Carpel
En botànica, els carpels són fulls modificats que constituïxen la part reproductiva femenina de la flor de les plantes angiosperma.
Descripció
Els carpels són megasporófilos, fulls modificats portadores de megaspores (o macrósporas, espores femenines). Estes cèlules, despuix de la seua multiplicació, formen el gametófito femení, també conegut com a sac embrional.
Els carpels poden presentar-se de dos formes:
- Soldats: Formen una estructura única cridada pistil.
- Separats o en grups: Cada pistil s'assenta individualment en el receptàcul.
La flor es denomina gamocarpelar quan posseïx un sol pistil i dialicarpelar quan cada carpelo forma un pistil independent.
En els carpels, es distinguixen tres nervis principals. Dos d'ells, els nervis placentarios, recorren les vores del full carpelar i són el punt de naiximent dels òvuls. El tercer nervi, el nervi carpelar, és homòlec al nervi mig dels nomófilos (fulls normals) i s'ubica en la part central del carpelo.
- Vore el carpelo (full femení) de gimnosperma en: Gymnospermae

Gineceo

El gineceu és el conjunt de tots els fulls carpelares (carpels) o megasporófilos. Els carpels s'unixen pels seus màrgens, tancant els òvuls (o primordis seminals) en una cavitat. Dins d'esta cavitat, els òvuls contenen els gamets femenins.
La cavitat del gineceu es compon d'un o més lòculs, que contenen els òvuls a l'espera de ser fecundados. Despuix de la fecundació, els òvuls es desenrollen en llavors i l'ovari, junt en atres estructures accessòries, es transforma en el fruit. La zona de la paret interna de l'ovari a on s'inserta cada òvul es denomina placenta.
El gineceu, l'últim verticil en una flor completa, pot estar constituït per:
- Un o varis pistils
El gineceu pot estar format per una o varis fulls carpelares lliures entre sí, lo que es coneix com gineceu dialicarpelar o apocárpico.
- Carpelos units
També pot estar format per carpels fusionats, lo que es denomina gineceu gamocarpelar o sincárpico (sent esta la forma més comuna).
En el gineceu, es poden distinguir les següents regions:
Referències
Bibliografia
- Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
- Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carpelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.