Bromeliaceae
Les bromeliáceas o bromelias (Bromeliaceae) formen una família de plantes monocotiledóneas que consta de arbustos o herbes perennes, terrestres o epífitas, oriundes de les regions tropicals i templades d'Amèrica llevat una sola espècie a l'oest d'Àfrica, Pitcairnia feliciana.[1] Posseïxen fulls arrosetadas, flors i bràctees colorides i vistoses, i els estigmes típicament retortillats. Gràcies al seu dolç fruta, l'espècie més coneguda en tot lo món és la pinya o ananá (Ananas comosus), un cultiu de regions càlides. La família és reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009), i l'APWeb (2001 en avant). La circumscripció està molt consensuada i és la que s'accepta tradicionalment, sent la família monofilética tant per caràcters morfològics com per anàlisis moleculars de ADN.
Descripció
[editar | editar còdic]Són herbas perennes, terrestres o epífitas, a arbustos arrosetados. La família és lo suficientment diversa com per a incloure a les "bromelias tancs" aixina com al gènero epífito Tillandsia, que arreplega aigua únicament d'unes estructures en els seus fulls anomenats tricomas (vellosidades), i inclús un gran número de suculentas que habiten els deserts. La major bromeliácea és Puya raimondii, que alcança els 3 o 4 m d'altura en la seua part vegetativa, en un mechó floral d'entre 9 i 10 metros. La bromeliácea més chicoteta és la Tillandsia usneoides, el "verdet espanyol".
Posseïxen cossos de sílice solitaris usualment associats en cèlules epidérmicas. Posseïxen en la seua superfície (a lo manco quan jóvens) tricomas com escamas, usualment peltados, que absorbixen aigua i minerals, ocasionalment lleument estrelats.
Les raïls són absorbents o funcionen per a pegar-se o rarament estan absents.
El talle és un caudex o rarament arborescente, usualment ramificado en forma simpodial.
Les fulls són de disposició alterna i espiral, moltes voltes adaxialment cóncaves, en algunes (les "bromelias tanc") superponent-se apretadament per a formar una roseta basal que almagasena aigua de pluja en una cavitat central. Els fulls són de marge sancer a serrades i puntagudes, simples, en venaació paralela, en teixits d'almagasenament d'aigua i canals d'aire (moltes voltes en cèlules estrelades), de base envainadora, sense estípulas.
Les inflorescèncias són indeterminades, terminals. Bracteadas. Són un mechó, una arracada, o un cap, les bràctees moltes voltes brillantement coloreadas.
Les flors són usualment bisexuales (rarament unisexuales), radials o llaugerament zigomorfas, hipóginas o epíginas, en periant diferenciat en cáliz i corola, naixen en les aixelles de bràctees moltes voltes fortament coloreadas. Els pétals o els tépals externs segons el cas, usualment en apèndixs basals com escamas o endurits.
El cáliz consta de 3 sàpia-hos, separats a basalment connados, imbricados.
La corola consta de 3 pétals, separats a basalment connados, moltes voltes en un parell d'apèndixs en la base, imbricados.
El androceo consta de 6 estams en 2 verticilos de 3, de filaments separats a connados, a voltes adnatos als pétals. Les anteras són de dehiscencia llongitudinal i introrsa.
El polen és monosulcado o disulcado, o en 2 a molts poros.
El gineceo consta de 3 carpelos connados, ovari súpero a ínfero, 3 lóculos, en placentaació axilar, estil solitari, 3 estigmes usualment endoblegats en espiral. Pocs a numerosos òvuls majorment anátropos, bitegmicos.
Se solen trobar nectarios en els septos dels ovaris.
El frut és una càpsula septicida o una baya, rarament una sorosis (Ananas).
Les llavors moltes voltes són aladas o en un grup de pèls, o glabras.
Ecologia
[editar | editar còdic]
La família es troba en les regions tropicals a templades càlides d'Amèrica (llevat una sola espècie de Pitcairnia en Àfrica). Un important número d'elles són epífitas de boscs montanos humits, pero també les hi ha de hàbitats xeròfits.
Les bromeliáceas mostren moltes adaptacions a el hàbit epífito i al xeròfit. Els fulls elongadas, més o menys cóncaves, són típicament agrupades en la base de la planta, i les bases envainadoras dels fulls típicament retenen aigua. La superfície del full està coberta per escamas peltadas que absorbixen aigua, cada escama té un peu d'una cèlula (vixca) de gruixa, mentres que les cèlules radiadas de l'escama estan mortes a la madurea. Les cèlules mortes s'expandixen quan es mullen, duent aigua adins i baix de l'escama, a on és presa osmóticament dins del full per les cèlules del peu. La pèrdua d'aigua està reduïda per l'ubicació dels estomas en regates, i per una grossa cutícula. Algunes junten aigua en la part central mentres unes atres directament absorbixen aigua a través de les seues elaborades escamas. Tillandsia usneoides i T. recurvata creixen molt be en els cables telefònics: les raïls adventicias de la planta funcionen principalment per a mantindre a la planta en el seu lloc.
Les flors vistoses són polinizadas per varis insectes, pardals, i ocasionalment rat penat, i rarament pel vent. També pot haver flors cleistógamas.
Les bayas de Bromelioideae són dispersades per pardals o mamífers, mentres que les llavors aladas de Pitcairnioideae i les llavors en pèls de Tillandsioideae són dispersades pel vent.
Els fulls de les bromelias són microhábitats aquàtics en el dosel del bosc, ya que capturen aigua de pluja i matèria orgànica. Açò li permet a algunes espècies, que depenen de mijos aquàtics, colonisar el dosel del bosc tropical, com per eixemple macroinvertebrados i amfibis.[2][3]
Els arbres o les branques que presenten major incidència de llum solar tendixen a presentar major cantitat de bromelias. Pel contrari els sectors que s'orienten cap a l'oest reben menor llum solar i per lo tant menor número de bromelias. Ademés els arbres més grossos presenten major cantitat de bromelias, possiblement degut a que són més vells i tenen major complexitat estructural.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mabberley, D.J. (1997). The Plant Book, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9780521414210.
- ↑ Picat, C. (1913). Els broméliacées épiphytes considérées comme milieu biologique. Bulletin scientifique de la France et de la Belgique 5: 215-360
- ↑ 3,0 3,1 Gename, K., & Monge-Nájera, J. (2012). How organisms reach and colonize bromeliads: a field experimental test of two of Picat’s hypotheses, and the effect of tree age and cardinal distribution on bromeliads in Cartago, Costa Rica. UNED Research Journal, 4(2), 181-186
- ↑ López, L. C. S., Alves, R. R. D. N., & Rius, R. I. (2009). Micro-environmental factors and the endemism of bromeliad aquatic fauna. Hydrobiología, 625(1), 151-156.
Referències citades
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromeliaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.