Anar al contingut

Inglés nortamericà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El (en inglés: North American English) és el conjunt de varietats i dialectes del anglés parlats en Estats Units i Canadà,[1] encara que també s'estén a atres parts del continent americà, principalment el Carib. L'anglés nortamericà és el més influent i el més estudiat com a llengua estrangera fora de l'angloesfera.[2]

Tant Estats Units com Canadà presenten una varietat d'accents regionals, que es varen desenrollar a partir del sortit de dialectes parlats pels immigrants aplegats d'Anglaterra, Escòcia, Irlanda i atres regions de les illes britàniques.[3] Durant els sigles XVII i XVIII, estes variants es varen mesclar, es varen desenrollar i es varen fusionar en atres accents parlats per generacions anteriors, adaptant-se en cada nova ona d'immigrants.[4][5] Estes adaptacions varen donar lloc a distints accents en les diferents regions nortamericanes, consolidats entorn a mediats de el XVIII.[6]

Característiques geogràfiques i classificació

La major diferència entre l'anglés nortamericà i l'anglés canadenc estàndart està en l'ortografia —en l'últim, s'usa per norma general el sistema britànic—, mentres que compartixen gramàtica, vocabulari, pronunciació i fins a ,[7] raó per la que en algunes classificacions de l'idioma anglés, els dos compartixen un subgrup o categoria pròpia.[8] Estes similituts es deuen a una història i cultura compartides des de l'época de les colónies britàniques en Amèrica del Nort,[9] sobretot despuix de l'arribada dels lealistas de l'Imperi Unit que varen fugir cap al nort durant la Revolució de les Tretze Colónies,[5][10] l'influència del qual sobre l'incipient anglés canadenc era enorme, des de les seues mateixes raïls.[11]

Més concretament, l'anglés canadenc estàndart compartix estes característiques en l'anglés del centre-noroest nortamericà, formant un grup dialectal propi, en un continu dialectal entre els estats d'esta regió i els territoris canadencs a l'atre costat de la frontera. Tant és aixina, que en algunes parts d'Estats Units, el dialecte parlat en el nort nortamericà es coneix com a «anglés canadenc». La variant del anglés canadenc parlada en la província de Quebec (una regió predominantment de parla francesa), també alineada en l'anglés canadenc estàndart, compartix algunes característiques llingüístiques en l'anglés del nort dels Apalaches (nom donat en Estats Units a l'anglés parlat en estats com Pennsilvània o Vermont).

cal mencionar, no obstant, la variant més oriental de l'anglés canadenc —la parlada en les províncies atlàntiques de Canadà—, que ha heretat moltes característiques del anglés britànic i irlandés, i té les seues pròpies normes llingüístiques dins de Canadà (com en l'ocupació de térmens jurídics).[12] També gogen d'una regulació llingüística relativament adaptada els residents de la Columbia Britànica, a on també es manifesta la preservació de la cultura britànica. Un eixemple destacat és l'illa de Vancouver, a on l'anglés parlat és en molts aspectes idèntic a l'anglés britànic.[4]

Característiques llingüístiques

Fonètica i fonologia

La gran majoria de variants de l'anglés nortamericà (excloses les regions anteriorment mencionades) compartixen característiques fonològiques que les diferencien de l'anglés britànic i d'atres països de l'anglosfera, tant en la pronunciació de les consonants com la de les vocals, sent a grans traces (encara podent haver excepcions en algunes regions) els següents:[7]

Consonante

  • Pronunciació completa de la /r/;
  • Glotalisació condicional de la /t/ (satin es pronuncia [ˈsæʔn̩] i no [ˈsætn̩]);
  • Batimiento de la /t/ i la /d/ (tant metal com medal es pronuncien com [ˈmɛɾɫ̩]);
  • Velarisació de la /l/ (filling es pronuncia [ˈfɪɫɪŋ] i no [ˈfɪlɪŋ]).

Vocals

  • Homofonia vocal davant d'una /r/ (en paraules com Mary, marry, and merry pronunciades casi sempre igual, a diferències de l'anglés britànic);
  • Pujada vocalisada de la /aɪ/ muda (paraules com price and bright ampren un to vocal més pujat que prize and bride);
  • Homofonia dèbil (paraules com affected com effected es freqüentment es pronuncien de forma similar);
  • La combinació de lletres LOT, la /o/ sona com /a/;
  • La pronunciació de certs diptongos, com [au], [ou] i [aw], com la vocal /o/ (sense cap distinció);
  • Elisió del sò d'una llarga o complementària, causant una interrupció en la pronunciació, en els següents casos:
    • Despuix de /ʃ, tʃ, dʒ/, com en els casos de chute (/ʃoːt/), chew (tʃoː), juice (dʒoːs);
    • Despuix de /j/, com en el cas de yew (/juː/);
    • Despuix de /r/, com en el cas de rude (/ruːd/);
    • Despuix de consonant+/l/, com en el cas de blue (/bluː/).

Ortografia

Dins del palmito de l'ortografia anglesa, l'anglés canadenc d'us administratiu, educatiu i mediàtic (en este últim cas per norma generalisada encara que no concloent) fa us del sistema britànic, si ben lo cert és que entre la població s'ampra moltes voltes l'ortografia nortamericana, a lo manco en part.[8] De fet, algunes paraules solament s'escriuen en l'ortografia del país veí, com (‘neumàtic’, a diferència de ); mentres que unes atres solen escriure's per la majoria de canadenques en la seua forma britànica, com (a diferència de ).[13] Este aspecte, junt a la gramàtica i pronunciació, fa de Canadà un cas singular entre els països de la Mancomunidad Britànica, sent en molts aspectes [8] Les excepcions, com anteriorment mencionat, són les províncies més orientals i algunes de les regions més occidentals.[8]

Vocabulari

Molts vocables de l'anglés nortamericà, usats tant en l'anglés nortamericà com en el canadenc, són singulars (distints als vocables usats en atres països de parla anglesa). Alguns eixemples són els substantius (culer) i (gasolina), en comparació a i respectivament (usats en països com Regne Unit o Austràlia).[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ «What Llaure Some of the Characteristics of American English?» (en en). ThoughtCo. Consultat el 2023-04-02.
  2. ↑ Adolphs, Svenja; Knight, Dawn (2020). The Routledge handbook of English language and digital humanities. OCLC 1152525818. ISBN 978-1-003-03175-8.
  3. ↑ Hogg, Richard M.; Blake, N. F.; Lass, {{{nom3}}}; Romaine, {{{nom4}}} (1992-2001). The Cambridge history of the English language, Cambridge University Press. OCLC 23356833. ISBN 0-521-26474-X.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ash, Sharon; Boberg, Charres (2006). The atles of North American English : phonetics, phonology, and sound change : a multimèdia reference tool. OCLC 62886690. ISBN 3-11-016746-8.
  5. ↑ 5,0 5,1 Gleeson, David T. (2017). English ethnicity and culture in North America. OCLC 1004378148. ISBN 978-1-61117-787-9.
  6. ↑ Longmore, Paul K. (2007). "'Good English without Idiom or Tone': The Colonial Origins of American Speech". The Journal of Interdisciplinary History. MIT. 37 (4): 513–542.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ash, Sharon; Boberg, Charres (2006). The atles of North American English : phonetics, phonology, and sound change : a multimèdia reference tool. OCLC 62886690. ISBN 3-11-016746-8.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Hannah, Jean (2002). International English : a guide to varieties of standard English, 4th ed edició, Arnold. OCLC 60169998. ISBN 0-340-80834-9.
  9. ↑ Chambers, J.K. (1998). «Canadian English: 250 Years in the Making», The Canadian Oxford Dictionary, 2nd edició, p. xi.
  10. ↑ Hudak, Heather C. (2018). Settlement of British North America. OCLC 989789700. ISBN 978-1-77308-148-9.
  11. ↑ M.H. Scargill. (1957). "Sources of Canadian English", 56.4, pp. 610-614.
  12. ↑ Picard, Marc (1987). An introduction to the comparative phonetics of English and French in North America, Benjamins Pub. Co. OCLC 15316339. ISBN 90-272-2323-8.
  13. ↑ Tasko, Patti; Canadian Press, {{{nom2}}} (2004). The Canadian Press stylebook : a guide for writers and editors, 13th ed edició, Canadian Press. OCLC 53963666. ISBN 0-920009-32-8.
  14. ↑ Zanuttini, Raffaella; Horn, Laurence R. (2014). Micro-syntactic variation in North American English. OCLC 868427567. ISBN 978-0-19-936722-1.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Inglés_nortamericà&oldid=1416119»