Nom vernàcul

Vore també: nom científic

En ciències, un nom comú (també, nom vulgar, nom vernàcul, nom trivial o nom popular) és qualsevol denominació en el qual es coneix una espècie o un atre concepte fora de l'àmbit científic.

Noms comuns en biologia

Un nom comú, àmpliament definit, de les espècies biològiques és qualsevol apelatiu més allà del científic. Este últim, cridat també nom binomial és el nom formal i el mateix en tot lo món, independent de l'idioma en us, mentres que la variació en el nom comú és enorme. No sol existir una normalisació del nom comú en correspondència en el nom científic. Molts dels noms quotidians de plantes, animals, fongos, com a «rata», «clavellinera», «rosa», «avena», es referixen a categories àmplies. A voltes per adició a descriptores adjectivals, com a «rata parda», «clavellinera blanca», «rosa chinenca», «avena salvage», es proveïx informació comuna per a espècies individuals. A voltes pot aparéixer el «comodí» semblat a, com ocorre en l'idioma quichua, al adjetivarse en sacha: "sacha meló, sacha algarrobo". Quan el nom comú es referix a una categoria àmplia seguix sent útil pero pot provocar ambigüitat: «sardina», «cérvol», «acacia», s'apliquen a dotzenes de diferents espècies mundialment, que són adequades en el seu domini original d'us, tals com peixca o caça, i en llocs a on solament apareix una espècie de les vàries existents.

Noms comuns oficials

Per a alguns grups biològics, com aus en EE. UU., les espècies individualment tenen nom comú oficial. Tal nomenclatura s'elegix per consens de cossos gubernatius. Alguna cosa semblança ocorre en molts atres països, quan es legisla sobre qüestions d'espècies estratègiques, com per ej. espècies invasivas, s'usa el nom comú acompanyant al nom científic, en els noms més adaptats a la regió d'aplicació de la llei. Tals noms no tenen sustente en la nomenclatura científica. També són molt usats pels científics en les seues comunicacions al públic general, necessitat d'un vocabulari pla, que no intimide en noms llatins, més encara en pobles més alluntats de l'influència de la llengua llatina. Qualsevol disquisició de quanta distància hi ha entre el nom científic d'el "comú" és major en les llengües en sistemes d'escritura no llatina, a on lo estrany del significat en llatí es aúna en l'escritura poc habitual. Els botànics a voltes han mantingut noms oficials comuns per a plantes, a pesar de que variaran grandemente. Hi ha intents d'estandardisar noms comuns (insectes en Nova Zelanda; peixos de riu en EE. UU.) en èxit desigual, per la resistència a impondre noms que sonen artificials en regions en els seus propis noms locals. L'us d'apelatius en maorí per a plantes en Nova Zelanda ha agregat estabilitat a la nomenclatura. En Austràlia, els noms comuns de les espècies de peixca comercial han segut estandardisats per la Australian Fish Names Standard a través de la Seafood Services Austràlia (SSA) des de 2001. La SSA va ser acreditada per Standards Austràlia, l'organisació australiana no governamental d'estàndarts. Abans, el seu peix es venia baix innumerables llistes de noms comuns. Atres noms de peixos són controlats per la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO), usant la Base de Senyes de Noms de Peixos de CSIRO.

Noms comuns acoplats a noms científics

En jardineria, noms familiars com Begonia, Dahlia, Gladiolus o Rhododendron són casi comuns, per a referir-se a plantes d'un gènero (pero per eixemple Azalea es referix a un gènero que actualment està en el gènero Rhododendron). Entre jardiners, naturalistes, ecólogos s'ha incrementat l'us del nom del gènero, encara que, per supost, solen continuar usant vells noms comuns quan el científic ha canviat. Açò marca una medició de l'estabilitat de la nomenclatura i reté associacions històriques. Açò evidentment no ocorre en llengües en sistemes d'escritura distints a l'alfabet llatí, com a chinenc, japonés, coreà, vietnamita, rus, eslau, grec. Per un atre costat hi ha llengües en les que, encara que els noms comuns i els científics tenen diferents funcions, poden estar estretament relacionats. En especial en plantes, els noms comuns de les regions d'influència de l'Antiga Roma, els apelatius de la qual varen ser usats per a batejar els noms científics, són a voltes els mateixos que els científics, encara que també hi ha eixemples de noms d'atres llengües no romanizades, en noms comuns que varen intervindre en la creació del nom binomial formal. Aixina, els noms comuns poden ser latinizados (i a voltes anglicizados). Per eixemple Hoheria és del maorí de Nova Zelanda «houhere». I sense alterar: el gènero Tsuga ve del japonés «tsuga». En alguns casos, el nom científic en el que es denomina un tàxon copia el nom vulgar d'un atre, al com s'assembla, sense que este últim duga necessàriament el seu nom vulgar portat en el científic. Un eixemple d'este tipo és Bulnesia retama, denominada d'esta manera per la seua semblança en la «retama groga», nativa del Mediterràneu i asilvestrada en zones semiáridas d'Amèrica del Sur, la qual en el seu nom científic (Spartium junceum) no porta el seu nom vulgar. Cas similar és el del «mamut», el nom científic del qual és Mammuthus, mentres que al gènero Mammut se li coneix popularment com a «mastodont».

Noms comuns en química

En química, els apelatius oficials de substàncies químiques seguixen la "nomenclatura IUPAC", una convenció sobre els nomenes sistemàtics. Agregat al seu nom taxonómico, un compost químic pot dur un o més noms comuns o trivials (i l'immensa majoria de les substàncies químiques tenen el seu propi nom comú). Alguns noms comuns ajuden allector a deduir una miqueta de l'estructura química del compost (per eixemple àcit acètic, un nom comú del àcit etanoico). Uns atres en canvi, no permeten deduir res de l'estructura, a menos que ya li la conega. Eixemple: la morfina.

Enllaços externs

• eeb. utoronto. ca/eeb337/B_How/janename. html#commonTHENAMESOFPLANTS-Theuseofcommonnames [1] archivat en Wayback Machine.
• about. com/library/weekly/blcommon. htm Chemical Names of Common Substances [2] archivat en Wayback Machine.