Hesse
Hesse (en alemán: Hessen, Plantilla:AFI-de, abreviat HE), o Hessia, és un dels 16 estats federats d'Alemània. Té una superfície de 21 114,72 km² (sèptim major estat, en el 5,91% del territori alemà) i una població, a 31 d'agost de 2018, de 6 265 809 hab, quint estat més poblat. Llimita al nort en Baja Sajonia, a l'oest en Renania del Nort-Westfalia i Renania-Palatinado, a l'est en Baviera i Turingia i al sur en Baden-Wurtemberg.
La capital de l'estat és Wiesbaden, la ciutat més poblada és Fráncfort del Meno. Atres grans ciutats són les dos històriques ciutats residencials de Darmstadt i Kassel, aixina com Hanau i Offenbach del Meno. La partix sur del país, el districte administratiu de Darmstadt-Dieburg, a on es troba el núcleu de la zona transfronterizo entre el Rin i el Meno, és una de les regions més densament poblades i econòmicament més fortes d'Alemània. Geogràficament, Hesse es caracterisa per tindre cadenes montanyoses baixes i boscs alluntats de la planura de l'Alt Rin. En Rheingau i en la Bergstrasse existixen paisages culturals típics de la viticultura, i en numeroses regions també hi ha horts frutales en els que es produïx l'apfelwein, sidra, molt estesa en Hesse. Els dialectes hessianos pertanyen a l'àrea llingüística del fráncico renano del centre-oest d'Alemània.
Històricament, lo que hui és l'estat de Hesse eren, despuix del Congrés de Viena de 1815, vàries entitats polítiques més o menys independents: el Gran Ducado de Hesse, l'Electorat de Hesse, el ducado de Nassau, la Ciutat Lliure de Fráncfort, el principat de Waldeck, el landgraviato de Hesse-Homburg i la província prusiana del Rin al voltant de Wetzlar. Kurhessen, Nasáu, Hesse-Homburg (que va passar a Hesse-Darmstadt per herència en 1866) i Fráncfort varen ser anexionados pel regne de Prusia en 1866 i reunits com la província de Hesse-Nassau. Durant la República de Weimar, l'antic Gran Ducado es va convertir en el republicà Estat Popular de Hesse i Waldeck va passar a formar part del Estat Lliure de Prusia en 1929. En 1944, la província de Hesse-Nassau es va dividir en les províncies de Kurhessen i Nasáu. Despuix de la Segona Guerra Mundial, el 19 de setembre de 1945 es va fundar l'estat de Hesse en el nom de Gran Hesse en la zona d'ocupació nortamericana, sent el primer estat de la República Federal que encara hui existix en rebre una nova constitució democràtica. La part de Rin-Hesse, en la marge esquerra del Rin, que pertanyia a l'Estat Popular de Hesse, i part de Nasáu varen caure en la zona d'ocupació francesa i hui pertanyen a Renania-Palatinado.
Nom
[editar | editar còdic]El nom alemà Hessen, de la mateixa manera que els noms d'atres regions alemanes (Schwaben, «Suabia», Franken, «Franconia», Bayern, «Baviera», Sachsen, «Sajonia») deriva del dativo plural del nom dels habitants o tribu epónima, els hesianos (Hessen, singular Hesse). El nom geogràfic representa un equivalent breu de l'antic nom compost Hessenland ('terra dels hesianos'). La forma del nom en alt alemà antic es registra com Hessun (dativo plural de Hessi); en llatí medieval apareix com Hassonia, Hassia, Hessia. El nom dels hesianos és continuació en última instància del nom tribal dels Chatti (catos).[1] L'antic nom Chatti en el VII es registra com Chassi, i des de el VIII com Hassi o Hessi.[2]
Els habitants de Hesse es diuen hes[s]ianos (en alemà: Hesse (masculí), plural Hessen, o Hessin (femení), plural Hessinnen), en les variants en espanyol, hes[s]és, hesiense o hes[s]io.
El terme en Inglés nortamericà «hessiano», usat per a descriure a les tropes auxiliars britàniques de el XVIII, va nàixer quan el landgrave Federico II d'Hesse-Kassel va llogar unitats de l'eixèrcit regular al govern de Gran Bretanya per a lluitar en la Guerra Revolucionària Americana. La forma anglesa Hesse era d'us comú en el XVIII, primer en els noms en guions dels estats de Hesse-Cassel i Hesse-Darmstadt, encara que la forma llatina Hessia va permanéixer en l'us comú en anglés fins a ben entrat el XIX.[3][4][5]
La Comissió Europea utilisa la forma alemana Hessen, inclús en contexts d'idioma anglés, per la política de deixar noms regionals sense traduir.[6]
l'element sintètic hasio, número 108 de la taula periòdica, va rebre el seu nom de l'estat federat de Hesse en 1997, despuix d'una proposta de 1992.[7]
Geografia
[editar | editar còdic]Estats veïns
[editar | editar còdic]L'estat federat de Hesse es troba en el centre-oest d'Alemània i posseïx una frontera en total de 1410 km de llongitut. Esta es distribuïx sobre l'estat federat de Renania del Nort-Westfalia (269,3 km), en Baja Sajonia (167 km), en Turingia (269,6 km), en Baviera (261,9 km), en Baden-Wurtemberg (176,5 km) i Renania-Palatinado (266,3 km).
Composició natural
[editar | editar còdic]Posseïx regions geogràfiques que formen part de Parcs Naturals. Este estat federat es troba en una zona montanyosa alemana (denominada Mittelgebirgsschwelle).
Serres i montanyes
[editar | editar còdic]
El territori de Hesse comprén algunes zones montanyoses, com el Rhön, Taunus, Upland (part de Hesse que correspon al Sauerland), Vogelsberg, Hoher Meißner, Selva de Keller, Selva de Kaufunger, Knüllgebirge, Selva de Habicht, Selva d'Oden, Stölzinger Gebirge, Spessart, Selva de Schlierbach, Selva Schelder, Selva Seuling i Selva de Reinhard. La montanya més alta de l'estat és el Wasserkuppe (altitut de 950,2 m NN) en el Rhön.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Rius
[editar | editar còdic]
L'estat federat de Hesse és recorregut per diferents rius, alguns dels quals transcorren solament dins de l'estat, mentres que uns atres recorren solament partix del mateix. El Rin, al suroest, constituïx la frontera natural en l'estat de Renania-Palatinado a lo llarc d'un tram de 107 km. El Neckar fa de frontera natural al sur en l'estat federat de Baden-Wurtemberg, mentres que el Werra i el Weser formen la frontera oriental.
El nort i l'est de Hesse pertanyen a la conca del Weser], que travessa el país per l'extrem nort. Els seus rius d'orige, el Fulda i el Werra, travessen Hesse a lo llarc de 215 km i 95 km respectivament.
El restant del país, pel contrari, drena cap al Rin; els seus afluents més importants en Hesse són el Main i el Lahn, pero el Neckar també discorre un curt tram per l'extrem sur de Hesse. A continuació s'enumeren tots els rius que travessen Hesse en una llongitut total de més de 100 km o un recorregut de fluix en Hesse de més de 50 km. S'indiquen la llongitut en Hesse i tota la llongitut. <timeline> TimeAxis = orientation:horisontal format:yyyy ImageSize = width:800 height:auto barincrement:25 PlotArea = left:10 right:10 top:10 bottom:40 AlignBars = justify
Colors =
aneu:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
BackgroundColors = canvas:canvas
Period = from:0 till:1300 ScaleMajor = unit:year increment:100 start:0 gridcolor:drabgreen
BarData=
barset:Flüsse bar:Rhein bar:Main bar:Weser bar:Neckar bar:Werra bar:Lahn bar:Fulda bar:Eder bar:Diemel bar:Schwalm bar:Nidda bar:Kinzig bar:Nidder bar:Wetter bar:Haune bar:Ohm bar:Dill
PlotData=
width:20 fontsize:M textcolor:black align:left color:skyblue shift:(0,-6)
barset:Flüsse from:start till:end width:20 color:drabgreen Text:Die_längsten_Flüsse_in_Hessen fontsize:15 align:center bar:Rhein from:start till:1236 text:Rin (107 km/1236 km) from:start till:107 color:oceanblue bar:Main from:start till:524 text:Main (77 km/524 km) from:start till:77 color:oceanblue bar:Weser from:start till:440 text:Weser (41 km/440 km) from:start till:41 color:oceanblue bar:Neckar from:start till:367 text:Neckar (16 km/367 km) from:start till:16 color:oceanblue bar:Werra from:start till:298 text:Werra (95 km/298 km) from:start till:95 color:oceanblue bar:Lahn from:start till:242 text:Lahn (166 km/242 km) from:start till:166 color:oceanblue bar:Fulda from:start till:220 text:Fulda (215 km/220 km) from:start till:215 color:oceanblue bar:Eder from:start till:177 text:Eder (129 km/177 km) from:start till:129 color:oceanblue bar:Diemel from:start till:110 text:Diemel (73 km/110 km) from:start till:73 color:oceanblue bar:Schwalm from:start till:97 color:oceanblue text:Schwalm (97 km, ganz in Hessen) bar:Nidda from:start till:90 color:oceanblue text:Nidda (90 km) bar:Kinzig from:start till:86 color:oceanblue text:Kinzig (86 km)
bar:Nidder
from:start till:69 color:oceanblue text:Nidder (69 km) bar:Wetter from:start till:69 color:oceanblue text:Wetter (69 km) bar:Haune from:start till:64 color:oceanblue text:Haune (64 km) bar:Ohm from:start till:59 color:oceanblue text:Ohm (59 km) bar:Dill from:start till:55 color:oceanblue text:Dill (55 km)
</timeline>
Lagos
[editar | editar còdic]En Hesse no existixen molts llac naturals. El major és l'embasse del Éder (embassament d'Eder) en el nort (Nordhessen). Atres llac importants són el Langener Waldsee, el Diemelsee, el Borkener See i el Werratalsee.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hesse-Kassel.
Antiguetat
[editar | editar còdic]Ya en l'época paleolítica, la regió central de Hesse va estar poblada. Pel clima favorable del lloc, la gent va viure allí fa al voltant de 50000 anys durant l'últim periodo glacial. Aixina mateix hi ha llocs d'enterrament que es conserven d'esta época. Troballes de ferramentes paleolíticas en el Hesse meridional en Rüsselsheim sugerixen que els caçadors del Pleistoceno varen habitar al voltant de fa 13 000 anys.
La tomba de Züschen (en alemà: Steinkammergrab von Züschen, a voltes també Lohne-Züschen) és un monument d'enterrament prehistòric, ubicat entre Lohne i Züschen, prop de Fritzlar, Hesse, Alemània. Classificat com una tomba de galeria o un cisto de pedra hessiano-westfaliano (hessisch-westfälische Steinkiste), és un dels monuments megalítics més importants de l'Europa central. Es remonta al quart mileni a. C. (i possiblement va seguir usant-se fins a principis del tercer), pertany al final de la cultura Wartberg neolítica.
Una presència cèltica primerenca en lo que és hui Hesse està indicada per un enterrament d'estil La Tène a mitan de el V, descobert en Glauberg. La regió va ser més vesprada poblada per la tribu germànica dels catos al voltant de el I, i el nom de Hesse és una continuació d'eixe nom tribal.
Els antics romans varen tindre un camp militar en Dorlar, i en Waldgirmes directament en les afores orientals de Wetzlar hi havia un assentament civil. Presumiblement, el govern provincial per als territoris ocupats de la vora dreta de Germania va ser planejat en esta ubicació. El governador de Germania, a lo manco temporalment, va residir ací provablement. L'assentament sembla haver segut abandonat pels romans despuix de la devastadora batalla del bosc de Teoteburgo en l'any 9 d. C. Els catos es varen vore implicats també per la rebelió dels bátavos en l'any 69.
Edat Mija
[editar | editar còdic]Hessia, des de principis de el VII en avant, va servir com una zona de seguritat entre regions dominades pels sajones (al nort) i els francs, que varen dominar la regió al sur baix a principis de el VI i varen ocupar Turingia (a l'est) en 531.[8] Hessia ocupa la partix noroest del modern estat alemà de Hesse; les seues fronteres no estaven clarament delineadas. El seu centre geogràfic és Fritzlar; s'estén en el surest fins a Hersfeld a la vora del riu Fulda, en el nort passant Kassel i fins als rius Diemel i Weser. Cap a l'oest, ocupa les valls dels rius Eder i Lahn (este últim fins que gira cap al sur). Media aproximadament 90 quilómetros nort-sur i 80 nort-oest.[9]
La zona al voltant de Fritzlar mostra evidències de creències paganes significatives de el I en avant. Geismar va ser un foc particular de semblant activitat; va ser ocupat contínuament des del periodo romà en avant, en un assentament que data de l'época romana, que a la seua volta va tindre un predecessor en el V S'han fet excavacions en l'enterrament d'un cavall i s'han trobat artefactes de bronze. Un possible cult religiós pugues haver-se centrat en un manantial natural en Geismar, cridat Heilgenbron; el nom "Geismar" (possiblement "piscina energètica") en sí mateixa pot derivar d'eixe manantial. El poble de Maden (Gudensberg), hui una part de Gudensberg prop de Fritzlar i menys de dèu milles de Geismar, va anar provablement un antic centre religiós; l'aflorament de basalt de Gudensberg es diu aixina per Wodan, i un megalit de cuarzo de dos metros d'alt cridat el Wotanstein està en el centre del poble.[10]
Entorn a 650, els francs es varen establir com a senyors, lo que està sugerit per evidències geogràfiques de enterrament, i eren fortificacions construïdes en varis llocs, incloent Christenberg.[11] Cap a 690, estaven prenent el control directe sobre Hessia, al parcer per a contrarrestar l'expansió dels sajones, els qui varen construir fortificacions en Gaulskopf i Eresburg creuant el riu Diemel, el llímit septentrional de Hessia. El Büraburg (que entorn tenia un assentament franc en el VI[12]) va ser un dels llocs en que els francs es fortificaron per a resistir la pressió sajona, i segons John-Henry Clay, el Büraburg va ser "provablement la construcció artificial més gran vista en Hessia durant a lo manco setcents anys". Les parets i les trincheres realisades en total s'estenien un quilómetro i tancaven "8 hectàrees d'una estribación que oferia una vista sobre Fritzlar i el cor densament poblat de Hessia".[13]
Despuix de les incursions sajonas en territori taste en el VII, s'havien establit dos gaue - un de franc, comprenent la zona al voltant de Fritzlar i Kassel, i un sajón. En el IX, el Hessengau sajón també va passar al domini dels franconianos i en el XII a Turingia.
En la guerra de successió de Turingia (1247-1264), Hesse va obtindre la seua independència i es va convertir en un Landgraviato dins del Sacre Imperi Romà Germànic.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]Va alcançar importància primària baixe el landgrave Felipe el Magnánimo, qui va anar un dels líders del protestantisme alemà. Despuix de la mort de Felipe en 1567, el territori va ser dividit entre els quatre fills del seu primer matrimoni (Felipe era un bígamo) en quatre llínees: Hesse-Kassel (o Hesse-Cassel), Hesse-Darmstadt, Hesse-Rheinfels i el prèviament existent Hesse-Marburgo. Com les dos últimes llínees es varen extinguir prou pronte (1583 i 1605, respectivament), Hesse-Kassel i Hesse-Darmstadt varen ser els dos estats núcleu dins de les terres de Hesse. Vàries llínees colaterals es varen separar a lo llarc dels sigles, tals com en 1622, quan Hesse-Homburg es va separar de Hesse-Darmstadt. A finals de el XVI, Kassel va adoptar el calvinismo, mentres que Darmstadt va seguir sent luterana, i posteriorment les dos llínees a sovint es varen trobar en costats diferents d'un conflicte, principalment en les disputes sobre Hesse-Marburgo i en la Guerra dels Trenta Anys, quan Darmstadt va lluitar del costat de l'emperador, mentres que Kassel es va situar junt a Suècia i França.
El landgrave Federico II (1720-1785) va governar com un déspota benevolente entre 1760 i 1785. Va combinar les idees ilustrades en els valors cristians, plans cameralistas per al control central de l'economia i un enfocament militariste cap a la diplomàcia.[14] Va dotar de fondos a un tesor agotat de la pobra nació oferint com a mercenaris a 19000 soldats en formacions militars completes a Gran Bretanya per a combatre en Norteamérica durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, 1776-1783. Estos soldats, comunament coneguts com hessianos, varen lluitar baix bandera britànica. Els britànics varen usar als hessianos en varis conflictes, inclosa la rebelió irlandesa de 1798. Per a obtindre més fondos, els soldats actuaven com a mercenaris en atres llocs. La major part d'ells eren reclutats a la força, en la seua paga anant al landgrave.
.svg){kind=link}
El governant d'Hesse-Kassel va ser elevat a l'estatus de príncip elector en 1803, pero açò no va tindre efecte, ya que el Sacre Imperi Romà Germànic va ser desmantellat en 1806. El territori va ser anexionado per Napoleón al regne de Westfalia en 1806, pero restaurat a l'elector en 1813. Mentres que atres electors havia guanyat atres títuls, convertint-se en reis o grans ducs, l'elector de Hesse-Kassel solament va conservar l'anacrònic títul. El nom va sobreviure en el terme Kurhessen, referint-se a la regió al voltant de Kassel. En 1866, va ser anexionado per Prusia, junt en la Ciutat Lliure de Fráncfort, el chicotet landgraviato d'Hesse-Homburg i el ducado de Nassau, que es varen combinar després en la província d'Hesse-Nassau.
Hesse-Darmstadt va ser elevat per Napoleón a l'estatus d'un Gran Ducado en 1806, convertint-se en el Gran Ducado de Hesse.
Al començament de el XIX i com a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprén este estat federat va passar a formar part primer de la Confederació del Rin i més vesprada de la Confederació Germànica.
En la guerra de 1866, va lluitar del costat d'Àustria contra Prusia, pero va conservar la seua autonomia en la derrota perque la part major del país estava situada al sur del riu Meno i Prusia no es va atrevir a expandir-se més allà de la llínea del Meno, puix açò hauria provocat a França. No obstant, les parts de Hesse-Darmstadt al nort del Meno (la regió al voltant de la ciutat de Gießen, comunament cridat Oberhessen) varen ser incorporades en el Norddeutscher Bund, una estreta federació d'Estats alemans creada per Prusia en 1867. En 1871, despuix de la derrota de França en la guerra franc-prusiana, el restant del Gran Ducado es va unir al Imperi alemà. Al voltant del canvi de sigle, Darmstadt va ser un dels centres del Jugendstil. Fins a 1907, el Gran Ducado de Hesse va usar el lleó blanc i roig hessiano com a escut d'armes.
XX
[editar | editar còdic]Este estat federat va prendre la seua forma actual despuix de terminar la Segona Guerra Mundial, despuix de la fusió d'Hesse-Darmstadt en antics territoris prusianos.
La revolució de 1918 va transformar Hesse-Darmstadt d'una monarquia a una república, que oficialment es renombró a sí mateixa "Volksstaat Hessen" (Estat Popular de Hesse). Les parts de Hesse-Darmstadt en la vora occidental del Rin (província de Rheinhessen) varen estar ocupades per tropes franceses fins a 1930 segons els térmens del tractat de pau de Versalles que oficialment va donar terme a la Primera Guerra Mundial en 1919.
Despuix de la Segona Guerra Mundial, el territori hessiano a l'oest del Rin va ser ocupat per França, mentres que el restant de la regió va formar part de la zona d'ocupació nortamericana. Els francesos varen separar la seua part de Hesse del restant de la regió i la varen incorporar al recentment fundat estat federat de Renania-Palatinado (Rheinland-Pfalz). Estats Units, per un atre costat, va proclamar l'estat de Gran Hesse (Groß-Hessen) el 19 de setembre de 1945, a partir de Hesse-Darmstadt i la major part de l'anterior província prusiana d'Hesse-Nassau. El 4 de decembre de 1946, Groß-Hessen va ser oficialment rebatejat Hessen.[15]
Símbols de Hesse
[editar | editar còdic]
|
|
Archiu:Flag of Hesse (state).svg | Archiu:Landeszeichen Hessen rot.svg | Archiu:Hessenlöwe weiss.svg |
| Armes de l'Estat (Landeswappen) | Bandera de l'Estat (Landesflagge) | Bandera de Servici (Landesdienstflagge) | Wappenzeichen (roig) | Wappenzeichen (blanc) |
.svg){kind=link}
Composició territorial
[editar | editar còdic]Regions administratives
[editar | editar còdic]Hesse està dividit des de l'any 1981 en tres regions administratives (Regierungsbezirki): Darmstadt, Gießen i Kassel, totes elles rodejades de cinc ciutats independents (kreisfreie Städte) i 21 districtes rurals (Landkreisi) en un total de 426 Gemeinden (Municipis).
Districtes
[editar | editar còdic]Els districtes rurals (Landkreise) en l'estat federat de Hesse (ordenats pel seu respectius Regierungsbezirke) són els següents:
| Regierungsbezirk |
Regierungsbezirk |
Regierungsbezirk | |
|---|---|---|---|
|
|
|
Archiu:Map of Hesse with districts (with numbers).svg |
.svg){kind=link}
Ciutats independents
[editar | editar còdic]En el territori existixen les següents ciutats independents:
Ciutats en un estatus especial (Sonderstatusstädte)
[editar | editar còdic]En la reforma realisada en 1974 algunes ciutats varen perdre l'estatus de grans ciutats (größeren Städte). Segons la definició local de Sonderstatusstädte, en Hesse hi ha 7 i són:
Economia
[editar | editar còdic]
L'espenta econòmica de Hesse es basa en quatre rams industrials: la química, la fabricació de vehículs i de maquinària i l'electrotècnia, aixina com en la força d'atracció de Fráncfort com a centre del sector terciario i plaça financera internacional. Ademés du anys generant el major PBI per càpita de tota Alemània i acapara poc menys de la quarta part de l'inversió estrangera directa en este país.
Fráncfort és la sèu del Banc Central Europeu (BCE) i el Deutsche Bundesbank.
L'aeroport de la regió Rin-Meno registra el major tràfic de mercaderies d'Europa i és el segon aeroport europeu per número de passagers.
Les empreses en més treballadors en Hesse
[editar | editar còdic]| Estadístiques de 2003 | |
| 1. Deutsche Lufthansa AG | 34500 |
| 2. Deutsche Bahn AG | 25000 |
| 3. Deutsche Post AG | 24700 |
| 4. Rewe-Zentral-Aktiengesellschaft | 23500 |
| 5. Adam Opel GmbH | 20000 |
| 6. Deutsche Telekom AG | 19000 |
| 7. Allianz Group | 17400 |
| 8. Siemens | 16300 |
| 9. Fraport AG | 15900 |
| 10. Volkswagen | 15300 |
Cultura
[editar | editar còdic]Deporte
[editar | editar còdic]El principal club de fútbol de l'estat és l'Eintracht Fráncfort. El Skyliners Fráncfort juga en la Bundesliga de Bàsquet. El Frankfurt Universe juga en la German Football League de fútbol americà. El Gran Premi de Fráncfort és una carrera de ciclisme que es corre en els carrers de la ciutat des de 1962 i forma part del UCI Europe Tour.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Religió
[editar | editar còdic]En 2008, el 40 % era fidel de l'Iglésia Evangèlica en Alemània i el 25 % era fidel de l'Iglésia catòlica.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gudmund Schütte, Our forefathers : The Gothonic nations : A manual of the ethnography of the Gothic, German, Dutch, Anglo-Saxon, Frisian and Scandinavian peoples, vol. 2 (1933), p. 191.
- ↑ Christian Presche, Kassel im Mittelalter: Zur Stadtentwicklung bis 1367 vol. 1 (2013), p. 41.
- ↑ "The Hessians, called, in the early history of Germany, Catti, lived in the present Hessia". The Popular Encyclopedia: Or, Conversations Lexicon vol. 3 (1862), p. 720. Occasional English use of Hessia is found until the present day, i.g. P.J.J. Welfens, Stabilizing and Integrating the Balkans, Springer Science & Business Mija (2001), p. 119.
- ↑ «Chart of usage frequency: Hessia, Hesse».
- ↑ ilpert, Joseph Leonhard. A Dictionary of the English and German and the German and English Language, B. Hermann.
- ↑ «European Commission English Style Guide». Archivat des d'el original, el 2010-12-05.
- ↑ "Names and symbols of transfermium elements (IUPAC Recommendations 1997)". Pure and Applied Chemistry. 69.12 (1997), p. 2471. doi:10.1351/pac199769122471.
- ↑ Clay 125-27, 137-39.
- ↑ Clay 120.
- ↑ Clay 132-37.
- ↑ Clay 143-55.
- ↑ Rau 141.
- ↑ Clay 157-58.
- ↑ Charles W. Ingrao, The Hessian Mercenary State: Idees, Institutions, and Reform under Frederick II, 1760-1785 (2003)
- ↑ «Hessen - 60 stolze Jahre - Zeittafel 1945/1946». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2006. Consultat el 1 de decembre de 2006.
- ↑ EKD Evangelische Kirche in Deutschland — Kirchenmitgliederzahlen am 31.12.2007
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hesse.- Portal del Govern de l'Estat de Hesse
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hesse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.