Utrecht
Utrecht (en espanyol: Utrique, exónimo en desús) és una ciutat dels Països Baixos, capital de la província homònima. Ubicada en la part central del país, es tracta de la quarta ciutat en importància.
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim de la ciutat en neerlandés és Utrecht (<phonos file="Nl-Utrecht.ogg">[ˈytrɛxt]</phonos>). En espanyol s'ha conegut a la ciutat també com Utrech, Utrique[1] i Utreque,[2] hui en desús.
Història
[editar | editar còdic]Situada a la vora del Rin, va ser una destacada fortalea romana i despuix un gran centre medieval productor de llana i exportador de ganado vacú de l'apreciada raça frisona. Els orígens de la ciutat es remonten a l'época romana. En temps del emperador Claudio es va ordenar la construcció d'una llínea defensiva a lo llarc del Rin, donant lloc a la llínea fronteriça més septentrional de l'imperi. Una de les fortalees es va construir en un creuament en el riu, rebent el nom de Trajectum o Ultra Trajectum. En el pas del temps, i baixe l'influència dels avatars dels diferents periodos històrics, estos vocablos varen ser derivant paulatinament en diverses formes (Uut- Trecht, Trecht), degut sobretot a un error de pronunciació, fins a alcançar el nom actual de Utrecht. En l'época romana, al voltant d'estes fortificacions (que albergaven una cohorte de 500 soldats) s'aniria assentant tot un conglomerat d'artesans i comerciants, ademés de grups de famílies.
A partir de mediats de el III, tribus germàniques varen ser invadint periòdicament estos territoris. Al voltant de l'any 275 els romans no varen poder contindre la llínea fronteriça al nort, per lo que la majoria va tindre que abandonar Utrecht, encara que va haver una part que es va quedar i es va mesclar en els invasores.
A finals de el VII, l'misionero anglés Vilibrordo es va establir en Utrecht, predicant la doctrina cristiana en estes terres i erigint-se, per nomenament del Papa, en el primer bisbe de la zona. En l'any 723 el rei franc va cedir la fortalea de Utrecht i les seues terres circumdants a la jerarquia eclesiàstica. D'esta forma, Utrecht assentava la base del seu posterior paper com a centre religiós i econòmic de primer orde. Baste en mencionar al respecte que l'últim Papa no italià de l'Història, fins a Juan Pablo II, va anar de Utrecht, Florenszoon Boeyens Adriaan, Adriano VI, en 1522.
La ciutat va ser visitada cap a l'any 965 pel viager hispà-judeu Ibrahim ibn Ya'qub, qui descriu l'economia basada no en el cultiu, sino en les raberes i la llana, matèria primera de les valioses capes frisonas. També nota l'us de turba en lloc de llenya. Utrecht és un centre mercantil sense parangón.[3]
Va ser un centre religiós molt important, lloc de residència de bisbes, les cases dels quals en pináculos i torres es varen conservar i encara es poden contemplar. Si visitem la part antiga de la ciutat, trobem l'iglésia de Sant Martín (Domkerk) que fins a 1559 va ser l'única catedral en el nort d'Holanda. Al voltant de 920 el bisbe Balderik va aplegar a Utrecht i va reconstruir l'antiga iglésia construïda per Sant Wilibrord en 695, va fer construir una nova i enorme catedral consagrada en honor de sant Martín en arcs romans. Despuix d'un incendi ocorregut en 1253, esta va resultar i el cabildo va aprofitar esta oportunitat per a anar reconstruint l'iglésia. Per llavors predominava en França l'estil arquitectònic gòtic, i Utrecht va seguir eixa moda. La nova iglésia conta en arcs gòtics. En 1254 es va començar en el cor de l'iglésia, després varen seguir les torres i la nau travessera. Per la falta de recursos, en 1517 es va tindre que suspendre la construcció, aixina que faltaven els contraforts i els arcs arbotantes que són importants per al soport de la nau. En el XVI va esclatar la Reforma i en 1577 Utrecht es va fer protestant, expulsant a la guarnició espanyola l'11 de febrer, la qual cosa produïx que les iglésies anaren expropiades a l'Iglésia catòlica. Posseïx la torre més alta del país, originalment unides per una nau, que varen ser separades per un tornado l'1 d'agost de 1674, la qual es troba en el punt de creuament de quatre iglésies: l'iglésia de Sant Pedro (de Pieterskerk), l'iglésia de Sant Joan Batista (de Janskerk), l'iglésia de l'abadia de Sant Pablo (de kerk van de Paulusabdij) i l'iglésia de Santa María (de Mariakerk), estes dos últimes desaparegudes actualment.
Entre els sigles XI i XVI va ser la ciutat més destacada i important dels actuals Països Baixos. El 21 d'octubre de 1528 es va produir l'anexió de la ciutat per Carlos V,[4] en 1579 les sèt províncies del nort varen firmar l'Unió de Utrecht per a fer front a la hegemonia espanyola. Açò es considera com el començ de la República neerlandesa. Cal mencionar que en els últims anys de el XVI va començar una etapa de decadència a conseqüència de la seua anquilosamiento temporal com a centre del cristianisme catòlic, en una esfera majoritàriament protestant. El pes polític es desplaçaria de Utrecht cap a la zona protestant. En el XVII Ámsterdam es convertiria en la ciutat per antonomàsia dels Països Baixos. Aixina i tot, Utrecht va seguir conservant importància com a centre cultural i econòmic.
El nom Utrecht apareix més d'una volta en l'història en relació en tractats i negociacions importants. Ací es va firmar, entre uns atres, el Tractat de Utrecht de 1713 relatiu a la guerra de successió espanyola en el XVIII, que ademés va determinar les sobirania sobre varis territoris entre les diverses potències europees, incloent territoris colonials. Este tractat posava fi a la guerra de successió espanyola.
En el XIX, es convertiria en la sèu central del ferrocarril neerlandés (encara hui en dia ho és), gràcies a la seua ubicació geogràfica privilegiada. Això va possibilitar un desenroll industrial i econòmic molt considerable, portant-se a terme la reconversió i modernisació de la ciutat. Tot això, junt al restabliment de Utrecht com el centre catòlic dels Països Baixos, va possibilitar que l'urbs despertara del latent ostracisme de el XVIII i recuperara cert esplendor d'antany.
Ciutat de Utrecht
[editar | editar còdic]Utrecht és coneguda per la torre de la catedral de la ciutat i els canals en el centre de la ciutat. És considerat el segon destí turístic més demandat dels Països Baixos, despuix de Ámsterdam, degut fonamentalment a la bellea i disposició de la urbs i l'intensa activitat cultural i d'oci que presenta.
La situació central de la ciutat per un costat i el seu disseny medieval per un atre han determinat en gran medida el desenroll de la vida social de Utrecht. Des de fa sigles, la bellea del centre, rodejat per un canal circular, seguix atraent a un gran número de persones, mentres, de la mateixa manera, oficines, empreses i servicis troben en Utrecht un lloc central i ben comunicat que és molt accessible. Utrecht és el centre de la ret neerlandesa de ferrocarrils "Nederlandse Spoorwegen" (Ferrocarrils Neerlandesos). l'Estació Central de Utrecht és el cor de la ret nacional de trens i Oudenrijn, el centre neuràlgic de la ret d'autopistes nacionals, es troba a pocs quilómetros del centre de Utrecht.
Dins del canal circular (‘singel’), rodejat de parcs en camins frondosos, el caixco antic de Utrecht s'ha convertit en una zona que descolla per la seua tranquilitat, bellea plàstica i el seu alvertent acollidor. Encara que els tenders es queixen de la suposta falta d'accessibilitat del tràfic motorisat i de l'aparcament car, el caixco antic atrau a mils de persones en ganes de fer compres, relaixar-se i gojar de l'oferta cultural.
En els anys xixanta la zona entre l'estació central i el caixco antic va ser demolida i reemplaçada per un centre comercial jagant, Hoog Catharijne. No obstant, gràcies a la seua zona peatonal, el caixco antic seguix sent el centre verdader de Utrecht. Els seus negocis exclusius, la seua abundància de restaurants, i sobretot els seus cafens en terrats a lo llarc del Oudegracht, el canal central, han fet de Utrecht un lloc inmensamente atractiu per a ciutadans, estudiants i visitants.
La seua notable catedral va ser construïda majoritàriament entre 1254 i 1320, i en 1420 es varen construir les últimes parts. Ya no era l'época de les grans catedrals i es va desestimar la construcció d'uns arbotantes. En 1674 la seua part central va ser derruïda per un tornado i la seua notable torre està hui en dia separada de l'iglésia, i lo que va ser part de la seua nau central, una plaça pública.
Geografia
[editar | editar còdic]Utrecht té un clima oceànic templat (Köppen: Cfb) semblat al del restant dels Països Baixos.
| Archiu:Gnome-weather-few-clouds.svg Paràmetros climàtics promig de De Bilt Archiu:WPTC Meteo task force.svg | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
| Temp. máx. abs. (°C) | 15.1 | 18.9 | 23.9 | 28.9 | 33.6 | 36.8 | 37.5 | 35.3 | 34.2 | 26.7 | 18.7 | 15.3 | 37.5 |
| Temp. máx. mija (°C) | {{{ene}}} | 7.0 | 10.5 | 14.8 | {{{may}}} | 20.9 | 23.1 | 22.9 | {{{sep}}} | 14.8 | 9.9 | {{{dic}}} | 14.6 |
| Temp. mín. mija (°C) | 0.9 | 0.7 | 2.4 | 4.5 | 8.0 | 10.8 | 13.0 | 12.5 | 10.0 | 7.1 | 3.9 | 1.6 | 6.3 |
| Temp. mín. abs. (°C) | -24.8 | -21.6 | -14.4 | -6.6 | -3.7 | 0.2 | 3.2 | 3.8 | -0.7 | -7.8 | -14.4 | -16.6 | -24.8 |
| Precipitació total (mm) | 70.3 | 62.7 | 57.4 | 41.1 | 58.9 | 70.1 | 84.8 | 83.1 | 77.5 | 80.7 | 79.7 | 83.4 | 849.7 |
| Díes de precipitacions (≥ 1 mm) | 12 | 10 | 11 | 9 | 10 | 10 | 10 | 10 | 11 | 12 | 13 | 12 | 131 |
| Dies de nevades (≥ 1 mm) | 6 | 6 | 4 | 2 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 2 | 5 | 25 |
| Hores de sol | 66.6 | 89.6 | 139.4 | 189.2 | 217.5 | 207.1 | 213.9 | 196.3 | 152.8 | 119.3 | 67.4 | 55.5 | 1714.6 |
| Humitat relativa (%) | 87 | 84 | 81 | 75 | 75 | 76 | 77 | 79 | 84 | 86 | 89 | 89 | 81.8 |
| Font n.º 1: Royal Netherlands Meteorological Institute (1991–2020 normals, snowy days normals for 1971–2000)[5] | |||||||||||||
| Font n.º 2: Royal Netherlands Meteorological Institute (1901–present extremes)[6] | |||||||||||||
Paisage urbà
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
En el paisage urbà de Utrecht destaca la prominent Torre Dom, el campanar més alt dels Països Baixos i originalment partix de la Catedral de Sant Martín. [7] Existix un debat en curs sobre si algun edifici en el centre de la ciutat o prop d'ell deuria superar en altura a la Torre Dom (112m [367 peus]). No obstant, s'estan construint alguns edificis alts que formaran part de l'horisó de Utrecht. El segon edifici més alt de la ciutat, la Torre Rabobank, es va terminar de construir en 2010 i té 105 m d'altura. [8] Dos antenes aumentaran eixa altura a 120 metros. Es varen construir atres dos edificis al voltant de l'estadi Nieuw Galgenwaard (2007). Estos edificis, el 'Kantoortoren Galghenwert' i el 'Apollo Residence', tenen una altura de 85.5 m i 64.5 m, respectivament. L'antiga Oficina Central de Correus de Utrecht, construïda en 1924, encara es troba en el centre de la ciutat, en la plaça Neude, pero ara funciona com a biblioteca (vore també Oficina de Correus de Utrecht).
Un atre punt d'interés és el caixco antic i l'estructura del canal en el centre de la ciutat. El Oudegracht és un canal curve que seguix en part l'antic braç principal del Rin. Està vorejat per les singulars estructures de basamento del moll que creen un carrer de dos nivells a lo llarc dels canals. [9] El centre de la ciutat ha conservat en gran mida la seua estructura medieval, [10] i el fos que rodeja el caixco antic es manté pràcticament intacte. [11] En la década de 1970, part del fos es va convertir en una autopista. Posteriorment, es va reconvertir en una via fluvial, finalisant les obres en 2020. [12] [13]
Per la funció de Utrecht com a ciutat fortificada, la construcció fòra del centre medieval i les seues muralles va estar prohibida fins a el XIX. Al voltant del núcleu medieval s'estenen barris de finals de el XIX i principis de el XX, en barris més nous situats més llunt del centre de la ciutat. [14] La zona oriental de Utrecht permaneix prou oberta. La Llínea d'Aigua Holandesa, desplaçada a l'est de la ciutat a principis de el XIX, va requerir llínees de fòc obertes, lo que va prohibir tota construcció permanent fins a mediats de el XX en el costat este de la ciutat. [15]
Per l'importància històrica de Utrecht com a ciutat religiosa, es varen construir vàries iglésies monumentals, moltes de les quals s'han conservat. [16] La més destacada és l'Iglésia de la Catedral. Atres iglésies interessants inclouen les iglésies romàniques de Sant Pedro i Sant Joan; les iglésies gòtiques de Santiago i Sant Nicolás; i la Buurkerk, ara convertida en un museu d'instruments musicals de reproducció automàtica.
Educació
[editar | editar còdic]l'Universitat de Utrecht[17] va ser fundada en 1636 i és pública.
Núcleus de població
[editar | editar còdic]La ciutat de Utrecht té una població de 361.742 (2022) habitants. Vleuten-De Meern va tindre un municipi propi fins a 2001, que incloïa Haarzuilens i Veldhuizen.
Cultura
[editar | editar còdic]La ciutat de Utrecht s'ha desenvuelto des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focs més destacats de la pintura neerlandesa, especialment dins del manierisme de finals de el XVI.
Existixen diversos teatres, el centre de música Vredenburg, el club de roc Tivoli, diverses sales de cine, galeries d'art i numerosos museus. En l'intenció d'involucrar a la població en les activitats culturals la ciutat de Utrecht organisa regularment dumenges culturals en els que diverses organisacions oferixen les seues activitats gratuïtament. En Utrecht existixen edificis significatius de l'arquitectura moderna; com a mostra d'això està la Casa Rietveld Schröder (1924), que en el 2000 es va incloure en la llista de la UNESCO com Patrimoni Mundial de la Humanitat.
- Museus
- Aboriginal Art Museum (tancat permanentment)
- Centraal Museum (arts i història municipal)
- Museum Catharijneconvent (història de la cultura cristiana, aixina com arts en els Països Baixos)
- National museum 'From musical clock to street organ' (varis sigles d'instruments musicals i mecànics, vore Museum Speelklok)
- Railroad Museum (història del ferrocarril neerlandés, vore Spoorwegmuseum)
Deports
[editar | editar còdic]Utrecht va ser sèu de la Copa Mundial de Fútbol Jovenil de 2005.
| Equip | Deport | Competició | Estadi | Creació |
|---|---|---|---|---|
| FC Utrecht | Archiu:Football pictogram.svg Fútbol | Eredivisie | Stadion Galgenwaard | 1970 |
En 2015, va ser la ciutat des d'a on es va iniciar el Tour de França.
Persones destacades
[editar | editar còdic]
- Vore també la categoria Persones de Utrecht
A lo llarc de l'història, han naixcut personages famosos en Utrecht. Entre els més destacats es troben:
- Papa Adriano VI (1459-1523), líder de l'Iglésia catòlica
- Louis Andriessen (1939-2021), compositor
- Marque van Basten (naixcut en 1964), jugador de fútbol
- Dick Bruna (1927–2017), escritor i ilustrador (Miffy)
- CHD Buys-Ballot (1817-1890), meteoròlec ( llei de Buys-Ballot)
- Karel Doorman (1889-1942), contralmirante (Batalla de la Mar de Java
- Paul Fentener van Vlissingen (1941-2006), empresari i filántropo
- Anton Geesink (1934-2010), judoka, primer campeó mundial de judo no japonés
- Rijk de Gooyer (1925-2011), actor, escritor, comediante i cantant
- Sylvia Kristel (1952-2012), actriu (Emmanuelle)
- Gerrit Rietveld (1888-1964), dissenyador i arquitecte (moviment De Stijl )
- Dafne Schippers (naixcuda en 1992), velociste/atleta de heptatlón.
- Theo van Doesburg (1883-1931), pintor i artiste (moviment De Stijl )
- Herman van Veen (naixcut en 1945), actor, músic, cantautor i autor de Alfred J. Kwak
- Wil Velders-Vlasblom (1930-2019), primera regidor de Utrecht
- Jason Wilnis (naixcut en 1990), artiste marcial mixt i excampeón de pes mijà de kickboxing Glory
- Jurriën Timber (naixcut en 2001), futboliste del Atarassana de la Premier League, en 15 partits internacionals en la selecció nacional holandesa
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Utrecht està hermanada en:
- Archiu:Flag of NCA.png León, Nicaragua
- Archiu:Flag of CZE.png Brno, República Checa[18][19]
- Archiu:Flag of INA.png Pekanbaru, Indonèsia
- abans Archiu:Flag of GER.png Hannover, Alemània, entre 1970 i 1976
Atres relacions
[editar | editar còdic]- Archiu:Flag of USA.png Portland, Oregon, Estats Units com un ciutat amiga.[20]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Topònims de Països Baixos». Consultat el 8 de març de 2019.
- ↑ Estrada (1749). Guerres de Flandes.
- ↑ DUTOUR, THIERRY (2003), La ciutat medieval. Orígens i triumfo de l'Europa urbana, p. 111-112. — Paidós, Buenos Aires, 2005. ISBN 950-12-5043-1
- ↑ «Utrecht Under Spanish Rule - Het Utrechts Archief». sites.google.com. Consultat el 2022-06-12.
- ↑ «Klimaattabel De Bilt, langjarige gemiddelden, tijdvak 1981–2010» (en nl). Royal Netherlands Meteorological Institute.
- ↑ «Maandrecords De Bilt» (en nl). Royal Netherlands Meteorological Institute.
- ↑ «RonDom». Domtoren.nl. Archivat des d'el original, el 2012-01-30. Consultat el 2011-04-13.
- ↑ «Rabobank Groep». Rabobankgroep.nl. Archivat des d'el original, el 2011-07-24. Consultat el 2011-04-13.
- ↑ «Cultuurhistorie en Monumenten». Utrecht.nl. Archivat des d'el original, el 2011-06-08. Consultat el 2011-04-13.
- ↑ «Wijksite Binnenstad». Utrecht.nl. Archivat des d'el original, el 2011-06-08. Consultat el 2011-04-13.
- ↑ «Utrecht». Map21ltd.com. Archivat des d'el original, el 2003-08-07. Consultat el 2011-04-13.
- ↑ «Joining the circle: Utrecht removes road to be ringed by water onze more». DutchNews.nl. Archivat des d'el original, el 2020-09-22. Consultat el 2020-09-23.
- ↑ «Utrecht restores historic canal made into motorway in 1970s». The Guardian. Archivat des d'el original, el 2020-09-19. Consultat el 2020-09-23.
- ↑ Historische Atles van de stad Utrecht. ISBN 90-8506-189-X
- ↑ (2004) Waterliniepad, 1st edició (en nl), Wandelplatform-LAW. ISBN 90-71068-61-7.
- ↑ «Kerken Kijken Utrecht &#; Home». Kerkenkijken.nl. Archivat des d'el original, el 2011-07-24. Consultat el 2011-04-13.
- ↑ «[1]». Consultat el 25 de giner de 2018 (en en).
- ↑ «City of Brno Foreign Relations – Statutory city of Brno» (en cs). City of Brno. Archivat des d'el original, el 2016-01-15. Consultat el 2011-09-06.
- ↑ «Brno – Partnerská města» (en cs). City of Brno. Archivat des d'el original, el 23 May 2011. Consultat el 2009-07-17.
- ↑ «Portland, Oregon». Sister Cities International. Archivat des d'el original, el 27 May 2015. Consultat el 2015-07-04.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Utrecht.- Sitie web oficial de la ciutat
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Utrecht» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.