Verticil
Es denomina verticil (del llatí verticillum, 'tortera') a la disposició de tres o més òrguens d'una planta, com fulles, flors (pétals, sépals, estams o carpelos), que broten d'un mateix nuc del brot.[1]


Les plantes en fulls verticiladas mantenen esta disposició durant tota la seua vida; es donen en espècies en entrenudos curts, com en Aloysia citriodora, Nerium oleander, Brabejum stellatifolium i el gènero Banksia (abdós de la família Proteaceae) i membres de les rubiàcees.[2]
Els òrguens que formen la flor de la majoria d'angiospermes també presenten organisació verticilada (també cridada cíclica). Segons el número de verticils les flors poden ser tetracíclicas (4) o pentacíclicas (5); i depenent del número de peces contingut en cada verticil es denominen dímeras (2 peces), trímeras (3 peces), tetrámeras (4 peces), pentámeras (5 peces). Quan solament hi ha una peça disposta en cada nuc la flor es diu "espiralada" o "acíclica".[3]
-
Fulls verticiladas en Galium odoratum
-
Brabejum stellatifolium
-
Flor de periant verticilado (Alisma plantago-aquatica), 3 sépals en el primer verticil, 3 pétals en el segon verticil (tetrámera), peces d'un i un atre verticil alternades
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Recasens, Jordi; Conesa, Josep Antoni (2009). «Morfologia bàsica de les dicotiledóneas», Males herbes en plántula. Guia d'identificació (en espanyol), Universitat de Lleida, p. 46. ISBN 978-84-8409-482-1. Consultat el 23 de giner de 2020.
- ↑ «Disposició de les peces florals» (en espanyol). Universitat Nacional del Nordest (UNNE). Consultat el 23 de giner de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verticil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.