Gladiolus

Erro al crear miniatura:

Gladiolus

Gladiolus és un gènero de plantes perennes i bulbosas pertanyent a la família Iridaceae. El gènero es distribuïx en l'àrea mediterrànea europea, Àsia, Àfrica tropical i Suràfrica. No obstant, el centre de diversificació del gènero és la província del Cap, en Suràfrica, a on s'ha trobat el major número d'espècies. De fet, el gènero comprén aproximadament 250 espècies, de les quals 163 són d'Àfrica austral, 10 d'Eurasia, 9 de Madagascar i les restants d'Àfrica tropical. Els gèneros Oenostachys, Homoglossum, Anomalesia i Acidanthera, tradicionalment considerats gèneros independents, han segut inclosos dins de Gladiolus.

Orige del nom genèric

El nom del gènero s'atribuïx a Plinio i fa referència, per un costat, a la forma de les fulles d'estes plantes, similars a l'espasa romana denominada gladius. Per un atre costat, també es referix al fet de que en l'época dels romans la flor del gladiolo s'entregava als gladiadors que triumfaven en la batalla; per això, la flor és el símbol de la victòria.

Descripció

Wild Gladiolus, Behbahan, Iran

Les espècies de Gladiolus presenten flors llaugera o acentuadament zigomorfas i hermafrodites. El perigonio està compost per 6 tépals subiguales, estesos, recurvos, units en la seua base formant un tubo més o menys notable segons l'espècie. l'androceo està compost per 3 estams, disposts unilateralment, estovats. Els filaments dels estams són filiformes i lliures. Les anteres són lineares. l'ovari és ínfero, trilocular, en els lóculos pluriovulats, l'estil és filiforme i trífido. El frut és una càpsula dehiscente per 3 valvas. Són plantes herbàcies que el seu brot subterràneu és un corm. El corm es renova sobre sí mateixa en cada cicle vegetatiu. En terminar un cicle, si es desentierra la planta, es pot observar el corm vell i deshidratado per baix del nou. Cada corm és massiç, i està recobert per capes fines de tegumentos fibrosos. Els brots són aplanados i els fulls són ensiformes. Les flors, molt vistoses, estan dispostes en llargues mechós terminals més llargues que els fulls. L'altura de les plantes va de 30 cm a 1 m, segons l'espècie.

Vore també

• Jardineria
• Floricultura
• Planta ornamental

Referències

• Anderson, E.W. & Park, R. Growing gladioli. Chistopher Helm & Timber Press, 166p. 1989.
• Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
• Goldblatt, P. A monograph of the genus Gladiolus in tropical Africa. Timber Press, 1996

• Goldblatt, P. &, J.C. Manning. Gladiolus in southern Africa : Systematics, Biology, and Evolution. Fernwood Press, Cape Town; 1998.
• Goldblatt, P.; John C. Manning & Peter Bernhardt. Radiation of Pollination Systems in Gladiolus (Iridaceae: Crocoideae) in Southern Africa. Annals of the Missouri Botanical Garden, Vol. 88, No. 4 (2001), pp. 713-734.
• Goldblatt, P. & John C. Manning. Evidence for Moth and Butterfly Pollination in Gladiolus (Iridaceae-Crocoideae). Annals of the Missouri Botanical Garden, Vol. 89, No. 1 (2002), pp. 110-124.
• Goldblatt,P., Masahiro Takei, Z. & A. Razzaq. Chromosome Cytology in Tropical African Gladiolus (Iridaceae). Annals of the Missouri Botanical Garden, Vol. 80, No. 2 (1993), pp. 461-470.
• GOLDBLATT P. & DE VOS M. P. The reduction of Oenostachys, Homoglossum and Anomalesia, putative sunbird pollinated genera, in Gladiolus L. (Iridaceae-Ixioideae). Bulletin du Muséum national de histoire naturelle. Section B, Adansonia 11 (4): 417-428, 1989.
• Hessayon, D.G: The bulb expert. 1999. Transworld Publihers Ltd., Londres, 128 p.
• Informació sobre el cultiu del gladiolo en www.infoagro.com
• Informació sobre el cultiu, plagues i malalties del gladiolo infojardín