Darmstadt
Darmstadt (Plantilla:IPA-de) és una ciutat del estat federat d'Hesse, Alemània, en una població estimada de 164 792 habitants (430 993 en zona urbana).[1][2] Es troba situada a uns 30 km al sur del centre de Fráncfort del Meno i a 40 km de Wiesbaden. La seua ret de transport urbà consta de nou llínees de tramvia i més de vint llínees d'autobús urbanes i regionals. La ciutat conta en una estació per als trens regionals i de llarga distància, i està conectada en la ret de rodalies de la regió Rin-Meno. Darmstadt va anar històricament un centre administratiu, erigint-se en sèu de l'antic Landgraviato de Hesse-Darmstadt, i havent desenrollat un important sector industrial, científic i educatiu a partir de començos de el XX. Ademés d'albergar un gran número d'indústries químiques, entre les quals destaquen Merck (productes farmacèutics) i Röhm (Plexiglás), la ciutat és sèu del Centre Europeu d'Operacions Espacials de l'Agència Espacial Europea. Prova de la seua espenta en l'àmbit científic és el fet de que l'element Darmstadtio (número atómico 110) de la taula periòdica va prendre el seu nom en honor a la ciutat, en haver segut sintetisat en el Gesellschaft für Schwerionenforschung, GSI (centre d'investigació sobre ions pesats) situat en el barri de Wixhausen (nort de Darmstadt).
Barris
[editar | editar còdic]Darmstadt es dividix oficialment en 9 barris ('Stadtteile'). Dits barris són, en orde alfabètic:[3]
|
|
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]El nom de Darmstadt apareix per volta primera a finals de el XI, llavors com Darmundestat. El nom deriva del Darmbach, una chicoteta riera zigzagueante que travessava antigament la ciutat. Esta riera, que fins a temps recents s'havia mantingut soterrat, està sent parcialment descobert i recuperat en l'actualitat per a afegir una traça de personalitat al centre de la ciutat. El títul de ciutat li va ser concedit a Darmstadt per l'emperador Luis IV de Baviera en 1330, pertanyent des de llavors als comtes de Katzenelnbogen. En 1422, en una suntuosa festa es va celebrar el casament de Felipe, fill del comte Juan IV de Katzenelnbogen, primer viticultor de Riesling, en Ana de Wurtemberg. En esta unió va quedar format un dels comtats més rics. Enrique III somiava en les riquees del Comte Felipe de Katzenelnbogen-Dèu, en el seu or i argent, pero més que res en els seus cellers replets de vi.[4]
Quan la casa de Katzenelnbogen es va extinguir en 1479, la ciutat va passar a dependre del Landgraviato de Hesse. Va ser sèu dels governants del posterior d'Hesse-Darmstadt (1567-1806) i dels del Gran Ducado de Hesse i el Rin.[5]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]La població de la ciutat es va incrementar durant el XIX, des dels escassos 10 000 habitants de principis de sigle fins als 72 000 en els que va concloure. Una escola politècnica, que posteriorment passaria a ser Universitat Tècnica, hui coneguda com TU Darmstadt, va ser fundada en 1877.
Al començament de el XX, Darmstadt era, junt en Munich, un important centre del moviment artístic moderniste conegut com Jugendstil, la variant alemana del art nouveau francés o l'estil moderniste de Catalunya. Competicions anuals d'arquitectura varen dur a la construcció de molts tesors arquitectònics d'este periodo. Els llímits municipals de Darmstadt varen ser estesos en 1937 per a incloure les localitats veïnes de Arheilgen i Eberstadt, i en 1938 la ciutat es va separar administrativamente del districte circumdant (Kreis).
- Alemània nazi
Darmstadt va ser la primera ciutat d'Alemània en obligar als comerços judeus a tancar les seues portes en 1933, poc despuix de la pren del poder en Alemània per part dels nazis (en aquell moment, els comerços només varen ser clausurats per un dia, baixe el pretext de "posar en risc l'orde i tranquilitat de la comunitat")[6] En 1942, més de 3000 judeus de Darmstadt varen ser reclosos en un camp en Liebigschule, per a posteriorment ser deportats a camps de concentració.[7]
El centre històric de la ciutat de Darmstadt va ser casi totalment destruït durant el bombardeig aéreu britànic de l'11 de setembre de 1944 (la ciutat ya havia segut bombardejada el 30 de juliol de 1940). En el curs d'este atac aéreu es calcula que varen morir entre 11 000 i 12 500 dels seus habitants, i entre 66 000 i 70 000 d'ells varen quedar sense llar. Més de les tres quartes parts del centre de la ciutat varen quedar reduïts a enrunes,[8] la qual cosa va comportar una reconstrucció posterior de la ciutat que va ser realisada en un estil arquitectònic de posguerra relativament senzill i funcional, fent perdre a l'antiga capital d'Hesse gran part de la seua bellea i atractiu.
- Despuix de la Segona Guerra Mundial
A lo llarc dels sigles XIX i XX, Darmstadt es va convertir en sèu de moltes empreses tecnològiques i centres d'investigació, aplegant a l'extrem d'autodenominar-se a sí mateixa com "ciutat de les ciències" des de 1997. És reconeguda internacionalment com un centre d'alta tecnologia estratègicament situat en les rodalies del Aeroport Internacional de Fráncfort, en importants activitats en l'àmbit de l'indústria aeroespacial (l'ESOC), la química, la farmacèutica, la tecnologia de l'informació, la biotecnología, les telecomunicacions (presència de la Deutsche Telekom) i la mecatrónica. En l'any 2000, la regió de Darmstadt va alcançar el tercer lloc entre les 97 regions alemanes classificades en el rànquing de la publicació WirtschaftsWoche en funció de la seua importància tecnològica.
En l'actualitat
[editar | editar còdic]Edificis i atraccions turístiques
[editar | editar còdic]El palau ducal de Darmstadt se situa en el centre de la ciutat. Va ser residència dels comtes d'Hesse-Darmstadt, posteriorment Grans Ducs de Hesse per gràcia de Napoleón. El seu aspecte actual data de el XVIII. Els comtes també posseïen el denominat castell de Frankenstein, que data de el XIII, sent adquirit per la dinastia de Hesse-Darmstadt en 1662. Mary Shelley provablement va adoptar el nom de dit castell per al títul de la seua novela Frankenstein o el modern Prometeo (1818). Abans d'escriure l'història que en ella es relata, l'autora havia viajat per la regió i visitat Eberstadt, localitat propenca al castell (hui en dia un barri de Darmstadt), podent haver rebut d'esta manera l'inspiració necessària.
Luisenplatz, la plaça major de la localitat, constituïx el punt central de la ciutat. Hui en dia està rodejada de moderns edificis. En 1844, la Ludwigsäule (cridada popularment Langer Lui, açò és, Llarc Ludwig), una columna de 33 m d'altura en memòria de Luis I (Ludwig I), primer Gran Duc de Hesse, va ser erigida en el centre de la plaça. L'atra gran plaça de la ciutat és la denominada Marktplatz (vore l'image), o Plaça del Mercat.
Perviuen en Darmstadt eixemples del periodo del Jugendstil, incloent el Rosenhöhe, un jardí de roses d'estil anglés de el XIX, recentment renovat i replantado, el Mathildenhöhe, en la Hochzeitsturm ('Torre de la Boda', comunament coneguda com la 'Torre de Cinc Dits') i la Capella Russa, aixina com una colecció de chicotetes casitas privades construïdes per arquitectes del Jugendstil que es varen establir en Darmstadt. La Capella Russa va ser construïda com a capella privada per l'últim sar de Rússia, Nicolás II, l'esposa del qual Alexandra era oriunda de Darmstadt.
La Waldspirale, un complex residencial dissenyat per l'austríac Friedensreich Hundertwasser, va ser construït entre 1998 i 2000. Es tracta d'un edifici internacionalment famós pel seu rebuig de les formes angulars, sent cada una de les seues finestres d'una forma diferent, traça característica de l'obra de Hundertwasser.
L'estació central de ferrocarril de Darmstadt (Darmstadt Hauptbahnhof), construïda en 1912, es troba en el llímit occidental de la ciutat, sent parada de trens tant locals i regionals com de llarga distància. També servix de parada a la ret d'autobusos i tramvies.
Tots els anys al començament de juliol té lloc la festa popular de la Heinerfest, que es desenrolla en els carrers circumdants a l'antic palau ducal. Es tracta d'un festival tradicional alemà en actuacions folklòriques, cerveseries i variats llocs gastronòmics, entre els que se solen trobar representacions de les ciutats hermanadas en Darmstadt (com és el cas de Logronyo). Una atra festa popular, la 'Schloßgrabenfest', més orientada a les actuacions musicals en directe, es porta a terme en el mateix lloc en el més de maig de cada any. Abdós events congreguen cada any a 700 000 i 400 000 visitants, respectivament.
Tecnologia
[editar | editar còdic]
Darmstadt és sèu de la famosa Universitat Tècnica de Darmstadt (TU Darmstadt), un dels instituts tecnològics més importants d'Alemània, àmpliament reconegut en l'àmbit de l'investigació i la docència en les disciplines d'Ingenieria Elèctrica, Civil i Mecànica. També ho és de l'Universitat de Ciències Aplicades de Darmstadt (Hochschule Darmstadt), de la Evangelische Fachhochschule Darmstadt, universitat confessional per a enfermeria i treball social, i de quatre instituts d'investigació de la Societat Fraunhofer, aixina com d'un centre d'investigació sobre ions pesats (Gesellschaft für Schwerionenforschung, GSI) que opera un accelerador de partícules en la seua sèu de Wixhausen. Les tres universitats de la ciutat són responsables de la gran població estudiantil de la ciutat, que va alcançar la sifra de 33 547 estudiants en 2004.
Entre uns atres, el GSI va descobrir l'element químic Darmstadtio (número atómico 110), que va rebre el seu nom en honor a la ciutat en 2003. Este fet fa de Darmstadt una de les úniques sèt ciutats en un element nominat en el seu honor (junt en Ytterby en Suècia (quatre elements); Strontian en Escòcia; Copenhague en Dinamarca (el nom llatí del qual dona lloc al Hafni); París (el nom llatí del qual dona lloc al Luteci); Berkeley, Califòrnia; i Dubná en Rússia). Varis atres elements, incloent el meitnerio (número atómico 109) (1994) i el copernicio (número atómico 112) (1996) també varen ser sintetisats en les instalacions de el GSI en Darmstadt.
El Centre Europeu d'Operacions Espacials (ESOC) de l'Agència Espacial Europea està situat en Darmstadt, aixina com l'EUMETSAT, que opera satèlits meteorològics. Darmstadt és un centre de l'indústria química i farmacèutica, contant en centres i plantes principals de diverses companyies (entre les que destaquen les de Merck, Röhm i Schenck RoTec).
Cultura
[editar | editar còdic]
El Jazz-Institut Darmstadt és el major archiu de jazz públicament accessible d'Alemània. El Internationales Musikinstitut Darmstadt alberga una de les majors coleccions mundials de partitures musicals de posguerra, és ademés sèu del cridat Festival de Darmstadt, en realitat uns cursos d'estiu en concerts de música contemporànea fundats per Wolfgang Steinecke en el nom de Internationale Ferienkurse für Neue Musik. Un gran número de compositors de vanguarda han assistit i impartit conferències dit institut, incloent a Olivier Messiaen, Luciano Berio, Milton Babbitt, Pierre Boulez, Luigi Nono, John Cage, György Ligeti, Luis de Pablo, Iannis Xenakis, Karlheinz Stockhausen i Maurici Kagel.
La Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung (Acadèmia Alemana per a la Llengua i la Poesia) oferix places a escritors i escolars destinades a l'investigació de diversos aspectes relacionats en la llengua alemana.[9] El premi anual de l'Acadèmia, denominat Georg-Büchner-Preis en honor a Georg Büchner, està considerat com un dels més prestigiosos premis lliteraris per a escritors en llengua alemana.
Bases militars
[editar | editar còdic]En l'àrea de Darmstadt encara existix personal del Eixèrcit dels Estats Units. Just eixint del centre de Darmstadt es troba la Guarnició Darmstadt de l'eixèrcit nortamericà, en les instalacions del quarter de Cambrai-Fritsch, originalment construït en la década de 1930 com dos barracons separats (Cambrai i Freiherr von Fritsch). En juliol de 2007, el Departament de Defensa dels EE. UU. va anunciar que les instalacions serien clausurades en març de 2009 i tornades al Govern alemà.
Deports
[editar | editar còdic]El club de fútbol local, el SV Darmstadt, pertany a la segona categoria del fútbol nacional, la 2. Bundesliga. El seu estadi és el Merck-Stadion am Böllenfalltor en un aforament de 16 500 espectadors.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]
Darmstadt està hermanada en les ciutats de:
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ European Union, City Audits. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Statistik.Hessen
- ↑ Statistischer Ueberblick (Estadístiques del sitie web oficial, en alemà)
- ↑ Història del Comtat Katzenelnbogen i el Riesling
- ↑ DarmStadtBach — Sitie web del proyecte de recuperació del Darmbach. (alemà)
- ↑ El Principi del Fi - Musman, Moshe; (sitie web)
- ↑ Darmstädter Stadtgeschichte 20. Jahrhundert (del sitie web oficial de la ciutat, en alemà)
- ↑ Història de Darmstadt (del sitie web de l'Universitat Tècnica de Darmstadt)
- ↑ Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung (lloc oficial de l'acadèmia, en alemà)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Darmstadt.- Sitie web oficial de la ciutat de Darmstadt (alemà, anglés)
- Darmstadt en Wikivoyage (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Darmstadt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.