Anar al contingut

Cinchona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cinchona

Cinchona és un gènero de plantes fanerógames de l'orde de les Gentianales de la família de les Rubiaceae. Té 25 espècies de grans arbusts o chicotets arbres que alcancen els 5-15 metros d'altura.[1]

Té les fulles opostes, lanceoladas a redonejades, perennes d'1-4 dm de llongitut. Les flors de color blanc, rosa o roig es produïxen en panícules terminals. El frut és una càpsula en numeroses llavors.

Algunes espècies d'este gènero, com la Cinchona officinalis també denominada quina, produïxen quinina, un alcaloide en propietats antipiréticas, antipalúdicas i analgésicas. El descobriment de les seues propietats va supondre una revolució en medicina, i encara, hui en dia, seguix sent utilisada la quinina en fins mèdics.

Va ser nomenada per Carlos Linneo en honor de Donya Francisca Enríquez de Rivera, la segona esposa del IV Comte de Chinchón, Don Luis Jerónimo Fernández de Cabrera i Bobadilla, per ser ella, segons la tradició, la que va descobrir entre les gents del Vell Món les propietats medicinals de la corfa d'esta planta. Linneo transcribió el sò espanyol 'chi' a la manera italiana: 'ci', lo que era freqüent en l'época.

Espècies més conegudes

Referències

  1. ↑ Cinchona en PlantList
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.