Planta epifita
_and_Impatiens_in_Costa_Rica.jpg)
Epifita (del grec: epi, sobre, i pyton, planta)[1] es referix a qualsevol planta que creix sobre un atre vegetal o objecte usant-ho solament com a soport, pero que no lo parasita nutricionalment. És solament una parasitosis mecànica, i l'arbre o objecte que fa de soport és un hospedador de la parasitosis mecànica. Les epífitas són cridades en ocasions "plantes aérees" ya que no enraízan en el sol, sino en recovecos en els arbres en una miqueta de detritos o s'ajuden a fixar-se al hospedador per mig de raïls que penetren en els recovecos dels arbres i es cementan a ells. Es diuen "hemiepifitas" si solament inicien la seua vida d'esta manera, arrelant després en el sol (o si inicien la seua vida en el sol i posteriorment són exclusivament epífitas, en tallar-se la conexió en ell). Sense adjectius es presumix que no fa referència a plantes paràsites, que penetren en les seues raïls en el hospedador depenent nutricionalmente d'ell, pero a les plantes paràsites i semiparásitas li les pot cridar "paràsites epífitas" en relació en que s'associen al hospedador en el sector del refillol, a diferència de les "paràsites epirrizas" que s'associen a la seua raïl. Les epífitas i hemiepífitas no són les úniques "paràsites mecàniques" dels arbres, també ho són les plantes trepadoras, tant guiadoras com hemitrepadoras o apoyantes Existixen moltes espècies d'algues, incloent les marines, que són epífitas sobre atres espècies aquàtiques (marines o aquàtiques angiosperma)
Les epífitas són fotosintéticas i posseïxen raïls aérees (sobre el nivell del sol, en contacte en l'aire) i obtenen la humitat de l'aire o de la pluja que es escurre sobre les seues raïls. Moltes orquídees i aràcees epífitas posseïxen un tipo de raïl especialisada cridada velam. També poden posseir atres estructures especialisades, com escamas, o els fulls en roseta de les bromelias, que arrepleguen i mantenen l'aigua de pluja.
La ventaja més evident respecte a les herbes terrestres és que reben més llum en els umbríos ecosistemas boscosos i es mantenen llunt dels herbívors terrestres.
Les epífitas més conegudes inclouen verdets, líquens, orquídeas, falagueras, bromelias (com Tillandsia i ananás; aràcees; echeverias i els cactus epífitos (com els gèneros Rhipsalis i Epiphyllum), encara que es poden trobar en tots els grups principals del regne vegetal. Són més abundants en les selves humides tropicals i boscs templats plujosos, pero tant líquenes com a verdets es troben en qualsevol entorn en arbres.
El primer treball monogràfic important sobre l'ecologia de les epífitas va ser escrit per Andreas Schimper (Die epiphytische Vegetation Amerikas, 1888). I a fins de el XVIII, l'Expedició Botànica del Regne d'Espanya al Virreinato de la Nova Granada (ara Colòmbia, Veneçola i Equador) va desenrollar un extens i profunt treball sobre les bromelias i orquídees, continuat despuix per Humboldt i Bonpland al començament de el XIX.
Les epífitas són una de les sis subdivisions del sistema de Raunkiær.
Epifitas que utilisen un sostingues no vegetal
[editar | editar còdic]
A pesar de lo que senyala el DRAE sobre el terme epifita (Epifita i també epifita 1. adj. Bot. Dit d'un vegetal: Que viu sobre una atra planta, sense alimentar-se a costa d'esta; p. eix., els verdets i líquenes. Font:[2]), lo que se senyala sobre les epífitas, lo mateix que dels verdets i líquens, que necessiten un sostingues vegetal, no sempre és cert, com podem vore en l'image, a on són els cables del tendit elèctric, i també les roques en el cas del verdet o els líquenes els que poden servir de soport.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Planta epifita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.