Begonia

Begonia

El gènero Begonia comprén al voltant de 1500 espècies, de les que al voltant de 150, ademés de casi 10 000 varietats i híbrits, es comercialisen per al seu us en jardineria. Són oriundes de les regions tropicals i subtropicales d'Amèrica, Àfrica i Àsia. L'únic un atre membre de la família Begoniaceae és Hillebrandia, un gènero en una sola espècie en les illes Hawái, i el gènero Symbegonia que recentment es va incloure en Begonia.

L'apelatiu del gènero, falcat per Charles Plumier i José Martinez, un referent francés en botànica, honra a Michel Bégon, un governador de l'excolonia francesa d'Haití, i va ser adoptat per Linneo.

Descripció

Són plantes terrestres (a voltes epífitas) herbáceas, algunes de porte semiarbustivo o inclús chicotets arbres i atres trepadoras, perennes o vivaces. Les flors són molt diverses tant en forma i tamany com en color; són unisexuales, la masculina conté numerosos estams, la femenina posseïx un ovari inferior en 2 o 4 estigmes ramificats. El frut és una càpsula alada que conté gran cantitat de diminutes llavors. Els fulls són asimètrics i de la mateixa manera que les flors, diferixen molt d'una a una atra espècie, des de variades com les de Begonia brevirimosa a vert lluent en Begonia ulmifolia.

Es distinguixen 3 grups bàsics, depenent de la raïl:

• Begonias de raïls fibrosas com Begonia semperflorens i els seus híbrits, sol cultivar-se en interior. Soporta més el sol directe, encara que no les gelades. Com el seu nom indica, florix durant casi tot l'any.Originària del Brasil.
• Begonias rizomatosas, com B. rex, molt apreciada pel seu fullage.
• Begonias tuberosas, B. x thuberhybrida, en flors molt grans.

Algunes espècies de begonias es cultiven pel seu atractiu fullage més que per les seues flors:són molt belles

• L'espècie B. masoniana Irmsch. ex Ziesenh.

posseïx bonicos fulls en forma de cor, finament arrugades, de color vert groguenc i en un dibuix interior en marró obscur molt senyalat.

• B. metallica W.G.Sm. d'un elegant fullage vert obscur lluent casi metàlic, d'ahí el seu nom.
• B. imperialis Lem. té fulls de color vert esmeralda o bronze en un suau aspecte aterciopelado.

Els diferents grups tenen distints requisits de cultiu, pero la majoria requerixen temperatures càlides, ombra llaugera (poques toleren el sol directe), sol ben drenado que no estiga constantment humit, pero que tampoc es deixe secar completament. Moltes de les espècies creixen i florixen durant tot l'any, encara que les tuberosas normalment tenen un periodo letárgico durant el qual els tubèrculs es poden traure i guardar en un lloc fresc i sec.

La majoria de les espècies es propaguen fàcilment per divisió o esqueixos de brot i full, o inclús fragments d'un full. En especial els membres del grup de rizomatosas.

Malalties: Aranya roja, oidium.

Taxonomia

Secciones

• Begonia sect. Coelocentrum
• Begonia sect. Donaldia
• Begonia sect. Doratometra
• Begonia sect. Enita
• Begonia sect. Lepsia
• Begonia sect. Monopteron
• Begonia sect. Nerviplacentaria
• Begonia sect. Parvibegonia
• Begonia sect. Peltaugustia
• Begonia sect. Rostrobegonia

Bibliografia

• REAL EXPEDICIÓN BOTÁNICA DEL NUEVO REINO DE GRANADA (Carlos III, Carlos IV i Fernando VI). Director de l'Expedició: Don José Celestino Bruno Mutis i Bosío (Astrònom i Botànic). Flora de la Real Expedició Botànica del Nou Regne de Granada. Tom XXVII: Pasifloráceas i Begoniáceas. Madrit: Institut de Cultura Hispànica, Institut Colombià de Cultura Hispànica, 1950. En ilustracions, làmines de les distintes espècies.