Umbría (geografia)

Torrent de montanya en els Pirineus, en la conca dels quals de recepció (aproximadament al centre de l'image) pot vore's que l'ala de l'esquerra, que queda cap a l'est ya que l'image es va dirigir cap al sur, queda sense neu a fins de la primavera mentres que permaneix en l'ala que queda cap a l'oest, que queda més protegida dels rajos solars durant la vesprada, que és la part del dia més càlida.

En l'umbría la neu permaneix més temps que en la solà

El terme umbría designa en geografia les ales o vertents de les zones montanyoses que estan orientades a esquenes del sol, és dir, en la zona d'ombra (d'a on procedix el nom de umbría, que vol dir sombreada), per lo que la cantitat de radiació solar que rep és molt menor que la que tindria si no tinguera el relleu que intercepta gran part dels rajos solars. Els alvertents de umbría són les que s'orienten cap al nort en el hemisferi nort i cap al sur en el hemisferi sur. En la zona intertropical un mateix alvertent pot ser de solà i de umbría en distintes époques de l'any, encara que en distinta duració, llevat en els llocs ubicats en el propi equador terrestre, a on un alvertent, tant si s'orienta cap al sur com cap al nort, té sis mesos tant de solà com de umbría.

Alguns eixemples

Moltes cordilleres orientades d'est a oest presenten, al mateix temps, els dos alvertents o ales de solà i de umbría: les de solà són les que estan orientades cap a l'equador terrestre (cap al sur en el hemisferi nort i cap al nort en el hemisferi sur) i les de umbría són les que estan orientades cap al pol respectiu: cap al pol nort en el hemisferi nort i cap al pol sur en el hemisferi sur. Un cas antològic, entre molts, és el de la serra del Castellet, en Monserrat (Valéncia), Espanya, a on es pot vore la vegetació molt més abundant i variada en l'alvertent de umbría, al nort, per la menor insolaació i, per lo tant, el menor evaporament del sol. Resulta un eixemple molt clar perque l'inclinament de les dos ales té el mateix valor que la latitut del lloc: mentres que l'ala meridional rep al migdia els rajos solars de pla, l'ala nort es troba en l'ombra, per lo que només rep els rajos solars en les primeres hores del matí i les últimes de la vesprada, quan els rajos solars tenen major inclinament i, per lo tant, menor intensitat per a desecar la superfície del sol. Tota la cordillera Cantàbrica, també en Espanya, presenta un alvertent de umbría, cap a la mar Cantàbrica al nort, en major lluviositat i vegetació més intensa i variada i un alvertent de solà cap al sur (Castella i Lleó), molt més seca i solejada. Lo mateix podem dir dels Pirineus (vertent de solà al sur, en Espanya i de umbría, al nort, en França; els Alps en Suïssa, el Caucas entre Europa i Àsia i atres casos de menor rellevància. En Suïssa, especialment en el cantón de Valais, les poblacions de montanya ubicades en les ales predominen en les parts de les valls que formen els solans, mentres que les umbrías es troben casi despobladas, fet indicat per molts autors, entre ells, Jacqueline Beaujeu-Garnier (), Jean Gottman () i Maurice Herzog ().

En els Alps hi ha un cas curiós d'un chicotet poble que presenta dos amanecer i dos vespradetes en un mateix dia, ya que, a el hora d'ocultar-se el Sol de manera oblicua en el horisó, queda amagat durant breu temps per una montanya prominent. I també en els Alps, un efecte negatiu de les ales de umbría es va poder constatar en la catàstrofe de l'assut del Vajont, quan va haver una enorme esmonyida en massa des del Mont Toc cap al nort que va causar uns 2000 morts en 1963.

Vore també

• Solana
• Orografia
• Relleu terrestre
• Barlovent
• Sotavent