Anar al contingut

Quinina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La quinina o chinchona, C20H24N2O2, és un alcaloide natural, blanc i cristalino, en propietats antipiréticas, antipalúdicas i analgésicas produït per algunes espècies del gènero Cinchona. És un estereoisómero de la quinidina, derivat de la quinolina. L'intoxicació per esta substància produïx cinconisme. La quinina era el principal compost amprat en el tractament de la malaria fins que va ser substituït per atres medicaments sintètics més eficaços, com la quinacrina, cloroquina i primaquina. La quinina es pot usar encara en el tractament de la malaria resistent. També s'ha intentat utilisar-la per a tractar pacients infectats en prions, pero en un èxit llimitat. És un compost amprat freqüentment en l'adulterament de l'heroïna.

Història

[editar | editar còdic]

La corfa del quino,[1] que conté quinina, era coneguda per les seues propietats curatives pels pobladors andinos, pero no es va incorporar al acervo cultural europeu fins que no varen ser descobertes les seues propietats antimaláricas. Quan els europeus varen portar la malaria a Amèrica, els pobladors es varen donar conte de que una de les seues medicines tradicionals, la quina o corfa del quino, oferia consol als síntomes d'esta maltia. Els incas coneixien les propietats medicinals de les plantes que creixien en els Vages i en la selva amazónica, entre elles hi havia un arbre que produïa l'amarga corfa que podia curar moltes dolències, rampes, resfríos i arrítmia. La paraula quechua kina significa corfa, pero esta corfa es coneixia aixina mateix en el nom de kina-kina, "corfa de corfes", donant aixina orige al nomene quinina.[2][3]

Ilustració del sigle XIX de la flor del quino (Cinchona calisaya).

En el Colege Sant Pablo de Lima, Virreinato del Perú, fundat pels jesuïtes en 1568 es va crear elaboratori farmacèutic que va difondre per tota Europa la quinina, que va escomençar a exportar-se en 1631 i que va aplegar a ser coneguda com la «corfa jesuïta» en tota Europa. McNaspy conta cóm en el món protestant la predicació va convertir la «corfa jesuïta» en un instrument de penetració del Maligne i dels demoniacos influixos papals. La quinina era una quinta columna, un engany per a apoderar-se de la salut i les ànimes. Açò va fer que hi haguera una resistència tenaz al seu us en els consegüents perjuïns per a la salut. Varen fer falta vàries décades per a véncer el rebuig irracional a l'us mèdic de la quinina en Anglaterra i atres països protestants".[4] La quinina ha segut utilisada sense extraure pels europeus des d'a lo manco principis d'el XVII.[5] Un mege anglés inclús cure al rei Carlos II d'Anglaterra usant la quinina d'unes febres, presuntament malaria.[6][7]

El nom chinchona, aixina com el nom científic del gènero Cinchona, procedix de la comtesa de Chinchón (esposa d'un virrey en Perú, Luis Fernández de Cabrera), qui en 1632 es va recuperar d'una malaria gràcies a esta corfa duta des de la zona de la ciutat de Loja (Equador) , lo que segons la tradició donaria a conéixer la quinina en Europa.[8]

La forma de la quinina més eficaç en el tractament de la malaria va ser trobada per Charles Marie de la Condamine en 1737 en el territori de l'actual Equador .[9][10] La quinina es va aïllar i va ser nomenada en 1820 pels investigadors francesos Pierre Joseph Pelletier i Joseph Bienaimé Caventou.[11] Abans de 1820, la corfa se secava primer, es molia en una pols fina i despuix es mesclava en un líquit (comunament va vindre) que era llavors begut.

Preparat d'acetat de quinina per al tractament de la malaria, d'al voltant de 1820.

el quino seguix sent l'única font útil de quinina. No obstant, en temps de guerra, es varen intensificar els esforços per a conseguir la seua síntesis total. Els químics americans R. B. Woodward i W. I. Doergin varen conseguir sintetisar-la en 1944. Des de llavors, s'han conseguit atres síntesis totals més eficaces, pero cap d'elles pot competir a nivell econòmic en les tècniques d'aïllament i purificació de l'alcaloide a partir de fonts naturals. L'us de la quina a dosis terapèutiques pot provocar cinconisme; en dosis altes o casos rars, pot ser inclús letal, provocant un edema pulmonar agut i fulminant. En dosis molt elevades pot ocasionar abort espontàneu. Ademés, la quinina és considerada un teratógeno de categoria X per la FDA nortamericana, lo que significa que pot causar defectes de naiximent (especialment sordera) si és presa per dònes durant l'embaràs. Actualment se seguix utilisant per a combatre la malaria, també contra les rampes musculars, com a sulfat de quinina (Circonyl de Pharma), i fins a en cosmetología. La quinina s'usa com potenciador del sabor en l'aigua tònica, conferint-li el seu característic sabor amarc. Pels efectes secundaris d'altes dosis de quinina, la seua concentració s'ha llimitat per la FDA nortamericana a un màxim de 83 ppm. Este valor és aproximadament unes quatre milèsimes de l'empleat terapéuticamente. Els colon britànics presents en l'Índia, segons la tradició, varen mesclar l'aigua tònica empleada pels hindús en ginebra per a compensar en el seu sabor dolç el amargor de l'aigua tònica, donant lloc al conegut còctel gin-tonic. La tònica, a banda d'aportar energia pel seu contingut en quinina, té certes propietats: induïx la secreció reflectix de les glándulas salivares i gàstriques, a la que seguix una vascularización de la mucosa gàstrica i cert grau d'activitat de la paret muscular de l'estòmec; d'esta forma es reforça la gana i la digestió resulta més "ràpida i completa", conferint a la tònica les seues propietats digestives.

Reactivitat

[editar | editar còdic]

Reducció de la quinina

Biosíntesis

[editar | editar còdic]

La quinina procedix biosintéticamente de l'estrictosidina.[12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «quino | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-02-02.
  2. ↑ Weatherford, Jack (2015). Indian Givers (Ellegat indígena), p. 194-195. ISBN 978-99954-2-986-7.
  3. ↑ «QUINA» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2021-04-19.
  4. ↑ «Imperiofobia i llegenda negra».
  5. ↑ «Quinine, an old anti-malarial drug in a modern world: role in the treatment of malaria».Malaria Journal.10
    144.ISSN 1475-2875.doi:10.1186/1475-2875-10-144.Consultat el 2025-11-22.
  6. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. infobae. Consultat el 2025-11-22.
  7. ↑ «Històries de la malaria: El charrador i cavaller Sir Robert Talbor» (en és). Quadern de Cultura Científica. Consultat el 2025-11-22.
  8. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  9. ↑ de la Condamine (1738) google. com/books? id=yOAEAAAAQAAJ&pg=PA226#v=onepage&q&f=false "Sur l'arbre du quinquina" (On the quinquina tree) Histoire de l'Académie royale dones Sciences, pages 226-243.
  10. ↑ Vejau també: Joseph de Jussieu, bnf. fr/ark:/12148/bpt6k90339p/f6. image Description de l'arbre à quinquina: mémoire inédit de Joseph de Jussieu (1737) (Description of the quinquina tree: unpublished memoir of Joseph de Jussieu (1737)). De Jussieu accompanied de la Condamine on the latter's expedition to Peru.
  11. ↑ Pelletier and Caventou (1820) google. com/books? id=veE3AAAAMAAJ&pg=PA337#v=onepage&q&f=false "Suite: Dones recherches chimiques sur els quinquinas" (Continuation: Chemical research on quinquinas), Annals de Chimie et de Physique, vol. 15, pages 337-365. The authors name quinine on page 348: " …, nous avons cru devoir la nommer quinine, pour la distinguer de la cinchonine parell un nom qui indique également són origine." (…, we thought that we should name it "quinine" in order to distinguish it from cinchonine by means of a name that also indicates its origin.)
  12. ↑ Paul M. Dewick (2009). Medicinal natural products: a biosynthetic approach, John Wiley and Sons. ISBN 0470741686, 9780470741689.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Quinina&oldid=1320858»