Illa de Vancouver

Illa de Vancouver

L'illa de Vancouver (en anglés Vancouver Island) és una gran illa costera del oceà Pacífic, pertanyent a la província de la Columbia Britànica, Canadà. En 32.134 km², és l'illa més gran de la costa occidental d'Amèrica, la 43.ª del món i la 11.ª de Canadà. Originalment es va cridar Illa de Quadra i Vancouver en commemoració de l'amistosa trobada que varen tindre el comandant espanyol Juan Francisco del Celler i Quadra i el capità anglés George Vancouver en 1792 per a resoldre la crisis de Nutca.

Història

Poblada per tribus amerindies des de fa uns 14 000 anys, a finals d'el XVIII la seua sobirania va ser disputada per vàries potències europees (l'Imperi espanyol, l'Imperi rus i l'Imperi britànic). Tement l'ocupació per part russa dels seus territoris al nort de Califòrnia, Espanya va enviar un navío en 1774, el Santiago de Compostela baix les órdens de Juan José Pérez Hernández al nort per a explorar la presència russa i a l'any següent una atra dirigida per l'espanyol naixcut en el Virreinato del Perú Juan Francisco del Celler i Quadra. Cap de les dos expedicions va desembarcar en l'illa, encara que varen reafirmar la sobirania espanyola de la zona, ya reivindicada per Núñez de Balboa per a tota la costa pacífica en 1513, i segons el criteri de "primer contacte europeu". Durant el seu tercer viage, el capità anglés James Cook va enviar una expedició a la baïa de Nutca el 31 de març de 1778. El comerç de pells va animar a la Companyia Britànica de les Índies Orientals a instalar un lloc en el poblat indi de Yuquot en l'illa de Nutca. L'illa va ser explorada en 1789 pel capità espanyol Esteban José Martínez que va construir el Forta Sant Miguel prop de Yuquot en la finalitat de reafirmar la sobirania espanyola de l'illa i defendre els seus drets de navegació. Est seria l'únic assentament espanyol en el territori de l'actual Canadà. El capità espanyol José María Narváez va ser el primer en explorar l'estret de Geòrgia en 1791 que separa la part continental de Canadà, a on es troba la ciutat de Vancouver, de l'illa de Vancouver. Poc despuix de la creació del Forta de Sant Miguel les forces espanyoles varen capturar varis navío britànics que havien vulnerat els drets de navegació reivindicats per Espanya. Estos incidents varen acostar a les dos nacions a una possible guerra. No obstant, la disputa es va resoldre de forma pacífica a favor del Regne Unit en les Convencions de Nutca. El capità anglés George Vancouver va coordinar la negociació de la cessió de l'illa d'Espanya al Regne Unit junt en el capità espanyol Juan Francisco del Celler i Quadra i encara que l'illa al principi duya el nom d'abdós (illa de Quadra i Vancouver), va acabar sent coneguda únicament en el nom del capità anglés. La primera colónia britànica va ser la de la Companyia de la Baïa d'Hudson en el fort Camosun fundat en 1843. Va ser sent un centre important i va rebre el nom de Victoria en 1862, ciutat que es convertiria en la capital de la Columbia Britànica. En Esquimalt es va establir una base de la marina de guerra britànica en 1865 que posteriorment va passar a Canadà. En l'actualitat és la base militar canadenca més gran despuix de la d'Halifax en Nova Escòcia. Cal destacar que la ciutat de Vancouver no es troba en l'illa del mateix nom sino en el continent, sent Victoria la principal ciutat de l'illa; per tant, no existix relació entre l'Illa de Vancouver i la ciutat fòra a la de pertànyer a la mateixa província i a la mateixa nació, Canadà.

Geografia

Mapa topogràfic de l'illa de Vancouver

L'illa de Vancouver està situada en l'extrem suroest de la província de Columbia Britànica. Està separada del continent de la Columbia Britànica pel estret de Johnstone i l'estret de la Reina Carlota al nort i al noreste, i pel estret de Geòrgia al surest, que junt en l'estret de Juan de Fuca a lo llarc del seu suroest la separen dels Estats Units. A l'oest de l'illa es troba l'oceà Pacífic obert, mentres que al nort està el Sound de la Reina Carlota. l'estret de Geòrgia i l'estret de Juan de Fuca són ara oficialment partix del mar dels Salish, que també inclou l'estret de Puget.

Les cordilleres de l'illa de Vancouver recorren la major part de la llongitut de l'illa, dividint-la en una costa occidental humida i accidentada i una costa oriental més seca i ondulada. El punt més alt d'estes cordilleres i de l'illa és el pico Golden Hinde, en una altura de 2195 m (2400.5 yd). Situat prop del centre de l'illa de Vancouver, el Strathcona Provincial Park, en una superfície de 2500 km² (965.3 mi²) forma partix d'un grup de picos que inclouen els únics glaciars de l'illa, el major dels quals és el glacier Comox. Ellitoral de la costa oest és escarpado i, en molts llocs, montanyós, i es caracterisa pels seus numerosos fiorts, baïes i ensenar. L'interior de l'illa té molts llac (el Kennedy Lake, al nort d'Ucluelet, és el més gran) i rius.

Rius

Hi ha varis rius que drenan l'illa, alguns dels quals, encara que curts, són de gran cabal. Entre els rius més notables estan el riu Somass en la vall d'Alberni, el riu Nimpkish en la regió nort de l'illa, el riu Englishman que puja per l'illa des de Nanaimo prop de Parksville, i el riu Cowichan la conca del qual forma la regió de la vall de Cowichan en la regió sur de l'illa.

Clima

Tipos de clima de Köppen en l'illa de Vancouver i les illes del Golf

El clima de l'illa de Vancouver és el més suau de Canadà, en temperatures en la costa que inclús en giner solen ser superiors a 0 grados Celsius (32 °F). En estiu, els dies més càlits solen tindre una màxima de 28-33 grados Celsius (82.4-91.4 °F). La partix surest de l'illa té notablement un clima mediterràneu d'estiu càlit (Csb) en numeroses vinyes. L'efecte d'ombra de pluja de les montanyes de l'illa, aixina com de les montanyes de la península Olímpica de l'Estat de Washington, crea una àmplia variació en les precipitacions. La costa oest és considerablement més humida que la costa este. La precipitació mija anual oscila entre 6650 mm (261.8 plg) en ellac Hucuktlis en la costa oest (lo que la convertix en elloc més humit de Norteamérica) i només 608 mm (23.9 plg) en Victoria Gonzals, l'estació de registre més seca de la capital de la província de Victoria. Les precipitacions són més intenses en autumne i hivern. La neu és rara en les altituts baixes, pero és comuna en els cims de les montanyes de l'illa en hivern. L'esquí és molt popular en el Mont Washington, en el centre de l'illa, en una altitut de . Una característica notable de l'illa de Vancouver és l'extensió de la sequetat estival fins a latitut tan altes com el paral 50 °N. Només en l'extrem nort de l'illa, prop de Port Hardy, les precipitacions del més més sec de l'estiu apleguen a ser una quinta part de les dels mesos més humits, de novembre a març. Les costes occidentals d'atres continents situats en latitut similars presenten una distribució pràcticament uniforme de les precipitacions a lo llarc de l'any.

Entorn natural

El costat occidental de l'illa de Vancouver alberga una selva tropical

Flora

L'illa de Vancouver es troba en el bioma denominat bosc humit templat. En les partixes sur i est de l'illa, este es caracterisa per avet de Douglas, cedre roig occidental, madroño, roure de Garry (Quercus garryana), sal (Gaultheria shallon, el raïm d'Oregó o mahonia (Berberis aquifolium) i manzanita (vàries espècies del gènero Arctostaphylos); ademés, l'illa de Vancouver és elloc a on l'avet de Douglas va ser registrat per primera volta per Archibald Menzies. L'illa de Vancouver és també elloc a on s'han registrat alguns dels avets Douglas més alts. La partix surest de l'illa és la regió més poblada de l'illa de Vancouver i una de les principals zones de recree. El nort, l'oest i la major part de la part central de l'illa alberguen els "grans arbres" de coníferes associats a la costa de la Columbia Britànica: la cicuta occidental tsuga, cedre roig occidental (Thuja plicata), l'avet del Pacífic (Abies amabilis), el cedre groc (Cupressus nootkatensis), avet de Douglas, l'avet gran (Abies grandis), la picea de Sitka i el pi blanc occidental. També es caracterisa per la presència de l'arce de full gran (Acer macrophyllum), el aliso roig (Alnus rubra), la falaguera espasa (Polystichum munitum), i el nabiu roig (Vaccinium parvifolium).

Vista des del mont Maguire en l'East Sooke Regional Park cap a Washington

Fauna

La fauna de l'illa de Vancouver és similar a la de la costa continental, en algunes excepcions i adició notables. Per eixemple, la cabra de les rocoses o cabra blanca (Oreamnos americanus), l'alce occidental (Alces alces andersoni), el coyot (Canis latrans), el puercoespín nortamericà (Erethizon dorsatum), la mofeta (família Mephitidae), la farda (família Sciuridae) i numeroses espècies de chicotets mamífers, encara que abunden en el continent, estan absents en l'illa de Vancouver. Els orsos pardos estan absents de l'illa, a on predominen els orsos negres americans, pero en 2016 es va avistar una parella d'orsos pardos nadant entre illes més chicotetes de la costa prop de Port McNeill. L'illa de Vancouver alberga la major part dels wapití de Roosevelt (Cervus canadensis roosevelti) de Canadà, no obstant, i vàries espècies i subespècies de mamífers, com la marmota de l'illa de Vancouver (Marmota vancouverensis) són exclusives de l'illa. Abunden els cérvols de coa negra (Odocoileus hemionus columbianus), inclús en zones suburbanes com en Gran Victoria, aixina com les fardes de Douglas (Tamiasciurus douglasii) autòctones. La farda grisa oriental (Sciurus carolinensis) es troba en el sur i es considera invasora per la seua voraç gana i per aüixar a les fardes de Douglas. L'illa té la població més concentrada de puma nortamericà (Puma concolor couguar) de Norteamérica. Ellop de l'illa de Vancouver, una (subespècie de Canis lupus, Canis lupus crassodon), només es troba en la partix nort de l'illa. Són comuns les foques de port (Phoca vitulina) i les llúdries de riu d'Amèrica del Nort (Lontra canadensis).

Orca resident del nort de nom Springer en la seua primera crío en 2013

Hi ha orcas tant residents com a transeünts. Les que són residents viuen en dos grans grups, un en les aigües del sur de l'illa i un atre en el nort, mentres que un tercer grup d'orcas transeünts vaga molt més llunt i evita a les orcas residents. Les orcas residents són observades des de la distància i estan numerades, i moltes d'elles també tenen nom. Les ballenes jorobades (Megaptera novaeangliae) i les ballenes grises (Eschrichtius robustus) es veuen a sovint en la seua migració entre les aigües d'Alaska, a on s'alimenten en estiu, i les aigües del sur, com les de Califòrnia i Mèxic, a on donen a llum en hivern. Els rius, llac i regions costeres de l'illa són famosos per la peixca de trucha, salmó i trucha arc iris.

Megaptera novaeangliae en la costa de Sooke

Població

L'illa té una població d'unes 750.000 persones (2002). Poc menys de la mitat viuen en Victoria. Atres localitats importants són Nanaimo, Port Alberni, Parksville, Courtenay i Campbell River.

Economia

L'economia de l'illa, a banda de la zona administrativa de Victoria, està dominada per l'indústria forestal, encara que el turisme i la peixca també són activitats destacables. Moltes de les explotacions forestals són per a fer pasta de paper.

Turisme

L'illa atrau, sobretot, turisme de naturalea, sent un punt destacat per a l'observació de cetáceos, especialment Tofino, en la costa oest, en el parc natural del Pacific Rim. Atres atractius són les excursions al bosc plujós, eixides en canoa, la peixca del salmó en el riu Campbell, les visites guiades per a observar l'orso negre, la llúdria marina, focas i el lleó marí.

Bibliografia adicional

• Cheadle, Chris (2008). Portrait of Vancouver Island (en anglés), Heritage House Pub. ISBN 978-1-894974-47-9.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa de Vancouver.
• archive. org/web/20060927052518/http://www. city. vancouver. bc. ca/ Portal oficial de la Ciutat de Vancouver
• vancouverenespanol. com/ Vancouver i la província de Columbia Britànica [2] archivat en Wayback Machine. (en és)
• hicker. de/vancouver-island-bilder-cat. htm Bilder von Vancouver Island in British Kolumbien [3] archivat en Wayback Machine. (alemà)