Tsuga heterophylla
Tsuga heterophylla, la tsuga del Pacífic,[1] tsuga heterófila, també tsuga d'Alberta,[2] és una espècie arbòrea, originària del noroest de Norteamérica. El seu llímit noroest es troba en la península de Kenai, Alaska, i el seu llímit surest, en el nort del Comtat de Sonoma, Califòrnia.[3][4]
.jpg){kind=link}
Descripció
editarÉs una gran conífera de full perenne que creix fins a 50-70 m d'altura, i excepcionalment aplega a 78 m. És una miqueta més alta que una espècie pareguda, la tsuga de Canadà. El diàmetro del tronc alcança 2,7 m. La corfa és de color marró, prima i en regates.
Està estretament associada en els bosc templat de frondoses. La majoria es troba a menys de 100 km del Oceà Pacífic. No obstant existixen poblacions en l'interior de les Montanyes Rocoses, en el surest de la Columbia Britànica, el nort d'Idaho i Montana occidental. Creix sobretot a baixa altura, des del nivell de la mar fins als 600 m s. n. m., pero aplega fins als 1.800 m s. n. m. en la seua àrea de distribució en Idaho.
Fòra de la seua àrea nativa, té importància per a la silvicultura i la producció de paper, aixina com arbre ornamental en grans jardins, en el noroest d'Europa i el sur de Nova Zelanda.
Taxonomia
editarTsuga heterophylla va ser descrita per (Raf.) Sarg. i publicat en The Silva of North America 12: 73. 1898.[5]
- Etimologia
Tsuga: nom genèric que és el nom vernàcul en Japó per a l'espècie Tsuga sieboldii.
heterophylla: epítet llatío que significa "en fulls diferents".[6]
- Sinonímia
- Abies albertiana A.Murray bis
- Abies bridgesii Kellogg
- Abies heterophylla Raf.
- Abies microphylla Raf.
- Pinus pattoniana W.R.McNab
- Tsuga albertiana (A.Murray bis) Sénécl.[7]
Referències
editar- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Tsuga heterófila, tsuga del Pacífic, tsuga d'Alberta, Tsuga heterophylla Sarg, pág. 20 - Gregor Aas i Andreas Riedmiller: Gran Guia de la Naturalea, editorial Everest, traductor Eladio M. Bernaldo de Quirós, ISBN 84-241.2663.5, 4.ª edició, 1993.
- ↑ Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
- ↑ Gymnosperm Database: Tsuga heterophylla
- ↑ «Tsuga heterophylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de decembre de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Tsuga heterophylla en PlantList
Bibliografia
editar- Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
- Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
- Jepson, W. L. 1909. Fl. Calif. vol. 1. 578 pp. Cunningham, Curtiss & Welch, Sant Francisco.
- Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
Enllaços externs
editar- Este artícul conté una traducció derivada de «Tsuga heterophylla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.