Darmstatio
El darmstatio o darmstadtio[1] és un element químic de la taula periòdica el símbol de la qual és Ds i que el seu número atómico és 110, lo que ho fa un dels àtoms superpesados. És un element sintètic que decau ràpidament; els seus isòtops de números másicos entre 267 i 273 tenen periodos de semidesintegración de l'orde dels microsegons. No obstant, isòtops més pesats, de números másicos 279 i 281, sintetisats recentment, són més estables, en periodos de semidesintegración de 180 milisegons i 11,1 segons, respectivament. Per la seua presència en el grup 10, es creu que este element pot ser un metal sòlit lluent. Rep el seu nom en honor a la ciutat alemana de Darmstadt a on va ser descobert.
Història
[editar | editar còdic]Va ser sintetisat per primera volta el dimecres 9 de novembre de 1994 en la Gesellschaft für Schwerionenforschung en Darmstadt, Alemània, per P. Armbruster, S. Hofmann, G. Münzenberg i uns atres.[2] Mai ha segut vist i solament uns pocs àtoms del mateix han segut creats pel bombardeig d'isòtops de plom (208Pb) en ions accelerats de níquel (62Ni, 311 MeV), en un accelerador de ions pesats. L'element va ser nomenat en honor al lloc a on va ser descobert, Darmstadt, per la IUPAC en agost de 2003.
Propietats predites
[editar | editar còdic]A banda de les propietats nuclears, no s'han medit propietats del darmstadtio o els seus composts; açò es deu a la seua producció extremadament llimitada i costosa[3] i al fet de que el darmstatio (i els seus pares) es descompon molt ràpidament. Les propietats del metal darmstatio seguixen sent desconegudes i solament es dispon de prediccions.
Químiques
[editar | editar còdic]Darmstatio és l'octau membre de la serie 6d de metals de transició, i deuria semblar-se molt als metals del grup del platí.[4] Els càlculs sobre els seus potencials de ionisació i ràdios atòmic i iònic són similars als del seu homòlec més llauger platí, lo que implica que les propietats bàsiques del darmstatio s'assemblen als dels atres element del grup 10, níquel, paladi i platí.[5]
La predicció de les propietats químiques provables del darmstatio no ha rebut molta atenció recentment. El darmstatio deuria ser un metal noble. El potencial de reducció estàndar previst per al parell Ds2+/Ds és 1,7 V.[5] Segons els estats d'oxidació més estables dels elements més llaugers del grup 10, es preveu que els estats d'oxidació més estables del darmstatio siguen els estats +6, +4 i +2; no obstant, es preveu que l'estat neutral siga el més estable en solucions acuosas. En comparació, solament se sap que el paladi i el platí mostren l'estat d'oxidació màxim del grup, +6, mentres que els estats més estables són +4 i +2 tant per al níquel com per al paladi. S'espera ademés que els estats d'oxidació màxims d'elements de bohrio (element 107) a darmstatio (element 110) puguen ser estables en la fase gaseosa pero no en solució acuosa.[5] Es preveu que el hexafluoruro de darmstatio (DsF6) tinga propietats molt similars a les del seu homòlec més llauger hexafluoruro de platí (PtF6), en estructures electròniques i potencials de ionisació molt similars .[5][6][7]
També s'espera que tinga la mateixa geometria molecular octaèdrica que PtF6.[8] Atres composts de darmstatio prevists són el carbur de darmstatio (DsC) i el tetracloruro de darmstatio (DsCl4), dels quals s'espera que es comporten com els seus homòlecs més llaugers.[8] A diferència del platí, que preferentment forma un cianur complex en el seu estat d'oxidació +2, Pt(CN)2, s'espera que el darmstatio permaneixca preferentment en el seu estat neutral i forme Plantilla:Chem en el seu lloc, formant un fort enllaç Ds-C en algun caràcter d'enllaç múltiple.[9]
Físiques i atòmiques
[editar | editar còdic]S'espera que el darmstatio siga un sòlit en condicions normals i que cristalice en l'estructura cúbica centrada en el cos, a diferència dels seus congèneres més llaugers que cristalizan en l'estructura cúbica centrada en les cares, perque s'espera que tinga densitat de càrrega d'electrons diferents a les d'ells.[10] Deu ser un metal molt pesat en una densitat d'al voltant de 26–27 g/cm 3. En comparació, l'element més dens conegut del que s'ha medit la seua densitat, l'osmi, té una densitat de sol 22,61 g/cm3.
Es calcula que la configuració electrònica externa del darmstatio és 6d8 7s2, que obedix al principi de Aufbau i no seguix la configuració externa del platí, configuració electrònica de 5d9 6s1. Açò es deu a l'estabilisació relativista del parell d'electrons 7s2 durant tot el sèptim periodo, per lo que s'espera que cap dels elements del 104 al 112 tinga configuracions electròniques que violen el principi de Aufbau. S'espera que el radi atòmic del darmstatio siga d'al voltant de 132 pm.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La grafia darmstatio, en lloc d'atres com darmstadtio i darmstadio, va ser acordada per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (RAC), la Real Acadèmia Espanyola (RAE), la Real Societat Espanyola de Química (RSEQ) i la Fundéu BBVA per conservar el sò t de darmstadtium en anglés (a lo manco en anglés britànic), aixina com el nom natiu de la ciutat alemana de Darmstadt, que li dona nom.
Vore Anals de Química.113(1)- 65-67.Consultat el 3 d'abril de 2017.
- ↑ Nachr. Chem. Tech. Lab. 42, 1234 (1994); Z. Phys. A
- ↑ Subramanian, Samanth. «Making New Elements Doesn't Pay. Just Ask This Berkeley Scientist».
- ↑ “The Periodic Table and the Platinum Group Metals” . Platinum Metals Review 52 (2): 114–119. doi:.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Hoffman, Darleane C.; Lee, Diana M.; Pershina, Valeria (2006). "Transactinides and the future elements". In Morss; Edelstein, Norman M.; Fuger, Jean (eds.). The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements (3rd ed.). Dordrecht, The Netherlands. ISBN 978-1-4020-3555-5.
- ↑ “Relativistic molecular calculations of superheavy molecules” . Journal de Physique Colloques 40: C4–218–C4–219. doi:.
- ↑ “Molecular orbitals of PtF6 and E110 F6 calculated by the self-consistent multiple scattering Xα method” . J. Chem. Phys. 60 (11): 4460–70. doi:. Bibcode: 4466W 1974JChPh..60. 4466W.
- ↑ 8,0 8,1 «Relativistic Methods for Chemists».10doi:10.1007/978-1-4020-9975-5_2.
- ↑ “Darmstadtium, roentgenium, and copernicium form strong bonds with cyanide” (25 de febrer 2017). International Journal of Quàntum Chemistry 2017: i25393. doi:.
- ↑ Östlin, A.; Vitos, L. (2011). "First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals". Physical Review B. 84 (11): 113104.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Darmstatio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.