Anar al contingut

Riera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:WeesenerBach.JPG
Riera
Per a atres usos d'este terme vore Riera (desambiguació).
Archiu:Creek.jpg
Riera Napostá Gran en Argentina

Una riera, riera, riera, rivera o quebrada[nota 1] és una corrent natural d'aigua que normalment fluïx en continuïtat, pero que a diferència d'un riu, té escàs cabal, que pugues inclús desaparéixer en l'estació seca, estiu o hivern, depenent de la temporada de pluja per a la seua existència. En el cas de tindre un cabal molt escàs i esporàdic, és preferible usar el nom de torrent, quebrada o cañada.

F. J. Monkhouse dona tres accepcions del terme riera:

1. Cabal curt d'aigua, casi sempre continu, i caixer per a on transcorre.
2. En Amèrica, riu de curta extensió, encara que pot ser navegable per a embarcacions de regular tamany.
3. En algunes regions àrides d'Amèrica Llatina, rambla
F.J. Monkhouse[1]

Una riera pot tindre, especialment en el seu curs montanyós: conca de recepció, canal de desaiguador i con de dejecció (consultar el terme torrent).

Per una atra part, un vau és el lloc a on la riera és tan poc profunt que es pot creuar a peu o servix per a banyar-se. A estos vaus els criden banys, bañaderos, balnearis, creus o passos en alguns països d'Amèrica del Sur. Quan és molt angost se li crida cañada i quan s'embassa l'aigua de forma natural es diu poza o estany i si és artificial presa, represa o embassament.

Riera ampla i caudaloso d'aigües tranquiles en zona de planura prop a la desembocadura en el Riu Paraná, Ramallo, Buenos Aires.
Riera propenca a la desembocadura en el Riu Paraná, Ramallo, Buenos Aires.

De la mateixa manera que els rius, poden desembocar en el mar, en un llac o en un atre riu, en el cas del qual es denominen afluents d'est.

En alguns països d'Amèrica del Sur algunes «rieres» són verdaderes rius, que pot aplegar a ser molt caudalosos i inclús navegables. També en Amèrica del Sur i específicament en Barranquilla se'ls crida «rieres» a les corrents d'aigua de pluja que corren sobre les vies de la ciutat, generalment a gran velocitat, lo que dificulta notablement la movilitat i reduïx la seguritat dels transeünts. En Chile se'ls crida erròneament "esteros" a rieres de cabal només una miqueta inferior al d'un riu.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. F. J. Monkhouse. Diccionari de térmens geogràfics. Vilassar de Mar, Barcelona: Oikos — Tau Edicions, 1978, p. 39
  2. Biblioteca del Congrés Nacional. «Glossari de térmens geogràfics». bcn.cl. Consultat el 2023-08-29. «Estero: 1) Riu menut o riera; veu aplicada especialment en el centre del país. V. gr. estero El Arrayán, estero Nilahue.»


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>