.

l'ozon (O₃) i el dioxígeno (O₂) són dos substàncies simples, cada una d'elles en propietats diferents. I l'element químic que forma estes dos substàncies simples és l'oxigen (O).

Alguns elements s'han trobat en la naturalea i atres obtinguts de manera artificial, formant part de substàncies simples o de composts químics. Uns atres han segut creats artificialment en els acceleradors de partícules o en reactors atòmics. Estos últims solen ser inestables i solament existixen durant milèsimes de segon. A lo llarc de l'història de l'univers s'han anat generant la varietat d'elements químics a partir de nucleosíntesis en varis processos, fonamentalment deguts a estreles.

Els noms dels elements químics són noms comuns i com a tals deuen escriure's sense mayúscula inicial, llevat que una atra regla ortogràfica ho imponga.

Elements de la taula periòdica

Artícul principal → Taula periòdica dels elements.

Els elements químics es troben classificats en la taula periòdica dels elements. A continuació es detallen els elements coneguts, ordenats pel seu número atómico.

Número atómico	Nom	Símbol	Periodo, Grup	Pes atòmic (uma)	Densitat (g/cm³) a 20°C	Punt de fusió  (°C)	Punt d'ebullició  (°C)	Any del seu descobriment	Persona que ho va descobrir
1	Hidrogen	H	1, 1	1.00784(7)	0.084 g/l	-259.1	-252.69	1766	T. Von Hohenheim (Paracelso)
2	Heli	He	1, 18	4.002602(2)	0.17 g/l	-272.2	-268.9	1895	Ramsay i Cleve
3	Liti	Li	2, 1	6.941(2)	0.53	180.5	1317	1817	Arfwedson
4	Berili	Be	2, 2	9.012182(3)	1.85	1278	2970	1797	Vauquelin
5	Bor	B	2, 13	10.811(7)	2.46	2300	2550	1808	Davy i Gai-Lussac
6	Carbono	C	2, 14	12.0107(8)	3.51	3550	4827	Prehistòria	Desconegut
7	Nitrogen	N	2, 15	14.0067(2)	1.17 g/l	-209.9	-195.8	1772	Rutherford
8	Oxigen	O	2, 16	15.9994(3)	1.33 g/l	-218.4	-182.9	1774	Priestly i Scheele
9	Flúor	F	2, 17	18.9984032(5)	1.58 g/l	-219.6	-188.1	1886	Moissan
10	Neó	Ne	2, 18	20.1797(6)	0.84 g/l	-248.7	-246.1	1898	Ramsay i Travers
11	Sodi	Na	3, 1	22.98976928(2)	0.97	97.8	892	1807	Davy
12	Magnesi	Mg	3, 2	24.3050(6)	1.74	648.8	1107	1755	Black
13	Alumini	A el	3, 13	26.9815386(8)	2.70	660.5	2467	1825	Oersted
14	Silici	Si	3, 14	28.0855(3)	2.33	1410	2355	1824	Berzelius
15	Fòsfor	P	3, 15	30.973762(2)	1.82	44 (P4)	280 (P4)	1669	Brand
16	Sofre	S	3, 16	32.065(5)	2.06	113	444.7	Prehistòria	Desconegut
17	Clor	Cl	3, 17	35.453(2)	2.95 g/l	-34.6	-101	1774	Scheele
18	Argón	Ar	3, 18	39.948(1)	1.66 g/l	-189.4	-185.9	1894	Ramsay i Rayleigh
19	Potassi	K	4, 1	39.0983(1)	0.86	63.7	774	1807	Davy
20	Calcio	Ca	4, 2	40.078(4)	1.54	839	1487	1808	Davy
21	Escandio	Sc	4, 3	44.955912(6)	2.99	1539	2832	1879	Nilson
22	Titani	Tu	4, 4	47.867(1)	4.51	1660	3260	1791	Gregor i Klaproth
23	Vanadi	V	4, 5	50.9415(1)	6.09	1890	3380	1801	del Riu
24	Cromo	Cr	4, 6	51.9961(6)	7.14	1857	2482	1797	Vauquelin
25	Manganeso	Mn	4, 7	54.938045(5)	7.44	1244	2097	1774	Gahn
26	Ferro	Fe	4, 8	55.845(2)	7.87	1535	2750	Prehistòria	Desconegut
27	Cobalt	Co	4, 9	58.933200(9)	8.89	1495	2870	1735	Brandt
28	Níquel	Ni	4, 10	58.6934(2)	8.91	1453	2732	1751	Cronstedt
29	Coure	Cu	4, 11	63.546(3)	8.92	1083.5	2595	Prehistòria	Desconegut
30	Zinc	Zn	4, 12	65.409(4)	7.14	419.6	907	Prehistòria	Desconegut
31	Gali	Ga	4, 13	69.723(1)	5.91	29.8	2403	1875	Lecoq de Boisbaudran
32	Germani	Ge	4, 14	72.64(1)	5.32	937.4	2830	1886	Winkler
33	Arsènic	As	4, 15	74.92160(2)	5.72	613	613 (sublimació)	1250	Albertus Magnus
34	Seleni	Es	4, 16	78.96(3)	4.82	217	685	1817	Berzelius
35	Bromo	Br	4, 17	79.904(1)	3.14	-7.3	58.8	1826	Balard
36	Kriptón	Kr	4, 18	83.798(2)	3.48 g/l	-156.6	-152.3	1898	Ramsay i Travers
37	Rubidi	Rb	5, 1	85.4678(3)	1.53	39	688	1861	Bunsen i Kirchhoff
38	Estronci	Sr	5, 2	87.62(1)	2.63	769	1384	1790	Crawford
39	Itri	I	5, 3	88.90585(2)	4.47	1523	3337	1794	Gadolin
40	Zirconio	Zr	5, 4	91.224(2)	6.51	1852	4377	1789	Klaproth
41	Niobi	Nb	5, 5	92.906 38(2)	8.58	2468	4927	1801	Hatchett
42	Molibdeno	Mo	5, 6	95.94(2)	10.28	2617	5560	1778	Scheele
43	Tecnecio	Tc	5, 7	[98.9063]	11.49	2172	5030	1937	Perrier i Segrè
44	Ruteni	Ru	5, 8	101.07(2)	12.45	2310	3900	1844	Klaus
45	Rodio	Rh	5, 9	102.90550(2)	12.41	1966	3727	1803	Wollaston
46	Paladi	Pd	5, 10	106.42(1)	12.02	1552	3140	1803	Wollaston
47	Argent	Ag	5, 11	107.8682(2)	10.49	961.9	2212	Prehistòria	Desconegut
48	Cadmi	Cd	5, 12	112.411(8)	8.64	321	765	1817	Strohmeyer i Hermann
49	Indi	In	5, 13	114.818(3)	7.31	156.2	2080	1863	Reich i Richter
50	Estany	Sn	5, 14	118.710(7)	7.29	232	2270	Prehistòria	Desconegut
51	Antimoni	Sb	5, 15	121.760(1)	6.69	630.7	1750	Prehistòria	Desconegut
52	Teluro	Et	5, 16	127.60(3)	6.25	449.6	990	1782	von Reichenstein
53	Yodo	I	5, 17	126.90447(3)	4.94	113.5	184.4	1811	Courtois
54	Xenón	Xe	5, 18	131.293(6)	4.49 g/l	-111.9	-107	1898	Ramsay i Travers
55	Cesi	Cs	6, 1	132.9054519(2)	1.90	28.4	690	1860	Kirchhoff i Bunsen
56	Bari	Ba	6, 2	137.327(7)	3.65	725	1640	1808	Davy
57	Lantano	La	6	138.90547(7)	6.16	920	3454	1839	Mosander
58	Ceri	Ce	6	140.116(1)	6.77	798	3257	1803	W. Hisinger i Berzelius
59	Praseodimi	Pr	6	140.90765(2)	6.48	931	3212	1895	von Welsbach
60	Neodimi	Nd	6	144.242(3)	7.00	1010	3127	1895	von Welsbach
61	Prometio	Pm	6	[146.9151]	7.22	1080	2730	1945	Marinsky i Glendenin
62	Samari	Sm	6	150.36(2)	7.54	1072	1778	1879	Lecoq de Boisbaudran
63	Europi	Eu	6	151.964(1)	5.25	822	1597	1901	Demarçay
64	Gadolini	Gd	6	157.25(3)	7.89	1311	3233	1880	de Marignac
65	Terbi	Tb	6	158.92535(2)	8.25	1360	3041	1843	Mosander
66	Disprosio	Dy	6	162.500(1)	8.56	1409	2335	1886	Lecoq de Boisbaudran
67	Holmi	Ho	6	164.93032(2)	8.78	1470	2720	1878	Soret
68	Erbi	Er	6	167.259(3)	9.05	1522	2510	1842	Mosander
69	Tuli	Tm	6	168.93421(2)	9.32	1545	1727	1879	Cleve
70	Iterbio	Yb	6	173.04(3)	6.97	824	1193	1878	de Marignac
71	Luteci	Lu	6, 3	174.967(1)	9.84	1656	3315	1907	Urbain
72	Hafni	Hf	6, 4	178.49(2)	13.31	2150	5400	1923	Coster i de Hevesy
73	Tantalio	Ta	6, 5	180.9479(1)	16.68	2996	5425	1802	Ekeberg
74	Wolframio	W	6, 6	183.84(1)	19.26	3407	5927	1783	Elhuyar
75	Reni	Re	6, 7	186.207(1)	21.03	3180	5627	1925	Noddack, Tacke i Berg
76	Osmi	Vos	6, 8	190.23(3)	22.61	3045	5027	1803	Tennant
77	Iridi	Anar	6, 9	192.217(3)	22.56	2410	4130	1803	Tennant
78	Platí	Pt	6, 10	195.084(9)	21.45	1772	3827	1735	de Ulloa
79	Or	Au	6, 11	196.966569(4)	19.32	1064.4	2940	Prehistòria	Desconegut
80	Mercurio	Hg	6, 12	200.59(2)	13.55	-38.9	356.6	Prehistòria	Desconegut
81	Talio	Tl	6, 13	204.3833(2)	11.85	303.6	1457	1861	Crookes
82	Plom	Pb	6, 14	207.2(1)	11.34	327.5	1740	Prehistòria	Desconegut
83	Bismut	Bi	6, 15	208.98040(1)	9.80	271.4	1560	1753	Geoffroy
84	Poloni	Po	6, 16	[208.9824]	9.20	254	962	1898	Marie i Pierre Curie
85	Astato	At	6, 17	[209.9871]		302	337	1940	Corson i MacKenzie
86	Radón	Rn	6, 18	[222.0176]	9.23 g/l	-71	-61.8	1900	Dorn
87	Francio	Fr	7, 1	[223.0197]		27	677	1939	Perey
88	Ràdio	Ra	7, 2	[226.0254]	5.50	700	1140	1898	Marie i Pierre Curie
89	Actini	Ac	7	[227.0278]	10.07	1047	3197	1899	Debierne
90	Tori	Th	7	232.03806(2)	11.72	1750	4787	1829	Berzelius
91	Protactinio	Pa	7	231.03588(2)	15.37	1554	4030	1917	Hahn i Meitner
92	Urani	O	7	238.02891(3)	18.97	1132.4	3818	1789	Klaproth
93	Neptuni	Np	7	[237.0482]	20.48	640	3902	1940	McMillan i Abelson
94	Plutoni	Pu	7	[244.0642]	19.81	641	3327	1940	Seaborg
95	Americio	Am	7	[243.0614]	13.67	1176	2607	1944	Seaborg
96	Curio	Cm	7	[247.0703]	13.51	1340	3110	1944	Seaborg
97	Berkelio	Bk	7	[247.0703]	14.79	1050	2627	1949	Seaborg
98	Californi	Cf	7	[251.0796]	15.1	900		1950	Seaborg
99	Einstenio	És	7	[252.0829]		860		1952	Seaborg
100	Fermi	Fm	7	[257.0951]				1952	Seaborg
101	Mendelevi	Md	7	[258.0986]				1955	Seaborg
102	Nobeli	No	7	[259.1009]				1958	Seaborg
103	Laurencio	Lr	7, 3	[260.1053]				1961	Ghiorso
104	Rutherfordio	Rf	7, 4	[261.1087]				1964/69	Flerov
105	Dubnio	Db	7, 5	[262.1138]				1967/70	Flerov
106	Seaborgio	Sg	7, 6	[263.1182]				1974	Flerov
107	Bohrio	Bh	7, 7	[262.1229]				1976	Oganessian
108	Hassio	Hs	7, 8	[265]				1984	GSI (*)
109	Meitnerio	Mt	7, 9	[266]				1982	GSI
110	Darmstatio	Ds	7, 10	[269]				1994	GSI
111	Roentgenio	Rg	7, 11	[272]				1994	GSI
112	Copernicio	Cn	7, 12	[285]				1996	GSI
113	Nihonio	Nh	7, 13	[284]				2004	JINR (*), LLNL (*)
114	Flerovio	Fl	7, 14	[289]				1999	JINR
115	Moscovio	Mc	7, 15	[288]				2004	JINR, LLNL
116	Livermorio	Lv	7, 16	[290]				2006	JINR, LLNL(**)
117	Teneso	Ts	7, 17					2009-2010	JINR
118	Oganesón	Og	7, 18	[294]				2006	JINR, LLNL(**)

Element 118

El descobriment de l'element 118 per un equip del Lawrence Berkeley National Laboratory entre els anys 2009 i 2010 va ser més tart revocat perque no va ser possible repetir tal experiment. No obstant científics russos en l'any 2006 varen publicar la seua síntesis i este resultat no ha segut qüestionat per atres científics.

Procedència dels seus noms

Artícul principal → Anex:Elements químics.

La denominació dels elements procedix dels seus noms en grec, llatí, anglés o duen el nom del seu descobridor o ciutat en que es varen descobrir.

• Hidrogen (H)1: del grec ‘engendrador d'aigua’.
• Heli (He)2: de l'atmòsfera del Sol (el deu grec Heli). Es va descobrir per primera volta en l'espectre de la corona solar durant un eclipse en 1868, encara que la majoria dels científics no ho varen acceptar fins que es va aïllar en la Terra.
• Liti (Li)3: del grec lithos, roca de color roig molt intens a la flama.
• Berili (Be)4 de berilo, mineral que conté berili.
• Bor (B)5: de l'àrap buraq.
• Carbono (C)6: carbó.
• Nitrogen (N)7: en grec nitrum, ‘engendrador de nitrats’
• Oxigen (O): en grec ‘engendrador d'àcits’ (oxys).
• Flúor (F): del llatí fluere.
• Neó (Ne): nou (del grec neos).
• Sodi (Na): Del llatí sodanum (moixa). El símbol Na ve del llatí nátrium (nitrat de sodi) color groc a la flama.
• Magnesi (Mg): de Magnesia, comarca de Tesalia (Grècia).
• Alumini (Al): del llatí alumen.
• Silici (Si): del llatí sílex, sílice.
• Fòsfor (P) del grec phosphoros, ‘portador de llum’ (el fòsfor emet llum en l'obscuritat perque ardix en combinar-se llentament en l'oxigen de l'aire).
• Sofre (S) del llatí sulphurium.
• Clor (Cl) del grec chloros (groc verdoso).
• Argón (Ar) del grec argos, ‘inactiu’ (degut a que els gasos nobles són poc reactius).

• Potassi (K): de l'anglés pot ashes (‘cendres’), ya que les cendres d'algunes plantes són riques en potassi. El símbol K prové del grec kalium.
• Calcio (Ca) del grec calx, ‘calcàrea’.
• Escandio (Sc) de Scandia (Escandinavia).
• Titani (Tu): dels Titanes, els primers fills de la Terra segons la mitologia grega.
• Vanadi (V): de deesa escandinava Vanadis.
• Cromo (Cr): del grec chroma, ‘color’.
• Manganeso (Mn): de magnes, magnètic.
• Ferro (Fe): del llatí ferrum.
• Cobalt (Co): segons una versió, prové del grec kobalos, ‘mina’.
• Níquel (Ni): prové del terme suec koppar nickel i de l'alemà kupfer nickel, ‘coure del dimoni Nick’ o coure fals (metal que apareix en les mines de coure, pero no és coure).
• Coure (Cu): de cuprum, nom de l'illa de Chipre.
• Zinc (Zn): de l'alemà zink, que significa orige obscur.
• Gali (Ga): de Gallia (nom romà de França).
• Germani (Ge): de Germania (nom romà d'Alemània).
• Arsènic (As): arsenikon, oropimente (auripigmentum) groc.
• Seleni (Es):de Selene (nom grec de la Lluna).
• Bromo (Br): del grec bromos, ‘pudor’.
• Kriptón (Kr): del grec kryptos, ‘amagat, secret’.
• Rubidi (Rb): del llatí rubidius, roig molt intens (a la flama).
• Estronci (Sr): de Strontian, ciutat d'Escòcia.
• Itri (I): de Ytterby, poble de Suècia.
• Zirconi o Zirconio (Zr): de l'àrap zargun, ‘color dorat’.
• Niobi (Nb): de Níobe (filla de Tàntal).
• Molibdeno (Mo): de molybdos, ‘plom’. (Segons pareix, els primers químics ho varen confondre en mena de plom).
• Tecnecio (Tc): del grec technetos, ‘artificial’, perque va ser un dels primers sintetisats.
• Ruteni (Ru): del llatí Ruthenia (nom romà de Rússia).
• Rodio (Rh): del grec rhodon, color rosat.
• Paladi (Pd): de la deesa grega del saber, Pala Atenea.
• Argent (Ag): del llatí argéntum.
• Cadmi (Cd): del llatí cadmia, nom antic del carbonat de zinc. (Provablement perque casi tot el cadmi industrial s'obté com a subproducte en el refinat dels minerals de zinc).
• Indi (In): pel color índigo (añil) que s'observa en el seu espectre.
• Estany (Sn): del llatí stannum.
• Teluro (Et): de tel-lus, ‘terra’.
• Antimoni (Sb): del llatí antimonium. El símbol Sb, del llatí stibium.
• Yodo (I): del grec iodes, violeta.
• Xenón (Xe): del grec xenon (ξένος), ‘estranger, estrany, rar’.
• Cesi (Cs): del llatí caesius, color blau celest.
• Bari (Ba): del grec barys, ‘pesat’.
• Lantano (La): del grec lanthanein, ‘yacer amagat’.
• Ceri (Ce): per l'asteroide Ceres, descobert dos anys abans. El ceri metàlic es troba principalment en una aleació de ferro que s'utilisa en les pedres de les misteres.
• Praseodimi (Pr): de prasios, ‘vert’, i dídymos, ‘bessó’.
• Neodimi (Nd): de neos-dývàrem donar, ‘nou bessó (del lantano)’.
• Prometio (Pm): del deu grec Prometeo.
• Samari (Sm): del mineral samarskita.
• Europi (Eu): d'Europa.
• Gadolini (Gd): del mineral gadolinita, del químic finlandés Gadolin.
• Terbi (Tb): de Ytterby, poble de Suècia.
• Disprosio (Dy): del grec dysprositos, de difícil accés.
• Holmi (Ho): del llatí Holmia (nom romà d'Estocolm).
• Erbi (Er): de Ytterby, poble de Suècia.
• Tuli (Tm): de Thule, nom.
• Iterbio (Yb): de Ytterby, poble de Suècia.
• Luteci (Lu): de Lutecia, antic nom de París.
• Hafni (Hf): de Hafnia, nomene llatí de Copenhague.
• Tantalio (Ta): de Tàntal, un personage de la mitologia grega.
• Wolframio (W): de l'anglés wolfrahm; o Tungsteno, del suec tung sten, ‘pedra pesada’.
• Reni (Re): del llatí Rhenus (nom romà del riu Rin).

• Osmi (Vos): del grec osme, olor (per la forta olor de l'ORSO4).
• Iridi (Anar): d'arc iris.
• Platí (Pt): per la seua similitut a l'argent (quan en 1748 Antonio de Ulloa ho va trobar en una expedició ho va cridar "platina").
• Or (Au): de aurum, aurora resplandeciente
• Mercurio (Hg): el seu nom es deu al planeta del mateix nom, pero la seua abreviatura és Hg perque Dioscórides ho cridava «argent aquàtic» (en grec hydrárgyros, hydra: ‘aigua’, gyros: ‘argent’).
• Talio (Tl): del grec thallos, talle, refillol o refillol vert.
• Plom (Pb): del llatí plumbum.
• Bismut (Bi): de l'alemà weisse masse, massa blanca.
• Poloni (Po): de Polònia, en honor al país d'orige de Marie Curie, codescubridora de l'element, junt en el seu marit Pierre.
• Astato (At): del grec astatos, inestable.
• Radón (Rn): de l'anglés radium emanation (‘emanació radiactiva’).
• Francio (Fr): de França.
• Ràdio (Ra): del llatí radius, ‘raig’.
• Actini (Ac): del grec aktinos, ‘centelleig o raig’.
• Tori (Th): de Thor, deu de la guerra escandinau.
• Protactinio (Pa): del grec protos (primer) i actinium.
• Urani (O): del planeta Urà.
• Neptuni (Np): del planeta Neptú.
• Plutoni (Pu): del planetoide Plutó.
• Americio (Am): d'Amèrica.
• Curio (Cm): en honor de Pierre i Marie Curie.
• Berkelio (Bk): de Berkeley, a on es troba una important universitat californiana.
• Californi (Cf): de l'estat nortamericà de Califòrnia.
• Einstenio (És): en honor d'Albert Einstein.
• Fermi (Fm): en honor d'Enrico Fermi.
• Mendelevi (Md): en honor al químic rus Dmitri Ivánovich Mendeléiev, precursor de l'actual taula periòdica.
• Nobeli (No): en honor d'Alfred Nobel.
• Lawrencio (Lr): en honor d'E. O. Lawrence.
• Rutherfordio (Rf): en honor a Ernest Rutherford, científic colaborador del model atòmic i física nuclear.
• Dubnio (Db): en honor al Joint Institute for Nuclear Research, un centre d'investigació rus localisat en Dubna.
• Seaborgio (Sg): en honor a Glenn T. Seaborg.
• Bohrio (Bh): en honor a Niels Bohr.
• Hassio (Hs): es deu a l'estat alemà de Hesse en el que es troba el grup d'investigació alemà Gesellschaft für Schwerionenforschung (GSI).
• Meitnerio (Mt): en honor a Lise Meitner, matemàtica i física d'orige austríac i suec.
• Darmstatio (Ds): en honor al lloc a on va ser descobert, Darmstadt, en a on es localisa el GSI.
• Roentgenio (Rg): en honor a Wilhelm Conrad Roentgen, descobridor dels rajos X.
• Copernicio (Cn): en honor a Nicolás Copérnico, astrònom polac formulador de la teoria heliocéntrica.
• Flerovio (Fl): en honor a Georgi Flerov, físic nuclear soviètic
• Livermorio (Lv): en honor al Lawrence Livermore National Laboratory
• Nihonio (Nh): Element 113, ha segut descobert en Japó.(Nihon)
• Moscovio (Mc): Element 115, ha segut descobert en Moscou, (Rússia).
• Teneso (Ts): Element 117, ha segut descobert en Tennessee, (EE. UU.).
• Oganesón (Og): en honor al físic rus Yuri Oganessian.