Torrent (hidrografia)

Torrent (hidrografia)

Torrent pirenaic prop del port de Toser. En el mateix pot vore's la conca de recepció, el canal de desaiguador i el con de dejecció.

Efectes de l'erosió durant una riuada violenta i destructora en la Riera de la Bisbal en el seu pas pel Camí vell de Sant Salvador.

Un chicotet torrent que desemboca en el riu Sant Joan (a la seua volta, afluent del riu Guárico en Veneçola, pertanyent a la conca del Orinoco, es desprén de l'alvertent meridional de la Serranía de l'Interior.

Un torrent és una corrent natural d'aigua situada en una zona montanyosa, en fortes pendents, cabal irregular i que pot tindre gran capacitat d'erosió. És un terme molt amprat en geografia física, especialment en hidrografia i geomorfología.

Corrent i caixer

A sovint s'ampra el terme torrent com a sinònim de barranc, encara que este últim terme sembla tindre una relació més estreta en el caixer d'un torrent que en la pròpia corrent fluvial del mateix. També s'ampra en freqüència, sobretot en la part oriental de la península ibèrica, el terme d'orige àrap, rambla.

Alguns torrents d'àrees molt seques en les regions pròpiament desérticas reben el nom de quebradas i representen el cas extrem d'un torrent en riuades ocasionals i impetuosas en caixers que permaneixen secs el restant del temps.

Parts d'un torrent

Les parts típiques d'un torrent són:

• Conca de recepció (erosió), a on s'arrepleguen les aigües durant les pluges. En l'image que mostra les parts d'un chicotet torrent en els Pirineus pot vore's en la seua forma d'un embut en la part superior de l'ala. Dit torrent està orientat cap al nort, per lo que l'image està dirigida cap al sur, és dir, cap a les ales d'umbría (que reben menys sol) quedant la part en més neu a un costat lo que es pot deure a la procedència del vent durant la tormenta que va originar dita acumulació: per lo general, la major cantitat de neu s'acumula en les ales de barlovent, mentres que en les de sotavent, la neu dura menys temps. No obstant, és just senyalar que esta idea no sempre es complix, ya que si es tracta d'un vent sec i càlit (vent foehn), com succeïx moltes voltes en algunes valls dels Pirineus, pot fer desaparéixer la neu en l'ala més exposta a dit vent. També és important l'incidència dels rajos solars (vertents de solà i umbría, perque els rajos solars expliquen encara més, la diferent cantitat de neu en les dos ales: com és una foto dirigida cap al sur, l'oest queda cap a la dreta i la neu s'acumula en este costat perque incidixen els rajos solars en menor intensitat durant la vesprada per l'ombra de la montanya i per la major nuvolositat al final del dia.
• Canal de desaiguador (transport), a on el caixer es fa més angost i profunt en accentuar-se l'erosió vertical. Forma una vall en "V" típic quan el seu orige està exclusivament en les aigües fluvials.
• Con de dejecció o palmito aluvial (sedimentación), a on s'acumulen els sediments (blocs, vores rodades, grava, arena) arrastrats per les aigües del torrent durant les riuades, que s'acumulen en forma de palmito en aplegar a zones de menor pendent, generalment, en el fondo de la vall principal. Pot intuir-se el canvi brusc de pendent en el començ del con de dejecció.