Vau (lloc)

Vau (lloc)

Erro al crear miniatura:

Escena de llauradors vadeando el Nilo. Bajorrelieve gravat en la mastaba de Tu.

Archiu:Gual riera de Calonge.jpg

Vau en Calonge, Baix Empordà (Espanya).

Un vau (del llatí vadus), creuament o pas és un lloc d'un riu, riera o corrent d'aigua en fondo ferm i poc profunt, per a on es pot passar.

També té atres significats com:

• Espai modificat de la via pública, rebaixant el rastell en l'acera, que es destina al lliure accés de vehículs a locals o fincas situades junt al mateix.
• Punt de la mar a on poden fondejar barcos.

Vau en la toponímia

• vadum

Una de les hipòtesis de l'orige del nom de Sabadell és que prové del llatí vadum o badallum, en referència al vau per a travessar el riu Ripoll.

L'historiador Javier Tusell argumenta que 'Bilbao' és una evolució de «bell vau».

• trajectum

Una atra paraula del llatí, trajectum (que en neerlandés és -drecht, -trecht i –tricht) es troba en el nom de la ciutat de Maastricht o 'vau del riu Mosa' (Maas en neerlandés) i en molts uns atres topònims: Barendrecht, Berendrecht, Dordrecht, Duivendrecht, Haastrecht, Moordrecht, Sliedrecht, Utrecht, Tricht, Zwijndrecht.

• voorde, ford, furt
  Vau es diu voorde en neerlandés, ford en anglés i Furt en alemà, es troba per eixemple Amersfoort, Bosvoorde, Dietfurt, Fráncfort del Meno, Fráncfort del Oder, Oxford, Steenvoorde, Stratford i Vilvoorde.
• rito, rhyd

La paraula gaèlica rito s'usa en Augustoritum o vau d'Augusto, nom en llatí de Llemoges; en Niort que prové de Nova Ritum o vau nou del riu Sèvre Niortaise; o en el municipi galés Rhyd-Ddu o vau negre.

• àtha: es troba esta paraula gaèlica en el nom irlandés de Dublín, Ball Átha Cliath ("la ciutat del vau en les vores de canya") i en Balle Átha an Rí ("vau del Rei").

Pas en la toponímia

Pas dels Bous, Pas Severino, Pas Molino, etc.