Alnus rubra
Alnus rubra, el aliso roig americà[1] o, simplement, aliso roig, és una espècie de aliso pertanyent a la família de les betulàcees.
Descripció
L'aliso roig és l'espècie més gran d'aliso en Amèrica del Nort i una de les més grans del món, que alcança altures de 20-35 m d'altura. El aliso roig oficial més alt (1979) de 32 metros d'altura es troba en Clatsop County, Oregó (EE. UU.). El nom deriva del color roig lluent oxidat que es desenrolla en moretones en raspar la corfa. La corfa és motejada, de color gris cendra suau, a sovint, coberta de verdet. Les fulles són ovadas de 7-15 cm de llarc, en vores serrades i plans al final, el marge del full es enrolla cap a avall, esta curvatura ho distinguix de tots els demés alisos. Les fulles es tornen grogues en autumne abans de caure. Les flors masculines són de color rojós, penjant en grups de 10-15 cm de llarc a principis de la primavera, les flors femenines són erectes i es desenrollen en fruts en forma de chicotets cons llenyosos de 2-3 cm de llarc. Les llavors desenrollades entre les bràctees llenyoses dels "cons" es dispersen en l'autumne i l'hivern.
Distribució geogràfica
Alnus rubra creix des del surest d'Alaska cap al sur fins a la costa central de Califòrnia, casi sempre fins a uns 200 km de la costa del Pacífic, a excepció d'una extensió de 600 km cap a l'interior a través del nort de Washington en el nort d'Idaho.
Ecologia
En el sur d'Alaska, l'oest de Columbia Britànica i la costa noroest dels EE. UU., el aliso creix en ales fresques i humides; en l'interior i en l'extrem meridional de la seua àrea de distribució (Califòrnia) creix principalment a lo llarc dels rieres i en els pantàs. S'associa en el pi d'Oregó Pseudotsuga menziesii subsp. menziesii, en l'oest en la cicuta Tsuga heterophylla, el gran avet, Abies grandis, en l'oest en la Thuja plicata, i l'avet Sitka Picea sitchensis. A lo llarc de la seua distribució està comunament associat en els sauces Salix spp., Cornus stolonifera, Fraxinus latifolia i el arce Acer macrophyllum.
Al surest de la seua àrea de distribució, se substituïx pel aliso blanc (Alnus rhombifolia), que està estretament relacionat, pero que es diferencia en els màrgens del full. En les altes montanyes se substituïx pel aliso més chicotet (Alnus viridis subsp. sinuata) i a l'est pel aliso (Alnus incana subsp. tenuifolia).
En les zones forestals humides, el Alnus rubra cobrix ràpidament les zones cremades o clares del bosc, impedint temporalment el creiximent de les coníferes, millorant la fertilitat del sol per al creiximent de les futures coníferes. És un prolífic productor de llavors, pero les llavors requerixen un espai obert en el sol per a germinar, per lo que les senderes i atres zones alterades per la tala o el fòc són ideals semilleros. Tals àrees poden acollir des de varis centenars de mills fins a varis millons de plántulas per hectàrea en el primer any despuix del destorbament del paisage (Zavitkovski & Stevens 1972).
Alnus rubra és també molt valiós per la fixació de nitrogen. Esta capacitat li permet créixer en sols pobres de nitrat.
Usos
Una tenyida rojosa pot fer-se de la decocció de la corfa i va ser utilisat pels natius americans per a la coloració de les rets de peixca a fin de que anaren menys visibles baix l'aigua. Els natius americans utilisaven la corfa del (Alnus rubra) per a tractar verins, picadures d'insectes, aixina com #irritament de la pell. Els indis peus negres utilisen una infusió feta de la corfa de aliso roig per al tractament de trastorns limfàtics i la #tuberculosis. Recents estudis clínics han comprovat que el aliso roig conté betulinol i lupeol, composts que han demostrat la seua eficàcia contra una varietat de tumors.[2]
Alnus rubra és un important protector forestal. El seu ràpit creiximent fa que siga útil en la cobertura de la terra pertorbada. Els fulls, són de fàcil descomposició per a formar un humus enriquit en nitrogen. Està considerat per a una rotació de cultius per a desalentar el germen patógeno de la raïl de les coníferes Phellinus weiril (podrimenta laminada de les raïls).[3]
Taxonomia
Alnus rubra va ser descrita per August Gustav Heinrich von Bongard i publicat en Mémoires de l'Académie Imperiale dones Sciences de St.-Pétersbourg. Sixième Série. Sciences Mathématiques, Physiques et Naturelles 2(2): 162. 1832.[4]
- Etimologia
Alnus: nom genèric del llatí clàssic per a este gènero.[5]
rubra: epítet llatío que significa "de color roig"[6]
- Alnus glutinosa var. quercifolia Regel
- Alnus oregana Nutt.
- Alnus rubra forma pinnatisecta (Starker) Rehder
- Alnus rubra var. pinnatisecta Starker[7][8]
Referències
- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Edible and Medicinal Plants of the West, Gregory L. Tilford, ISBN 0-87842-359-1
- ↑ Ewing, Susan. The Great Alaska Nature Factbook. Portland: Alaska Northwest Books, 1996.
- ↑ «Alnus rubra». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
- ↑ Alnus rubra en PlantList
Enllaços externs
- Horticultural Info
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alnus rubra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.