DC.

Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, Suïssa, 4 de febrer de 1778-9 de setembre de 1841) va ser un botànic (especialisat en briología i pteridología) i micólogo suís, conegut per ser un dels fundadors en Linneo de la sistemàtica taxonòmica moderna per a classificar les plantes.

Biografia

De família provenzal, exiliada de França per les seues conviccions calvinistas durant el XVI, de Candolle va estudiar medicina en París. Durant els seus estudis, i baix la direcció de René Desfontaines es va iniciar en la botànica, a la que es va aficionar inmensamente. Es va dedicar a ella en tal afany que solament tres anys més vesprada, en 1799, va publicar la seua Histoire Plantarum Succulentarum ("Història de les plantes suculentes") i en 1802 una Astragalogía. En 1804 es va doctorar en medicina, en una tesis sobre les propietats medicinals de les plantes; el seu creixent renom li va valdre l'encàrrec de Lamarck d'ocupar-se de la reedició de la seua Flore française, un treball que li ocuparia fins a 1815 (Flore Francaise, ou Descriptions Succinctes de Toutes els Plantes qui Croissent Naturellement en France..., quatre toms en 5 vols. en 1805 i el tom 5, vol. 6, en 1815). En 1807 va ser nomenat catedràtic de botànica en la Universitat de Montpeller com a successor de Pierre Marie Auguste Broussonet. En 1813 va resumir els principis teòrics de les seues investigacions anteriors en una Théorie élémentaire de la botanique i va terminar falcant el terme "taxonomia" que deriva de dos paraules gregues: "Taxis" (ordenació, classificació); i "Nomos" (tractat, coneiximent). Despuix de la restauració de la monarquia francesa va deure abandonar França, i va retornar a la seua Ginebra natal, a on es va fundar una càtedra d'història natural i un jardí botànic expressament per a ell. En Ginebra va contar en Karl Wilhelm von Nageli entre els seus estudiants. Per a eixa época va mamprendre el titánico treball de descriure totes les plantes conegudes; en 1824 va poder publicar la primera part en el títul de Regni vegetabilis systema naturale ("Sistema de la naturalea del regne vegetal"), pero l'obra li ocuparia fins a la seua mort i va tindre que ser acabada pel seu fill, Alphonse Pyrame de Candolle. En la seua versió final, el text comprén més de 90 000 espècies.

Obra

La classificació ocupa per a Candolle un lloc essencial en la seua concepció de la morfologia, considerant a la anatomia comparada com l'instrument central per a la classificació, puix solament al seu través podem distinguir les semblances formals de les funcionals. Candolle enuncia, aixina, una de les primeres distincions entre analogia i homologia. A partir de les relacions homològiques, Candolle va ser un gran defensor de l'existència metafísica d'un tipo del que podrien derivar-se totes les formacions vegetals. En el mateix marc morfologista, Candolle va desenrollar, paralament a Goethe, tota una teoria sobre la metamorfosis de les plantes.