Estam
En botànica, un estam (del llatí stamen, bri llarcs del vellón de llana) és cada u dels òrguens florales masculins portadors de sacs polínicos (microsporangios) que originen els grans de polen (micrósporas). El conjunt de tots els estams es diu androceo.
Posseïxen estams tant les gimnosperma com les angiosperma, en cada u d'estos grups posseïxen una morfologia particular.
En les angiosperma, en un sector eixamplat de l'estam, es diferencia l'antera (del grec antic anthera, femení de antheros, "floral," i de anthos, "flor"), és dins d'ella a on es formen els grans de polen, per lo tant la part fèrtil de l'estam. L'antera sol estar formada per dos teques que contenen a la seua volta cada una dos microsporangios, que a la madurea de la teca s'unixen en un únic lóculo.
Els estams de les angiosperma poden ser en general laminares (l'antera embebida en una làmina) o filamentosos (l'antera unida al receptàcul a través d'un filament, del llatí filum, "fil"). En estams filamentosos, es diu conectivo la porció de teixit estèril de l'antera que cementa a les seues dos teques, que forma cos en elles i les manté unides, per a alguns autors la regió entre dos teques dels estams laminares també es diu conectivo. Lo normal és que el conectivo estiga poc desenrollat, de tal manera que les teques destaquen àmpliament; en algunes angiosperma primitives, tot l'estam pot ser laminar i el conectivo pot alcançar un gran desenroll, de modo que separe àmpliament les teques. En alguns casos el conectivo presenta apèndixs de formes molt variades que tenen importància sistemàtica (p. ej. en les melastomatáceas o els Prostantheroideae).
Moltes voltes es desenrollen nectarios florals (glándulas productores i secretoras de néctar) que en molts casos en la base del filament. Quan es troben en els estams, es diuen nectarios estaminales.
Es diu estaminodios als estams estèrils que apareixen en certes flors. La seua funció és variada i pot tindre que vore en la producció de néctar o en la funció cridanera que solen complir els pétals. Estan freqüentment dissimulats i semblen estams, o estan modificats per a produir néctar, com en (Hamamelis) o per a complir la funció dels pétals (petaloideos). Poden ser una característica decisiva per a diferenciar espècies, com en el gènero d'orquídees Paphiopedilum. També poden presentar una estructura com una antera no funcional, quan és aixina, estes estructures es diuen anterodios.
Tipos
[editar | editar còdic]
Els estams poden ser connatos (fusionats o units en la mateixa espiral):
- Monadelfos: fusionats en una única estructura composta.
- Diadelfos: fusionats parcialment en dos estructures androicas.
- Poliadelfos: fusionats en més de 2 estructures androicas.
- Sinantéreos: solament les anteres són connatas (tals com en Asteraceae).
Els estams poden també ser adnatos (fusionats o units en més d'una espiral):
- Epipétalos: sorgint de la corola.
- Didínamos: sorgint en dos parells de diferent largura.
- Tetradínamos: sorgint com un grup de sis filaments en dos d'ells més curts.
- Protuberantes: allargats més allà de la corola.
- Inclusos o Insertos: no sobrepassen la corola.
- Exertos: sobrepassen la corola.
Filament
[editar | editar còdic]Es denomina filament a la part basal estèril d'un estam. Com a norma general de forma filamentosa (cilíndric i llarc), que se situa per baix de l'antera i la sosté. Varia molt de forma i tamany, depenent de la família: pot ser laminar, com en certes famílies primitives (p. ej. Degeneriaceae), estar dividit (p. ej., en certes espècies del gènero Allium) o presentar apèndixs de forma variable. El filament presenta un fes fibrovascular a tot lo llarc, rodejat de parènquima i cobert per epidermis. Si el filament és imperceptible o falta, es diu que l'antera és sésil.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Estambre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.