Rubiaceae

Rubiaceae

Les rubiàcees (Rubiaceae) són una família de plantes anomenades normalment de la rossa, gali blanc, o família del café. Atres plantes que estan incloses són la cinchona i gambir.

Un número de famílies reconegudes antigament, "Dialypetalanthaceae", "Henriqueziaceae, "Naucleaceae" i "Theligonaceae", estan ara incloses com a gèneros dins de la família Rubiaceae, seguint les directrius del APG "Angiosperm Phylogeny Group". Ara hi ha prop de 600 gèneros i més de 10 000 espècies en Rubiaceae. La família està subdividida en tres subfamílies; Rubioideae, Cinchonoideae, i Ixoroideae.

Descripció

Són arbres, arbusts, sufrútices, herbes, enredaderas o lianas, de hàbits terrestres o rares voltes epífitas, a voltes en rafidios; plantes generalment hermafroditas, a voltes dioicas o poligamodioicas. Fulles opostes o a voltes verticiladas, làmina sancera o rarament pinnatífida (Pentagonia, Simira), a voltes en la nervadura menor clatrada (i.i., lineolada) o rara volta finament estriada (Pentagonia); generalment pecioladas; estípulas interpeciolares i a voltes ademés intrapeciolares, o caliptradas o rarament lliures, persistents o caduques, triangulars, bilobadas o setosas, o rarament les estípulas són foliàcees i indistinguibles dels fulls (Galium). Inflorescèncias terminals, pseudoaxilares (i.i., presents sol en una aixella d'un nuc, en realitat terminal, pero aparentment axilars per creiximent simpodial de l'ull axilar) o axilars, cimosas, paniculadas, espiciformes, capitadas o reduïdes a una flor solitària, generalment bracteadas, flors actinomorfas o rara volta llaugerament zigomorfas, càliç gamosépalo, (3) 4–5 (9); corola gamopétala, (3) 4–5 (9)-lobada; estams epipétalos, alterns als llops corolinos i isòmers, anteras ditecas o rarament els sacs polínicos dividits en varis lóculos per mig de divisions internes; ovari ínfero (Coussarea, Faramea), òvul 1 o varis a numerosos per lóculo, en placentaació de varis tipos; estigma simple o 2 (–8)-lobado; disc generalment present. Frut simple o rarament múltiple i sincárpico (Morinda), abayado, drupáceo, capsular o esquizocárpico; llavors angulosas, redonejades, aplanadas i/o alades o rarament en un penacho de tricomas (Hillia).

Distribució i hàbitat

Família en 10 000 espècies en 500–700 gèneros, cosmopolita, pero principalment tropical. És característica la combinació de les estípulas interpeciolares, els fulls oposts o verticiladas, la corola gamopétala i l'ovari ínfero; solament Cassipourea (Rhizophoraceae), Hedyosmum (Chloranthaceae) i Pilea (Urticaceae) també tenen estípulas interpeciolares. Vàries espècies de Rubiaceae tenen un pulvínulo (abultat quan viu, constreñido quan sec) per avall dels nucs en les ramitas, mentres que esta estructura es troba per damunt dels nucs en les Acanthaceae. Algunes espècies es cultiven com a ornamentals; els productes útils derivats d'espècies de Rubiaceae inclouen la quinina, el café i la droga ipecacuanha. Cinchona pubescens Vahl, una espècie de arbusts i arbres, va anar àmpliament cultivada en Centroamérica en zones de boscs humits a 500–1700 m i alguns arbres encara persistixen o són cultivats. No s'han registrat mostres d'esta espècie de Nicaragua, pero és provable que es puga trobar, i Barrett (1994) i Coe i Anderson (1996) la citen en els noms vulgars "Quina" i "Quinina". En la clau de gèneros s'identificaria com Ferdinandusa de la qual es distinguix per les estípulas complanadas i les coroles hipocrateriformes, grogues a roges, barbadas en la gola i en els llops valvares. Deppea grandiflora Schltdl., una espècie de arbusts o arbolitos típics de boscs humits o de pi-encinos a 1200–2900 m, s'ha registrat d'Hondures i Costa Rica. En la clau de gèneros s'identificaria com Bouvardia de la qual es distinguix per les coroles campanuladas i groc fort i les llavors angulosas (i.i. no alades). Pogonopus exsertus (Oerst.) Oerst. s'ha registrat de boscs secs d'Hondures, El Salvador i el sur de Costa Rica. Esta espècie s'assembla a Calycophyllum candidissimum, pero es distinguix per les estípulas triangulars i interpeciolares i les làmines calicinas petaloides generalment rosades.

Referències

• L. Watson i M. J. Dallwitz, The families of flowering plants - Rubiaceae [1] archivat en Wayback Machine., Henriqueziaceae [2] archivat en Wayback Machine. i Naucleaceae [3] archivat en Wayback Machine. (en anglés)

Bibliografia

• Fl. Guat. 24(9): 1–274. 1975.
• Fl. Pa. 67: 1–522. 1980.
• K.S. Bawa i J.H. Beach. Self-incompatibility systems in the Rubiaceae of a tropical lowland wet forest. Amer. J. Bot. 70: 1281–1288. 1983.
• T.B. Croat. Rubiaceae. Flora of Agrane Colorat Island. 791–828. 1978.
• D.H. Lorence i J.D. Dwyer. A revisió of Deppea. Allertonia 4: 389–436. 1988.
• C.M. Taylor. Rubiaceae. In: The Vascular Flora of the La Selva Biological Station, Costa Rica. Selbyana 12: 141–190. 1991.
• W.C. Burger i C.M. Taylor. Rubiaceae. In: Fl. Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 33: 1–333. 1993.
• L. Andersson. Rubiaceae–Introduction and Anthospermeae. Fl. Equador 47: 1–38. 1993.
• L. Andersson i C.M. Taylor. Rubiaceae–Cinchoneae–Coptosapelteae. Fl. Equador 50: 1–114. 1994.
• J.H. Kirkbride, Jr. Manipulus rubiacearum–VI. Brittonia 49: 354–379. 1997.
• P.G Delprete. Rubiaceae (part 3)–Tribe 7. Condamineeae. Fl. Equador 62: 5–53. 1999.
• L. Andersson i B. Ståhl. Rubiaceae (part 3)–Tribe 8. Isertieae. Fl. Equador 62: 55–129. 1999.
• C.M. Taylor i L. Andersson. Rubiaceae (part 3)–Tribe 18. Psychotrieae (1). Fl. Equador 62: 131–241. 1999.

• C.M. Taylor. Rubiaceae (part 3)–Tribe 20. Coussareeae. Fl. Equador 62: 243–314. 1999.