Perigonio

En algunes flors, no es poden diferenciar les peces del càliç i la corola o, lo que és lo mateix, no es pot determinar si són pétals o sàpia-hos (és dir, totes les peces dels cicles estèrils de la flor són iguals entre sí). Este cicle es denomina perigonio (peri, 'entorn'; gonio, 'estructures de reproducció') i les peces que ho componen reben el nom de tépals. Si els tépals s'assemblen a un pétal, el perigonio es diu «corolino» (de corola); si s'assemblen a sépals, es diu «perigonio calicino» o «calicoide» (de càliç).

Perigonio (de color crema) i paraperigonio (groc) en Narcissus

Flor de Hymenocallis speciosa, pot observar-se el paraperigonio o corona estaminal unint els filaments dels sis estams.

Paraperigonio

Cada pétal o tépal que forma la corola està format per una «ungla» que ho fixa al receptàcul i per un «llim» que és la part eixamplada i generalment vistosa de la corola. En certs gèneros —(Narcissus) per eixemple— en la part superior de l'ungla existix un apèndix ligular que forma una copa per dins del cicle de tépals denominada «paraperigonio» o «falsa corola». En atres casos —Hymenocallis— el paraperigonio està constituït per una membrana que unix entre sí als filaments dels estams. En este últim cas el paraperigonio també es denomina «corona estaminal».

Bibliografia

• Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
• Smith, G.L. & Walter S. Flory. Hymenocallis Salisbury. Flora of North America Vol. 26 Page 54, 283, 284.