Anar al contingut

Principi de Aufbau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diagrama d'ocupació de orbitales d'acort al principi de Aufbau. S'inicia per aquells de menor energia a aquells de major energia.

El principi de Aufbau (de l'alemà Aufbau, construcció) establix que els electrons no siguen ocupats en nivells superiors d'energia fins que els orbitales menys energètics hagen segut ocupats. Aixina que, conté una série d'instruccions relacionades en l'ubicació d'electrons en els orbitales d'un àtom. El model, formulat pel físic Niels Bohr, va rebre el nom de Aufbau (de l'alemà Aufbauprinzip: principi de construcció) en lloc del nom del científic. També es coneix popularment en el nom de diagrama de Moeller .

Els orbitales es 'omplin' respectant la regla de Hund, que diu que cap orbital pot tindre dos orientacions del gir de l'electró sense ans que els restants números quàntics magnètics de la mateixa subcapa tinguen a lo manco un. Es comença en el orbital de menor energia.

Primer deu omplir-se el orbital 1s (fins a un màxim de dos electrons), açò d'acort en el número quàntic assimutal l.

Seguit s'ompli el orbital 2s (també en dos electrons com a màxim).

La subcapa 2p té tres orbitales degenerados en energia denominats, segons la seua posició tridimensional, 2px, 2pi, 2pz. Aixina, els tres orbitales 2p poden omplir-se fins a en sis electrons, dos en cada u. De nou, d'acort en la regla de Hund, deuen tindre tots per lo manco un electró ans que algun aplegue a tindre dos.

I aixina, successivament:

1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s24f145d106p67s25f146d107p6

El principi d'exclusió de Pauli nos advertix, ademés, que cap electró en un àtom pot tindre la mateixa combinació de números quàntics com a descripció del seu estat energètic.

Diagrama de Moeller

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Diagrama de Moeller.

Per a omplir els orbitales correctament, seguixca la direcció de la flecha tal com es mostra en la gràfica. Primer 1s, després 2s, despuix puja a 2p i baixa 3s, 3p i baixa a 4s. En este punt, el següent nivell d'energia més baix no és 4p, sino que puja a 3d per a després baixar a 4p i 5s. I aixina, successivament.

A este método se li crida diagrama de Moeller, la regla del serrucho o de les diagonals, o método de la pluja, per l'acció de pujar i baixar del modo descrit:

(1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 5f, 6d)

La regla del serrucho també servix per a ordenar els orbitales segons els seus nivells.


Referències

[editar | editar còdic]