Nomenclatura binominal

Carlos Linneo, creador del sistema de nomenclatura binomial

En biologia, la nomenclatura binominal (també cridada nomenclatura binaria o nom binari) és un conveni estàndar utilisat per a denominar les diferents espècies d'organismes (vius o extints). A voltes es fa referència a la nomenclatura binominal com a sistema de classificació binominal.

Com sugerix la paraula «binominal», el nom científic otorgat a una espècie està format per la combinació de dos paraules («noms» en llatí, de raïl grecolatina o latinizados): el nom del gènero i l'epítet o nom específic. El conjunt d'abdós és el nom científic que permet identificar a cada espècie com si tinguera «nom i llinage». La nomenclatura binominal és la norma puntual que s'aplica a la denominació dels tàxons específics, pero representa solament un dels estàndarts de la nomenclatura biològica, que s'ocupa també de la denominació formal (científica) de tàxons d'atres categories. La formació d'estos noms i el seu us estan regulats pels distints còdics de nomenclatura: zoològic, botànic, de bactèries i de virus.

Concepte

El nom de gènero (sempre que no es referixca a un tàxon monoespecífico) és compartit en atres espècies pròximes, com a eixemple: Panthera lligc (elleó) i Panthera tigris (el tigre) són espècies del mateix gènero. El descriptor específic (epítet específic per a la botànica, i nom específic per a la zoologia) que funciona com un "adjectiu calificatiu" pot ser un terme comú per a espècies de diferents gèneros, Per eixemple: Verbena officinalis i Lavandula officinalis són els noms científics per a dos plantes diferents, la verbena i la lavanda respectivament; ací, officinalis és un calificatiu que significa "de la farmàcia o botica", "d'us medicinal". Aixina, lo que designa inequívocament a l'espècie és la combinació de les dos paraules; d'esta forma, el nom de la nostra espècie és Homo sapiens i no solament sapiens. Açò és perque el descriptor específic pert el seu significat nominal inequívoc si li l'escriu solament. A voltes, la nomenclatura binaria pot generar noms en cert caràcter descriptiu. Com a eixemple: Staphylococcus aureus, tindria el significat de "grans en arracades" (Staphylococcus) i "dorat" (aureus) fent referència a que és una bactèria que microscópicamente es veu la distribució dels cocos en grups d'arracades i que macroscópicamente forma colónies groguenques. Atres voltes, el nom científic té una correspondència casi idèntica al nom vulgar, per eixemple: Rosa canina per al roser perruno o rosa canina.

Valor i us de la nomenclatura

En el context científic, l'utilitat de la fòrmula binaria consistix no solament per a eliminar l'ambigüitat que es pot presentar davant els diferents noms vulgars per a un organisme, sino també per a donar nom a aquells espècimen que ni tan sols tenen un nom comú. També permet superar les dificultats comunicacionals en diferents llengües a partir del reconeiximent universal i convingut d'un sistema de nomenclatura estàndar. El valor del sistema de nomenclatura binominal deriva primàriament:

1. De la seua economia: puix basten solament dos paraules per a identificar inequívocament a una espècie;
2. El seu difòs i generalisat us: fomentat i regulat per la comunitat científica per a us universal;
3. L'estabilitat relativa dels noms usats, puix s'intenten conservar a pesar de modificacions taxonòmicas i sistemàtiques. No obstant, a pesar de les regles que dicten el caràcter únic del nom binari per a una espècie, en la pràctica, és comuna que existixquen sinònims, és dir, que hi haja varis noms científics en circulació per a una mateixa espècie (en general depenents del punt de vista del sistema taxonòmic particular en us, i en última instància, de l'autor). L'estabilitat dels noms perilla a voltes per la resurrecció d'alguns noms oblidats en el temps, els quals podrien reclamar la seua prioritat per ser els primers publicats. En estos casos, no obstant, és possible conservar estos noms (nomina conservanda o nom. cons.) d'acort als còdics de nomenclatura en us. Per a la nomenclatura botànica, s'accepten com a vàlits solament aquells noms que a partir de 1753 apareguen en una publicació oficial; prenent-se 1753 com a data de partida per la primera publicació linneana (Species Plantarum). Per a la zoologia, la data de partida és 1758.

Història

L'adopció d'un sistema de nomenclatura basat en dos noms es deu al naturaliste i mege suec Carlos Linneo (en llatí, Carolus Linnaeus, 1707-1778) qui va intentar descriure la totalitat del món natural conegut, donant-li a "cada espècie" un nom compost de dos parts. No obstant, la nomenclatura binominal va existir abans de Linnaeus en formes variades. Pero és a partir de les publicacions linneanas que es comença a generalisar l'us binominal per a la nomenclatura específica.

Còdics de nomenclatura

Des de mediats del XIX, es va fer cada volta més notòria la necessitat d'un cos de normes que reglaren la conformació dels noms científics. En el córrer del temps, estos cànons coneguts com a Còdics de Nomenclatura, varen dictar la denominació de:

• animals (Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica), que inclou als protozous.
• plantes (Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica), que inclou a les algues i fongos.
• procariota (Còdic Internacional de Nomenclatura de Procariota)
• virus (Còdic Internacional de Nomenclatura de Virus) que inclou als agents subvirals. Les normes dels Còdics de Nomenclatura varien d'un a un atre.

Convencions sobre la nomenclatura

Existixen alguns aspectes universalment adoptats per a la formulació de la nomenclatura binaria. La persona que descriu per primera volta una espècie (la seua "autor") és la que té el privilegi de donar-li nom. Quan l'autor elegix assignar un nom o epítet específic derivat d'un nom propi, és a títul d'homenage o reconeiximent, dedicant-li-la a un colega, amic o familiar, en forma latinizada; es considera de mal gust i signe d'egocentrisme que l'autor es dedique l'espècie a sí mateixa.^{cita requerida} Per eixemple, Escherichia coli és per Theodor Escherich, i coli significa "intestinal", "del còlon"; també Rhea darwinii per Charles Darwin. En atres casos, els noms s'elegixen en referència a caràcters o propietats del ser viu que es nomena, p. eix. en Cistus albidus, el terme albidus (en llatí, blanc), fa referència al color blanquecino dels fulls d'eixa planta, en Lavandula officinalis, el terme officinalis (en llatí, usat en la officina o botica) recorda que la planta té propietats medicinals. Generalment, al costat del nom binominal consta ellinage de l'autor (abreviat en botànica) que primer va publicar oficialment eixe nom. Si l'espècie en qüestió actualment pertany a un gènero diferent de l'original descrit, es fa constar el nom de l'autor original entre paréntesis anexat al nom actual de l'espècie. A voltes també s'adjunta la data en la que es va realisar la descripció de l'espècie. Per eixemple: Passer domesticus (Linnaeus, 1758) originalment descrit com a membre del gènero Fringilla. El nom del gènero (nom genèric) sempre deu tindre l'inicial mayúscula, mentres que l'epítet específic no la du mai. En el passat i fins a principis del XX, es va considerar apropiat que l'epítet s'iniciara en mayúscula quan deriva d'un nom propi (p. eix., Rhinoderma Darwinii), i aixina pot trobar-se en texts antics, com els texts de Linneo. A voltes, en lliteratura no científica basada en fonts antigues pot trobar-se este recurs, no obstant, no és lo correcte en correspondència en la convenció moderna. La norma inclou l'obligació de resaltar el nom, lo que en manuscrits i texts mecanografiados es fa subrallant-ho (Homo sapiens), i en texts d'imprenta o d'ordenador es fa per mig de la cursiva (Homo sapiens), encara que —en menys freqüència— també podria resaltar-se en negreta (Homo sapiens). El nom científic d'una espècie generalment deu escriure's complet quan li l'usa per primera volta en un text. Pero en les referències posteriors a espècies del mateix gènero, el nom del gènero pot abreviar-se utilisant l'inicial en mayúscula seguida d'un punt. Açò és possible si coincidix en l'últim gènero citat explícitament (en la mateixa inicial i dins de la mateixa pàgina). Per eixemple, per a citar al escaramujo (una espècie de roser) al principi d'un text, escriga's "Rosa canina"; després l'escritura "R. canina" es sobreentiende que és la mateixa espècie, pero si després s'escriu "R. eglanteria" deu entendre's que es tracta de "Rosa eglanteria", una atra espècie. Deu evitar-se l'abreviatura si pot induir a confusió entre noms. En uns pocs casos l'abreviatura d'un nom específic és d'us comú, com en el cas de la bactèria Escherichia coli, que sol abreviar-se com I. coli (i inclús sol coli en la lliteratura mèdica i d'atres grups professionals aliens a la biologia). Quan s'usen noms vulgars i científics, generalment estos últims entre paréntesis acompanyen als vulgars. Per eixemple, "La chicòria (Cichorium intybus) pertany a la família...". Per a fer referència a les espècies pertanyents a un gènero (i a voltes a un tàxon genèric particular), la fòrmula binominal canvia a: nom del gènero + spp., per eixemple: Pinus spp. es llig com "les espècies del gènero Pinus". Ademés, si es fa referència a una espècie concreta, pero l'epítet específic de la qual és desconegut, o carix d'importància, es permet l'us de la partícula "sp."; per eixemple, Pinus sp. es referix a una espècie concreta de pi. El patovar d'una bactèria s'indica despuix de l'abreujament 'pv.' per mig d'una adició ternaria o cuaternaria al nom binominal de l'espècie. Per eixemple, la bactèria causant del cancro cítric Xanthomonas axonopodis, té varis patovares en diferents rancs d'hospedantes, entre els que es troba X. axonopodis pv. citri. En tractar-se de noms propis, i encara que es tracta d'un error molt comú, no deuen estar acompanyats per cap artícul. Sent correcte dir "les característiques de Panthera tigris són...", pero no és correcte, per eixemple, dir "les característiques de la Panthera tigris són...".

Vore també

• Classificació científica
• Subespècie
• Nomenclatura trinomial
• Tàxon
• Carlos Linneo

Enllaços externs

• archive. org/web/20090524144249/http://www. iczn. org/iczn/index. jsp International Code of Zoological Nomenclature